Violoncel·lista de professió i, des de fa un any, regidor de Cultura i de Règim Intern de l'Ajuntament de Mollerussa, Eduard Comalada és professor en excedència de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa i director de la 3.4 Palau Street Band i el Cor Stabat Mater, ambdues, agrupacions musicals de la capital del Pla d’Urgell. Què el va fer implicar en el projecte del PSC i a presentar-se més tard a les llistes municipals? La implicació social, el compromís amb unes idees i l’agraïment a la ciutat que m’ha acollit amb molt d’afecte. Postular-me per assumir la responsabilitat de la gestió dels recursos col·lectius des d’una regidoria, el que genèricament en diem fer política, neix d’una simple voluntat de servei. Ho he fet amb el PSC de Mollerussa perquè comparteixo la idea de ciutat i de gestió de recursos humans i econòmics que té la Teresa Ginestà, i perquè les persones que formen el grup municipal socialista són honestes i sempre han treballat generosament i desinteressadament per Mollerussa. Cal dir que unes desgraciades actuacions, al meu entendre, que va dur a terme l’antic equip de govern van ser determinants alhora de donar aquest pas. No va ser fàcil, perquè aquesta decisió implicava renunciar durant uns anys a fer el que més m’agrada professionalment. De fet, continuo sent un músic amb inquietuds socials. Què és el que més enyora de la seva feina? Sens dubte, poder continuar aprenent dels alumnes. Creu que la cultura ocupa el lloc que li pertoca dins la política municipal de la ciutat? La cultura engloba coneixements, accions, experiències, sensacions, sentiments i emocions que ajuden a desenvolupar nous valors i noves relacions per fer més feliç la gent i més pròsper l’entorn. Tot l’equip de govern comparteix l’opinió que la cultura ha de ser l’eix que vertebri el creixement de Mollerussa des del punt de vista social, comercial, industrial, urbanístic i educatiu. Mantenir la ciutat neta, respectar les persones, conèixer les nostres tradicions i costums, etc, posen de manifest un nivell de cultura social. Com es contempla des de la regidoria la creació de nous continguts culturals? El departament de Cultura treballa de forma transversal amb totes les àrees. Busquem arguments i els desenvolupem per tal de generar complicitats i participació. El més important és que els ciutadans es sentin identificats amb els projectes. Per exemple, el dia internacional de les dones es va commemorar amb diferents actes de joves, de nouvinguts, de teatre, de cinema i de gent gran. Es va fer juntament amb l’associació Albada, i les àrees de la dona, educació, cultura, benestar social i alcaldia. Crec que aquest és un bon model. L’accés a la cultura hauria de beneficiar tant al públic com als creadors. Es treballa per aquesta conjunció? La cultura ha generat un gran mercat i moltes ofertes laborals. Per mantenir aquesta dinàmica positiva cal que el consumidor de manifestacions culturals, el públic, estigui predisposat a adquirir bocins de felicitat a través de les experiències: del que en diríem els intangibles. Entre adquirir un objecte tangible i prescindible o viure una nova experiència creativa hauríem de preferir la segona opció perquè estem convençuts que ens enriqueix molt més. Aquest és un llarg camí a recórrer. De moment, procurem integrar la cultura a situacions i espais que ens la facin sentir més propera. L’Ajuntament té previst reunir la Biblioteca Comarcal, l’Escola de música i l’Aula d’adults en un únic espai. És important centralitzar els espais culturals? És transcendental optimitzar els recursos. Apropar físicament aquests serveis permet fer-ne un major ús, i eliminar distàncies entre educació i cultura fins a veure-ho com un tot. "Mollerussa es mou, mou-te amb Mollerussa" és el darrer eslògan que promociona la ciutat. És que no ens movem prou? N’hi ha d’altres: "Mollerussa és activa, activa’t a Mollerussa", "Mollerussa és a punt, apunta’t a Mollerussa" o "Mollerussa és a prop, apropa’t a Mollerussa". La idea és que no podem ser intèrprets i espectadors al mateix temps. Això ho repeteixo constantment als alumnes. Tots, comerciants, restauradors, estudiants, gestors, etc, representem una gran obra que és Mollerussa i hem de fer-ho amb passió perquè aquesta sigui interessant. Hauríem de fer de Mollerussa una ciutat on poder créixer personalment i professional, i valgui la pena ser descoberta. Els eslògans són estímuls a la participació dels mollerussencs i invitacions als de fora. Cal Duch pretenia ser el Centre de Cultura Contemporània de la ciutat. Com es gestiona actualment aquest espai? El de Cal Duch és un gran projecte amb grans dificultats. La primera és que l’economia que hem heretat no ens permet, ara mateix, fer-hi una gran actuació. Per aquesta raó, entre d’altres, aprofitem els recursos que ens ofereix la Generalitat per ubicar temporalment a la planta baixa de la part nova un espai educatiu. L’altra gran qüestió és la d’hipotecar espais per activitats concretes. Creiem que primer cal generar les dinàmiques per poder analitzar-les i, més endavant, adequar-les a les necessitats. Aquesta idea l’hem contrastada amb especialistes i la comparteixen plenament. Cal pensar més en el contingut i el manteniment que en el continent. Moltes ciutats s’estan esforçant per entroncar amb el seu passat a través del concepte de "memòria històrica". I Mollerussa? Mollerussa ha crescut i creixerà molt, i en molt poc temps. És un fet i forma part del seu encant. Recuperar, però, la noció de poble ajudaria a identificar-nos més amb aquesta gran obra que deia abans i que es diu Mollerussa. Estem buscant referents històrics que ajudin a fer sentir com a propis alguns esdeveniments. Per exemple, l’antic mercat medieval serà un mercat d’època que rememorarà la visita que va fer el príncep Cosme de Medici a Mollerussa l’any 1668. Tot sovint, oblidem que Mollerussa existia abans del canal, l’estació o la Fira.
