Mercè Freixes, ballarina i pedagoga que obrirà un estudi de dansa a Tàrrega

"La nova escola de Tàrrega neix amb l'objectiu de dignificar la dansa"

La ballarina i pedagoga Mercè Freixes, que dirigeix l’escola Estudi de Dansa Sinera d’Arenys de Mar des de fa 34 anys, obrirà el proper mes d’octubre l’escola Estudi de Dansa Tàrrega al carrer Governador Padules de la ciutat. Les inscripcions es podran formalitzar a partir del dilluns 14 de setembre, en horari de tarda de 5 a 8. Quina metodologia seguirà a la nova escola de Tàrrega i com seran les classes?

Seguirem la metodologia de la Royal Academy of Dance de Londres. Segons la demanda, oferirem classes a infants a partir de P4 i P5 a qui els agradi la dansa. D’entrada, les classes seran d’una hora a la setmana. Per poder dur a terme unes bones classes hi ha d’haver un mínim de 4-5 alumnes inscrits i un màxim de 12.

M’agradaria implantar a Tàrrega les assignatures troncals de dansa clàssica, dansa contemporània i l’especialitat de dansa espanyola. Tot i això també oferirem dansa creativa, jazz, hip hop, claqué i lindy hop.

 

Amb quin objectiu obre un estudi de dansa a Tàrrega??

Aquesta nova escola de dansa neix amb l’objectiu de dignificar la dansa, posar la dansa al lloc on es mereix ja que a mi m’ha donat moltíssim a nivell de realització personal. El món de la dansa es desconeix o es coneix ben poc. de fet, la dansa està

reglada només des de fa 15 anys i abans cada director feia allò que volia. A Catalunya i a Espanya s’ha apostat més pels esports. La música, per la seva part, té més solera que la dansa i ha aconseguit tirar milles. Només si vas a un país d’Europa i dius que ets ballarina t’admiren mentre que aquí la gent no li dóna importància.

A banda, a Catalunya tenim una complexió molt bona per ballar, una complexió mediterrània i llatina. Tenim un to muscular i un grau d’elasticitat òptims. La climatologia també ens acompanya així com la dieta mediterrània. Per tant, reunim totes les condicions però la tradició de dansa és difícil.

 

Tot i això hi ha poques escoles de dansa, sobretot a la demarcació de Lleida.

La veritat és que sí. Crec però que seria beneficiós que hi ha hagués una escola de dansa a cada poble com si d’una església es tractés ja que la dansa ajuda a la consciència corporal, a estar en forma, a aprendre a respirar, a gaudir de la música...

 

Per què ha escollit Tàrrega??

Vaig entrar en contacte amb aquestes terres a nivell personal i Tàrrega m’ha cridat l’atenció des del primer dia ja que hi ha molta vida.

 

Quan va començar a gestar aquest projecte??

Fa més d’un any i mig que hi dono voltes. M’agradaria agrair el suport del Carles Domingo, tècnic de promoció econòmica de l’Ajuntament de Tàrrega, que des del primer dia va apostar per aquest projecte i em va ajudar a tirar-lo endavant i a acabar-me de decidir.

 

Des de Tàrrega, els alumnes podran presentar-se a exàmens oficials de dansa?

Sí, el principal objectiu és que qui vulgui ballar, en un futur ho pugui fer, per això donarem als nostres alumnes una base sòlida. A partir d’aquí podran presentar-se a les proves d’accés de l’institut del Teatre i als exàmens de la metodologia de la Royal Academy of Dance de Londres, que té dues línies: aficionats i vocacional.

 

Hi ha un concepte erroni de la dansa ja que sembla que sigui un luxe al qual només poden accedir les persones amb un alt poder adquisitiu.

Sí, això ja passava a la meva època i no ha canviat. Crec però que un ballarí té dret a néixer on vulgui i procedir d’una família adinerada o d’una família amb pocs recursos. Per això estem els professionals, per reconduir aquestes situacions i aconseguir que ningú es quedi frustrat. Aquests dies em trobo amb trucades que

em criden l’atenció. són de joves de 20 anys que volen fer dansa clàssica des de sempre però no han pogut.

 

Per acabar, què li ha aportat a vostè la dansa??

A mi m’ho ha aportat tot. La dansa t’aporta autoconeixement, consciència corporal, un moviment on estàs tu amb tu, concentració, en definitiva, és un treball introspectiu. La dansa ben feta implica tancar la cremallera i està tu amb tu, i això és el que cal assimilar des de ben petits.