El 26 abril 1313 se signava el Tractat de Poissy. Amb ell, França tornava la Val d’Aran a la Corona Catalanoaragonesa 30 anys després d’invair-la -en acte de resposta a la conquesta catalana de Sicília un any abans-. D’això ja fa 700 anys, una efemèride que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha aprofitat per celebrar una jornada de record sota el títol Commemoració dels set-cents anys de la reintegració de la Val d’Aran a Catalunya.
La cita fou el passat 4 de juny a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. Durant l’esdeveniment, es va estudiar el primitiu enllaç de la Val d’Aran amb Aragó-almenys des de l’any 1104 -, l’ocupació del territori per part de França el 1283 i el llarg procés de tres dècades de reclamació i devolució fins l’adscripció de la Val d’Aran a Catalunya a principis del segle XIV. També es van analitzar els privilegis concedits l’any 1313 a la Val d’Aran-més coneguts com la Querimònia-. Així mateix, es va debatre sobre l’occità de la Vall d’Aran en relació als dialectes i idiomes veïns.
La jornada de commemoració va comptar amb diverses ponències a càrrec del president de la secció filològica de l’IEC, Isidor Marí; el delegat de l’IEC a Lleida, Ramon Sistac; el docent de la Universitat de Lleida, Pere Benito; la presidenta de la secció Històric-Arqueològica de l’IEC, Maria Teresa Ferrer i Mallol; la representant de l’Institut d’Estudis Aragonesos, Maria Àngels Sanllehy, i el catedràtic d’Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera.

El Conselh Generau d’Aran canviarà 13 marquesines per garantir la seguretat dels usuaris del transport públic de la Val d’Aran. En paraules de Carlos Barrera, síndic d’Aran: “degut al vandalisme, el govern del Conselh Generau ha decidit canviar les marquesines ja que sovint els usuaris del transport públic de la Val d’Aran s’havien trobat els vidres trencats, cosa que posava en perill la seva seguretat.”
El vell model d’estructura metàl·lica i tancament de vidre permetia actes de vandalisme i representava un alt cost de reparació i de manteniment.
Amb el nou model, la totalitat de la part posterior de la marquesina, abans de vidre, es substitueix per xapa metàl·lica “troquelada” i els laterals i frontals de la part baixa també seran de la mateixa xapa. La resta continuarà de vidre per permetre lluminositat i visualització de frontals i laterals.
El color de les marquesines també s’ha canviat del verd al “burdeos”.
 
 
 

La pista de gel de Jaca acull el seminari impartit per les entrenadores italianes Franca Bianconi i Rossy Murante, amb la presència de Stefania Berton i Ondrej Hotarek com a parella convidada.
Encara que a les bases no quedava del tot clar, es tracta d'una activitat dirigida per a parelles ja formades al que assisteixen un total de sis duos: Verónica Grigorieva / Aritz Maestu (CETDI Aragon), Mónica Carratalá / Tòn Cónsul (FC Barcelona), Julia Rivas / Marc Tort (FC Barcelona), Georgina Serralach / Alexandru Illici (Club Espòrts de Gèu Val d’Aran), Dorota Broda / Pedro Betegón (Sport Gel) i Laura Barquero / Miguel Ángel Cordero (Sport Gel).
Les dues primeres formacions són ja conegudes i, les altres quatre, noves. La prometedora patinadora júnior, Julia Rivas serà parella de Marc Tort, un esportista que prové de rodes. Alexandru Illici que, l'any passat va competir en el nacional dins de la categoria novice, formarà equip amb l'aleví Georgina Serrallach. Per la seva banda, el Sport Gel presentarà dos combinats. Pedro Betegón, que ha pres part en competicions masculines de segona categoria, serà el partenaire de la debutant Dorota Broga. De la mateixa categoria prové Laura Barquero, que serà la companya del júnior Miguel Ángel Cordero.
Es tracta d'una activitat important que, de ben segur, tindrà una repercussió molt positiva en el desenvolupament d'aquesta categoria al nostre país.
D'altra banda, cal indicar que, juntament amb les parelles, acudiran també els seus entrenadors doncs, en molts casos, es tracta de tècnics no especialitzats en la modalitat.

El director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Miquel À. Cullerés, juntament amb el síndic d’Aran, Carlos Barrera, i el conseller d'Administració Pública, Finances i Coneixement, Luís Carlos Medina, van presentar el nou cicle formatiu de grau superior que s'impartirà a partir del proper curs escolar a l’Institut Escola d’Hostaleria de Les.
Aquest cicle superior en modalitat d’alternança dual, pioner en tot Catalunya, comptarà amb una vintena d’alumnes que, a part de rebre formació teòrica a l’Institut Escola d’Hostaleria de Les, faran pràctiques remunerades en almenys 15 hotels que hi participaran.
“En els moments actuals que vivim, oferir una formació de qualitat és una aposta clara de futur per als nostres joves” va assenyalar el síndic d’Aran, Carlos Barrera.

El Conselh Generau d’Aran millora el Refugi de Saboredo, ubicat a 2298 metres d'alçada, ja que actualment té unes dimensions reduïdes, només té capacitat per a 21 persones. Per tal d’aconseguir rapidesa constructiva i de posada a obra, minimitzant al màxim l’impacte ambiental i apostant per la sostenibilitat i la eco eficiència, s’ha instal·lat un mòdul prefabricat de fusta directament connectat amb les dependències actuals, amb una doble pell exterior de xapa.
Mitjançant l’adopció d’una secció corba contínua es vol aconseguir un millor factor de forma que optimitzi la relació entre volum interior i la superfície de la pell. Aquesta geometria facilita l’escorrentia de l’aigua de pluja a l’hora que suposa un millor capacitat estructural vers les elevades sobrecàrregues de neu que haurà de suportar l’edificació.
L’ampliació, de mesures exteriors 11 metres x 3,95 metres, s’aixeca respecte l’actual refugi adossat al costat nord per a captar la radiació del sol per la façana sud però també queda protegida per la roca que sobresurt per darrera. Hi han uns grans panys fixes de vidre a sud per a captar i emmagatzemar la màxima escalfor solar per el volum de la zona de dormitoris.
És una tipologia constructiva industrialitzada que permet fer el màxim treball a taller per tal de minimitzar la feina a peu de Refugi degut a les dificultats d’accés i de les condicions meteorològiques. El procediment que s’ha emprat és un sistema d’entramat lleuger de fusta procedent dels boscos sostenibles del Pirineu i regulats pel PEFC. Ha estat fabricat a les dependències de Rialp de Fustes Sebastià.
En paraules del síndic d’Aran, Carlos Barrera: “el Conselh Generau d’Aran aposta per aquest Refugi com a prototipus d’enclavaments en alta muntanya pretenent que el valor del nou volum edificat serveixi com a referència en quant al procés de prefabricació, prestacions i muntatge aplicables a posteriors edificacions de característiques similars que, el Conselh Generau ha batejat amb el nom de Refugi Aranés
El Conselh Generau d’Aran i Fustes Sebastià van estar presents al Saló Internacional de la Construcció, CONSTRUMAT, a on s’exposava un model de treball del Refugi Aranés.

Aquest dissabte, dia 18 de maig, a Vielha, en el marc d’una fira que té com a protagonistes els productes de la Val d’Aran, es realitzarà el VII Concurs Morfològic de l'Ovella Aranesa i una mercat d’artesans. Amb aquesta activitat pretén donar-se a conèixer a tota la família el treball de conservació de l'Ovella Aranesa, així com els productes de la Val d’Aran.
El 18 de maig a Vielha es realitzarà el VII Concurs Morfològic de l'Ovella Aranesa, en tot emmarcar-se en una fira que té com a objectiu fonamental donar a conèixer els productes propis de la Val d’Aran.
La fira anomenada “Els productes de la nostra terra” proposa diferents activitats per tota la família al llarg de tot el dia, intentant que, d’una manera pràctica i dinàmica, tant els grans com els petits de la família s’entretinguin i coneguin una mica millor l'Ovella Aranesa i als productors i artesans de la Val d’Aran.
L'ovella aranesa està en el perill d’extinció, amb un cens de quasi 3.000 efectius distribuïts en 42 explotacions, i l'objectiu fonamental d’ACORA és la seva conservació i promoció. Quant als seus trets particulars, l'Ovella Aranesa es caracteritza per ser de gran, de proporcions allargades i, a més, ambdós sexes tenen banyes. Donat que els ramaders d’ACORA volen recuperar les varietats però antigues, pel que fa a la capa, s’admeten sis varietats de color: blanca, negra, bereta, mascarda, capirròia i oelhinera.
La diada serà organitzada per l'Associació de Criadors d’Oví de Raça Aranesa-ACORA, l'Ajuntament de Vielha i Mijaran i el Conselh Generau d’Aran, col·laborant-hi diverses entitats.

El Conselh Generau d’Aran ha reconstruït la finestra gòtica de migdia de l’església de Santa Maria d’Arties, recuperant els atributs inicials i posant en valor les peces recuperades de la mateixa, de les quals encara es conserven algunes policromies.
A tal efecte es defineix una forma de com podien anar les peces inicialment, mimetitzant les formes de la finestra de Sant Andreu de Salardú i fent coincidir amb les restes trobades de la d’Arties, aproximant així el dimensionat escaient.
Es van recuperar les pedres mal col·locades a la actualitat per tal de netejar-les i per a posterior col·locació. També es va recuperar marbre d’Arties, de demolicions d’edificacions construïdes amb el marbre de la cantera que hi havia darrera dels Banys d’Arties, i en el seu defecte pedra de marbre similar la qual va tenir el vistiplau de la direcció facultativa i del departament de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.
“L’església de Santa Maria d’Arties ha estat declarada com a Bé d’Interès Nacional i el Conselh Generau d’Aran, com a responsable de la seva conservació, va decidir reconstruir la seva finestra gòtica per augmentar la seva presència i singularitat” ha manifestat Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.

El diputat de CiU per l’Aran, Àlex Moga, ha instat a la Generalitat de Catalunya a començar la tramitació de la nova Llei d’Aran, en el marc del 700 aniversari del seu reconeixement nacional. Moga ha recordat que “l’actual Llei d’Aran va crear un govern amb capacitat de gestionar la cultura, joventut, serveis socials, turisme, els nostres boscos... I també ens ha permès potenciar la nostra llengua, fomentar-la i introduir-la a les escoles”. I l’Estatut del 2006 consagra la realitat d’Aran a l’article número 11.
Per continuar amb aquest reconeixement dins de Catalunya i fora, el diputat de CiU ha demanat a la vicepresidenta del Govern reprendre la voluntat de l’anterior legislatura de constituir la ponència per donar resposta “als anhels del poble d’Aran que ambiciona més quota de govern, més capacitat jurídica i un nou sistema de finançament”. Àlex Moga ha agraït que per l’Aran, “Catalunya ha estat un exemple de reconeixement nacional; ha estat un binomi d’exemple internacional”. Per aquest motiu, “ara toca reconèixer els 700 anys d’Aran, un poble reconegut pel Parlament de Catalunya”.
Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern i consellera de governació, Joana Ortega, s’ha compromès a començar la tramitació de la nova Llei d’Aran aquesta legislatura per continuar amb el seu reconeixement de realitat. I ha assegurat que el Govern de la Generalitat defensarà la identitat nacional d’Aran i la llengua aranesa front la intransigència del govern espanyol.

La Diputació de Lleida va publicar el passat dia 29 d’abril al BOP de Lleida l’anunci pel qual es posa en cobrament el rebut en voluntària de la taxa d’escombraries dels municipis de la Val d’Aran per al 2013, durant el període comprès entre el 3 de maig i el 5 de juliol.
Aquest període de cobrament en via voluntària suposa un canvi respecte dels anys anteriors en els que els cobraments es duien a terme entre el 15 de juliol i el 15 de setembre.
El fet que per aquest exercici 2013 s’hagi delegat per part del Conselh Generau d’Aran el cobrament en via voluntària d’aquesta taxa a l’Organisme Autònom de Recaptació de la Diputació de Lleida, ha suposat que també s’adoptin els períodes cobrament que l’organisme té establerts.
La Diputació de Lleida ja tenia delegada la recaptació en via executiva des de l’any 2010 i aquesta delegació de la taxa en via voluntària ha de servir per optimitzar la seva gestió i el seu cobrament.
Amb aquesta delegació, el Conselh Generau d’Aran “vol aconseguir una millor gestió dels recursos públics i centralitzar en un organisme la cobrança de tots els impostos i tributs a l’Aran” en paraules de Luís Carlos Medina, conseller d'Administració Pública, Finances i Coneixement.

Vielha ha celebrat una jornada sobre la reforma de l’administració local i la seva afectació a l’Aran, la qual ha estat inaugurada pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l'alcalde de Vielha e  Mijaran, Àlex Moga. Aquesta jornada, organitzada per l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, s'adreça als càrrecs electes de les administracions araneses, per tractar els afers més importants de l’esmentada reforma.

En el trascurs de la jornada també s'ha aprovat la creació de l’ “Associacion deth municipalisme per Aran”, una entitat plural que aplega les administracions locals de la Val d’Aran amb independència de la composició politica i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acòrd amb el pluralisme.

Els objectius i les finalitats d’aquesta associació són: esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives, experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a una millor gestió municipal. Així mateix, es fomentaran i defensaran els drets nacionals de l’Aran, es promourà el finançament dels propis municipis i es buscaran sinergies institucionals i/o en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

 

 

 

 

Pàgina 8 de 9