"No es pot cedir aigua d’un lloc que no disposa d’excedent"

Xavier Casoliva: president del Consell Comarcal de la Segarra Com està vivint la Segarra l’escassetat d’aigua que estem patint? Dels 84 municipis de la comarca, vuitanta se subministren del Canal d’Urgell, però Sanaüja, Torà, Biosca i Ivorra, els quatre municipis de la Vall del Llobregós, no disposen de la connexió d’aigua del Canal Segarra-Garrigues i, per tant, encara s’han d’abastir amb la seva pròpia aigua: la del subsòl. De moment, cada dos dies es transporta cubes d’aigua, finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua, del Canal d’Urgell a Sanaüja i Biosca. De la mateixa manera, i en cas que ho necessitin, Torà i Ivorra també se subministrarien per aquesta via. Com està vivint la Segarra l’escassetat d’aigua que estem patint? Dels 84 municipis de la comarca, vuitanta se subministren del Canal d’Urgell, però Sanaüja, Torà, Biosca i Ivorra, els quatre municipis de la Vall del Llobregós, no disposen de la connexió d’aigua del Canal Segarra-Garrigues i, per tant, encara s’han d’abastir amb la seva pròpia aigua: la del subsòl. De moment, cada dos dies es transporta cubes d’aigua, finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua, del Canal d’Urgell a Sanaüja i Biosca. De la mateixa manera, i en cas que ho necessitin, Torà i Ivorra també se subministrarien per aquesta via. No compten amb l’aigua dels aqüífers, la resta de municipis? Els altres municipis tenen les seves pròpies reserves d’aigua, és clar. Però davant les prediccions de futures restriccions d’aigua, els ajuntaments han optat per continuar subministrant-se del Canal d’Urgell i mantenir les reserves aqüíferes en cas d’emergència. Aquesta aigua del subsòl es depura abans d’utilitzar? Sí. Per llei, és d’obligat compliment garantir que l’aigua sigui potable. Tant si ve del Segre com del subsòl, cada ajuntament s’ha d’encarregar de tractar-la per tal de fer-la potable. Només caldria! Això no treu, per exemple, que l’ACA ens cedeixi l’ús de la planta potabilitzadora que s’està construint al municipi de Ratera. Quines conclusions es van extreure de la reunió que el passat 31 de març van celebrar els consells comarcals i ajuntaments de capital de comarca per tractar el tema del transvasament? Un informe elaborat pel departament de Medi ambient de la Universitat de Lleida determina que, d’acord amb les dades aportades per la Generalitat, el cabdal mínim no es pot garantir, a part que el transvasament posaria en perill l’ecosistema d’aquest tram del riu Ebre degut a l’impacte sobre el medi ambient que podria ocasionar extreure l’aigua de la conca del riu i no on desemboca. Igualment destacable és el fet que no es pot cedir aigua d’un lloc que no disposa d’excedent. Aquesta va ser la conclusió a la que tots els assistents vam arribar. S’ha acabat d’implantar a tots els municipis el nou sistema de residus que el Consell va endegar l’any passat? Fins ara, a les poblacions més grans la recollida de residus es feia porta a porta; un sistema que suposava una important despesa. Amb la nova recollida els veïns deixen la brossa al contenidor que pertoca D’aquesta manera es guanya en reciclatge i, tot i que el servei és més car, la bonificació que es percep pel reciclatge ho compensa i fa que el preu final sigui aproximadament el mateix que abans. De fet, ens ha sorprès gratament que la gent ja estava molt acostumada a reciclar: en el cas de les ampolles, aquestes es guardaven per protegir les tomateres de l’hort, i les deixalles orgàniques s’utilitzaven per a fer adob. Pel que fa a aquestes, els índexs per a la nostra comarca determinen que la quantitat per persona i dia és de 225 g, una quantitat que està per sobre de la mitja. L’Oficina Comarcal de Turisme del Consell està fent una bona feina de difusió i promoció de l’oferta turística de la comarca. Quantes persones fan aquesta gestió? Al departament tècnic hi treballen tres persones, les quals s’ocupen de les línies de promoció turística comarcal, com pot ser la Ruta de Sant Jaume, la nova Ruta de la Guerra Civil o com serà la Ruta dels Castells de Sió. La seva feina també inclou coordinar-se amb els altres museus, així com facilitar informació sobre l’allotjament a la comarca, per exemple. Disposa el Consell Comarcal de suficient suport ecòmic per a dur a terme els projecte que es proposen? En general, els consells comarcals no estan mal finançats. En el cas del Consell de la Segarra, sorprén que només tingui cinquanta treballadors tot i que la seva tasca s’hagi de repartir entre els diferents ajuntaments de la comarca. Sobretot, el departament que disposa de més personal és el de Serveis socials. Pel que fa a les activitats que el Consell organitza, com és per exemple ‘Posa’t en forma’, aquestes s’ofereixen als usuaris a uns preus molt ajustats. Cal tenir en compte que el Consell rep el finançament de la Generalitat i no és un recaptador d’impostos. I I com que el finançament públic no és suficient, intentem buscar el recolzamet d’entitats bancàries que ens ajudin a finançar els projectes, a més de fer pagar un mínim a l’usuari final. No encarim res, però intentem que tothom hi posi de la seva part. Creu que algun dia l’Alta i la Baixa Segarra tindran la seva pròpia comarca? Des que existeix la Generalitat s’han creat noves comarques en el mapa de Catalunya. Alguns municipis han passat de ser d’una comarca a una altra per qüestions de sentiment de sentir-se part d’un trosset de comarca. Jo crec que aquestes coses cauen pel seu propi pes: si els mitjans existeixen i els sentiments també, per lògica, haurien de ser. L’única cosa que els caldria seria que puguessin suportar entre ells els serveis que han de mancomunar.