Un estudi de la UdL denuncia l’assetjament psicològic i sexual que pateixen cuidadores migrants a Lleida
Foto: Facultat d’Educació de Psicologia i Treball Social | Universitat de Lleida.
Cuidadores d’origen estranger han patit vulneració de drets humans bàsics per amenaces i assetjament psicològic i sexual. I, és que, una quarta part de les dones que han participat en el primer estudi sociològic sobre les condicions de vida i laborals de treballadores de cures migrants a la demarcació de Lleida, 4 de 16, manifesta que ha estat assetjada sexualment a la feina. Així ho constata aquesta recerca que recull el llibre ‘Cadenes globals de cures feminitzades a Lleida‘ (Edicions de la Universitat de Lleida, 2022, col·lecció Sud&Nord) de la professora de la UdL, Mercè Espunyes, que es va presentar aquest dimarts a la Facultat d’Educació de Psicologia i Treball Social.
L’estudi testimonia comportaments verbals i no verbals de naturalesa sexual, «amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat», que «creen un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu». Només una d’aquestes quatre dones va intentar interposar denúncia, però es va fer enrere per «por», en trobar-se en situació d’irregularitat administrativa i perquè per aportar proves mitjançant testimonis, havia d’implicar altres companyes, a les quals podia exposar davant la policia, explica Espunyes.
La recerca posa de manifest que «les dones d’origen estranger són objecte de més discriminacions directes i indirectes per raó de gènere que les dones autòctones», a les quals se sumen discriminacions racistes per motius ètnics, religiosos (sobretot les dones musulmanes que duen mocador), color de la pell i lloc d’origen, així com el menysteniment dels seus trets identitaris, com ara que algunes famílies canvien el nom de la treballadora, i en alguns casos els hi posen un sobrenom, sovint humiliant, assenyala l’autora del llibre.
«El color de la pell continua sent determinant per a l’acceptació i la contractació en el treball de cures a domicili, de tal manera que les persones africanes de pell negra en són especialment excloses», remarca la sociòloga, que conclou que gairebé totes les entrevistades han patit racisme i assetjament laboral.
La recerca també ha constatat l'»arbitrarietat» en els salaris i l'»explotació laboral» que pateixen aquestes dones, especialment quan es troben en situació administrativa irregular, aprofitant que hi ha una elevada quantitat de mà d’obra disponible, tot i que també es dona en condicions de regularitat, amb contractes i salaris a mida, segons ha dit Espunyes. Fins i tot, s’hi recullen situacions d'»esclavatge» que pateixen cuidadores que treballen en règim intern, és a dir, que viuen en els domicilis particulars de la persona de la qual tenen cura.
«Els resultats de la recerca plantegen el repte de la col·lectivització i corresponsabilitat de les cures enfront de la creixent mercantilització de persones immigrants que arriben al nostre país, que topen amb una llei d’estrangeria que perpetua la seva condició de clandestinitat i vulnerabilitat, que promou l’economia submergida o informal i que facilita que moltes famílies contractants de serveis de cures tinguin barra lliure per a l’explotació, l’assetjament laboral i sexual i l’esclavització d’aquestes dones que, d’altra banda, per sobreviure es veuen obligades a acceptar aquestes condicions», afirma Mercè Espunyes. «Cal donar resposta a les necessitats emergents de les cures al territori lleidatà vinculades a l’envelliment i el sobreenvelliment de la nostra població -amb unes taxes superiors a la mitjana catalana- i a les quals no s’està donant una resposta ni política ni social», afegeix.
Aquesta investigació, realitzada entre els anys 2018 i 2020, s’ha basat en entrevistes en profunditat a 16 cuidadores d’entre 21 a 56 anys, 8 d’elles en situació administrativa irregular, 9 sense contracte laboral, procedents d’Algèria, Marroc, Camerun, Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Bulgària i Romania que viuen a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. A més, s’han dut a terme 4 grups de discussió amb cuidadores, familiars de persones dependents, amb gestors de cures (administració, entitats del tercer sector, sindicats i empreses privades) i amb serveis d’atenció de cures a domicili subcontractades.
També recull una anàlisi sociodemogràfica de la demarcació de Lleida que inclou estadístiques sobre migracions femenines, envelliment, sobreenvelliment, dimensió de les llars familiars, organització de la cura a Lleida, amb dades provinents de l’Idescat, INE, el Consell Econòmic i Social, l’Organització Internacional del Treball, l’Organització Inter, i d’informes recents sobre el treball domèstic i de la llar a Catalunya d’entitats, associacions i sindicats de treballadores de la llar.
Aquest estudi qualitatiu ha comptat amb un ajut de 5.000 euros de la convocatòria d’estudis de recerca sobre el quart món de la UdL i també hi han col·laborat investigadors del grup de recerca de la UdL Societat, Salut, Educació i Cultura (GESEC).
