Text: Redacció / Foto: Govern
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, han signat aquest migdia, a Lleida, un conveni per a desenvolupar el projecte pilot de la transformació econòmica i l’impuls de la bioeconomia a la demarcació de Lleida. L’acte també ha comptat amb un parlament virtual de la delegada del Govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, i amb la presència del delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré.
Es tracta d’un projecte estratègic a 8 anys vista, que compta amb un pressupost inicial en la seva primera fase (2020-22) de 17,7 milions d’euros compromesos per part de les diferents entitats i institucions del territori que li donen suport a través d’una trentena d’actuacions. Està coordinat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida mitjançant l’Oficina Tècnica per la Transformació, la qual avui s’ha oficialitzat amb la signatura del conveni per a la seva creació.
Aquest projecte de transformació econòmica té com a punt de partida la unió institucional, representada per una coalició d’entitats compromeses amb el canvi, denominada ‘Grup Promotor’. Aquest grup està integrat inicialment per les entitats de suport a la promoció econòmica vinculades a la Diputació de Lleida (el propi Patronat de Promoció Econòmica, Globalleida, i el CEEI), juntament amb la Universitat de Lleida, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Cambra de Comerç, l’IRTA, la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell, així com diversos ajuntaments de la demarcació, entre ells el de Lleida.
Així, Aragonès ha qualificat de “molt bona notícia” el conveni signat avui, i ha assegurat que “indubtablement, afavoreix la col·laboració entre institucions, amb una clara voluntat de sortir-nos d’aquesta crisi, no només recuperant l’activitat sinó transformant-la”. En aquest sentit, ha posat de manifest que l’acord “ha de ser una iniciativa de referència per a altres territoris de Catalunya, per a convertir aquesta situació de crisi en una oportunitat de canvi”. “No estem en una època de canvi sinó en un canvi d’època”, ha subratllat. “La voluntat del Govern és que les terres de Lleida, del Pirineu i de l’Aran aprofitin al màxim totes les seves potencialitats”, ha afegit Aragonès.
Durant la seva intervenció, el vicepresident ha remarcat, a més, que “amb el pas que fem avui posem les bases per a fer-ne altres” i ha posat com a exemple l’anunci del laboratori 5G, “que ha de donar eines per a avançar en aquesta transformació econòmica del territori”. Finalment, Aragonès ha recordat que “el compromís del Govern és fer del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social, aprovat el passat mes de juliol, un autèntic pla de país, amb voluntat de sumar i que sigui àmpliament compartit”. “I això només es pot fer enfortint la cultura de la col·laboració”, ha reblat.
Per la seva banda, Jordà ha recordat que fa temps que el Departament d’Agricultura i el conjunt del Govern ve treballant de valent en totes les mesures de transformació del món rural i del sector agroalimentari per als propers anys, que l’han d’enfortir, i han de permetre sortir més forts i més preparats de la crisi provocada per la Covid, responent a reptes clau com el de la transició ecològica o el de la transformació digital. Així, ha fet al·lusió als 10 projectes transformadors del sector primari per als propers anys inclosos dins del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern, presentats a finals de juliol, amb un import de 3.000 milions d’euros. Aquests projectes es basen a aprofitar els recursos del territori i el coneixement per a construir un nou escenari de futur i que permeti fer el salt en: coneixement i transformació digital, com a motor de transformació, en millorar la sostenibilitat i reduir l’impacte dels models productius actuals, i en impulsar l’economia i qualitat vida de les zones rurals. I en apropar el mon rural i el sector agroalimentari al ciutadà.
“Avui ho aterrem al territori. A les terres de Lleida, i ho fem ajuntant esforços, per a implantar conjuntament mesures transformadores. I en un context de pandèmia de la Covid-19 que ha generat una crisi sense precedents. Europa ha d’abordar els reptes de la transició verda i la transició digital per a esdevenir una economia moderna, eficient en l’ús dels recursos i competitiva. Les polítiques de recerca i innovació, i de desenvolupament territorial s’han d’orientar cap a la sostenibilitat en un sentit ampli (sostenibilitat social, ambiental i econòmica)”, ha assenyalat Jordà. En aquest punt, la consellera d'Agricultura ha posat de relleu l’agenda compartida que en els darrers anys han promogut els agents de la demarcació per a impulsar la transformació econòmica de la plana de Lleida, el Pirineu i l’Aran cap a l’economia verda i digitalitzada, amb finançament del FEDER, i que lidera la Diputació. “És una iniciativa de referència a Catalunya i a Europa”, ha dit. I en aquest marc es planteja el conveni signat avui: impulsar una agenda compartida que permetrà alinear els esforços i les actuacions dels diversos actors compromesos (administracions públiques, universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses, petits productors, associacions i ciutadania) amb la transformació del model actual de producció i consum del territori en un model basat en la bioeconomia.
“Volem que el conveni signat avui sigui la llavor d’una nova forma de treballar i de fer polítiques que ens permetin afrontar amb èxit els reptes que tenim per als propers anys; inspiració i referència per a altres territoris. Calen visions, eines i recursos compartits per a sortir més forts de la Covid”, ha dit Jordà.
Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha descrit la seva visió de futur sobre el territori lleidatà així: “Un territori basat en un model d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci que el converteixin en un lloc atractiu per viure i treballar. Un territori que compti amb els suports europeus necessaris per projectar-se cap al futur i contribuir així a l’assoliment dels ambiciosos objectius globals, com els ODS o el Pacte Verd de la UE”.
Un mètode pioner a Europa que té Lleida com a referent
El projecte compta amb una metodologia pionera per al seu desplegament anomenada 'Agenda compartida', que compta amb el suport de la Generalitat i l’aval de la Unió Europea. Aquesta metodologia implica la participació activa de tots els agents del territori i està destinada precisament a articular els processos i les dinàmiques necessàries per fer efectiu el canvi mitjançant un model de governança participativa. “No és la nostra intenció crear noves estructures sinó optimitzar les existents, i és en aquest sentit que el paper de Globalleida i els CEEI serà clau per fer de cadenes de transmissió al territori”, ha matisat Talarn.
Els representants de la Generalitat de Catalunya han confirmat l’alineació de la iniciativa amb la voluntat del Govern d’impulsar la transició cap a la sostenibilitat del model econòmic català. Així, segons ha explicat Serret: “el plantejament està alineat també amb l’enfocament de la política de recuperació i de cohesió de la UE per al període 2021-2027”. En aquest sentit, ha dit que “aquest projecte no és només estratègic per a Lleida sinó també per a Europa, ja que la UE està impulsant aquest canvi de model econòmic i necessita tenir territoris que actuïn com a motors i Lleida en podria ser un”.
Aquest projecte es desenvoluparà de forma participativa i amb un horitzó de 8 anys que serviran en una primera fase per generar la governança i els grups de treball capaços d’identificar projectes, actuacions o programes innovadors necessaris per materialitzar les oportunitats identificades. La segona fase tindrà l’objectiu de fer efectives aquestes iniciatives optimitzant l’ús del fons europeus per part dels diferents tipus de beneficiaris. “Ens trobem davant d’una oportunitat històrica en què els territoris rurals són un valor emergent a Europa i l’hem d’aprofitar. La Diputació, com a institució, ha d’estar en aquest moment al costat de les persones per apuntalar el futur, actuar com un motor per a transformar el model econòmic del nostre territori i això és el que hem fet amb el projecte que avui els presentem”, ha subratllat Talarn.
Línies estratègiques per generar nous motors econòmics
Fins a la data s’han identificat set oportunitats que constitueixen prioritats de treball de l’Agenda Compartida, i que giren al voltant de sectors estratègics i de sectors emergents en el nou paradigma global, que poden esdevenir motors econòmics de la transformació. Aquestes línies prioritàries es basen en posar en valor diferents aspectes de la realitat més propera per tal de fer-los rendibles o convertir-los en font de negoci:
- Valorització de la matèria orgànica disponible a través d’un nou teixit industrial vinculat a noves i millorades cadenes de valor que reforcin sectors com l’agroalimentari o els dels serveis i constitueixin a la vegada motors d’atracció d’inversions i talent.
- Millora de les cadenes alimentàries, per fer-les més resilients, competitives i eficients en l’ús dels recursos, atractives per al necessari relleu generacional del sector.
- Valorització dels serveis mediambientals per reforçar un model turístic lligat a l’oci, el lleure i la cultura vinculat a la riquesa natural i alhora per fer emergir nous models de negoci vinculats a la preservació i recuperació de la biodiversitat, la preservació del sòl o la gestió de l’aigua.
- Valorització dels boscos per generar cadenes de valor i nous models de negoci en l’àmbit agroforestal, que alhora contribueixen a millorar la gestió forestal i minimitzar el risc d’incendis.
- Digitalització. Les noves tecnologies obren un ventall d’oportunitats, en benefici de l’acceleració de les prioritats identificades o com a sector de serveis emergents al territori. És el cas del 5G, que aviat tindrem disponible a casa nostra i que obre un ventall d’aplicacions que caldrà identificar i experimentar i, per això, des de la Diputació donem suport a l’Àrea 5G de Lleida, que es presentarà demà.
- Ocupació verda: formació i capacitació per respondre a les necessitats del nou model, generar nous oficis i que a la vegada tinguin una sortida.
- Eficiència energètica i generació d’energies renovables per fer possible un model energètic just, descentralitzat i generador de valor al territori.
