Vielha ha celebrat una jornada sobre la reforma de l’administració local i la seva afectació a l’Aran, la qual ha estat inaugurada pel Síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l'alcalde de Vielha e  Mijaran, Àlex Moga. Aquesta jornada, organitzada per l’Ajuntament de Vielha e Mijaran, s'adreça als càrrecs electes de les administracions araneses, per tractar els afers més importants de l’esmentada reforma.

En el trascurs de la jornada també s'ha aprovat la creació de l’ “Associacion deth municipalisme per Aran”, una entitat plural que aplega les administracions locals de la Val d’Aran amb independència de la composició politica i que orienta la seva estructura i la seva acció d’acòrd amb el pluralisme.

Els objectius i les finalitats d’aquesta associació són: esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives, experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a una millor gestió municipal. Així mateix, es fomentaran i defensaran els drets nacionals de l’Aran, es promourà el finançament dels propis municipis i es buscaran sinergies institucionals i/o en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer.

 

 

 

 

El director general d’Administració Local de la Generalitat, Jordi Souto i l’alcalde de Vielha e Mijaran, Alex Moga, han inaugurat aquest matí la primera fase de les obres de millora de l’entrada de Vielha. L’acte també ha comptat amb la presència del Sr. Albert Allins, Delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu e Aran.

El pressupost d’aquesta primera fase ha estat de 157.000 euros, 109.000 dels quals els ha subvencionat la Generalitat de Catalunya a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i els altres 48.000 són inversió municipal.

El vicesíndic primer del Conselh Generau d’Aran, Luis Carlos Medina i el Cap de Cultura i Patrimoni, Jèp de Montoya, acompanyats del director de l’IES d’Aran, Manel Serrabona han passat per les diferents classes de l’Institut per lliurar als alumnes un facsímil del document de la Querimònia i un opuscle explicatiu del seu contingut i de la seva importància dins del marc històric en el qual es va lliurar.
Aquest regal del Conselh Generau als alumnes de l’ESO, dels Cicles Formatius, del PQPI i del Batxillerat, juntament amb una sèrie d’explicacions històriques són un símbol representatiu del 700 Aniversari del lliurament dels furs i privilegis de la Querimònia pel rei Jaime II d’Aragó al poble Aranès, l’any 1313.
Juntament amb les conferències i tallers impartits pels professors de l’Institut d’Aran, dels tècnics del Conselh Generau d’Aran, del Museu del la Val d’Aran i de l’Arxiu General d’Aran són el passatge del testimoni de la història i la identitat del nostre País als homes i dones del demà.

L’expressió “lies e patzeries” està formada per dues paraules occitanes. La primera “Ligas” significa acord que uneix les valls que signen l’acord i “Patzerias” conté la idea de pau entre valls. Són acords destinats a reglamentar el dret de pastura, de transit des ramats, de mercaderies, etc i també de preservar la pau entre elles.
El 22 d’abril de 1513 es firma aquest tractat en el Pla d’Arrem, entre Sant Beat i Aran, amb l’impuls de la monarquia francesa i l’espanyola. El rei espanyol que permet aquest tractat és Ferran II, el Catòlic. El rei francès és Lluís XII, conegut coma Lluís de Orleans. Per part der Estat francès hi participen la Val de Loron, Larbost, Varossa, Oueil, Banhères, Aura, Neste, Frontinhes, castellania de Sant Beat, baronia e senyoriu d’Aspet, castellania de Castilhonés, vescomtat de Coserans, ciutat de Sant Lizèr i senescalia de Tolosa. Per part de l’Estat espanyol signen el marquesat del Pallars, vescomtat de Vilamur, Val d’Aran, comtat de Ribagorça, Val de Benasc, Val de Gistain, Barravès, baronia d’Erill, abadia de Labaix, baronia de Bielsa, baronia d’Orcau, vila de Tremp e Conca d’Orcau.
En el tractat totes aquestes valls es comprometen a tenir pau, a no tallar les relacions comercials i a prendre mesures comuns en cas de guerra entre França i Espanya.
“És un gran dia i sobretot és un dia de reconeixement als nostres avantpassats, per que ells van saber, en tot moment, el que calia fer per a construir lo que millor convenia. D’aquella forma de fer, ara fa 500 anys, van deixar testimoni signant aquest Tractat de Lies e Patzeries que els simplificava la vida, els feia més lliures i que ficava de manifest una consciència i una voluntat de ser sobirans del seu destí” va subratllar Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, durant la celebració de l’acte commemoratiu que es va celebrar el passat dissabte, a Fos (França).   
Dins del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran es conserven els documents següents: la còpia del tractat de lies e patzeries de 1513 en català, possiblement datat entre 1664-1665 i que també conté les ratificacions dels reis espanyols i francesos; la còpia del tractat en francès, datat a Sant Beat el 28 de juliol de 1643 i la còpia en gascó, sense data, possiblement de 1654.
Aquests tres documents, ja es poden consultar en línia a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents” .

El grup de la Gent Gran de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, amb seu a la Val d’Aran, ha rebut i acollit una representació de la Universitat Sènior de la Coruña i d'altres membres de la mateixa Universitat Ramon Llull, amb seu a Barcelona. Acompanyats pel seu director, Xavier Lorente, se'ls ha explicat les singularitats lingüístiques, artístiques, folklòriques, turístiques, gastronòmiques i històriques de la Val d'Aran. Carol Desel, directora del Museu de la Val d’Aran, els ha fet una visita guiada pel museu donant a conèixer les peculiaritats del país.
També Luís Carlos Medina, vice síndic primer, i Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d'Aran, els han rebut a la seu del Conselh, donant la benvinguda i ampliant els coneixements sobre el fet diferencial aranès i la seva història i transcendència de la mateixa des de l'Edat Mitjana fins als moments actuals.
La directora de la Universitat de la Coruña, Pilar García i el responsable de Projectes Europeus, Francisco Ascón, han entregat al vice síndic primer, Luís Carlos Medina, la medalla de la Universitat de la Coruña.
Posteriorment, han visitat el poble d’Unha, on se'ls ha ensenyat i explicat amb detalls el Museu de la Neu per part d'Olga Besolí, i l'arquitectura romànica de l’església i la pintura romànica, gòtica i renaixentista del seu interior per la tècnica i especialista en patrimoni, Elisa Ros.
Per part de l'Entitat Local Descentralitzada d’Unha, se'ls ha ofert un aperitiu.

La Val d'Aran ha inaugurat aquest divendres el parc de fauna salvatge Aran Park. Es tracta d'una instal·lació amb 7,5 hectàrees de recorregut dividida en diferents tancats en els que es poden observar animals en semillibertat com l'ós, dos espècies de llops, el mufló, el cérvol, la marmota o el gall fer. Pendent d'arribar hi ha els linx i les llúdrigues. Cada apartat està perfectament senyalitzat amb informació de l'animal. Per complementar la informació Aran Park compta amb un centre d'interpretació de la fauna salvatge. Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat, ha dit que aquest centre té una vessant pedagògica i científica però també una de turística.

El parc se situa a la Val d’Aran, a la zona d'Eth Portilhon del terme municipal de Bossòst. El centre de recepció d’Aran Park i totes les infraestructures annexes s’ubiquen a l’edifici restaurat de l’antiga caserna militar d'Eth Portilhon, amb accés directe des de la carretera asfaltada de Bossòst a França.

Els propietaris del parc esperen que les instal·lacions dinamitzin el turisme de la zona que actualment es troba molt concentrat en els mesos d'hivern i obriran set mesos a l'any ampliant així l'oferta turística de la Vall d'Aran.

L'Aran Park, el parc de fauna autòctona de la Val d’Aran i els Pirineus, situat a Bossòst, inaugurarà les instal·lacions el proper 12 d’abril i obrirà al públic l’endemà amb onze espècies d’animals –destaquen els óssos i els llops–. S’espera que la instal·lació sigui una de les principals atraccions turístiques d’Aran per a aquest estiu i un motor econòmic que dinamitzi la Val d’Aran.

Després d’una dècada de preparació i una inversió de més de 3,6 milions d’euros, Aran Park estrenarà les instal·lacions com un gran centre de turisme familiar amb la previsió d’atreure el primer any de funcionament uns 20.000 visitants i 50.000 els dos següents.

L’equipament es concep com una nova àrea ludicoeducativa que donarà a conèixer la fauna i la flora autòctones de la Val d’Aran i dels Pirineus aprofundint en les necessitats de la seva conservació i protecció. Tant el centre d’interpretació com el recorregut exterior es plantegen com una visita als principals sistemes naturals pirinencs, amb la fauna i la flora que els són característics: l’aigua (rius, estanys i mulladius) amb llúdrigues, truites i el cavilat; la roca (cingles i tarteres) amb isards i cabres salvatges; els espais oberts (prats i pastures) amb cérvols, muflons i daines, i finalment els boscos caducifolis (faig, roure...) i aciculifolis (avet i pi) amb cabirols, llops, óssos i linxs.

El parc se situa a la Val d’Aran, a la zona d'Eth Portilhon del terme municipal de Bossòst. El centre de recepció d’Aran Park i totes les infraestructures annexes s’ubiquen a l’edifici restaurat de l’antiga caserna militar d'Eth Portilhon, amb accés directe des de la carretera asfaltada de Bossòst a França. La instal·lació té una superfície de 16 hectàrees, és situada a una altitud mitjana de 1.200 m i disposa d’un centre d’interpretació, una botiga, una aula d’aprenentatge, un restaurant i una zona de pícnic.

Pel que fa a la fauna, hi ha mig centenar d’espècies, que són en semillibertat. Destaquen els óssos i els llops procedents del parc zoològic d’Argelès-Gazost (sud de França). El recinte acull també isards, cérvols, muflons, cabirols, daines, cabres salvatges, linxs, llúdrigues, marmotes, galls fer i voltors.

Serge Mounard serà l’encarregat de dirigir Aran Park. Des del 1993 regenta una instal·lació similar a l’aranesa conjuntament amb un equip de 20 persones en l’anomenat Parc Animalier des Pyrénées, situat a Argelès-Gazost, a uns 70 quilòmetres d’Aran. Aquest recinte rep cada any uns 150.000 visitants i ja està consolidat.

Pàgina 9 de 9