L’església de Nostra Senyora de la Purificació de Bossòst ha recuperat aquesta tarda part del seu patrimoni: tres peces d’art robades i tornades sota secret de confessió.  “Es tracta de tres frontals d’altar, d’estil barroc, datats al segle XVIII i que van ser sostrets de l’església de la Purificació de Bossòst, el novembre de l’any 1999” ha manifestat Jèp Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran.
El robatori de les peces es va produir el 8 de novembre de l’any 1
999, quan uns lladres es van amagar a l’interior de l’església, i un cop tancada van poder treballar sense ser descoberts i fugir per la porta del darrere del temple, després de serrar la barra de ferro del reixat.Els tres frontals de l’altar, que han estat tornats al Bisbat sota secret de confessió, formen part d’un programa decoratiu unitari d’estil barroc i són un important testimoni de la rellevància del treball en fusta policromada, del barroc pirenenc. La composició dels frontals està formada per una orla central dedicada a una imatge, mentre que la resta dels frontals estan ocupats per una decoració floral.

L’acte de retorn de les peces ha tingut lloc aquesta tarda i hi han estat presents el Vicari General del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep M. Mauri; l’Arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balaguer; el rector de Bossòst, Mn. Eduard Salinas; el conseller del Conselh Generau d’Aran i regidor de l’Ajuntament de Bossòst, Eduardo Valdecantos; l’alcalde de Bossòst, Francisco Rodríguez; el tinent d’alcalde, Amador Marqués, i el cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, Jèp de Montoya.

Durant la setmana del 23 al 29 de setembre, la Val d’Aran acollirà la Mòstra Gastronomica dera Codina Aranesa (mostra gastronòmica de la cuina aranesa), en la qual diversos restaurants del territori oferiran diferents menús amb els plats típics de la seva gastronomia. La Mòstra està organitzada pel Conselh Generau d’Aran i per Foment Torisme Val d’Aran. En aquest esdeveniment gastronòmic es podrà gaudir de les millors receptes de cuina tradicional aranesa i de la innovació que ofereixen els principals restaurants. Participen un total de 10 restaurants dels quals 6 estan situats en la Vielha, 2 a Arties i els restants a Bossòst i a Escunhau. Dilluns que ve, 23 de setembre, al migdia donarà començament les jornades gastronòmiques i s'estendran fins al diumenge, 29 de setembre, a la nit, dies durant els quals s'oferiran menús d'alta qualitat gastronòmica a partir de 28€.
Els restaurants que participaran d'aquest esdeveniment són els següents: a Vielha: el restaurant Casa Antonio; Era Coquèla; Era Mòla; Era Lucana;  la Fonda d’en Pep i el Parador de Vielha.  A Arties: el restaurant La Tarteria i elParador d'Arties. A Bossòst, oferirà aquesta degustació gastronòmica el restaurant Er Occitan. I a Escunhau, el restaurant Es Pletieus. 
Dins de l'oferta gastronòmica que podrem trobar en la Mòstra, es podrà degustar: el steak tàrtar de poltre de la Val d’Aran; ragut de cérvol amb soufflé de patates; carpaccio de cérvol amb all tou de coco; rap amb múrgoles i salsa de cava; i el plat estrella de la Val d’Aran: l'Òlha Aranesa. 
Quant als postres, destaquen els creps amb crema aranesa i fruits del bosc, xocolata i pinya amb espècies; formatge blau de Tarrau amb pera i granissat de lichis; el carrot cake; entre d’altres. 
Anna Díaz, consellera de Turisme, Comerç i Consum, ha subratllat “amb la Mòstra, volem que la gent gaudeixi dels productes que ofereix la nostra cuina aranesa, i amb això, captar un turisme gastronòmic, amant de la bona taula a més d'oferir suggeridors menús elaborats a partir de receptes tradicionals. La nostra gastronomia, forma part de la nostra cultura pròpia i singular.”

Les condicions climàtiques i la situació geogràfica de la Val d’Aran la converteixen en una destinació gastronòmica molt peculiar, amb la cuina típica de la muntanya i les regions fredes, a més de la frescor de la matèria primera autòctona. Els més de 170 restaurants del territori animen a degustar tant plats tradicionals, elaborats amb productes autòctons, com la cuina de tendència. Els productes aranesos que compten amb la marca “productes dera Val d’Aran” són: el caviar Nacarii, la cervesa aranesa “Immòrtela”, el formatge de Tarrau i de Laïrissa, el iogurt, l’”Òlha aranesa”, embotits amb xoriço, la langoïssa (llonganissa curada), els patés, l'andito i el bolh (botifarra), entre d’altres.

El Conselh Generau d’Aran iniciarà la recollida selectiva de la fracció orgànica als municipis de Vielha, Bossòst i Les a partir del proper 1 d’octubre.
Per facilitar la participació ciutadana en la recollida selectiva, el govern aranès, amb els respectius ajuntaments, ha reorganitzat la distribució de contenidors de vorera concentrant-los en illes completes per a les fraccions, cosa que facilitarà el dipòsit de les diferents matèries dels residus i, al mateix temps, deixarà més nets els carrers dels nuclis urbans.
El govern aranès realitzarà reunions informatives i facilitarà cubells i bosses específiques per a la separació de la fracció orgànica. Als participants també se’ls repartirà imants de nvera amb explicacions sobre les diferents categories de residus per separar-los a les cases com a pas previ al reciclatge. Aquestes explicacions estaran amb els formats que l’Agència de Residus de Catalunya té a disposició dels usuaris en la pàgina web de comunicació.
“Tot aquest material, així com els iglús que faltaven per acabar les illes, ha significat un esforç econòmic de més de 50.000 euros’’ va manifestar el passat 16 de setembre Carlos Barrera, síndic d’Aran, que va presentar el nou sistema juntament amb el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.

La Val d’Aran, amb una població de poc més de 10.000 habitants, va generar el 2012 un total de 8.286 tones de residus municipals, un 7,69% menys que l’any anterior. Això suposa una ràtio de 2,26 kg/hab/dia, quan la mitjana de Catalunya és d’1,35 kg/hab/dia.

La Val d’Aran regularà la recollida de bolets a tots els seus boscos i ho farà de manera gratuïta. El Conselh Generau expedirà un carnet gratuït, amb vigència per quatre anys, que permetrà a residents, propietaris de segones residències i gent que pernocti en establiments turístics de la Val d’Aran, poder recollir bolets als boscos sense cap cost. Amb aquesta regulació és vol foragitar les persones o grups que es dediquen a recollir bolets amb ànim de lucre. Carles Barrera, Síndic d’Aran, ha explicat que en determinades zones de Val es produeix un ‘’espoli reiterat’’ per part de persones que utilitzen els bolets per comercialitzar. Aquesta mesura es podria aplicar al 2014.
Barrera ha explicat que ara els Ajuntaments hauran d’aprovar en sessió plenària un document en el que deleguen la regulació de la recollida de bolets al Conselh Generau.
El Síndic ha dit que aquesta mesura pretén eliminar als grups de gent de fora la Val d’Aran que es dediquen únicament a recollir bolets per vendre’ls. Barrera ha explicat que aquesta regulació vol garantir que els aranesos quan surtin al bosc trobin bolets i a la vegada potenciar la Val com a destí turístic. El Síndic d’Aran ha insistit que aquesta mesura no té afany recaptatori ja que es totalment gratuïta.
Serà el Conselh qui entregui el carnet als residents i als propietaris de segona residència i els establiments als clients allotjats. En cas que un establiment regali carnets a persones que no tingui allotjades se li podrà retirar el talonari.
 

Els tècnics i els agents de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran han pogut fotografiar per primer cop aquest any dues cries nascudes el passat hivern a la Val d’Aran. Es tracta de dos cadells de la prolífica óssa Hvala localitzats a la zona mitjana de la Val d’Aran que, a banda del cadell ofegat a la primavera a Lladorre, és la primera dada de cria d’enguany al Pirineu. A la mateixa zona s’han identificat també alguns altres óssos joves així com el mascle Balou.
 

La filla del compositor Joaquim Homs, Pietat Homs Fornesa, ha donat a la biblioteca de Vielha un recull considerable de composicions  musicals i obra literària del seu pare. Aquesta donació inclou també part de l’obra de Francesc Taverna-Bech (1932-2010), reconegut compositor i crític músical, marit de Pietat Homs Fornesa.

Joaquim Homs (1906-2003) va iniciar els seus estudis de violoncel als 8 anys i va finalitzar-los el 1922. Entre els anys 1922 i el 1930 va treballar la composició de forma autodidacta mentre cursava la carrera d’enginyer. Entre el 1931 i el 1936 va ser deixeble del reconegut compositor Robert Gerhard (1896-1970).

Fou primer president de l’Associació Catalana de Compositors (1974) i el 1989 va ser elegit membre electe de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Entre els seus reconeixements destaquen: la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Artístic (1981) i la Creu de Sant Jordi (1996). El 1993 va rebre la “Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes”  (Ministerio de Cultura) i el 1999 el Premi Nacional de Música (Generalitat de Catalunya).

La donació la va fer la pròpia filla, Pietat Homs Fornesa. L’obra lliurada consta d’una mostra de llibres, CD’s i partitures que inclou, entre altres, un extens recull de la trajectòria del compositor, la biografia dedicada al seu mestre i amic Robert Gerhard (Biblioteca de Catalunya-1981), així com una petita mostra de partitures i una extensa producció d’obres del compositor, enregistrades en diversos segells discogràfics.

La seva obra també està vinculada a l’Aran ja que, des del 1976 el poble de Vilac va formar part de la seva segona residència. La peça: Duet de Vilac, per a flauta i piano, composta l’agost del 1978 (Dinsic Publicacions Musicals) és un testimoni fefaent de la seva producció inspirada a l’entorn aranès.  

L’alcalde de Vielha, Àlex Moga, en un acte íntim va agrair la donació a la biblioteca de Vielha i va destacar “la gran labor realitzada per Joaquim Homs en favor de la música i la cultura catalana durant la segona meitat del segle XX”, reflexada tant en el recull de conferències publicades a “Antologia de la música contemporània” com en munió d’articles publicats a la premsa i en programes de concerts.

El fons personal de Joaquim Homs amb prop de 250 partitures manuscrites es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Vielha, la capital de la Val d’Aran, acollirà aquest mes d'agost dues importants fires comercials: "Fet a mà, Fet aquí" (del 19 al 21 d'agost) i "Aran Market" (del 22 al 25 d'agost), al Passeig de la Llibertat. Ambdues responen a una estratègia de fidelització comercial sota l'organització del Conselh Generau d'Aran, l'Agència del Comerç d’Aran i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vielha e Mijaran i la Diputació de Lleida.
La primera de les fires "Fet a mà, Fet aquí" és una fira de productes artesanals que engloba als artesans i artistes de la Val d'Aran i que enguany arriba a la seva quarta edició. L'horari de la fira serà de les 11 a les 14 hores, i de les 17 a 21 hores. A la fira hi participaran un total 24 estands d'artesans com: ceramistes, teixidors, pintors, cistellers, fusters, formatgers, pastissers, entre d'altres, a més s'oferiran diversos tallers on podran participar grans i petits . 
La segona fira, Aran Market s'assoleix després de 6 anys com una de les fires més importants de dinamització comercial amb la participació de quasi 30 comerços de diversos sectors i procedència, principalment, de Vielha, Bossòst, Les i Naut Aran. Com en l'anterior certamen, els organitzadors han programat diverses activitats, entre elles, tallers de pastisseria, ceràmica i agulles decoratives. 
La consellera de Turisme, Comerç i Consum del Conselh Generau d'Aran, Anna Díaz, manifesta que es vol incentivar l'activitat en els comerços i mostrar l'ampla xarxa comercial i de qualitat que té la Val d'Aran. Segons la consellera, el comerç local cal entendre’l no només des d'un punt de vista econòmic sinó també social que dóna vida als carrers, genera moviment, punts de trobada i millora la qualitat de vida dels residents i visitants. El comerç aranès ocupa 45.000 metres quadrats de superfície comercial.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia e Medi Naturau deth Conselh Generau d’Aran, en el marc de les accions de suport a la ramaderia i la comptabilització d’aquesta activitat amb la fauna salvatge, ha entregat els últims 3 gossos de protecció de ramats als ramaders aranesos. En total s’han entregat 7, els 3 primers al mes de juliol.
El cost d’adquisició d’aquests cadells de raça, procedents de l’Institut Pirinenc del Gos de Muntanya dels Pirineus (IPGMP) amb qui els ramaders han signat un document de compromís, és cobert pel CGA i “ha d’ajudar als ramaders aranesos a gestionar els seus ramats amb major seguretat enfront a atacs de la fauna salvatge (óssos, guineus, voltors) o d’altres gossos” ha explicat José E. Arró, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural. 
 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, i el síndic d’Aran, Carlos Barrera, van signar ahir un conveni de col·laboració per fer més eficaç els serveis i funcions ambientals transferits al Conselh Generau d’Aran.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que la Val d’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per Llei del Parlament, que en garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. Aquest règim especial comprèn la cessió al Conselh Generau, com a òrgan de govern i administració de la Val d’Aran, de competències, entre d’altres, en matèria de medi ambient i protecció de la natura.
Aquestes competències es concreten mitjançant diversos decrets de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en matèria de prevenció d’incendis, protecció de la fauna i espais naturals protegits. Aquest any, precisament, s’escau actualitzar les bases de la col·laboració, amb la finalitat que el Conselh Generau pugui dur a terme un exercici més eficaç de les funcions que li han estat transferides en l’àmbit ambiental.
En matèria de gestió de la fauna salvatge autòctona amenaçada, cinegètica i piscícola, el Departament d’Agricultura i el Conselh Generau d’Aran col·laboraran en el seguiment de les poblacions i intercanviaran de forma fluida informació sobre les espècies faunístiques classificades legalment com a amenaçades, cinegètiques i piscícoles, així com les que es determini de mutu acord. A més, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural comunicarà al Conselh Generau d’Aran la convocatòria de reunions intercomunitàries o internacionals relatives a espècies amenaçades, cinegètiques i piscícoles.
Es manté l’estreta col·laboració amb relació a coordinació de les tasques de seguiment i gestió de l’os bru a la Val d’Aran. Els dos organismes realitzen  reunions periòdiques ordinàries de coordinació per tal d’organitzar el seguiment de l’ós bru, discutir sobre els resultats i completar la base de dades compartida. A més de coordinar els continguts de les campanyes de sensibilització sobre l’os bru, el Conselh Generau d’Aran continua realitzant el seguiment dels danys produïts per l’ós en territori aranès i també compensant per danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona.
En virtut d’aquest conveni, el Conselh Generau d’Aran durà a terme les actuacions d’adequació i regeneració paisatgística dels entorns rurals de la Val d’Aran, per mantenir la diversitat biològica i la presència d’hàbitats amb interès comunitari. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural col·laborarà amb el Conselh Generau d’Aran, mitjançant el cos d’Agents Rurals, en les tasques especials de vigilància i de control del furtivisme que s’organitzin a la Val d’Aran i les zones limítrofes. A aquests efectes la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat planificarà amb els Servicis de Miei Ambient del Conselh  Generau d’Aran les actuacions que, a petició d’alguna de les parts, s’hagin de realitzar conjuntament en aquest àmbit o qualsevol altre d’interès comú.
 

Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida; Jaume Masana, director territorial de “la Caixa” a Catalunya; Carlos Barrera, síndic de la Val d’Aran i Rafael Chueca, director de l’Àrea d’Acció Territorial de la Fundació “la Caixa”, van signar ahir a CaixaForum Lleida un conveni de col·laboració per pal·liar els greus efectes de les inundacions que es van produir el 18 de juny de 2013 a la Val d’Aran, acompanyats per Jordi Souto, director general d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya. En total, l’entitat financera destina una dotació especial de 300.000 euros per a treballs de recuperació de les zones afectades.
Les nombroses precipitacions en forma de neu caigudes a les muntanyes araneses durant l’hivern i les baixes temperatures de la primavera van ser les causants del gran volum de neu existent al mes de juny. Un canvi brusc en les temperatures va iniciar una etapa de desgel intensa que va provocar l’increment del cabal dels rius. A això es va afegir que, els dies 17 i 18 de juny, una precipitació de 120 l/m2 va incrementar la velocitat de desglaç a causa de l’elevada temperatura de l’aigua de pluja.
Aquests dos factors climatològics, juntament amb el cabal sòlid, conseqüència de nombrosos lliscaments i altres fenòmens geològics al llarg de les diferents conques, van col·lapsar moltes estructures de consolidació de la xarxa viària principal i nombroses obres de pas d’aiguats en els tres principals accessos turístics de la Val d’Aran: les valls dels rius Aiguamòg, Valarties i Joèu. Les dues primeres faciliten l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mentre que la darrera dóna accés a una de les zones més turístiques i visitades de la Val d’Aran, l’Artiga de Lin.
Entre altres treballs, la dotació especial aportada per l’Obra Social ”la Caixa” contribuirà a millorar i arranjar paviments, trams de pistes forestals, talussos i ponts.
La restauració d’aquesta zona no solament contribuirà a restablir el patrimoni natural i a preservar els valors naturals i paisatgístics, sinó que també potenciarà el desenvolupament socioeconòmic i sostenible, i un ús públic ordenat.
El compromís de ”la Caixa” amb les necessitats de la societat en què desenvolupa la seva activitat financera i amb el benestar de les persones és un dels seus trets més definitoris i diferencials des del 1904 i assoleix una dimensió més gran en les circumstàncies actuals. En aquest sentit, l’entitat manté el pressupost de la seva Obra Social per al 2013 en 500 milions d’euros, la mateixa xifra pressupostada en els 5 anys precedents. Aquesta quantitat situa l’Obra Social ”la Caixa” com la primera fundació privada d’Espanya i una de les més importants del món.
En total, el 66,8 % del pressupost (334 milions d’euros) es destina al desenvolupament de programes socials i assistencials. Els programes de ciència, recerca i medi ambient suposen el 13,4 % (67,1 milions); l’apartat cultural acapara el 12,9 % de la inversió (64,3 milions), i el suport a l’educació i formació, el 6,9 % (34,6 milions).
Des de l’Obra Social ”la Caixa” es dóna resposta a les necessitats reals d’una societat en evolució constant. En l’àmbit mediambiental, i concretament dins el programa de Parcs Naturals i Reinserció Social, es facilita l’accés al món laboral de persones en risc d’exclusió en la realització de les tasques de conservació i millora de la natura. També es dóna resposta a situacions imprevisibles o d’emergència ocasionades pels efectes de la climatologia, com en el cas de la Val d’Aran.
 

Pàgina 6 de 9