Jordi Creus va néixer a Tremp l’any 1964. És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i des de fa cinc anys i mig dirigeix Sàpiens, la revista d’història en català que s’esforça, número rera número, a oferir no només lliçons sobre el nostre passat d’una manera entenedora i amena sinó també documents exclusius que treuen a la llum pública aspectes desconeguts de la història. (+) El darrer projecte que ha dut a terme la revista Sàpiens? El reportatge que acabem de treure a la llum, una investigació feta per la investigadora Queralt Solé, aporta per primera vegada els llistats de les víctimes de la Guerra Civil, tant franquistes com republicans, que van ser extretes de les fosses comunes i traslladats, als anys 50 i 60, al Valle de los Caídos. Molta gent pensa que allí només hi ha enterrat Franco i Primo de Rivera, però en realitat hi ha enterrades entre 40.000 i 50.000 persones, la majoria republicanes. Queralt Solé ha aconseguit trobar uns llistats, que fins ara havien estat inèdits, de les aproximadament 5.700 persones que foren traslladades des de fosses catalanes fins al Valle de los Caídos. Els treballs d’investigació comencen sempre en arxius? En aquest cas és una feina tant d’arxiu com d’entrevistes amb la gent. Queralt Solé ha recorregut arxius de Catalunya, del Valle de los Caídos i, sobretot, on ha trobat llistes molt importants ha estat al Archivo General de la Administración de Alcalà de Henares. Així s’ha anat confeccionant aquesta llista tan important i al mateix temps tan reveladora. Segurament molta gent desconeix on foren enterrats els seus familiars i gràcies a aquesta llista ho sabran. Tenir accés als arxius nacionals dels Estats Units a Washington deu ser una pujada d’adrenalina important per un historiador. I tant. Una de les coses que tenim clara des del principi és que hem de voltar pel món. No et pots quedar a la redacció esperant que les coses apareguin. I no només hem anat a Washington. Hem viatjat vàries vegades a Londres, a París, on hem trobat material molt interessant a l’arxiu del Ministeri d’Afers Exteriors; també a Moscou, i als principals arxius de l’Estat espanyol Allí va aparèixer la llista dels espies nazis buscats pels aliats i que s’amagaven a Catalunya. Sí. El nostre col·laborador Jordi Finestres va ser allí deu dies, i fins al cinquè dia no va trobar res. El millor de tot és que un dia abans de la seva tornada em va dir que havia trobat l’informe psiquiàtric de Hitler. El vam publicar a Sàpiens el 25 de juliol de 2007, sota el nom ‘Dins la ment de Hitler’. Resulta difícil editar una revista de contingut històric que tingui repercussió en el quiosc? És un gran repte. Quan ens vam plantejar de fer una revista com Sàpiens érem conscients que no era una feina fàcil. Però al mateix temps teníem molt clar com l’havíem de fer i quin havia de ser el camí a seguir per arribar a bon port. Contràriament al que s’acostuma a dir, nosaltres no trobem que la història sigui avorrida. I aquest ha estat un dels reptes: explicar la història com una aventura apassionant i ser molt generosos amb els desglossats i les il·lustracions. A Sàpiens hi ha una feina molt forta de disseny, sense oblidar el rigor històric, que hem obtingut gràcies a un gran grup d’historiadors de Catalunya. Alguna figura destacable d’aquest Consell Assessor? M’agradaria recordar una persona el malaurat Josep Benet, que ha estat una figura clau a Sàpiens. Ell va ser una de les persones que més ens va animar a tirar endavant el nostre projecte. Durant molts mesos va treballar colze a colze amb nosaltres i ens va ajudar molt a fer un dels articles del qual n’estic més orgullós: trobar l’advocat que va defensar Lluís Companys davant del Consell de Guerra que finalment el va condemnar a mort. Aquest advocat era Ramon de Colubí. Gràcies a Josep Benet, la gent de Sàpiens va aconseguir trobar aquest militar franquista, tan buscat pels historiadors, a Caracas, Veneçuela, amb 97 anys. A banda de Benet, tenim historiadors de primer línia com Josep Solé i Sabaté, Joan Villaroya o Andreu Mayayo. I entre els col·laboradors de la revista, el targarí Roger Costa. En Roger col·labora amb Sàpiens des del primer número amb la secció La Pregunta, en què els lectors fan preguntes, algunes d’elles molt estranyes, però com que és un pou de saviesa, les contesta, i les contesta molt bé. De fet, els resultats de les enquestes que fem als nostres lectors, ‘La Pregunta’ és una de les seccions més ben valorades entre el públic. I això no és més que el resultat de la bona feina i no pas de la casualitat. Algun tema prohibit o que ha calgut vetar? No. Mai. En això som absolutament lliures. Tots els temes que aportin alguna cosa són susceptibles d’aparèixer a la nostra revista. No teniu complexos, doncs. No, en absolut. Al contrari, anem amb el pit endavant. Com? Vull dir que volem ser valents. Potser altres mitjans són més reservats en aquest aspecte, però nosaltres el que volem és anar descobrint coses i informar els nostres lectors.
