“El bus urbà de Balaguer és familiar, amb els usuaris tenim una relació afectuosa”
Balaguer disposa del servei de bus urbà des de fa 15 anys, els mateixos que el Pere Font, un veí de Bellcaire d’Urgell, va començar a treballar-hi com a conductor. Després d’aquest temps, el Pere s’ha jubilat i, a continuació ens explica la seva experiència. Ell assegura que el bus urbà de la capital de la Noguera es manté gràcies als veïns dels barris del Secà i el Firal.
Com és que va decidir treballar com a conductor del bus urbà de Balaguer?
El bus urbà de Balaguer va començar a funcionar el dia 8 de setembre de 1998. Jo havia treballat diversos anys en el món del transport escolar i l’estiu anterior a la posada en funcionament del bus urbà de la capital de la Noguera se m’havia acabat el contracte que tenia amb l’empresa. Així que vaig veure un anunci al diari on hi deia que buscaven conductor per al nou servei de bus urbà de Balaguer. Un matí del mes d’agost vaig agafar la moto i em vaig desplaçar fins a Igualada on hi havia l’empresa concessionària del servei. Llavors em van contractar.
Com van ser els inicis?
Molt bons tot i que abans hi havia més usuaris que ara. El bus circulava les mateixes hores que actualment, de les 8 del matí a les 9 del ves-pre, la primera i darrera parada es feia al barri del Firal, de dilluns a divendres. A les 3 menys 20 minuts de la tarda fèiem el canvi de torn a. Fa 15 anys fèiem dos toms a la ciutat cada hora. Hi havia una quarantena de parades, més o menys les mateixes que ara tot i que se n’han modificat algunes. Dissabte al matí es treballava perquè a Balaguer se celebra el mercat setmanal, encara es treballa avui, i a la tarda es feia i es fa una ruta especial per anar al cementiri nou. Els dies festius, el bus urbà no funcionava excepte per Tots Sants.
Per què creu que fa 15 anys hi havia més usuaris?
Doncs no sé els motius concrets però abans utilitzaven el bus urbà molts escolars, que sortien a les 5 de la tarda. Fa un temps van canviar els horaris de sortida dels col·legis, ara és a 2/4 de 5, i les combinacions no són tan bones. Aquest podria ser un dels principals motius. Tot i això també hi ha els motius econòmics, moltes persones prefereixen anar caminant i estalviar-se pagar el servei del bus urbà.
En quants usuaris ha baixat?
Fa 15 anys hi havia una mitjana de 300 usuaris al dia mentre que ara són uns 200.
Amb els anys, Balaguer s’ha convertit en una ciutat de serveis o bé, ciutat dormitori. Això pot haver estat un dels motius de la baixa dels usuaris?
No ho crec, perquè el bus urbà mai ha sigut una eina per anar a treballar ja que als polígons industrials i a l’Hostal Nou no hi hem arribat mai, sempre ens hem mogut pel casc urbà de Balaguer. Sí que és cert que amb aquests 15 anys, Balaguer s’ha convertit en una ciutat dormitori, només hi ha serveis, no hi ha indústria. El que he notat amb aquest temps és que ha augmentat de forma substancial el volum de cotxes i de trànsit. He vist com posaven els semàfors de l’institut, del col·legi Gaspar de Portolà, de la carretera de Camarasa, entre alguns passos de vianants. Això potser és degut a la mobilitat de la gent per anar a treballar.
D’on són els veïns que més utilitzen el bus urbà?
Sens dubte dels barris de la zona alta de la ciutat, el Secà i el Firal. Recordo que les senyores, sobretot del Firal, em deien: “Pere, la cuesta que une la plaza con nuestro barrio tiene mucha pendiente y si compras algo, es bastante complicado subir, te cansas mucho”.
Imagino que després de tants anys, deu conèixer a la majoria dels usuaris?
Sí, clar. De fet el bus urbà de Balaguer és un bus familiar. Érem sempre els mateixos xofers, fèiem cada dia la mateixa ruta i pujaven els mateixos usuaris. Ja teníem una mena de vincle familiar, una relació afectuosa. Cada dia fèiem petar la xerradeta. M’assabentava més jo de les xafarderies de Balaguer, que no pas els veïns de Bellcaire d’Urgell. El bus semblava una perruqueria (assegura el Pere rient).
Recorda alguna bronca amb algun usuari?
No, la veritat és que la feina m’agradava molt i m’ho passava molt bé. Per norma, els usuaris eren agradables tot i que sempre en pots trobar algun de més esquerp.
Alguna anècdota divertida?
Algunes senyores em deien: “Pere, párame en el sanatorio”. Jo no entenia que volien dir i és que del “tanatorio” algunes dones en diuen “sanatorio”. Algunes senyores més grans també, sobretot al començament del servei, em deien: “Pere, párame en el instituto”. Jo no entenia que hi volien fer a l’institut i és que del Centre d’Atenció Primària (CAP) en deien “instituto” perquè antigament se’n deia: ‘Instituto Nacional de la Salud’. Llavors em corregien: “No, no, párame en los médicos”. Els fets més divertits que recordo però són les converses amb els més jovenets, els donava xuxeries i parlava amb ells. Em divertia molt amb les seves converses.
Així a banda de conduir, havia d’estar pendent d’on havia de parar als usuaris?
Sí, i és que molts usuaris, sobretot les persones grans, no tenen la cultura de la capital i de l’ús del bus urbà. Així que sembla que tu, a banda de conduir, tinguis l’obligació de pensar per ells.
