El Departament de Territori i Sostenibilitat va posar en marxa el passat 1 de juny un nou abonament multiviatge T-10/120 per tal de promoure l’ús del transport públic en les comunicacions entre Lleida, la Val d’Aran i l’Alt Urgell. Aquest abonament multiviatge suposarà un estalvi de més de la meitat del preu del bitllet actual en els trajectes de la línia d’autobús interurbana d’Alsa. L’actuació, que és un pas previ al desplegament del sistema tarifari integrat, vol millorar la competitivitat del transport públic i dotar una xarxa eficient per fomentar-ne l’ús. Es podran fer 10 viatges en 120 dies, a 8 euros el trajecte, és a dir, l’abonament costarà 80 euros.

Aquest abonament multiviatge es pot adquirir a les estacions d’autobús de Lleida, Vielha i la Seu d’Urgell. Per tal de comparar el preu, cal dir que fins ara el trajecte entre la Seu d’Urgell i Lleida costava 19,25 euros (34,74 anada i tornada) i entre Vielha i Lleida costava 13,71 euros (24,67 anada i tornada). En els dos casos ara costarà 8 euros el trajecte sempre i quan s’adquireixi aquest abonament multiviatge.

El T10/120 és multipersonal i per tant el poden utilitzar tots els membres d’una mateixa família o un grup d’usuaris per fer els seus desplaçaments de forma conjunta. Aquest títol de transport utilitza la tecnologia de validació sense contacte i es pot recarregar a bord dels propis vehicles.

La targeta T-10/120 està implantada a tot el Pirineu lleidatà, així com a bona part de les comarques centrals. També està previst que el proper mes de juliol s’implanti també en el recorregut Lleida-Alta Ribagorça. En els indrets on ja funciona té molt bona acceptació segons el Departament, amb un increment dels viatges del 51% en alguns dels casos.

Els primers resultats de les anàlisis genètiques efectuades al cadell trobat el passat 17 d’abril a Aubèrt indiquen que l’osseta és filla de Fadeta i de Pyros. Això vindria a reforçar l’encert de les mesures preses pel Conselh Generau d’Aran els primers dies, atès que Fadeta s’ha localitzat en la zona muntanyosa que va de Vilamòs a Salient, indrets on es va retornar el cadell els primers dies amb l’objectiu que retrobés la mare.

El motiu pel qual el cadell es va separar de Fadeta continua sent un misteri i qualsevol hipòtesi és pura conjectura. Cal remarcar però que Aubèrta seria fruit d’un primer part de Fadeta, nascuda al 2010, i que aquesta és una mare primerenca i sense experiència, i això podria reforçar la hipòtesi d’una separació accidental de forma natural.

Arrel del resultats del laboratori francès, el Conselh Generau d’Aran està fent una revisió general de les mostres genètiques obtingudes el darrer mes, a fi d’enviar-les a analitzar per tal d’obtenir alguna nova informació sobre l’estat i la ubicació de Fadeta, la mare del cadell.

La troballa també fa aflorar una altra problemàtica, que és la consanguinitat de la població d’óssos pirinenca, ja que Aubèrta és filla i alhora néta de Pyros, atès que aquest és també el pare de Fadeta. L’óssa Bambú (filla de Hvala i un mascle eslovè) seria la mare de Fadeta, de tal manera que Pyros és l’únic mascle reproductor efectiu al Pirineu. Els altres mascles presents com Balou, Moonboots o Bonabé (aquests darrers també fills de Pyros) no estan participant de moment en les reproduccions constatades al Pirineu.

El cadell fou traslladat la setmana passada a un tancat on s’hi estarà els propers mesos, situat en una zona de bosc natural d’uns 5.000 metres quadrats de superfície, on se l’alimentarà i cuidarà seguint un protocol consensuat internacionalment per tal que en un futur pugui sobreviure en llibertat de manera autònoma.

La Comissió territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran (CUVA) va aprovar ahir inicialment la modificació del Pla director urbanístic (PDU) de la Val d’Aran, amb la voluntat de garantir l’autonomia municipal i, especialment, de preservar l’arquitectura tradicional aranesa.

El PDU va ser aprovat el mes de juny de 2010 i inclou els nou municipis de l’Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran. La seva informació pública i els recursos presentats amb posterioritat a la seva aprovació van posar de manifest la preocupació del territori i del propi Conselh Generau d’Aran per alguns aspectes que podien vulnerar el principi d’autonomia municipal i les competències dels ajuntaments.

En atenció a aquesta situació, el Departament de TES va decidir el 2011 modificar el PDU i precisar la interpretació dels preceptes del Pla que generaven més dubtes en el territori. Així, els principals canvis que recull el document aprovat inicialment avui són els següents, als quals es poden afegir altres matisos i modificacions de detalls:

  • Manteniment i preservació de les bordes. Fixa els criteris d’ús i recuperació de les construccions agro-ramaderes per afavorir-ne la preservació per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. En tot cas, el PDU vetlla perquè aquestes construccions en sòl no urbanitzable mantinguin el caràcter de no residencial, però permetent l’ús lúdic/familiar dels propietaris. Aquests criteris s’inclouen en un document tècnic consensuat pel Departament de TES, els ajuntaments de l’Aran, el Conselh Generau d’Aran, el col·lectiu de tècnics amb presència a l’Aran i la Comissió d’Auvitatge de l’Aran.
  • Parc territorial del Garona. El PDU fixa les bases per a la seva ordenació tot tenint presents les conseqüències de les inundacions del mes de juny de l’any passat i determina la necessitat d’un pla especial integral que abasti el curs fluvial impulsat des del Conselh Generau d’Aran, així com la conveniència d’una nova cartografia i d’una actualització de l’estudi hidrològic.
  • Equipaments. El document diferencia els equipaments locals dels que tenen abast supramunicipal.
  • Espais de protecció patrimonial. Explicita que correspon als ajuntaments concretar els límits d’aquests entorns de protecció, els quals tenen un caràcter únicament indicatiu.
  • Infraestructures viàries. Afegeix, entre els traçats proposats que hauria de prendre en consideració l’estudi informatiu del Ministeri de Foment, l’alternativa de desdoblament de l’N-230.
  • Precatàleg de la xarxa patrimonial. Explicita la competència municipal en l’elaboració dels catàlegs dels béns.
  • Normativa d’edificació. Admet que, tot i la obligatorietat dels paràmetres constructius més rellevants,  els paràmetres edificatoris es puguin adaptar, justificadament, a les característiques pròpies de cada àmbit territorial.
  • Era Bordeta. Possibilita que el propi municipi reguli el sòl d’Era Bordeta a través del seu POUM, tot formulant propostes d’equipaments o d’activitats econòmiques sempre que aquestes no tinguin usos residencials i garanteixin una correcta inserció territorial.
  • Infraestructures d’accessibilitat i de serveis tècnics. Posa de manifest que aquestes infraestructures es podran tramitar mitjançant els instruments urbanístics adients i es regularà en la legislació urbanística i sectorial corresponent.
  • Reconeixement d’assentaments preexistents. Preveu, quan estigui justificat per algun objectiu d’interès públic, que algun d’aquests assentaments es pugui incloure en una delimitació de sòl urbà amb una ordenació que asseguri el manteniment del seu caràcter.

Carlos Barrera, sindic d’Aran, va subratllar “l’estreta col·laboració entre els tècnics del Departament d’Ordenació Territorial i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i els del Conselh Generau d’Aran, que han articulat la participació dels municipis a través dels seus serveis tècnics i administratius per tal d’elaborar el document de modificació del PDU de la Val d’Aran aprovat avui per un consens total a la Comissió d’Urbanisme. Ara, aquest document es sotmetrà a informació pública durant 30 dies i després hi haurà un nou període de trenta dies més d’audiència municipal, per als 9 municipis de la Val d’Aran”.

En paraules del sindic d’Aran, Carlos Barrera, “aquesta aprovació inicial, dóna compliment al compromís de l’equip de govern del Conselh Generau d’Aran en assolir un Pla Director Urbanístic totalment consensuat i volgut pel territori.”

La Comissió Europea ha anunciat l’atorgament d’un projecte LIFE+ que permetrà consolidar la població d’ós bru a la zona del Pirineu central català. Per resoldre la problemàtica de la consanguinitat de la població actual d’óssos, el projecte preveu l’aportació d’un nou mascle que permetrà millorar la diversitat genètica. Es calcula que Pyros, mascle alliberat l’any 1997, té uns 26 anys i és el progenitor directe o indirecte (pare d’altres mascles, pare o avi de la meitat de les femelles) del 75% dels cadells que han nascut en la població, i de la totalitat dels que han nascut en els últims 5 anys. L’edat mitjana de vida d’un ós és d’uns 30 anys i, per tant, Pyros està arribant al final de la seva vida.

El Departament d’Agricultura té encarregada la gestió i la protecció d’aquesta espècie catalogada en perill d’extinció, i, per tant, ha de desenvolupar les accions necessàries per garantir-ne la conservació a Catalunya. Els objectius principals són conèixer i consolidar genèticament la població, dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per a l’ós i millorar-los, impulsar el paper de l’ós en relació amb el turisme i, sobretot, potenciar el sector ramader que conviu amb l’ós.

El projecte té com a beneficiari principal el Departament d’Agricultura, i com a beneficiaris associats el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida. Així mateix, compta amb el suport formal d’una bona part de les administracions locals, associacions de ramaders i institucions turístiques locals, a més d’altres administracions d’àmbit pirinenc. El total del pressupost del projecte és de 2.435.639 euros i serà finançat en un 75% per la Unió Europea.

El ple del Conselh Generau d’Aran ha aprovat un pressupost per l'any 2014 que ascendeix a 30.746.517,27 euros. Ha comptat amb els vots favorables del govern CDA-PNA i els vots en contra dels grups d’UA-PSC i PRAG. Segons el síndic d'Aran, Carlos Barrera, "és un pressupost que dóna prioritat al sector social (salut, benestar, educació) en complir amb els requisits d'estabilitat pressupostària que marca la legislació actual".

Entre les obres principals hi ha la reforma de l'Hospital de Vielha per un import de 800.000 euros, la construcció de la nova planta de transferència d'escombraries de la Val d'Aran per un import d'1,3 milions d'euors així com les actuacions incloses dins del programa FEDER 'Espai natura Artiga de Lin' per 650.000 euros. 

D’altra banda, el Conselh Generau d’Aran continuarà invertint en la rehabilitació del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida amb uns 100.000 euros i en la rehabilitació, neteja i millora de les pistes, camins i accessos de l'entorn natural amb 750.000 euros.

Segons Luis Carlos Medina, conselhèr d’Administracions Públiques i Finances, “aquest és el millor pressupost possible donada la situació de crisi que estan patint les administracions, i hem d’estar orgullosos de poder mantenir els serveis bàsics de l'estat de benestar en els nivells de qualitat i eficiència amb els quals els estem duent a terme, mantenint els llocs de treball que garanteixen aquests serveis”.

Per la seva part, a l'àrea de Turisme, el pressupost aprovat s’incrementa en més d’un 7%. “El turisme és el nostre motor econòmic, i aquest Govern prioritza també aquest sector com estratègic per a la creació de llocs de treball”, ha exposat Anna Díaz, conselhèra de Turisme, Comerç i Consum.

Aquest any 2014 també es preveu continuar donant suport al sector del comerç tant al nacional com al transfronterer amb campanyes de promoció al sud de França.

En un altre ordre de coses, el Ple del Conselh Generau d’Aran ha aprovat la licitació del contracte 'Gestió integral de la recollida i evacuació de residus de la Val d’Aran' que ha de permetre una gestió més eficient d’aquesta competència delegada pels municipis de la Val d’Aran al Conselh Generau d’Aran, i millorar la seva prestació. Aquest contracte mixt contempla tant la gestió com l'explotació del servei de recollida de residus (orgànica, paper, cartró, vidre, voluminosos) i la construcció de la nova planta de transferència que ha de permetre una gestió més eficient en el tractament de tots aquests residus.

El Ple també ha donat el vistiplau a la modificació del Decret de les certificacions del nivell d’aranès, on s’incorpora el nivell “D” i s’equiparen els requisits d’accés a les places de l'administració que requerissin aconseguir un nivell lingüístic concret, adaptant el Decret a les modificacions legislatives dels últims anys (Llei 35/2010).

Així mateix, el Ple del Conselh Generau d’Aran s’ha adherit a la moció sobre la singularitat d’Aran que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 27 de febrer de 2014, en la qual diu “reconèixer, emparar i respectar la singularitat nacional, dins de Catalunya, d’Aran, entitat territorial objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.”

Com afer d’urgència, s’ha aprovat una moció de suport al col·lectiu de treballadors de Neolectra- Carboneco-Cavar Nacarii per intentar que el Govern de l'Estat reconsideri la nova Llei del Sector Elèctric que posa en greu perill els seus llocs de treball.

Durant nou dies s'ha alliberat la cria de cadell d'ós en diversos indrets al voltant de la zona on va ser trobada per primer cop amb l'objectiu de facilitar el retrobament amb la seva mare. Tots els intents han estat infructuosos i han tingut el mateix final; el retorn de la cria en qüestió d'hores a llocs humanitzats. Paral·lelament, s'ha estat treballant en la localització de la mare mitjançant prospeccions i esperes a la muntanya. Això tampoc han donat fruit. 

El cadell d'ós, a falta de la llet de la mare, ha començat a menjar herba. Però amb tres mesos que té l'animal no és suficient per poder sobreviure i se l'ha d'alimentar amb llet. A manca del retrobament entre la cria i la mare, aquesta tasca d'alimentació l'estan fent els tècnics del Conselh Generau d'Aran. Ara s'ha decidit traslladar el cadell d'ós en un tancat provisional condicionat dins d'un bosc de la Val d'Aran amb condicions d'hàbitat adequat però també amb dificultats d'accés per tal de garantir l'aïllament de la cria de les persones.

En aquest tancat se l'alimentarà procurant evitar la seva familiarització amb l'home. Aquesta tècnica, coneguda com a hacking, té l'objectiu que l'ossa pugui guanyar corpulència i pes així com acostumar-se progressivament a les fonts d'aliment naturals sense que associï l'obtenció de menjar amb la presència de l'home. L'objectiu final és poder arribar a l'alliberar-la amb garanties d'adaptació al medi. 

El cadell d'ós va aparèixer el passat 17 d'abril al poble d'Aubert, a la Val d'Aran. En diverses ocasions s'ha agafat, se l'ha alimentat i se l'ha tornat alliberar esperant que es trobessin mare i fill. Al no haver estat possible el Conselh Generau ha optat per criar el cadell en semillibertat fins que pugui sobreviure sol, cap als sis mesos.

 

A la comarca de la Val d’Aran des d’aquest mes d’abril que ha entrat en vigor l’ordenança que regula la recollida de bolets en tots els seus boscos. El Consell General expedirà un carnet gratuït, amb vigència per quatre anys, que permetrà a residents, propietaris de segones residències i gent que pernocti en establiments turístics de la Val d’Aran, poder recollir bolets als boscos sense cap cost. Amb aquesta regulació es vol espantar les persones que es dediquen a recollir bolets amb ànim de lucre i evitar danys al bosc. El reglament assenyala que les sancions per als infractors s’aplicaran d’acord amb la normativa forestal catalana, que suposa multes que van des dels 30 euros fins als 3.000 en casos de reincidència.

Des del passat 16 d’abril que els guardes forestals de l’Aran informen els boletaires que l’ordenança ha entrat en vigor. No hi haurà multes fins al mes de maig, quan el Consell instal·li la senyalització a les pistes forestals per informar sobre la prohibició de recollir bolets.

Aquesta mesura no té afany recaptatori ja que és totalment gratuïta i sí que pretén eliminar els grups de gent de fora de la Val d’Aran que es dediquen únicament a recollir bolets per vendre’ls. Aquesta regulació vol garantir que els aranesos quan surtin al bosc trobin bolets i, alhora, potenciar la Val d’Aran com a destinació turística.

Serà el Conselh qui lliuri el carnet als residents i els propietaris de segones residències i els establiments als clients allotjats. En cas que un establiment regali carnets a persones que no estiguin allotjades se li podrà retirar el talonari.

Satisfacció general en el sector turístic català en aquesta campanya de Setmana Santa. Amb alguna excepció com el Berguedà i Osona, les comarques d’interior han registrat una molt bona ocupació i fins i tot en alguns casos han fregat el ple. Tot i que la Setmana Santa enguany ha arribat tard, la meteorologia ha estat marcada per la inestabilitat i això ha repercutit en les destinacions de costa. Barcelona, però, segueix atraient turistes, especialment estrangers, que troben diverses opcions d’oci a banda de la típica oferta de sol i platja així com més indrets d’interès a banda de la capital catalana.

 

El canvi de temporada beneficia Lleida i l’Alt Pirineu

A les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu, com la Val d’Aran i els Pallars, la Setmana Santa ha coincidit amb el final de la temporada d’esquí i l’inici oficial de la d’esports d’aventura. Aquesta coincidència ha beneficiat el sector hostaler, fet que demostra, per exemple, amb un 80% d’ocupació en hotels al Pirineu, un dels millors registres de les darreres temporades de neu. A més, s’han venut 1.250.000 forfets, un 15% més que els que es van vendre l’any passat. D’altra banda, les zones on es practiquen esports d’aventura també han tingut una bona ocupació, amb un 70% de mitjana.

Molt positives també han estat les xifres relacionades amb les rutes del romànic. Com a mostra, les visites al conjunt romànic de la Vall de Boí s’han gairebé duplicat aquesta Setmana Santa respecte a l’any passat. El sector assegura que es nota la recuperació econòmica, que es fa palès en els bons registres en turisme rural, amb un 85% i fins i tot 90% a Lleida; un 90% a la Segarra i un 95% a l’Alt Urgell. La cirereta ha estat l’ocupació a càmpings (60%) i bungalous (95%), que s’ha multiplicat per dos.

La muntanya -per aprofitar els últims dies de neu- i la platja han estat, un any més, les destinacions més escollides durant aquesta Setmana Santa. Els hotels de la Costa Brava han arribat a ocupacions del 80 i 85% i els apartaments turístics de la demarcació també han millorat les seves xifres respecte l’any passat arribant al 90%. Les nits de divendres i dissabte han estat les més fortes amb l’arribada del turisme català i de proximitat, que enguany s’ha revifat. El sector també ha notat un repunt dels turistes britànics i francesos.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una bona ocupació turística per aquestes vacances de Setmana Santa, que es podria situar al voltant del 80 % a les zones turístiques de la demarcació de Lleida del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 18 al 21 d'abril) i entre el 35 i el 40% del dissabte, 12 d'abril, fins al Dijous Sant. Els nivells d’ocupació per a aquestes vacances de Setmana Santa variarà d'acord amb la tipologia dels establiments d’allotjament turístic, com també segons les diferents zones turístiques de la demarcació de Lleida. Les comarques del Pirineu seran les que tindran una millor ocupació turística, mentre que la procedència dels visitants serà majoritàriament de Catalunya, seguida dels de la Comunitat Valenciana, Madrid, la resta de l’Estat i del sud de França.

Les estacions d'esquí alpí de Baqueira Beret, Boí Taüll Resort i Espot Esquí aprofiten l’esprint final de la temporada per aquestes vacances de Setmana Santa, mentre que les empreses de turisme actiu i esports d’aventura inicien pràcticament ara la nova campanya amb tota la seva oferta d’activitats de terra, aire i aigua i amb 223 firmes que treballen al conjunt de la demarcació. A més, els visitants tenen a l’abast una oferta de turisme cultural, moltes festes tradicionals, una variada oferta gastronòmica i activitats de tot tipus vinculades amb la Setmana Santa, com també una diversitat de propostes relacionades amb el turisme familiar com l’inici de la pròxima temporada del Tren dels Llacs el 19 d’abril o el programa “Explora el Parc” del Parc Natural de l’Alt Pirineu, entre moltes altres iniciatives arreu de les comarques lleidatanes.

 

L’ocupació per sectors

Per sectors, la Federació d’Hostaleria de Lleida preveu que a les zones turístiques de les comarques de Lleida i a les zones d’influència de les estacions d’esquí els establiments d'hoteleria arribin a una mitjana d’ocupació del 80% del Divendres Sant al Dilluns de Pasqua (del 18 fins al 21 d’abril). En canvi, l’ocupació des del Diumenge de Rams fins al Dijous Sant (del 13 al 17 d'abril) oscil·larà al voltant del 40%. Aquests percentatges corresponen a les perspectives d’ocupació, atès que actualment el nombre de reserves és inferior i se situa al voltant del 35% en el primer tram del període vacacional i en un 65 % els dies festius de la Setmana Santa amb la previsió d’arribar al 80%. Per aquestes dates les comarques de Lleida tenen el 85% de la seva oferta de places d’hoteleria obertes al públic. Cal tenir present que les reserves cada vegada s’ajusten més a la data de sortida de vacances, depenent de la climatologia i també de les ofertes.

Pel que fa al turisme rural, la Federació de Cases de Turisme Rural de les Terres de Lleida preveu un comportament més homogeni en el conjunt de la demarcació de Lleida, tant a les comarques del Pirineu com a les de la plana, que podria tenir una mitjana d'ocupació situada al voltant del 80% durant els 4 dies festius de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua i entre un 30 i un 35% la resta de dies.

Quant al càmping, amb la totalitat d’establiments oberts en aquestes dates, es preveu una ocupació d’un 95% a les places de bungalous del Divendres Sant fins al Dilluns de Pasqua, mentre que la resta de dies l’ocupació oscil·larà al voltant del 65%. L’ocupació en places d’acampada i caravàning del 18 al 21 d’abril serà inferior i d'acord amb la climatologia la mitjana al conjunt de la demarcació es podria situar al voltant del 50%. L’ocupació en el primer tram del període de vacances en les places d’acampada serà baixa.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu que, del 12 al 21 d’abril, uns 70.000 turistes visitaran les comarques lleidatanes i es faran unes 150.000 pernoctacions en les diferents modalitats d’establiments d’allotjament turístic, tant de la zona de la plana com del Pirineu de Lleida, a banda de les segones residències. L’oferta d’allotjament per a aquests dies serà d’unes 50.000 unitats entre hotels, càmpings, cases de pagès, albergs i refugis i un nombre indeterminat de segones residències i apartaments privats ocupats.

 

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el conseller de Justícia, Germà Gordó, i el síndic d'Aran, Carlos Barrera, han participat aquest matí en l'acte de reconeixement de l'Institut d'Estudis Aranesi com a acadèmia i autoritat lingüística a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran. L'Acadèmia es constituirà al mes d'agost i en formaran part 21 membres.

Mascarell ha manifestat que ée tracta d'una "eina imprescindible" que ha de garantir la continuïtat de l'aranès i "protegir, divulgar i normalitzar la llengua". En la seva intervenció a la presentació, el conseller de Cultura ha volgut subratllar que amb aquest acte “s'ha donat un pas definitiu en la institucionalització de l'aranès”. Mascarell ha recordat que, des de la restauració de la Generalitat, “totes les lleis lingüístiques de Catalunya han volgut que l'aranès sigui també una llengua de tots els catalans”. El conseller de Cultura ha afegit que “en termes generals la cultura del nostre país és singular, però amb una voluntat expressa d'universalisme i amb el sentiment que s'entengui que la llengua suposa una fórmula per al reconeixement de les diversitats”.

El conseller de Justícia, per la seva part, ha destacat que l'Institut d'Estudis Aranesi “ha de plasmar aquesta manera pròpia de veure el món en aranès i ho ha de fer de forma rigorosa”.  És per això que Gordó vol que aquest organisme “sigui una autoritat científica i acadèmica, però també moral: que la gent l'identifiqui com un òrgan de prestigi”. “La llengua pròpia és allò que ens fa ser nosaltres mateixos, allò que ens defineix, i això és compatible amb estar oberts al món”, ha puntualitzat el titular de Justícia per acabar el seu discurs, que ha fet íntegrament en aranès.

El síndic d'Aran ha assenyalat en el seu discurs que la constitució com a acadèmia de l'Institut d'Estudis Aranesi “representa dotar l'aranès amb una institució lingüística del màxim rang”. El síndic també ha volgut agrair la tasca dels departaments de Cultura i Justícia pel desenvolupament dels tràmits administratius i tècnics que han permès el procés.

El passat mes de gener, el Govern de la Generalitat de Catalunya, tal com preveu la Llei de l'occità, aranès a l’Aran, de l’any 2010, va aprovar el Decret pel qual s'atorga a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia i d'autoritat lingüística a Catalunya de l'occità, aranès a l'Aran.

Amb l'aprovació del Decret, l'Institut d'Estudis Aranesi es converteix en el primer organisme de l'occità que té rang acadèmic. Així mateix, el Decret investeix l'Institut com a autoritat per a l'assessorament a Catalunya en matèria de llengua occitana, aranès a l'Aran, per a les administracions públiques i els organismes que en depenen, per als centres d'ensenyament públics i privats i per als mitjans de comunicació de titularitat pública.

El Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran, a través del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, han impulsat conjuntament el procés per tal que l'Institut d'Estudis Aranesi tingui el caràcter d'acadèmia. El procés també ha comptat amb el diàleg i el consens amb les principals entitats a l'espai occità que treballen en la codificació i normalització de la llengua.

L'Institut d'Estudis Aranesi s'ha de constituir com a nova corporació independent amb les funcions que li atorga el Decret en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor del Decret aprovat pel Govern. Es constituirà, com ja s'ha avançat, el proper mes d'agost i en formaran part 21 persones de les quals 11 són els actuals membres de l'institut d'Estudis Aranesi, que hauran de ratificar la seva voluntat de continuar com a membres de l'Acadèmia i autoritat sobre la variant aranesa.   

Pàgina 4 de 9