"Hem d’aconseguir que les paraules 'Terres de Lleida' i 'qualitat' es converteixin en sinònim'

Jaume Gilabert: president de la Dipuació de Lleida. Quin ha de ser el futur de l’agricultura a les Terres de Lleida? La nostra aposta de futur ha de ser la qualitat, aquest és el camí que ens fa competitius, diferents de la resta, i en el sector agrari és molt evident. Miri, hem de situar Lleida en un lloc de prestigi. El que produïm a Lleida ha de ser sinònim de qualitat com ja passa en alguns productes. Qualitat des del punt de vista alimentari, del nostre turisme autòcton i en general en tot allò que fa referència a la qualitat de vida. Aquest és el repte que ho engloba pràcticament tot. (+) Quin ha de ser el futur de l’agricultura a les Terres de Lleida? La nostra aposta de futur ha de ser la qualitat, aquest és el camí que ens fa competitius, diferents de la resta, i en el sector agrari és molt evident. Miri, hem de situar Lleida en un lloc de prestigi. El que produïm a Lleida ha de ser sinònim de qualitat com ja passa en alguns productes. Qualitat des del punt de vista alimentari, del nostre turisme autòcton i en general en tot allò que fa referència a la qualitat de vida. Aquest és el repte que ho engloba pràcticament tot. I què hi poden fer des de la Diputació de Lleida? Des del Patronat de Promoció Econòmica hem posat en marxa la marca "Lleida Qualitat" per donar a conèixer els nostres productes alimentaris d’excel·lència o, per exemple, des del Patronat de Turisme volem ensenyar tot allò més propi, allò més local que difícilment es pot trobar a altres indrets perquè la gent se sent atreta per allò que és diferent. Fixi’s en la comarca del Pla d’Urgell, tot un exemple a les Terres de Lleida de força empresarial que ha sabut donar valor afegit a la transformació i la manipulació de la producció agrària. Ningú no es pensava que aquest territori tingués potencial turístic i en aquests moments ja té una bona xarxa de turisme rural i en pocs anys, amb l’estany d’Ivars i el creixement de l’anomenat turisme ornitològic, es convertirà en un sector econòmic important. Jo n’estic convençut. Pel que fa als serveis, a molts pobles la qualitat de vida encara no és la mateixa que a les grans ciutats. Sí, és veritat. Els nostres clients, per dir-ho en termes empresarials, són els ajuntaments, que tenen el tracte més directe amb els ciutadans. Nosaltres ens hem d’acostar als ciutadans per mitjà dels consistoris ajudant-los a resoldre problemes a vegades molt bàsics. Per exemple, hi ha encara municipis que tot i tenir molt pròxims rius i embassaments no tenen garantida l’aigua potable, es troben fora de les xarxes de noves tecnologies com internet o tenen 150 habitants disseminats en 10 o 12 nuclis de població amb un centenar de quilòmetres de camins rurals d’accés a les poblacions. Hem d’aconseguir que els habitants d’un poble petit tinguin garantits els serveis bàsics d’una societat moderna. Vostè ha definit la demarcació de Lleida com a rovell de l’ou i possible punt de mira per als empresaris. Crec que les comarques de Lleida han d’abandonar d’una vegada el discurs del victimisme i del conformisme. Tenim el terreny per fer sòl industrial que altres parts de Catalunya pràcticament ja han exhaurit. Estem en plena expansió d’infraestructures en una zona geoestratègica important, amb l’AVE que ja arriba a Barcelona, l’aeroport d’Alguaire serà una realitat l’any que ve, s’està avançant en l’autovia d’Osca i cal reclamar al govern central que ens acceleri obres com l’autovia de la Val d’Aran i el mateix Eix Pirinenc, sense oblidar el canal Segarra-Garrigues, que no solament ha de servir per al regadiu agrícola. L’empresariat comença a mirar cap a Lleida. Cal, però, que nosaltres també fem les coses ben fetes. Quins són els principals recursos que la Diputació posa a l’abast de les empreses? Bàsicament infraestructura de logística. En l’aspecte econòmic ha de pensar que la Diputació de Lleida té una capacitat molt limitada, no té grans recursos econòmics, però sí que pot fer el que ja estem fent ara, obrir portes a l’exterior en el sentit d’ajudar a projectar Lleida, i això vol dir també totes les nostres empreses, tot el teixit econòmic, tant cap a Madrid o Barcelona com també cap a Europa. Aquest mes de febrer vam firmar un conveni, el primer que signa una diputació, amb el Patronat Catalunya Món de la Generalitat per anar plegats a vendre Lleida a l’exterior. Com entén la col·laboració entre la institució que vostè presideix i les organitzacions empresarials? La col·laboració ha de ser absolutament de complicitat. Nosaltres no podem tirar endavant projectes al territori o fora del territori si no tenim la complicitat de l’empresariat al darrere. Aquesta Diputació el que no farà és fer projectes en els quals no tinguem el suport del teixit econòmic i de la societat lleidatana en general. Nosaltres hi serem al costat. La Diputació de Lleida estarà al costat de tots els projectes que sorgeixin del territori i siguin capaços d’aglutinar esforços i treballar en equip, perquè el nou govern creu en Lleida i en el poder de la seva gent si afronten les coses en conjunt, amb il·lusió i amb projectes coherents i adequats al territori. Vostè va fer el primer viatge comercial amb AVE de Lleida a Barcelona, però es va queixar molt dels preus. És un tema que em preocupa molt i ja he començat a fer gestions per anar plegats, per exemple, amb la Diputació de Tarragona i espero fer-ho també amb altres institucions i entitats, per aconseguir que RENFE no discrimini una vegada més els catalans. Per quina raó el bitllet entre Lleida i Barcelona ha de costar el doble per quilòmetre que entre Lleida i Madrid? Per quina raó en altres línies es fan abonaments i a la de Lleida-Barcelona no? No volem cap privilegi, mai no l’hem reclamat, només volem ser tractats com la resta. Ara per ara, els preus de l’AVE són prohibitius per a la població. Però no em queixo només del bitllet, necessitem ja un servei de rodalies ferroviari adequat al nostre potencial i al nostre temps. Com veu la comarca del Pla d’Urgell? Miri, la comarca del Pla d’Urgell és tot un exemple digne de seguir a les Terres de Lleida de força empresarial que ha sabut donar valor afegit a la transformació i la manipulació de la producció agrària. Cal continuar per aquest camí fent una aposta clara per la qualitat del producte. També tenim alguna ombra que hem de resoldre, com el cas d’algun escorxador que no acaba d’anar del tot bé. Ara hi ha un sector emergent, ningú no creia en aquest territori com a recurs turístic i en aquests moments ja té una bona xarxa de turisme rural i en pocs anys, amb l’estany d’Ivars i el creixement de l’anomenat turisme ornitològic, es convertirà en un sector econòmic important, com ho és també el dinamisme comercial i firal de Mollerussa des de fa anys. Ja ens agradaria que a totes les comarques de Lleida poguéssim fer la diagnosi econòmica del Pla d’Urgell.