La Val d’Aran celebra la 1a. edició del Festival Internacional de Fotografia de Naturalesa de la Val d’Aran, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny. El festival està organitzat per l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Naturalesa (AEFONA), i compta amb el patrocini del Conselh Generau d’Aran, l'Ajuntament de Vielha e Mijaran i Foment Torisme Val d’Aran.

L'objectiu principal del festival és que es converteixi en un referent per als amants de la fotografia, tant professionals com amateurs. L'esdeveniment se celebrarà en dues localitzacions concretes: Era Audiovisuau de Vielha, on tindran lloc les ponències i projeccions. L'espai compta amb un aforament limitat de 120 places, de manera que els interessats a assistir han de reservar la seva plaça, enviant un correu electrònic a l'adreça:  Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . D'altra banda l'església Sant Joan d'Arties, on es congregarà l'exposició “Nuestras costas”, realitzada per diversos membres de l'associació FONAMAD.

Durant el festival, els participants podran assistir a les presentacions i exposicions audiovisuals de diversos fotògrafs rellevants en l'àmbit de la fotografia de naturalesa, com: Javi Montes, Joris Van Alphen, Antonio Liébana, Oriol Alamany, Iñaki Relanzón, Pablo Bou, Alfonso Lario i el naturalista i exdirector de diversos parcs naturals a l’Àfrica, Luis Arranz.

A més, els assistents tindran la possibilitat de realitzar sortides, organitzades per l'agència de viatges Wildwatching, a les localitzacions seleccionades pel genial fotògraf aranès Javi Montes. Es podran realitzar fotografies de bells paisatges: plens de muntanyes que divideixen l'enclavament, flors que ho acoloreixen i fauna que campa lliure per aquests.

“Aquest festival suposa una gran oportunitat per la Val d’Aran de donar a conèixer el territori d'una manera especial, com és la fotografia. Creiem que la participació de totes les entitats que participen en l'organització de l'esdeveniment donarà com a resultat un festival que esperem que sigui un referent per als propers anys, unint la fotografia i la naturalesa”, comenta la conselhèra de torisme, comèrç i consum del Conselh Generau d’Aran, Anna Diaz.

El síndic d’Aran, Carlos Barrera, l’alcalde Vielha i Mijaran, Àlex Moga, i el rector de la parròquia de Sant Miquel de Vielha, arxipreste de la Val d’Aran i representant del Bisbat d’Urgell, mossèn Pere Balaguer, han signat un conveni per a l’execució del projecte de rehabilitació del campanar de l’església de Sant Miquel de Vielha.

El 7 de setembre del 2013 la torre del campanar va resultar malmesa per un llamp. Per pal·liar els desperfectes, els tècnics del Conselh Generau d’Aran van redactar d’immediat el projecte que ascendeix a 54.457,71 euros. Les obres duraran dos mesos.

El Conselh Generau d’Aran aportarà 14.993 euros a la rehabilitació. Per una banda, destinarà al finançament del projecte un import màxim d’11.000 euros dels seus fons propis, amb càrrec a la partida pressu-postària de l’exercici 2014 i, per l’altra, aportarà 3.993 euros, corresponents a una aportació en llosa vella per a la rehabilitació del campanar de l’església de Vielha. Per la seva part, l’Ajuntament de Vielha i Mijaran finançarà la part restant del projecte, mentre que el Bisbat d’Urgell es compromet a facilitar els treballs i l’accés al campanar.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament de Vielha és propietari del campanar degut al privilegi concedit el 1505 pel rei Ferran II ‘El Catòlic’ als homes de Vielha per la defensa del poble, mentre el Bisbat d’Urgell és titular de l’església parroquial de Sant Miquel.

El record de les riuades del passat 18 de juny i la futura Llei d’Aran van marcar el passat 17 de juny la Hèsta d’Aran, festa que celebra la recuperació de l’autogovern aranès. El síndic d’Aran, Carles Barrera, va aprofitar la celebració per agrair al poble aranès la feina feta durant les riuades i els dies posteriors per recuperar la normalitat. Un exemple d’aquesta recuperació és el santuari de Nostra Senyora de Mijaran on es va celebrar la Hèsta d’Aran. Les inundacions van deixar impracticable amb més d’un metre de fang en el seu interior. Barrera va recordar el repte de l’Aran amb l’aprovació de la Llei d’Aran aquesta tardor. Aquesta Llei ha de millorar el finançament aranesa i dotar l’Aran d’un nou model electoral.

El síndic es va mostrar agraït amb la celeritat de les obres del ministeri de Foment a la N-230, molt deteriorada per les inundacions, i les actuacions d’emergència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), refent murs de contenció en zones urbanes.

Durant la Hèsta d’Aran, Carles Barrera es va mostrar especialment dur amb el govern espanyol per no haver aprovat el decret de zona afectada per inundacions a l’Aran. El síndic va dir que “és l’incompliment més seriós del govern espanyol” i va aprofitar per demanar una nova partida de més de 4 milions d’euros a la CHE per a les obres pendents en la llera del riu Garona.

 

Nova Llei d’Aran

Respecte al debat de la proposició sobre el règim especial de l’Aran, el seu contingut s’ha redactat en ponència conjunta i l’han signat tots els grups, per la qual cosa seguirà la seva tramitació parlamentària perquè cap d’ells ha presentat esmena a la totalitat.

Barrera va parlar de la seva aprovació com un “gran repte” i amb dos punts importants: el finançament i el nou model electoral. El síndic va explicar que la nova llei electoral s’haurà de debatre en el territori i transmetre perquè els ciutadans l’entenguin.

El text protegeix el caràcter singular de l’Aran, els seus drets històrics i la seva identitat, i el defineix com una “entitat territorial singular amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia”, a més que estableix les competències del Consell General, crea una comissió bilateral amb la Generalitat i fixa l’aranès com a llengua oficial a l’Aran ia Catalunya, juntament amb el català i el castellà.

 

Hèsta d’Aran

L’acte institucional de la Hèsta d’Aran va començar amb la desfilada dels pendons dels terçons i pobles d’Aran des del Consell General d’Aran fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran. Després va tenir lloc la missa solemne, els parlaments i les danses araneses. El 17 de juny de 1991 es van celebrar les primeres eleccions al Conselh Generau d’Aran.

El fons documental del Conselh Generau d’Aran ja es pot consultar integrament en línia a través de l'opció“Arxius en línia: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals. Pendent cinc anys s’han digitalitzat 3.142 documents, un total de 15.351 imatges, amb un volum de memòria de 351,5 GB.

Els primers treballs es van produir l'any 2009, dins del programa de preservació documental de Catalunya “Esteve Gilarber Bruniquer”, on es van digitalitzar els 3 llibres d’actes (1632-1936) de la màxima institució aranesa. En els mesos de juliol i agost de 2010, es va treballar en la digitalització de 881 unitats documentals. En 2011, els treballs van continuar amb la digitalització de 308 unitats. Uns 2.000 documents es van digitalitzar el mes d’agost de 2013 dins del Ben Bruniquer d’aquell any.

Tots els treballs de digitalització s’han fet en el tot seguir els paràmetres de captura de la guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals i els fitxers digitalitzats ja han estat carregats en el dipòsit digital dels Arxius de Catalunya (DIDAC). La documentació ha estat inventariada amb el programari de Gestió Integral dels Arxius Comarcals (GIAC).

El fons recull informació sobre l'administració general de la màxima institució aranesa, sobre l'administració reial i militar delegada a Aran i sobre la relació de la Val d’Aran amb França i amb l'església. Les unitats documentals que es poden consultar són datats entre 1316 i 1936. Destaquem els privilegis reials entregats a la Val d’Aran, els llibres d’acords i els comptes.

Es pot accedir a la consulta en línia del fons en el següent enllaç: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

El Conselh Generau d’Aran impulsarà en els propers mesos una campanya de conscienciació entre els grans productors, restaurants i hotels així com entre els veïns de l’Aran per millorar les ràtios de la recollida de residus orgànics.

A més, aquest mateix estiu es procedirà a instal·lar contenidors d’envasos i s’implantarà la recollida orgànica al municipi de Naut Aran. Aquestes actuacions compten amb el  suport de l’Agència Catalana de Residus.

El conselhèr de Territori, Eduardo Valdecantos, ha destacat “l’important augment de la recollida d’envasos provocats per la distribució de més contenidors grocs a Vielha i al Baix Aran i la col·laboració dels veïns en el triatge d’aquest residu”. En aquests darrers mesos, s’ha passat de recollir 4.000 kg/mes d’envasos a 8.800, més del doble.

Valdecantos ha destacat que “per aconseguir els objectius que busca el Conselh, fa falta la col·laboració de tothom, només així podrem fer que la Val d’Aran sigui un territori capdavanter en el reciclatge”.

El Departament de Territori i Sostenibilitat va posar en marxa el passat 1 de juny un nou abonament multiviatge T-10/120 per tal de promoure l’ús del transport públic en les comunicacions entre Lleida, la Val d’Aran i l’Alt Urgell. Aquest abonament multiviatge suposarà un estalvi de més de la meitat del preu del bitllet actual en els trajectes de la línia d’autobús interurbana d’Alsa. L’actuació, que és un pas previ al desplegament del sistema tarifari integrat, vol millorar la competitivitat del transport públic i dotar una xarxa eficient per fomentar-ne l’ús. Es podran fer 10 viatges en 120 dies, a 8 euros el trajecte, és a dir, l’abonament costarà 80 euros.

Aquest abonament multiviatge es pot adquirir a les estacions d’autobús de Lleida, Vielha i la Seu d’Urgell. Per tal de comparar el preu, cal dir que fins ara el trajecte entre la Seu d’Urgell i Lleida costava 19,25 euros (34,74 anada i tornada) i entre Vielha i Lleida costava 13,71 euros (24,67 anada i tornada). En els dos casos ara costarà 8 euros el trajecte sempre i quan s’adquireixi aquest abonament multiviatge.

El T10/120 és multipersonal i per tant el poden utilitzar tots els membres d’una mateixa família o un grup d’usuaris per fer els seus desplaçaments de forma conjunta. Aquest títol de transport utilitza la tecnologia de validació sense contacte i es pot recarregar a bord dels propis vehicles.

La targeta T-10/120 està implantada a tot el Pirineu lleidatà, així com a bona part de les comarques centrals. També està previst que el proper mes de juliol s’implanti també en el recorregut Lleida-Alta Ribagorça. En els indrets on ja funciona té molt bona acceptació segons el Departament, amb un increment dels viatges del 51% en alguns dels casos.

Els primers resultats de les anàlisis genètiques efectuades al cadell trobat el passat 17 d’abril a Aubèrt indiquen que l’osseta és filla de Fadeta i de Pyros. Això vindria a reforçar l’encert de les mesures preses pel Conselh Generau d’Aran els primers dies, atès que Fadeta s’ha localitzat en la zona muntanyosa que va de Vilamòs a Salient, indrets on es va retornar el cadell els primers dies amb l’objectiu que retrobés la mare.

El motiu pel qual el cadell es va separar de Fadeta continua sent un misteri i qualsevol hipòtesi és pura conjectura. Cal remarcar però que Aubèrta seria fruit d’un primer part de Fadeta, nascuda al 2010, i que aquesta és una mare primerenca i sense experiència, i això podria reforçar la hipòtesi d’una separació accidental de forma natural.

Arrel del resultats del laboratori francès, el Conselh Generau d’Aran està fent una revisió general de les mostres genètiques obtingudes el darrer mes, a fi d’enviar-les a analitzar per tal d’obtenir alguna nova informació sobre l’estat i la ubicació de Fadeta, la mare del cadell.

La troballa també fa aflorar una altra problemàtica, que és la consanguinitat de la població d’óssos pirinenca, ja que Aubèrta és filla i alhora néta de Pyros, atès que aquest és també el pare de Fadeta. L’óssa Bambú (filla de Hvala i un mascle eslovè) seria la mare de Fadeta, de tal manera que Pyros és l’únic mascle reproductor efectiu al Pirineu. Els altres mascles presents com Balou, Moonboots o Bonabé (aquests darrers també fills de Pyros) no estan participant de moment en les reproduccions constatades al Pirineu.

El cadell fou traslladat la setmana passada a un tancat on s’hi estarà els propers mesos, situat en una zona de bosc natural d’uns 5.000 metres quadrats de superfície, on se l’alimentarà i cuidarà seguint un protocol consensuat internacionalment per tal que en un futur pugui sobreviure en llibertat de manera autònoma.

La Comissió territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran (CUVA) va aprovar ahir inicialment la modificació del Pla director urbanístic (PDU) de la Val d’Aran, amb la voluntat de garantir l’autonomia municipal i, especialment, de preservar l’arquitectura tradicional aranesa.

El PDU va ser aprovat el mes de juny de 2010 i inclou els nou municipis de l’Aran: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Es Bòrdes, Vielha i Naut Aran. La seva informació pública i els recursos presentats amb posterioritat a la seva aprovació van posar de manifest la preocupació del territori i del propi Conselh Generau d’Aran per alguns aspectes que podien vulnerar el principi d’autonomia municipal i les competències dels ajuntaments.

En atenció a aquesta situació, el Departament de TES va decidir el 2011 modificar el PDU i precisar la interpretació dels preceptes del Pla que generaven més dubtes en el territori. Així, els principals canvis que recull el document aprovat inicialment avui són els següents, als quals es poden afegir altres matisos i modificacions de detalls:

  • Manteniment i preservació de les bordes. Fixa els criteris d’ús i recuperació de les construccions agro-ramaderes per afavorir-ne la preservació per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. En tot cas, el PDU vetlla perquè aquestes construccions en sòl no urbanitzable mantinguin el caràcter de no residencial, però permetent l’ús lúdic/familiar dels propietaris. Aquests criteris s’inclouen en un document tècnic consensuat pel Departament de TES, els ajuntaments de l’Aran, el Conselh Generau d’Aran, el col·lectiu de tècnics amb presència a l’Aran i la Comissió d’Auvitatge de l’Aran.
  • Parc territorial del Garona. El PDU fixa les bases per a la seva ordenació tot tenint presents les conseqüències de les inundacions del mes de juny de l’any passat i determina la necessitat d’un pla especial integral que abasti el curs fluvial impulsat des del Conselh Generau d’Aran, així com la conveniència d’una nova cartografia i d’una actualització de l’estudi hidrològic.
  • Equipaments. El document diferencia els equipaments locals dels que tenen abast supramunicipal.
  • Espais de protecció patrimonial. Explicita que correspon als ajuntaments concretar els límits d’aquests entorns de protecció, els quals tenen un caràcter únicament indicatiu.
  • Infraestructures viàries. Afegeix, entre els traçats proposats que hauria de prendre en consideració l’estudi informatiu del Ministeri de Foment, l’alternativa de desdoblament de l’N-230.
  • Precatàleg de la xarxa patrimonial. Explicita la competència municipal en l’elaboració dels catàlegs dels béns.
  • Normativa d’edificació. Admet que, tot i la obligatorietat dels paràmetres constructius més rellevants,  els paràmetres edificatoris es puguin adaptar, justificadament, a les característiques pròpies de cada àmbit territorial.
  • Era Bordeta. Possibilita que el propi municipi reguli el sòl d’Era Bordeta a través del seu POUM, tot formulant propostes d’equipaments o d’activitats econòmiques sempre que aquestes no tinguin usos residencials i garanteixin una correcta inserció territorial.
  • Infraestructures d’accessibilitat i de serveis tècnics. Posa de manifest que aquestes infraestructures es podran tramitar mitjançant els instruments urbanístics adients i es regularà en la legislació urbanística i sectorial corresponent.
  • Reconeixement d’assentaments preexistents. Preveu, quan estigui justificat per algun objectiu d’interès públic, que algun d’aquests assentaments es pugui incloure en una delimitació de sòl urbà amb una ordenació que asseguri el manteniment del seu caràcter.

Carlos Barrera, sindic d’Aran, va subratllar “l’estreta col·laboració entre els tècnics del Departament d’Ordenació Territorial i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i els del Conselh Generau d’Aran, que han articulat la participació dels municipis a través dels seus serveis tècnics i administratius per tal d’elaborar el document de modificació del PDU de la Val d’Aran aprovat avui per un consens total a la Comissió d’Urbanisme. Ara, aquest document es sotmetrà a informació pública durant 30 dies i després hi haurà un nou període de trenta dies més d’audiència municipal, per als 9 municipis de la Val d’Aran”.

En paraules del sindic d’Aran, Carlos Barrera, “aquesta aprovació inicial, dóna compliment al compromís de l’equip de govern del Conselh Generau d’Aran en assolir un Pla Director Urbanístic totalment consensuat i volgut pel territori.”

La Comissió Europea ha anunciat l’atorgament d’un projecte LIFE+ que permetrà consolidar la població d’ós bru a la zona del Pirineu central català. Per resoldre la problemàtica de la consanguinitat de la població actual d’óssos, el projecte preveu l’aportació d’un nou mascle que permetrà millorar la diversitat genètica. Es calcula que Pyros, mascle alliberat l’any 1997, té uns 26 anys i és el progenitor directe o indirecte (pare d’altres mascles, pare o avi de la meitat de les femelles) del 75% dels cadells que han nascut en la població, i de la totalitat dels que han nascut en els últims 5 anys. L’edat mitjana de vida d’un ós és d’uns 30 anys i, per tant, Pyros està arribant al final de la seva vida.

El Departament d’Agricultura té encarregada la gestió i la protecció d’aquesta espècie catalogada en perill d’extinció, i, per tant, ha de desenvolupar les accions necessàries per garantir-ne la conservació a Catalunya. Els objectius principals són conèixer i consolidar genèticament la població, dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per a l’ós i millorar-los, impulsar el paper de l’ós en relació amb el turisme i, sobretot, potenciar el sector ramader que conviu amb l’ós.

El projecte té com a beneficiari principal el Departament d’Agricultura, i com a beneficiaris associats el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida. Així mateix, compta amb el suport formal d’una bona part de les administracions locals, associacions de ramaders i institucions turístiques locals, a més d’altres administracions d’àmbit pirinenc. El total del pressupost del projecte és de 2.435.639 euros i serà finançat en un 75% per la Unió Europea.

El ple del Conselh Generau d’Aran ha aprovat un pressupost per l'any 2014 que ascendeix a 30.746.517,27 euros. Ha comptat amb els vots favorables del govern CDA-PNA i els vots en contra dels grups d’UA-PSC i PRAG. Segons el síndic d'Aran, Carlos Barrera, "és un pressupost que dóna prioritat al sector social (salut, benestar, educació) en complir amb els requisits d'estabilitat pressupostària que marca la legislació actual".

Entre les obres principals hi ha la reforma de l'Hospital de Vielha per un import de 800.000 euros, la construcció de la nova planta de transferència d'escombraries de la Val d'Aran per un import d'1,3 milions d'euors així com les actuacions incloses dins del programa FEDER 'Espai natura Artiga de Lin' per 650.000 euros. 

D’altra banda, el Conselh Generau d’Aran continuarà invertint en la rehabilitació del patrimoni cultural gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida amb uns 100.000 euros i en la rehabilitació, neteja i millora de les pistes, camins i accessos de l'entorn natural amb 750.000 euros.

Segons Luis Carlos Medina, conselhèr d’Administracions Públiques i Finances, “aquest és el millor pressupost possible donada la situació de crisi que estan patint les administracions, i hem d’estar orgullosos de poder mantenir els serveis bàsics de l'estat de benestar en els nivells de qualitat i eficiència amb els quals els estem duent a terme, mantenint els llocs de treball que garanteixen aquests serveis”.

Per la seva part, a l'àrea de Turisme, el pressupost aprovat s’incrementa en més d’un 7%. “El turisme és el nostre motor econòmic, i aquest Govern prioritza també aquest sector com estratègic per a la creació de llocs de treball”, ha exposat Anna Díaz, conselhèra de Turisme, Comerç i Consum.

Aquest any 2014 també es preveu continuar donant suport al sector del comerç tant al nacional com al transfronterer amb campanyes de promoció al sud de França.

En un altre ordre de coses, el Ple del Conselh Generau d’Aran ha aprovat la licitació del contracte 'Gestió integral de la recollida i evacuació de residus de la Val d’Aran' que ha de permetre una gestió més eficient d’aquesta competència delegada pels municipis de la Val d’Aran al Conselh Generau d’Aran, i millorar la seva prestació. Aquest contracte mixt contempla tant la gestió com l'explotació del servei de recollida de residus (orgànica, paper, cartró, vidre, voluminosos) i la construcció de la nova planta de transferència que ha de permetre una gestió més eficient en el tractament de tots aquests residus.

El Ple també ha donat el vistiplau a la modificació del Decret de les certificacions del nivell d’aranès, on s’incorpora el nivell “D” i s’equiparen els requisits d’accés a les places de l'administració que requerissin aconseguir un nivell lingüístic concret, adaptant el Decret a les modificacions legislatives dels últims anys (Llei 35/2010).

Així mateix, el Ple del Conselh Generau d’Aran s’ha adherit a la moció sobre la singularitat d’Aran que va aprovar el Parlament de Catalunya el passat 27 de febrer de 2014, en la qual diu “reconèixer, emparar i respectar la singularitat nacional, dins de Catalunya, d’Aran, entitat territorial objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.”

Com afer d’urgència, s’ha aprovat una moció de suport al col·lectiu de treballadors de Neolectra- Carboneco-Cavar Nacarii per intentar que el Govern de l'Estat reconsideri la nova Llei del Sector Elèctric que posa en greu perill els seus llocs de treball.

Pàgina 4 de 9