Verdú va acollir el passat cap de setmana en el marc de la Festa Major d’hivern un col·loqui debat sobre l’antiguitat de la torre del Castell de Verdú amb especial menció de la descoberta d’un Crist en relleu al fons de la torre principal de dubtosa cronologia organitzat pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent. El col·loqui va comptar amb les aportacions del coordinador del grup, Miquel Torres, un pagès de Sant Martí de Maldà que des de ben jove es va interessar per l’arqueologia i la història i ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació de restes arqueològiques. Com i perquè va néixer el Grup de Recerques? Va néixer l’any 1976 amb la finalitat d’aplegar tota la gent interessada en l’estudi de la història i l’arqueologia. En aquells anys la xarxa de museus no existia. A tots els pobles hi ha gent interessada en el món de l’arqueologia. El 70 % de la gent que formem part del grup som pagesos, paletes, electricistes… i no tenim, per dir-ho així, una formació acadèmica en el camp de l’arqueologia. El grup donava sentit a les inquietuds de tota aquesta gent posant-les en contacte ambb historiadors i arqueòlegs que els podien facilitar formació esdevenint el grup una eina de doble fil. Per una banda els professionals reben informació de primera mà de la gent que estem al territori i d’altra banda nosaltres adquirim nous coneixements que podem posar en pràctica. Quin és el suport que rebeu d’entitats i associacions públiques o privades? Estem vinculats a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu Comarcal de Tàrrega, i associacions de diferents punts del territori que es dediquen al camp de la investigació. Hi ha més grups com el vostre arreu de Catalunya? Grups com el nostre van tenir una certa incidència després de l’època franquista. Hi té molt a veure el sentiment nacionalista. El desig de saber més de la teva història. Crec que en tot Catalunya van sortir molts més grups d’aquest tipus. El que desconec és si han continuat o no. Té sentit l’existència del grup haven-t’hi els museus comarcals? El Grup de Recerques va estar a punt de desaparèixer amb l’aparició de la xarxa de museus comarcals. Llavors ens vam plantejar si era necessari continuar. Finalment vàrem decidir que la nostra tasca era encara molt important. Els museus comarcals no poden estar pendents de tot el que passa al seu voltant. No hi ha gaires recursos. Les excavacions que es fan són puntuals. El Museu Comarcal de l’Urgell, per exemple, ja té prou feina amb les excavacions que es fan a Tàrrega, a Tornabous i a altres jaciments importants com per a sobre haver-se de preocupar del que hi ha a la Vall del Corb. Aquest fet demostra que la nostra col·laboració és prou important. És l’arqueologia una passió per a tu? Sí, sens dubte. Quina ha estat la teva formació? Jo sóc pagès però des de sempre m’he interessat per la història i l’arqueologia. Encara que no tingui cap títol he dedicat moltes hores a investigar, documentar-me, he parlat amb especialistes, he visitat excavacions, conec molt bé el camp de la fotografia aplicada a l’arqueologia. La meva formació és totalment autodidacta. Esteu preparats per realitzar estudis seriosos? Jo crec que es pot donar el cas d’un pagès que porta tota la vida estudiant restes arqueològiques in situ que hagi adquirit molts coneixements que pot no tenir una persona que acaba de rebre un títol universitari. Quan la gent sent a parlar d’aficionats pensen que no sabem el que ens fem i això no és així. Els coneixements que tenim els hem adquirit per compte propi, sí, però els tenim. Cada dia estem més preparats. Pagès i arqueòleg semblen figures antagòniques… Sempre s’ha pensat que el pagès és el qui destrueix, que és el principal problema per a l’arqueòleg. Això no és ben bé veritat. També destrueixen les obres d’una carretera. Si sabéssim totes les troballes que s’han amagat i destruït quan es construeixen blocs de pisos ens esgarrifaríem. Aquesta visió s’hauria d’analitzar. Si un pagès com és el cas de tantes persones, s’interessa per les troballes que fa al seu territori, aquestes troballes sortiran a la llum i tots en sortirem guanyant. Per això reivindiquem aquesta figura a tots els pobles. Quins treballs d’investigació tens entre mans? Sant Martí de Maldà compta amb restes d’un important assentament iberoromà que va rebre el nom de la Fogonusa. Es tracta d’un poblat ibèric i una vila romana prou importants. Les restes, tot i que es coneixen no han estat mai excavades. L’any 1915 es varen fer unes cates i aquí es va acabar tot. Jo mateix com a investigador de superfície he pogut arribar a recollir molta informació sobre la història d’aquest assentament. Hi ha molt material dispers en col·leccions privades i el que he fet és recollir tota la informació possible. Que jo sàpiga en aquest moments sóc l’únic que estudia aquestes restes. Ara fa temps que estic preparant un monogràfic sobre el tema, el que passa és que és de molta complexitat. La intenció és donar a conèixer l’estudi al més aviat possible. Quin tipus de restes s’hi han trobat? Hi ha peces de finals de l’edat de bronze i principis de l’edat del ferro. Els últims indicis el situen a l’alta edat mitjana. Més treballs pendents? L’any que ve espero tenir llest un treball que tracta sobre la incidència que va tenir el pas d’Aníbal per aquesta zona de l’Urgell. Estem parlant de finals del món ibèric i principis del Romà. A més a més fa quinze anys que faig investigacions sobre gravats rupestres copuliformes a la zona de la Vall del Corb i són moltes les restes que últimament s’hi estan trobant.
