Joanpere Massana i Blanch (Ponts, 1968), llicenciat en Belles Arts, professor d´escultura i cap del departament de Volum a l´Escola Superior d´Art i Disseny Ondara de Tàrrega i conseller d’arts a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ha presentat, per primera vegada a Itàlia, la seva darrera obra, "El llibre de l’aigua". El passat novembre va exposar al Palazzo delle arti Napoli (PAN), de Nàpols, i fins al 17 de febrer ho farà a Il Torchio Galleria d’arte de Milà. Aquesta nova sèrie, després de les realitzades anteriorment: "El llibre dels arbres", "Un llibre per a Jana", "El llibre dels núvols" o "El llibre dels jocs", continua aprofundint en temes concrets com si d’un llibre es tractés. Per a aquesta exposició, l’artista ha emprat un nexe d’unió entre Catalunya i Nàpols a través de l’aigua. Com a element lineal, Massana trama un recorregut imaginari entre el riu del seu poble, el Segre, el mar Mediterrani i Nàpols. (+) Joanpere Massana i Blanch (Ponts, 1968), llicenciat en Belles Arts, professor d´escultura i cap del departament de Volum a l´Escola Superior d´Art i Disseny Ondara de Tàrrega, conseller d’arts a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, ha presentat, per primera vegada a Itàlia, la seva darrera obra, "El llibre de l’aigua". El passat novembre va exposar al Palazzo delle arti Napoli (PAN), de Nàpols, i fins al 17 de febrer ho farà a Il Torchio Galleria d’arte de Milà. Aquesta nova sèrie, després de les realitzades anteriorment: "El llibre dels arbres", "Un llibre per a Jana", "El llibre dels núvols" o "El llibre dels jocs", continua aprofundint en temes concrets com si d’un llibre es tractés. Per a aquesta exposició, l’artista ha emprat un nexe d’unió entre Catalunya i Nàpols a través de l’aigua. Com a element lineal, Massana trama un recorregut imaginari entre el riu del seu poble, el Segre, el mar Mediterrani i Nàpols. Sota aquest maridatge, en una de les sales es projecta la imatge fixa del riu, del que s’escolta el transcórrer de l’aigua, algunes pedres que s’hi tiren i la veu d’una nena que pregunta on van aquelles pedres. Acompanyen la imatge unes petites taules blanques que retenen una petjada d’infant amb elements quotidians del territori i de la iconografia infantil. En la segona de les sales expositores, l’artista recupera una instal·lació que ja va presentar a MIART 05 (Fira d’Art Modern i Contemporani de Milà), sota el títol "Cos i ànima", on s’hi disposen en forma d’ou diferents lletres premsades sobre el fang, en un intent de cercar referències simbòliques d’aquest element com pot ser la mandorla del Romànic, en la unicó del primari i el profund, l’espiritual i el terrenal. L’exposició es complementa amb un altre espai que conté obres sobre paper disposades com si d’un llibre es tractés, i la sala gran, que contindrà obres de gran formar sobre fusta i tela.
