JUDICATURA ? JUSTICIA

Em sembla que som molts els ciutadans que ens debatem entre la imperiosa necessitat de dir-los als membres del Tribunal Constitucional allò que pensem d’ells i l’ancestral temor de que, si t’enfrontes al poderós, en Em sembla que som molts els ciutadans que ens debatem entre la imperiosa necessitat de dir-los als membres del Tribunal Constitucional allò que pensem d’ells i l’ancestral temor de que, si t’enfrontes al poderós, en sortiràs perdent (ningú no confia ja en l’ús que aquesta gent poden arribar a fer de la tipologia penal del delicte de desacatament). Estic, no obstant, disposat a assumir en solitari la funció de portaveu de molta gent que creu que la resolució del TC de recusar al magistrat Pérez Tremp per a jutjar la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya és una resolució presumptament prevaricadora en tant que està dictada conscientment i és notòriament injusta. (Parèntesi: qui pot denunciar efectivament això? Davant de quin òrgan judicial s’ha de lliurar aquesta denuncia? Qui, en el seu improbable cas, ho jutjaria?) Obvio deliberadament fer incidència en el debat sobre la responsabilitat del PP en aquesta resolució i en les seves conseqüències per a l’estat de dret. Ja se’n parla abastament en altres fòrums i el temps dirà. El que a mi, ara i aquí, em preocupa (com a ciutadà i com a jurista) és deixar constància de que aquesta resolució evidencia una cosa molt greu: que la judicatura i la justícia no només no son una mateixa cosa sinó que en les altes esferes de la judicatura sembla que s’hi ha instal·lat la injustícia. Perquè si la essència de la justícia és la equitat, la parcialitat dels jutges la fa radicalment inviable. Un dels elements claus en l’administració de la justícia és la jurisprudència que es manifesta bàsicament en el manteniment reiterat dels criteris judicials sobre els afers que es jutgen. ¿Com interpretar que membres de tant alt tribunal com el TC modifiquin radicalment la seva "prudència" en aplicar la "juris" en tant sols tres mesos? ¿És suficient l’argument de que, al saber que s’havia cobrat, un informe passa a ser un dictamen? ¿És que els membres del TC creuen que és normal (i, en tot cas, just) dictaminar en dret de manera diferent si es cobra o si no es cobra un dictamen? Mai s’havia recusat un membre del TC i això que, en aquest tribunal, hi ha algun jutge sobre els que pesen evidencies del seu poc afecte a la Constitució. No hi pot haver res pitjor per al crèdit de la judicatura (i cap institució el necessita més) que la seva actuació distinta segons les circumstancies polítiques o socials dels cas. No hi pot haver res pitjor per al crèdit de la judicatura que cada una de les seves resolucions siguin aplaudides, com a victòria pròpia, per un partit polític o per un altre. No hi pot haver res pitjor per al crèdit de la judicatura que els membres d’un tribunal col·legiat no es fiquin d’acord, salvades unes raonables discrepàncies pròpies de la necessària interpretació de les lleis. Però que arribin al insult personal en defensa de les seves posicions... no només els desacredita sinó que els fa creditors del cessament fulminant... a tots. Que pleguin! I si no... fotem-los al carrer! Això ja és insuportable. ¿Com és possible que davant d’un mateix cas 6 jutges ho vegin totalment blanc i uns altres 6 absolutament negre? ¿Com se li pot explicar això al ciutadà si no és termes de parcialitat (que a uns o als altres els ha de dur inexorablement a la prevaricació)? En fi, no hi pot haver res pitjor per al crèdit de la justícia que el descrèdit de la judicatura. Urgeix una modificació radical del sistema de elecció del TC. Reclamo que sigui la sobirania popular, expressada més directament que ara, qui elegeixi els 12 homes i dones bons, savis, imparcials, ... en fi, els dotze éssers justos que resolguin les qüestions de constitucionalitat que la dinàmica política i social generi. No els embrutem més amb la inexorable presumpció de parcialitat de la que ja mai més es lliuraran els membres del TC mentre segueixin essent elegits pels partits polítics. Pere Blasco Membre de la direcció local i del Consell Nacional d’ICV

Més a Cartes al director