Un mètode pioner d’intel·ligència artificial basat en la teledetecció podria millorar la gestió de l’aigua en regadius

Reg en un camp de blat de moro IMATGE: Pixabay
photo_camera Reg en un camp de blat de moro IMATGE: Pixabay

IsardSAT

Un nou estudi ha demostrat per primera vegada l’efectivitat de la teledetecció per classificar els sistemes de reg (per inundació, aspersors o gota a gota) i secà mitjançant la intel·ligència artificial. Es tracta d’una metodologia reproduïble que, duta a terme en diverses zones agrícoles de Lleida, mostra la modernització dels sistemes de reg de l’àrea; un procés invisible en les bases de dades disponibles actualment.

L’estudi ‘Classificació dels diferents sistemes de reg a escala de camp mitjançant la teledetecció’ (en anglès, Classification of Different Irrigation Systems at Field Scale Using Time-Series of Remote Sensing Data) proposa un nou enfocament que utilitza models d’intel·ligència artificial (concretament, de machine-learning) per classificar el tipus de reg. La metodologia utilitzada, reproduïble a una gran diversitat d’àrees agrícoles, aporta informació rellevant per millorar la gestió de l’aigua en les zones analitzades. Els models usats han permès distingir els diferents sistemes de reg indiferentment del tipus de cultiu present de cada camp.

En el marc de la investigació s’han processat dades referents a l’evapotranspiració i la humitat del sòl provinents dels satèl·lits SMOS/SMAP, Sentinel-1 i Sentinel-3 a través de diversos models d’algoritmes de machine-learning. Amb els resultats obtinguts, s’han creat mapes dels sistemes d’irrigació, que han posat de manifest l’evolució dels sistemes de reg en funcionament en una àrea d’intensa activitat agrícola a Lleida.

Per tal de verificar la validesa dels resultats extrets, els models de machine-learning s’han contrastat amb les dades reals, recollides manualment, sobre els sistemes de reg fets servir en més de 300 camps de l’àrea analitzada. Aquesta comparació ha posat en relleu la gran precisió dels resultats obtinguts amb els models emprats (com el ResNet); uns resultats que mostren una informació molt més acurada que la que es troba en les bases de dades oficials, com la de la Declaració Agrària (DUN).

La informació sobre els sistemes d’irrigació en ús, malgrat la seva importància per a la gestió de l’aigua de reg, sovint es troba desactualitzada en les bases de dades disponibles – i en molts casos és inexistent. Això no obstant, resulta especialment útil per a la gestió i previsió dels recursos hídrics en el context d’emergència climàtica actual.