“L’amor és respecte i igualtat, no gelosia, humiliació, pegar i fer plorar”
La popular cantant Amparo Sánchez, antiga vocalista del grup Amparanoia, va presentar el passat 13 de gener a l’Oficina Jove de l’Urgell, a Tàrrega, el seu primer llibre. Es tracta d’una autobiografia on explica la seva pròpia experiència com a víctima de violència de gènere. Sánchez anima a dones maltractades a denunciar la seva situació.
Quina és la història del llibre?
La niña y el lobo amb el subtítol Vivir para contarloés el meu primer llibre autobiogràfic que explica una història de violència masclista i superació que abasta un període de la meva vida de més o menys una dècada, des dels 15 als 24 anys. Està escrit en format de diari personal de manera que es crea una relació estreta entre l’escriptor i el lector.
En el llibre explico la vivència de ser mare adolescent, als 16 anys, i de patir en la meva primera relació, amb el pare del meu fill, episodis de violència masclista, de violència de gènere. És, sobretot, un exercici de memòria i un desig màxim que la meva experiència de superació pugui ajudar a altres persones. Aprofitant que sóc un personatge públic, em coneixen per la meva música, amb aquest llibre vull animar a totes aquelles dones que poden trobar-se en aquesta situació a què donin el primer pas, ho denunciïn i puguin sortir-se’n. D’altra banda, també pretenc apropar la meva experiència a gent que mai abans l’havia viscut i a la vegada vull prevenir aquestes desagradables situacions. Són objectius molt grans i profunds.
Per què ara?
Ara tinc 45 anys. Durant molt de temps vaig enterrar els fets viscuts, pensava que si no parlava dels episodis de violència de gènere, aquests desapareixerien de la meva vida però el cert és que estaven allà i de tant en tant em bategava fort el cor, sobretot quan sentia que una dona havia mort a mans de la seva parella.
Als 40 anys vaig assolir la maduresa personal i espiritual, a més el pas del temps m’havia permès poder analitzar els fets viscuts des d’una mirada llunyana. Ja no sentia els sentiments de dolor, culpa, por, que són els pilars que t’acompanyen quan et maltracten, i vaig pensar que havia arribat el moment de compartir la meva història.
I el títol, per què ‘La niña y el lobo’?
Me’l va regalar la meva mare. Ella guardava al seu moneder el primer conte que vaig escriure amb la màquina d’escriure del meu pare i que portava aquest títol. Estava ple de faltes però quan el vaig llegir vaig pensar que donava sentit al llibre i de fet l’he inclòs.
Quina acollida té el llibre?
Molt bona, molt més del que em podia imaginar. La meva ambició era petita, vaig publicar-lo en una editorial petita, la Lupercalia, però vam començar a organitzar xerrades i presentacions i el públic responia molt bé.
Ara m’ha sorgit l’oportunitat d’editar-lo a Argentina i a França ja l’estan traduint.
Crec que el llibre crida l’atenció i incita a la curiositat. De fet, qualsevol història que ajuda a curar, ens enriqueix. Per això estic molt contenta d’haver-lo publicat i cada dia tinc més ganes de difondre’l.
El dia 12 vaig estar en una escola amb nens de 10 i 11 anys i l’experiència va ser increïble. Vam estar llegint diversos fragments del llibre. Crec que la combinació de la meva carrera musical, mare tan jove i haver patit violència de gènere, connecta d’alguna manera amb els joves. I jo estic encantada de poder aportar el meu granet de sorra per ajudar a prevenir situacions de violència masclista.
La música t’ha ajudat?
Sí, sempre he volgut ser cantant, era la meva il·lusió i el meu somni, encara que tothom em deia que era molt difícil aconseguir-ho. La música m’ha donat la força per continuar després de qualsevol procés traumàtic viscut.
El passat mes d’octubre vas publicar el teu tercer àlbum en solitari, ‘Espíritu al sol’, amb un títol bastant optimista. Està relacionat amb el llibre?
Espíritu al sol neix just després del procés d’elaboració del manuscrit La niña y el lobo. Per tant, com que ve després d’una etapa de sanació, no és casualitat que sigui alegre, positiu i ple de sol. Aquest disc em dóna molta força, m’ajuda a creure en mi mateixa, a tenir bona autoestima, a perdonar, a estimar... de fet la música és meravellosa, sempre ha estat el meu vaixell de vela per anar pel món.
Quin consell donaries a les joves per evitar situacions de violència de gènere?
Més que consell, els diria que entenguin bé que significa amor. Aquest vol dir respecte i igualtat, no pas gelosia, humiliació, fer plorar, insultar, pegar... Si us fan això, marxeu, sortiu corrents, escapeu d’aquesta relació, ells no canviaran. No es pot esperar que algú canviï, heu de pensar en vosaltres mateixes i evitar perdonar i tornar.
La presentació del llibre, a càrrec de la mateixa autora, va tenir lloc a l’Oficina Jove de l’Urgell i va reunir una quarantena de persones. Amparo Sánchez va llegir alguns fragments del llibre, colpidors per la seva cruesa, i va conversar amb el públic. En el decurs de l’acte, presentat pel regidor de Joventut i Polítiques d’Igualtat, Isaac Gonzàlez, la cantant va interpretar també algunes cançons en format acústic. Sánchez fou rebuda per alguns membres de l’Associació Alba, entitat que en el concert de Santa Cecílica va interpretar una de les cançons d’Amparanoia, Somos Viento.
S’ha de recordar que l’any passat l’Ajuntament de Tàrrega, en col·laboració amb 21 entitats locals, va impulsar una campanya per sensibilitzar la població sobre la violència de gènere i informar sobre els recursos disponibles per combatre i eradicar-la. Sota el lema Digues prou, no estàs sola, la campanya incloïa una vintena d’activitats, entre xerrades, tallers, exposicions, sessions de cinema, música i teatre, conferències i la convocatòria del primer concurs Lip Dub. Així mateix es va editar una guia que assessora sobre com actuar davant la detecció de situacions de violència de gènere i dels recursos que la ciutadania té al seu abast. La campanya va posar-se en marxa just un any després de l’assassinat d’Alba Martí, una nena de 14 anys de Tàrrega, per part de la seva exparella de 19 anys.
