La Diputació de Lleida participa, juntament amb la resta de diputacions catalanes i el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, en el desenvolupament d’un projecte per a la identificació genètica de les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Així ho ha anunciat la vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, que ha explicat que es tracta d’una iniciativa que es troba en la fase inicial i que pretén crear un banc genètic públic mitjançant l’aplicació una nova tècnica molt més avançada d’identificació genètica.
La metodologia convencional utilitzada fins ara (basada en ADN mitocondrial) presenta algunes limitacions i resultats de caràcter parcial quan s’aplica a mostres degradades, com en el cas de les obtingudes durant el període de la Guerra Civil amb més de 70 anys d’antiguitat.
En canvi, les noves tecnologies de seqüenciació massiva d’àcids nucleics, que anomenen de nova generació (NGS, Next Generation Sequencing), representen un gran avenç per a la genètica forense i ofereixen millors resultats en les identificacions de restes òssies degradades. Mitjançant aquesta nova tecnologia es podrien identificar els familiars enterrats a fosses amb parents de fins a segon grau gràcies a les mostres biològiques.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que aquest projecte permetria avançar en la recuperació de la memòria històrica i garantiria als familiars conèixer el destí dels seus essers estimats durant aquell període històric.
Aquets projecte encaixa dins els paràmetres del fons FEDER i/o PECT (investigació oi innovació tecnològica) per al període 2016/20 que ofereix la possibilitat de cofinançar el 50% de la despesa de projectes locals.
