Text: Redacció / Foto: Partit Demòcrata
El cap de llista del Partit Demòcrata per Lleida, Marc Solsona, afirma que cal apostar decididament per la competitivitat d’un sector que és estratègic per al país i que des de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran hem de prendre les nostres pròpies decisions, i no des de Barcelona. Solsona destaca "la sorpresa de la no resposta dels partits” i reiteria l'oferiment de sumar-se al manifest #DefensemLoNostre per construir aquest moviment sense precedents que ha de permetre poder decidir des de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran". Així ho ha defensat en una conversa telemàtica sobre agricultura en què hi han participat a banda de Solsona, Conrad Llovera (alcalde de Castelldans i número 9 de la llista), Rosa Pujol (alcaldessa d'Aitona, 11) i Jordi Ciuraneta (ex conseller d’Agricultura Jordi Ciuraneta, 15).
La conversa també ha girat al voltant dels reptes que té pel davant aquest sector a les comarques de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, i ha començat reconeixent la pagesia i la ramaderia com uns actors essencials i estratègics del país, motiu pel qual s’ha assenyalat com a fonamental acabar amb el sentiment d’abandonament que té el sector.
En aquest sentit, tots els participants han coincidit en la necessitat d’impulsar una nova llei de competitivitat de les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran per tal de garantir uns preus dignes, incentivar fiscalment el retorn de les noves generacions a les explotacions familiars i acabar amb la deslocalització la competència desigual dels territoris veïns.
De la mateixa manera, s’han marcat altres fites, com ara el reconeixement legal de la dona pagesa i ramadera, l’aplicació d’incentius per a la nova instal·lació o la recuperació d’explotacions, els ajuts per a la digitalització, i la potenciació del trànsit a la producció ecològica, això sense oblidar la simplificació dels tràmits administratius, la modificació de les lleis urbanístiques que frenen el sector i un replantejament en la gestió de la qüestió dels temporers.
Tot plegat, han dit, amb l’objectiu final que les terres de Lleida i del Pirineu esdevinguin un hub agroalimentari de referència del sud d’Europa, amb potencial en matèria de recerca, coneixement, fabricació, noves tecnologies, patents, competitivitat, exportació, qualitat, salut, benestar i seguretat alimentària.
Sobre aquest hub agro-alimentari, Marc Solsona ha dit que “tenim tots els elements perquè això sigui així”, més encara quan es facilitaria que el valor afegit que es genera en la cadena es quedés majoritàriament a les terres de Lleida. Per aconseguir-ho, però, el cap de llista del PDeCAT per Lleida ha dit que és clau que el país reconegui la pagesia com un sector que garanteix una alimentació de qualitat i que, per tant, és un aval per a la salut alimentària i un element clau per a la supervivència com a país. A partir d’aquesta base, l’objectiu seria implementar la llei de competitivitat agrària de les comarques lleidatanes i potenciar la producció sostenible, ètica i respectuosa amb l’entorn natural.
Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona i vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha posat l’accent en el paper de la dona rural, que tradicionalment ha estat “invisivilitzada” malgrat que el seu paper ha estat fonamental en l’economia agrària i en les explotacions familiars. Des de la seva experiència com a alcaldessa d’un poble eminentment agrícola com és Aitona, i com a propietària d’una explotació, Rosa Pujol també ha rebutjat l’estigmatització que pateixen els pagesos per la problemàtica dels temporers, quan en general les coses “es fan molt bé”.
Per la seva part, Conrad Llovera ha centrat la seva intervenció en la viabilitat de les explotacions agràries, que en els darrers temps estan patint una reducció de les rendes i la falta de relleu generacional. L’alcalde de Castelldans ha deixat clar que aquestes mancances suposen un impediment per guanyar-se la vida, i que “sense projecte econòmic, no hi ha projecte social”, amb la qual cosa el despoblament rural seguirà sent un fet. Quant a les solucions, Llobera ha assenyalat les cooperatives agràries com a exemple de supervivència i ha parlat de que una de les coses que caldria superar és la necessitat d’incrementar la dimensió.
Finalment, Jordi Ciuraneta s’ha centrat en la recent aprovació de la creació de l’Agència de Patrimoni Natural, un organisme que era una demanda històrica que era damunt la taula des de principis dels anys noranta, però que no havia tirat endavant per falta de consens. Ara ho ha fet però no ha tingut en compte l’administració que més hi havia de dir, la local, amb la qual cosa s’ha silenciat la veu del camp, de l’entorn rural, del territori i dels seus representants, els ajuntaments. Aquesta ha estat, segons Siuraneta, una nova mostra de la necessitat d’acabar amb el fet que les decisions que afecten tan directament el territori es prenguin a Barcelona, una circumstància que el Partit Demòcrata de les Terres de Lleida ha denunciat a través del manifest #defensemlonostre. Per tant, cal acabar, ha dit Siuraneta, amb la hipocresia que suposa dir que hi ha un compromís per lluitar contra el despoblament i a la vegada sentenciar a mor el sector agrari.
L'ex conseller també ha defensat una nova governança dins del sector i entre el sector i la conselleria d'Agricultura per poder aprofitar les oportunitats de la nova PAC.
