Un dia estrany

Avui, 31 de gener, ha estat un dia estrany. Per una banda, em trobo amb la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola fent política i assenyalant amb la mà dreta al PP. I per un altra, he tingut l’honor de participar en la taula rodona convocada per la parròquia de Sant Ignasi de Loiola de Lleida, on els partits hem presentat les nostres propostes de política social. I encara que no és gens habitual trobar-se amb aquest tipus d’iniciatives, el que voldria destacar és la sintonia que he trobat per part del públic que hi ha assistit, donat que nosaltres no canviem discurs, ni drets per vots i, per tant, hem defensat en tot moment les nostres solucions per a la lluita contra la pobresa, amb més despesa pública, la integració dels immigrants amb la derogació de la llei d’estrangeria, i el dret a les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos (Interrupció Voluntària de l’Embaràs). (+) Avui, 31 de gener, ha estat un dia estrany. Per una banda, em trobo amb la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola fent política i assenyalant amb la mà dreta al PP. I per un altra, he tingut l’honor de participar en la taula rodona convocada per la parròquia de Sant Ignasi de Loiola de Lleida, on els partits hem presentat les nostres propostes de política social. I encara que no és gens habitual trobar-se amb aquest tipus d’iniciatives, el que voldria destacar és la sintonia que he trobat per part del públic que hi ha assistit, donat que nosaltres no canviem discurs, ni drets per vots i, per tant, hem defensat en tot moment les nostres solucions per a la lluita contra la pobresa, amb més despesa pública, la integració dels immigrants amb la derogació de la llei d’estrangeria, i el dret a les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos (Interrupció Voluntària de l’Embaràs). Volia destacar-ho avui, quan he pogut confirmar l’existència d’una pedagogia del cristianisme progressista, davant uns bisbes fonamentalistes que deixen molt clar que votar Rajoy és votar Rouco Varela i que votar CiU i Duran és votar a favor de l’Església catalana més conservadora (la única diferència amb l’Espanyola és que parlen català, però pensen el mateix sobre el paper de les dones a la societat, l’avortament, els matrimonis homosexuals, l’eutanàsia o l’escola). Finalment, avui crec ha quedat molt clar el que ens separa als partits. I en definitiva on és cadascú. No pot quedar el menor dubte que amb els vots que rebem a ICV-EUiA evitarem que CiU condicioni el Govern de l’Estat, doncs el que Duran representa és el no als matrimonis homosexuals, el no a l’avortament, el no a la separació estat- església, el no a la redistribució de la riquesa, i el no a més despesa social. Avui, més que mai, necessitem el suport de qui vol un estat laic, així com la dels cristians progressistes, decebuts amb la feblesa del PSOE i de Zapatero davant la Conferència Episcopal. Josep Antoni Moreno Candidat a les eleccions generals per ICV-EUiA

Més a Cartes al director