Aquí queda clar que el CAC és un òrgan polititzat i que no pot tenir cap mena de credibilitat en molts dels afers que li pertoca decidir. L’adjudicació de les llicències de la TDT demostra que es dóna prioritat als grans grups de comunicació estatals per sobre dels projectes catalans. Els consellers del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), a proposta del PSC (PSC-PSOE) i la coalició de CiU, han fet mostra de quina és la prioritat televisiva d’aquests dos partits. La prioritat s’anomena grans grups mediàtics. Aquí queda clar que el CAC és un òrgan polititzat i que no pot tenir cap mena de credibilitat en molts dels afers que li pertoca decidir. De fet, no resulta comprensible que castigui la indústria audiovisual de casa nostra en favor de grans grups empresarials de l’estat. I suposem que tant el PSC (PSC-PSOE) com CiU prefereixen donar suport als grups mediàtics, encara que això comporti eliminar la diversitat informativa que comportaria les propostes de grups més locals. Últimament es parla molt del que podria ser un nou model de govern, que anomenen ‘la socioconvergència’, i, a la vista de com actua el CAC, el model que poden aplicar els dos partits junts alhora té molt que desitjar. Lògicament un dels nous reptes pel nou govern català i amb el nou estatut, serà netejar la imatge del CAC i alhora plantejar-se algun altre model per anomenar els consellers d’aquest òrgan per tal que no estigui polititzat com fins ara. Mateu Figuerola i Niubó, president provincial PxC Lleida
