El feminicidi defineix, jurídicament, tota aquella violència contra la dona, qualsevol acció o conducta que ocasiona mort, dany, o patiment físic, sexual o psicològic, tant en l’àmbit públic com en el privat. Llegint aquesta definició, automàticament penso en la violència de gènere, un gran flagell de la nostra societat que un any més ens deixa un gran nombre de víctimes, dones maltractades, assassinades El feminicidi defineix, jurídicament, tota aquella violència contra la dona, qualsevol acció o conducta que ocasiona mort, dany, o patiment físic, sexual o psicològic, tant en l’àmbit públic com en el privat. Llegint aquesta definició, automàticament penso en la violència de gènere, un gran flagell de la nostra societat que un any més ens deixa un gran nombre de víctimes, dones maltractades, assassinades. Aquesta realitat no és local, és una realitat global. El càstig i l’erradicació d’aquesta violència és una obligació i una prioritat per a qualsevol estat de dret. Però, com tots ja sabem, hi ha molts estats que diuen ser de dret i no tenen ap tipus de mesures, ni cap tipus de polítiques per la seguretat de les dones; totes hauríem d’estar protegides contra la discriminació, la violència i finalment els feminicides. Totes i tots hem sentit a parlar dels feminicides de Mèxic o de Guatemala (de Centre-Amèrica en general). Realment, és una atrocitat haver d’escoltar que milers de dones són assassinades amb una excepcional brutalitat, violència sexual, inhumana, degradant, i fins i tot torturades. En el cas de Mèxic existeix una gran discriminació en el context socioeconòmic totalment desfavorable per les dones. La dona és totalment depenent de l’home en una societat patriarcal i molt desigual socialment. La seva mentalitat masclista fa que la violència contra les dones sigui normal, es generi una segmentació del mercat laboral i dificulti les aportacions polítiques de les dones. És un estat de dret deficient. No hi ha responsabilitat penal, administrativa, disciplinària o civil pels responsables de conductes que violen els drets humans, assassinant, torturant nenes i dones i finalment evitant la posterior investigació i la condemna dels culpables. Una impunitat que neix fruit de la corrupció existent. En aquesta situació hi trobem bandes delictives, i uns cossos de seguretat mafiosos, que obstaculitzen, molt sovint, l’accés a la justícia per part de les dones víctimes i els seus familiars. Des de la Unió Europea, i després d’un llarg seguiment d’aquesta difícil situació de Centre-Amèrica per part de l’eurodiputat, Raül Romeva (ICV), es prepara un informe sobre els feminicides, on es ressalta la necessitat de lluitar contra els assassinats i desaparicions de les dones i la seva impunitat. És necessari, diu, dotar de més recursos econòmics i humans per assegurar una labor preventiva, una revisió de les lleis discriminatòries, facilitar les denúncies, l’investigació judicial, la persecució del sistema carcerari, combatre el crim organitzat, etc. La cosa que confirma la deficiència de moltes legislacions, la no ratificació i la no utilització d’instruments internacionals. Aquest informe fou aprovat l’11 d’octubre de 2007 a l’ eurocambra, de forma gairebé unànime. L’eurocambra es dirigeix als estats membres de l’UE perquè redacten noves iniciatives de cooperació entre Europa i Llatino-Amèrica. Aquesta proposta es debatrà en l’assamblea parlamentària conjunta Europa Llatino-América i finalment en la cimera Eurollatina de Lima que es va celebrar l’any 2008. Creiem, des de Dones ICV Lleida, que és imprescindible aquesta cooperació i diàleg polític de l’UE i com diu l’eurodiputat Raül Romeva, això és un punt i seguit per continuar treballant per la seguretat de les dones. Prou a l’odi, aquí i a tot arreu, no més dones maltractades, assassinades ni mutilades. A Mèxic, el 2004, 1205 nenes víctimes d’homicides. Guatemala, entre 2001 i 2004, 1188 dones assassinades. El Salvador, el 2004, 2933 dones assassinades. Ja són suficients. Cap més, mai més. Sònia Sanz Cid, Dones ICV Lleida
