Jordi Dalmau (Guimerà, 1977) fa 14 anys que participa en el muntatge d’una de les escenificacions medievals més impactants de les Comarques de Ponent: el Mercat de Guimerà que, enguany, se celebrarà el 9 i el 10 d’agost. Es ratifica com "només el portaveu" d’una àmplia organització que treballa durant mesos per una festa que ha situat la vila urgellenca a la cartellera turística catalana.
Què hi ha de nou, al Mercat? Hem ampliat el número de parades un 15%; enguany n’hi haurà 114, i d’aquestes, crida l’atenció que n’hi haurà d’estrangeres. Com cada any, renovem les exposicions que organitza l’associació Guimerà.info al Museu de Guimerà, La Cort del Batlle. N’hi veurem dues, d’exposicions: la primera és una renovació de la mostra fixa Terra de monestirs, on s’hi exhibiran les darreres troballes de Vallsanta; la segona, Les portes velles de Guimerà, amb representacions de ceràmica d’aquestes portes, combinades amb fotos de les mateixes en tecnologia HP, que oferiran una visió 3D.
I els espectacles? Aquest any hi hem apostat bastant fort. Podríem destacar l’espectacle Impacte que presenta La Cremallera, i que és un estil del Cirque du Soleil. També serà interessant la proposta que porta Isaac Morera, Lo sacaire del Llobregat, que al 2005 el van seleccionar a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional Mediterrània de Manresa. Al vespre tenim Els venedors de foc, també de La Cremallera i la cercavila de foc i el castell de focs de diumenge. A més del concert de música folk dels Cronistes.
Quin pressupost té, el Mercat? Sobre els 42.000 euros; però és una xifra una mica enganyosa, perquè si enlloc d’organitzar-ho nosaltres, hi hagués una promotora al darrere, el Mercat costaria 150.000 euros, fàcilment.
Com us financeu? Doncs mitjançant subvencions, que no són moltes; també, amb l’ajuda de l’Ajuntament; i després, sobretot, amb un llibret de textos històrics que editem, i que inclou publicitat de patrocinadors. Aleshores resta la venta de números de la panera medieval, la venda de samarretes... A treballar som uns 150 voluntaris en un poble de menys de 400 habitants... La feina més forta que fem és el filtratge de parades; tenim més de 350 sol·licituds... Els criteris de selecció que seguim tenen en compte el producte que venen i, després, el manteniment de la important cartera que tenim d’oficis antics. És el fet diferencial de Guimerà; hi ha 23 demostracions d’oficis. És una de les mostres més importants de Catalunya, juntament amb la de Ripoll, que és capital de comarca. La diferència dels oficis antics és que són com un espectacle.
Hi ha artesania? La resta de parades són d’artesans de cuir, de complements... I d’alimentació, que la base són les botigues del poble i de la Vall del Corb. Això té una doble filosofia: que la gent s’impliqui en la festa i la compensació per aquests establiments pel fet que, durant l’any, sobrevisquin en un poble de 300 habitants. I encara falten nombrar les visites guiades, el carrilet medieval... que fa tres o quatre anys que el vam posar perquè ens trobàvem que el públic es quedava a la part baixa del poble, quan el bonic és visitar el castell, els carrers...
25.000 visitants en les darreres edicions. No s’esgota, la proposta? Des de fa uns anys, les visites s’han estabilitzat. Nosaltres ja ho tenim bé així perquè pensem que és la quantitat que podem absorbir. Fa uns anys vam fer un estudi de mercat i vam descobrir que més d’un 10% de visitants venien de fora de Catalunya. De la província de Lleida és d’on hi havia més gent, però representava entre un 35 o 40%.
El Mercat ha incentivat actuacions per a la vila? És que, precisament, l’objectiu principal del Mercat era situar Guimerà al mapa tot i que ja és Conjunt Històric Artístic des de l’any 74 i Bé d’Interès Cultural des del 96. Tothom que hi ve, se n’enamora i, precisament, per l’aire medieval que se’n desprèn. Pel que fa a actuacions, les excavacions de Vallsanta, per exemple, es van fer a partir de reivindicacions del mateix poble, que no sé si s’haguessin organitzat sense el Mercat. És un peix que es mossega la cua. A Guimerà hi ha cinc cases rurals. Per molt bonic que sigui el poble...
A més també doneu a conèixer una zona. Sí, la Vall del Corb, que comprèn des de Santa Coloma de Queralt fins a Belianes. Agafa dos províncies i tres comarques i és una zona desconeguda. Tota la part alta del riu està entre 600 i 800 metres, amb molt bosc de pi. El riu parteix el paisatge de secà, de camps de blat, ametllers... amb l’altre costat, que té bosc; mentre que, vora el riu hi trobem vinya. A més, a nivell humà, hi ha una afinitat indiscutible. Tenim molta relació uns pobles amb els altres, seguint el curs natural del riu Corb.
Quin és el futur del Mercat de Guimerà? La festa està més que consolidada. El seu futur ha de ser la continuïtat. Per una banda, a nivell extern, perquè el Mercat segueixi essent, no la única, però sí la eina principal per treballar per Guimerà. Per altra banda, i més en clau interna, tinc l’esperança utòpica i personal que torni a ser la festa que aglutini tota la gent de Guimerà, que sigui el punt d’unió; i per a que s’arribi a aquest futur tothom hi ha de posar el seu granet de sorra.
