Ramon Carné, President de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell i membre de Fira de Mollerussa. Tot i que l’actual situació de sequera que pateix el sector agrícola és delicada, Ramon Carné es mostra optimista. (+) Quan està previst que comenci la campanya de reg d’enguany? Encara s’ha d’acabar de decidir, però la previsió és que comenci el dia 19 de març. Realment la situació és molt crítica, tenim molt poca dotació, però òbviament s’haurà de donar l’aigua per a intentar salvar tot el que està sembrat, a més del cereal d’hivern. El que queda per sembrar, no està clar com s’afrontarà. De totes maneres, disposem del Canal auxiliar, que s’abasteix del Noguera Pallaresa, una conca que disposa de més neu. Això és el que ens permetrà fer una campanya amb normalitat per les 20.000 hectàrees que cobreix aquest canal. Si no plou ni neva, tindrem molts problemes. D’altra banda, és important destacar que en aquesta època de l’any les plantes no pateixen la falta d’aigua com a l’estiu. Per tant, em reitero: cal esperar. Està garantida l’aigua de boca? Sí, per descomptat. Està garantida. Fixi’s que els darrers tres anys, en què la situació era similar a la d’enguany, l’aigua de boca no ha patit cap mena de restricció. Per poca aigua que baixi, els gairebé 120.000 habitants de la zona, els 50 polígons industrials, les indústries i les granges que se subministren del Canal d’Urgell no patiran restriccions. Com es controla el consum d’aigua de les boqueres d’abastiment urbà? Algunes boqueres es comparteixen amb la Col·lectivitat de Regants, d’altres, no. Les compartides reparteixen l’aigua per les hectàrees de terreny que cobreix la boquera i el nombre d’habitants que té la població. La resta, només subministra aigua per les hectàrees. Així, no hi ha comptadors, a les boqueres? Sí, les boqueres disposen d’un "parcel", un comptador que mesura els litres per habitant i dia. Per tant, a una població de 20.000 habitants, se li subministra els litres que li pertoquen. Ho tenim tot automatitzat i, per tant, controlat. Fins i tot, verifiquem que coincideixi el que nosaltres facturem als ajuntaments, amb el que les empreses gestores de l’aigua, com Sorea o Aqualia, facturen als veïns. En moments difícils com el que vivim, un bon control de l’aigua és imprescindible per demostrar, en cas que es doni, que el repartiment de l’aigua als municipis és equànime. Tothom rep el que li pertoca. Així, rep queixes. Sí, a vegades, sí. Això és inevitable. Està garantit el subministrament d’aigua de la Comunitat del Canal d’Urgell quan entri en funcionament el Segarra-Garrigues? Quan es parla del Segarra-Garrigues, es parla dels costos, però ningú no parla de les reserves d’aigua. Crec que no es pot fer un nou regadiu si no hi ha garantia de reserva. Que el Segarra-Garrigues pugui regar les hectàrees que li pertoquen, vol dir que nosaltres perdrem dotació. Això, no és comprensible. Els Canals d’Urgell són un reg preferent, per antiguitat. Per tant, s’hauria de fer una harmonització del Noguera Pallaresa o buscar les reserves suficients en un altre lloc per poder posar aquest nou regadiu en marxa. La prova és que si actualment el Segarra-Garrigues hagués de regar, no ho podria fer. Està dient que aquesta reserva no s’ha previst? Crec que arribarà un moment crític, en què des de la Confederació o la Generalitat s’haurà de decidir qui tindrà aigua i qui no. Aquesta situació resultarà molt complicada i només podrà desembocar en queixes i procediments contenciosos. Si la sequera persisteix any rera any, arribarà un moment en què s’haurà d’optar per cultius que no precisin tanta aigua? No. Els agricultors, si no tenen garantia d’aigua, no sembraran tant panís, que és un cultiu d’un any, i més girasol o alfalfs, un cultiu aquest, que tot i que necessita aigua no es mor, sempre es pot recuperar. El problema no és estar molt temps sense regar, sinó fer-ho en el moment en què el cicle vegetatiu ho necessita. Així, el futur paisatge del Pla d’Urgell no es veurà modificat. No, no té perquè canviar. Suposo que ara em preguntarà per la modernització del reg. Endavant. Per fer néixer el panís necessitem 10 o 12 litres, ja que és el reg que necessita més aigua. En canvi, la modernització ens permetria regar tots els panissos amb menys aigua. Per la nostra part, tenim el pla director, estem en negociacions amb el departament d’Agricultura, que ens ha fet uns projectes i el conseller Llena va anunciar que vol fer dos proves pilot. Però la modernització suposa una inversió molt forta. Posem un exemple: si amb el sistema de reg que tenim produïm quatre, i canviant el sistema en produïm cinc, aquesta diferència és la que podem assumir. Ara bé, si hem de fer una inversió gairebé tan costosa com el Segarra-Garrigues, i hem de tornar a comprar les finques, produint quatre, potser no val la pena fer aquesta inversió. Qualsevol indústria que es modernitzi, ho farà per produir més, i no menys. Així, se seguirà amb el reg a manta? El reg a manta no és tan dolent. No em cansaré de dir que els pagesos, contràriament al que molts diuen, no malgastem l’aigua, sinó que la utilitzem per a produir aliments. De fet, sembla ser que això també ho diu el conseller Llena, suposo que perquè està cansat de sentir-ho dir. Al Pla d’Urgell, sort en tenim de recuperar l’aigua a través dels desguassos. Perquè es faci una idea: els anys normals recuperem un embassament d’Oliana, que té 100 hectòmetres, que representen 70 d’útils, que són els que nosaltres recuperem. Això significa que reutilitzem l’aigua tres i quatre vegades. De quina manera vetlla la Comunitat de Regants per les bones pràctiques del reg dels agricultors? La Comunitat General té 20 col·lectivitats, amb un president i diversos síndics cadascuna d’elles. Cada col·lectivitat disposa d’un nombre estipulat de boqueres i nosaltres proveïm l’aigua en alta fins a la boquera. A partir d’aquí, cada Col·lectivitat s’encarrega de gestionar i fer la distribució anual del reg, i el síndic és el responsable de l’aigua que entra a la boquera i de com la distribueix. Les col·lectivitats treballen de manera diferent a cada poble, segons siguin les necessitats del terme o la diversitat dels cultius. Ara tindran feina, doncs, els síndics. I tant. Quan hi ha escassetat d’aigua, el síndic ha de vetllar perquè tothom pugui salvar les seves collites en la mesura en què això sigui possible. I voldria aprofitar l’avinentesa per dir que n’estic molt content de la feina que han fet els síndics aquests darrers tres anys. Per acabar. Un missatge tranquil·litzador per als pagesos que esperen l’aigua. Jo potser sóc dels més optimistes. Fa molts anys que sóc en aquesta casa i n’he vist de tots els colors. Si tots, també síndics i regants, fem les coses bé i cadascú sap posar-se en el lloc que li correspon, ens en sortirem, malgrat la situació sigui complicada. El veurem a la Fira de Sant Josep? I tant. La Comunitat de Regants hi té un estand, al Pavelló A, i com cada any, aprofitem aquest gran esdeveniment que és la Fira per atendre tothom que ens visiti.
