El passat dissabte dia 17, a la catedral de Lleida, es celebrà el comiat al bisbe Ciuraneta. La gent allí aplegada feu evident l’agraïment, el sentiment i l’emotivitat. També indicava reconeixement la presència d’autoritats, tot i que és possible que en algun cas, potser hi dominava més el respecte o compliment protocol·lari. L’important però, és que uns directament altres delegant, eren allí presents. En canvi, amb l’excepció del bisbe de Solsona, vaig trobar a faltar, els seus "germans" bisbes de les diòcesis catalanes. Molta feina devien tenir.... Ciuraneta, sense voler-ho ha estat, com tots els bons pastors, incòmode pel sistema. No ho han tingut fàcil amb ell polítics amb prioritats confuses, ni tampoc alguns jerarques que dominen actualment l’església o alguns dels mateixos companys episcopals. Son els que prioritzen el poder enfront del servei als demés, son aquells que busquen la porpra o senzillament els que volen estar en la ona dels qui manen Alguns li han retret com a bisbe, la seva defensa de bens massa "terrenals". És pot ésser un home d’església, i viure d’esquena als homes i als seus problemes quotidians? La seva renuncia ha estat un exemple mes de l’actitud de servei, referent de tot el seu mandat. A la catedral, mentre contemplava les incomoditats que li produeix la seva malaltia i veia l’abnegació del seu esforç, més evident sem feia la constatació de com la gent senzilla sovint es capaç de sorprendre amb actituds valentes i compromeses. Els bons pastors estan acostumats a defensar el ramat, si cal, valent-se per si sols! Que el seu exemple ens sigui guia per molt temps! Josep Pont Diputat al Parlament, per servir-vos.
