Denuncien que la Covid agreuja les desigualtats entre homes i dones

Text: Redacció / Foto: Govern

La Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, òrgan adscrit a la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, denuncia en un manifest fet públic amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona que la pandèmia de la Covid-19 ha agreujat encara més la desigualtat de gènere. El comunicat destaca que des que va irrompre la situació d’emergència sanitària les dones estan assumint la major part de la càrrega del treball no retributiu.

El manifest incideix igualment en el fet que els confinaments, el teletreball, la docència i l’aprenentatge virtual han provocat un augment de les desigualtats entre homes i dones. Durant els períodes de confinament en què s’han hagut de tancar de manera regular escoles, activitats extraescolars, centres de dia i menjadors, l’assumpció de tasques domèstiques ha augmentat sobretot per a les dones. Així es desprèn d’una enquesta sobre els usos del temps i el confinament del CEO, en què del total de persones que manifesten ocupar-se de les responsabilitats escolars de les criatures durant el confinament el 64,2% són dones i només el 35,4% homes.

Segons el manifest, la crisi sanitària està comportant un considerable augment en les jornades laborals de les dones i, alhora, una disminució de la seva productivitat en la carrera professional. Aquesta realitat afecta tota la comunitat universitària, però especialment les dones del Personal Investigador i Docent (PDI), del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i les universitàries que estudien presencialment o a distància.

Entre el personal Docent i Investigador (PDI) els estudis publicats apunten cap a un augment de la bretxa de gènere en les carreres acadèmiques. Així, la producció científica de les dones s’ha vist reduïda en comparació amb l’existent abans de la pandèmia, mentre que la dels homes s’ha mantingut i, en alguns casos, fins i tot ha augmentat.

Aquesta realitat també afecte al Personal d’Administració i Serveis (PAS), majoritàriament dones, i a les estudiants universitàries que, davant la dificultat d'escapar als rols de gènere imposats socialment, han hagut d’interrompre en molts casos el procés d’aprenentatge per assumir tasques de cura pròpies o alienes. Aquesta frenada en l’aprenentatge a causa de la crisi pandèmica comporta, a més, un risc d’abandonament més pronunciat en aquest col·lectiu.

Davant d’aquesta realitat, que el manifest titlla de “greu”, la comissió Dones i Ciència demana, entre altres mesures, una regularització del teletreball que tingui en compte aspectes com la coresponsabilitat i la bretxa digital, una política en docència i recerca que aposti clarament per la incorporació de la perspectiva de gènere, tant en les metodologies com en els continguts; i, específicament, l'exclusió de l'any de la pandèmia en les avaluacions de les agències de qualitat universitàries;

Grup de treball per analitzar impacte

En aquesta línia, en el marc de la Comissió Dones i Ciència, el CIC ha impulsat un grup de treball per analitzar l’impacte de la Covid-19 entre la comunitat universitària i de recerca. El grup està treballant actualment en l’elaboració d’un pla d’acció per atacar els punts febles detectats durant la pandèmia amb especial incidència en la desigualtat de gènere. Algunes de les propostes que es volen impulsar van en la línia de garantir una representació equilibrada de líders de projectes en las propostes que fan les universitats i centres de recerca així com en els equips de recerca.

Un altra mesura que també es vol estudiar és la introducció de mesures disruptives en l’àmbit organitzatiu i cultural que accelerin els avenços cap a una igualtat real per a les científiques i investigadores. Així mateix, el grup de treball valora fer constar en els currículums la situació familiar de les investigadores perquè serveixi d’indicatiu de la productivitat i es tingui en compte en les avaluacions. Igualment, diversos estudis reclamen més implicació institucional de les administracions perquè contribueixin a revertir la bretxa de gènere. En aquest sentit, proposen que les agències d’avaluació de la qualitat universitària estableixin criteris de ponderació que neutralitzin els efectes negatius que comporta en la carrera acadèmica el fet d’assumir responsabilitats de cures.

Iniciatives versus la igualtat en l’àmbit de coneixement

La totalitat de les 12 universitats catalanes disposa de plans d’igualtat de gènere i de protocols per a la prevenció, la detecció i l’actuació davant la violència masclista que inclouen tota la comunitat universitària, així com els supòsits de LGBTfòbia.

Pel que fals als centres de recerca CERCA, tots disposen de l’acreditació HRS4R que inclou un pla de gènere que en el 92% dels casos està implementat des d’una unitat dedicada a impulsar les polítiques d’igualtat de gènere. En quant als protocols, n’hi ha de vigents al 82% dels centres. Des de iCERCA, s’impulsen diferents actuacions com el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat, posat a disposició dels centres perquè el personalitzin d’acord a les característiques de cada institució.

També destaca l’acció dirigida a evitar la parcialitat en la contractació de personal investigador. Un vídeo, elaborat amb la col·laboració del Programa Women in Science de l’EMBO (European Molecular Biology Organization), informa de forma didàctica els professors, homes i dones, que formen part dels panells d’avaluació sobre les dades científiques i teories que mostren els biaixos en l’avaluació. Aquesta parcialitat, sovint subconscient, perjudica especialment les dones.

En l’àmbit de l’avaluació, la composició dels tribunals de les sol·licituds de les beques i ajuts gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) és equilibrada entre homes i dones, i un mínim del 40% de dones formen part de les comissions d’avaluació.

El biaix de gènere, en xifres

Les dades continuen evidenciant que la presència femenina es redueix en els nivells superiors de la carrera professional. No obstant això, la diferència entre els percentatges d’homes i dones en posicions permanents al sistema de recerca s’ha reduït en un 23% en els darrers 12 anys. Així mateix, es consolida la paritat en les noves incorporacions del personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes i el 50% de les incorporacions del darrers anys corresponen a dones.

Actualment, a Catalunya 52.137 persones estan empleades en activitats de recerca i desenvolupament (R+D) Catalunya, el 59,3% dels quals són homes. Un pes que s’incrementa gairebé en 2 punts més si ens referim als investigadors, segons les últimes dades recollides per l’Idescat, corresponents a l’any 2019. No obstant això, tant el percentatge de dones empleades en R+D com el de dones investigadores s’ha incrementat lleugerament respecte al 2018, situant-se en el 40,70% i el 39,10%, respectivament.

En el cas del sistema CERCA, les dades evidencien que el desequilibri en la carrera científica s’inicia just després del doctorat. Mentre en l’etapa predoctoral, les dones representen el 55% del personal als centres, en les etapes posteriors el percentatge es redueix fins arribar al 27% de presència femenina entre els líders de grup.

A les universitats, el biaix de gènere és present tant en el àmbit de la carrera professional com en el de les branques de coneixement escollides per l’estudiantat. Així, la presència femenina continua sent majoritària en Ciències de la Salut i en Arts i Humanitats, mentre que està al voltant del 20% a Enginyeria i Arquitectura, segons les dades de matrícula en graus i màsters universitaris corresponents al curs 2018-2019.

Pel que fa al personal, si bé les dones encara se situen per sota del 50% en les posicions de PDI (personal docent i investigador) permanent i no permanent –amb percentatges del 42% i el 46% respectivament–, de nou el pes del col·lectiu femení es redueix de manera molt significativa en la categoria superior, la de catedràtic universitari, representant només el 22,8% del total, segons dades corresponents a l’any 2019 recollides pels indicadors del sistema Uneix.

Per sota la mitjana europea

Només un 20% dels projectes de recerca amb participació catalana i finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC, de les sigles en anglès de l’European Research Council) són liderats per dones investigadores integrades al sistema català de coneixement, segons el darrer informe elaborat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), corresponent al mes gener. Aquest percentatge és lleugerament inferior a la mitjana europea, que se situa en el 23%.

Tal i com succeeix en la carrera professional, el pes de la recerca liderada per dones és superior (24%) en el cas dels Starting Grants, els ajuts destinats a projectes per a la creació de programes o grups de recerca encapçalats per un/a investigador/a amb una antiguitat mínima del títol de doctor/a de 2 anys. En canvi, està per sota (11%) en els Advanced Grants, els ajuts destinats a projectes liderats per investigadors/ores sènior en actiu amb historial d’èxits de recerca destacats en els darrers 10 anys.