Catalunya

Catalunya (305)

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous 5 d'octubre una moció de condemna de la violència policial de l'1 d’octubre a Catalunya, un text conjunt presentant pels grups del PDeCAT i Unió, ERC i la CUP i que el president Joan Reñé ha qualificat de “moció de la dignitat”. El PSC i UA n'han recolzat tots els punts menys el cinquè, el sisè i el setè, mentre que PP i C's han votat en contra de la integritat del text.

Els punts cinquè, sisè i setè fan referència a "demanar la mediació i el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional perquè els catalans tenim dret a decidir el nostre futur", "deixar constància que la Diputació de Lleida i els seus càrrecs electes estaran al costat d’allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya" i "notificar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya". 

En el seu parlament, Reñé ha recordat els 111 ferits lleidatans que només volien decidir el futur del seu país.  El president ha afegit que els Mossos “van tancar més col·legis i més urnes que la Policia i la Guardia Civil junts”, però que la diferència va ser que ho van fer “sense cap garrotada”. Per sort, ha afegit el president de la Diputació, a la jornada de diumenge hi va haver “observadors internacionals” que van poder donar fe d’una actuació policial que ha merescut una “repulsa general”. Per això, ha acabat insistint en què el conflicte “difícilment es resoldrà d’una manera policial”.

Per la seva part, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, ha destacat que "la violència generada per l'Estat espanyol contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats no caurà mai en l'oblit". També ha volgut fer un reconeixement i una agraïment profund "als prop de 3 milions de persones que el dia 1 d'octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se'ls va usurpar el vot", remarcant-ne la seva "valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles sota un estat de setge i por". Gilabert ha manifestat que aquests atributs són "el reflex d'una societat madura, pacífica i plenament democràtica". 

D’altra banda, el ple ha aprovat la petició dels ajuntaments de Sarroca de Bellera, Baix Pallars, Les Borges Blanques, Castelló de Farfanya, Puigvert d’Agramunt i Alcarràs, i del Consell Comarcal de la Noguera, que deleguen a la institució la gestió de la recaptació de diferents tributs. També s’ha aprovat un expedient de modificació pressupostària d'1.581.000 euros de romanents i majors ingressos que s'aplicaran en diferents partides, així com l’Addenda al Conveni d’encàrrec de gestió entre la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià del Servei de menjador i del Servei de transport de les Escoles Especials de la Caparella.

L’aturada general del passat dimarts 3 d’octubre va col·lapsar bona part del país tallant bona part de les principals carreteres de la demarcació de Lleida entre les quals hi havia l’A-2 al seu pas entre Tàrrega i Bellpuig així com a l’altura de Golmés i Fondarella o bé la N-240 i l’AP-2 a les Borges Blanques. Desenes de tractors també van tallar la C-53 a la Fuliola, a Balaguer també es van tallar tots els accessos i des de Tàrrega van tallar els accessos a la C-14 i a l’L-310. L’Eix Transversal també va quedar col·lapsat amb els centenars de tractors convocats per Unió de Pagesos que van assistir a l’acte solidari d’Estaràs.

A Tàrrega milers de persones es van concentrar a l’A-2, via que van tallar en els dos sentits de la marxa entre les 8 del matí i passades les 12 del migdia. Van ser unes quatre hores festives en què els manifestants van esmorzar, van participar en un taller de flors de paper, van ballar amb música en directe a càrrec de Carlitos Miñarro i van fer el vermut. Les primeres hores van transcórrer amb total normalitat però a mesura que avançava el matí els conductors de camions i vehicles aturats van començar a cabrejar-se i es van produir alguns enfrontaments entre els mateixos conductors, amb pensaments diferents, i amb alguns manifestants. En una zona fins i tot uns conductors impacientats van desmuntar la tanca de la mitjana de la via per poder sortir del col·lapse.

Pel que fa a l’aturada general impulsada pels sindicats majoritaris i per les entitats sobiranistes, va tenir un seguiment massiu en tots els sectors: administració pública, sanitari, educatiu i comerç.

A les capitals de comarca de Lleida els carrers comercials semblaven un diumenge, la majoria dels establiments, sobretot del petit comerç, estaven tan- cats a excepció d’alguns grans superfícies comercials o algunes franquícies com Mercadona, Lidl, Stradivarius i Inside així com algun bar.
A Tàrrega, al voltant de 2/4 d’1 del migdia centenars de manifestants, que fins llavors havien estat tallant l’A-2, van començar a recórrer els carrers de la ciutat invitant als comerços i bars oberts a tancar. Entre els lemes més escoltats hi havia: ‘Avui no es serveix ni tampoc es consumeix’ i ‘Avui no es compra’. Al seu pas, els comerços anaven baixant les reixes. 

Milers de persones van sortir al carrer el passat dimarts 3 d’octubre, coincidint amb l’aturada general, per mostrar el seu rebuig a la repressió policial per part de la guàrdia civil i la policia nacional durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Convocats per la Taula per la Democràcia, milers de persones van omplir de forma massiva les places de totes les capitals de comarca de la demarcació de Lleida i de Catalunya així com d’altres localitats.

Tàrrega va canviar la ubicació de la lectura del manifest davant la bona acollida de la concentració, que va reunir més de 6.000 persones a la plaça de les Nacions. La mobilització va començar a l’Hort del Barceloní on es van repartir flors de paper (elaborades en un taller al matí mentre tallaven l’A-2) i clavells entre els assistents. La concentració va aturar-se davant la caserna de la guàrdia civil i allí van recrear el símbol de la pau amb aquestes flors de forma totalment pacífica i sota l'atenta mirada dels agents de la guàrdia civil. La mobilització va viure un moment de tensió quan des d’una finestra d’un pis dos persones van començar a increpar contra els manifestants: “Fora, separatistes, no teniu vergonya, marxeu amb la vostra basura i les vostres mentides”. Arribats a la plaça de les Nacions va tenir la lectura del manifest en defensa dels drets i les llibertats. Va cloure l'acte El Cant dels Segadors amenitzat amb la música d'un violí.  

Cervera va reunir unes 5.000 persones a la plaça Major mentre que a Balaguer i a Mollerussa es van concentrar més de 3.000 persones a les places del Mercadal i de l’Ajuntament, respectivament. A la capital del Pla d’Urgell van participar també a la concentració més d’un centenar de tractors que van omplir el carrer Ferrer i Busquets des de La Salle.


Al matí també es van celebrar concentracions davant dels col·legis electorals on la policia va carregar contra els veïns l’1-O com Menàrguens, Ponts o Estaràs, en aquest últim cas l’acte va consistir en tornar l’urna requisada. 

 

Milers de persones han sortit aquest diumenge 1 d’octubre als carrers de Catalunya per participar en el referèndum per a la independència. A les 5 del matí molts col·legis electorals, alguns dels quals havien estat amb vetlla tota la nit, ja han obert portes per evitar el precinte per part dels Mossos d’Esquadra. Aquests però s'han limitat a aixecar acta.

A les 9 del matí la majoria de col·legis han obert portes tot i que alguns no han pogut fer-ho pels problemes tècnics i la gent ha començat a impacientar-se. La imatge més repetida era de llargues de cues de persones amb ganes d’exercir el seu dret a vot.

L’alegria però ha durat poc ja que centenars de policies i guàrdies civils han passat a l’acció amb càrregues brutals. A Catalunya s'han registrat 844 ferits, 129 dels quals a Lleida. A les comarques de Ponent els agents han carregat contra diversos col·legis electoral de la capital, Menàrguens, Ponts, Alcarràs, Soses i Artesa de Lleida, entre d’altres. També han rebut la visita dels guàrdies civils i els policies nacionals, aquest cop sense violència, municipis com Montgai, Ivorra, Plans de Sió i Cervià de les Garrigues.

A la resta de municipis s'ha viscut com una marató festiva amb nombroses activitats per protegir els col·legis electorals tot i que entre la gent es percebia una calma tensa davant les esgarrifoses imatges i vídeos que anaven circulant per les xarxes socials i dels avisos de la possible visita de la guàrdia civil.

Tàrrega ha rebut la visita de tres observadors internacionals que han condemnat els atacs de la policia i han assegurat que "això no es propi d'una democràcia". Eren representants de Bèlgica, Flandes i Itàlia. Els observadors internacionals han estat rebuts amb forts aplaudiments i amb molta emoció. 

A mitja tarda alguns col·legis electorals ja han tancat portes perquè no volien arriscar-se a què els requisessin les urnes. Un d’aquests ha estat la Fuliola on l’alcalde, Eduard Piera, ha explicat que han tancat a les 5 de la tarda per “no posar en perill la integritat física dels veïns”. A capitals de comarca com Balaguer, Tàrrega i més tard la Seu d’Urgell i Cervera s'han tancat tots els col·legis electorals excepte un, on es concentrava tota la gent a l’espera de poder fer el recompte final, que s'ha viscut amb alegria agredolça.   

Segons dades del ministeri d'Interior, a Lleida entre Policia Nacional i guàrdia civil van tancar 19 col·legis electorals en alguns dels quals van requisar les urnes. 

Desenes d’escoles i instituts de les comarques de Lleida, que són col·legis electorals, han iniciat activitats avui i preveuen allargar-les fins demà al matí amb l’objectiu de mantenir els centres oberts i evitar que siguin precintats. L’objectiu final és poder garantir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. 

Entre les propostes de les escoles n’hi ha de molt curioses com la de l’escola Àngel Guimerà de Tàrrega que ha organitzat una marató de bricolatge per tal de posar a punt el centre coincidint amb l’inici del curs escolar. Així, des de les 7 de la tarda pares, mares i voluntaris han estat repintant gronxadors i un tobogan, han netejat el pati i han arranjat l’hort, entre altres accions.

D’altra banda, nombrosos agricultors també han respost massivament a la crida d’Assemblea Pagesa d’aparcar tractors al voltant dels col·legis electorals. Cal destacar l’alta participació de Barbens i de Preixana, entre molts altres.  

Agents de paisà de la Guàrdia Civil, com a policia judicial, s’han personat aquest matí amb una ordre de fiscalia a desenes d’ajuntaments de Lleida demanant una còpia dels decrets d’alcaldia a favor del referèndum de l’1-O. 

Des de Fiscalia de Lleida han confirmat que han ordenat a la Guàrdia Civil que es personés en un total de 31 ajuntaments lleidatans per recopilar documentació vinculada amb el referèndum.

La primera visita l’ha rebut l’Ajuntament d’Oliana sobre les 9 del matí. Al cap de mitja hora els tres agents han sortit sense cap document ja que l’alcalde no va signar el decret de l’1-O sinó que va comprometre-s’hi per mitjà d’un manifest.

Als ajuntaments de Bellpuig i Tàrrega hi han anat dos agents i en els dos casos els secretaris municipals els han lliurat una còpia del decret d’alcaldia a favor del referèndum. La visita no ha durat més de 10 minuts.

La Guàrdia Civil s’ha personat també als ajuntaments de Guissona, Alpicat, Aitona, Almacelles i Seròs. 

Unió de Pagesos i JARC han anunciat que convoquen la pagesia catalana a una marxa per la democràcia i la llibertat aquest dissabte 23 a les comarques de Lleida i divendres 29 a la resta del territori. Les dues organitzacions reclamen la immediata posada en llibertat dels càrrecs polítics detinguts, denuncien la intervenció de facto de la Generalitat de Catalunya i deploren l’assalt de la Guàrdia Civil a les conselleries d’Economia, Hisenda, Governació i Exteriors, entre altres organismes. També remarquen que l’atac al lliure funcionament de les institucions catalanes suposa un atemptat a la democràcia. 

D’altra banda, Unió de Pagesos, JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han subscrit un manifest obert a tot el sector que defensa que els catalans han de poder exercir el dret a decidir el seu futur com a poble. Les tres entitats denuncien l’actuació desproporcionada del Govern de l’Estat i de la justícia després de la convocatòria a la ciutadania catalana al referèndum de l’1 d’octubre i la violació de drets civils a Catalunya.

Aquestes organitzacions lamenten aquests fets perquè suposen un atac a les llibertats d’ideologia, d’expressió, de reunió, d’informació, de correspondència i de privacitat, la judicialització del debat polític a Catalunya, l’erosió de la separació de poders, la limitació a la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i, finalment, la intervenció de les finances catalanes que posen en risc les polítiques agràries i rurals del país. 

Per tot plegat, refermen el compromís amb les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya, i exigeixen l’immediat restabliment dels drets fonamentals i les llibertats conculcades, així com el restabliment de l’autonomia financera de la Generalitat de Catalunya. 

Les tractorades marxaran fins a les seus dels organismes emblemàtics de l’Estat en cada territori, com les subdelegacions del Govern espanyol. 

 

Milers de persones s'han concentrat aquest dimecres al vespre davant dels seus ajuntaments a favor del referèndum de l'1-O i en defensa de la democràcia i la llibertat d'expressió. Les mobilitzacions, convocades per entitats i partits independentistes, han servit per condemnar els escorcolls a diferents conselleries i les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat per part de la guàrdia civil.

En totes les concentracions s'han pogut veure nombroses estelades i s'han sentit crits com 'Votarem' o 'Independència'. 

 

 

Un total de 12 alcaldes estaven citats aquest matí als jutjats de Balaguer, Cervera i Lleida per prestar declaració com a investigats de donar suport al referèndum del proper 1 d’octubre. En tots els casos els alcaldes s’han acollit al seu dret de no declarar. Aquesta segona jornada de citacions ha omplert les portes dels jutjats de veïns i polítics donant suport als alcaldes.

Als jutjats de Balaguer estaven citats els alcaldes d’Artesa de Segre, Domènec Sabanés; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la Pobla de Segur, Lluís Bellera, i Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra.

Als jutjats de Cervera estaven citats els alcaldes de Cervera, Ramon Royes; Golmés, Jordi Calvis; Guissona, Xavier Casoliva; Linyola, Àlex Mases, i El Palau d’Anglesola, Montserrat Meseguer.

Finalment, als jutjats de Lleida estaven citats els alcaldes d’Aitona, Rosa Pujol; Bellvís, Joan Talarn, i Fondarella, Joan Reñé.  

Agents del Servei Informació de la Guàrdia Civil han detingut avui, a Lleida, a A. Z., de 25 anys, pakistanès resident a Espanya, per auto adoctrinament gihadista. Aquesta operació s'ha realitzat sota la supervisió del Jutjat Central Instrucció, número 1, i la coordinació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

El detingut formava part d'un grup d'individus, tots ells de nacionalitat pakistanesa, que va ser parcialment desmantellat el 30 juny 2016, en el marc de l'operació Farina, amb la detenció, també a Lleida, de tres germans. En aquesta operació, van confiscar diversos suports informàtics amb abundant contingut gihadista. De l'anàlisi d'aquest material informàtic confiscat, la Guàrdia Civil va establir una clara relació entre A.Z., amb els germans detinguts, actualment a la presó per mandat del Jutjat Central d'Instrucció, número 1, de l'Audiència Nacional.

Tots ells conformaven un únic grup, d'ideologia extremadament radical, amb la clara intenció de difondre l'ideari gihadista, principalment a través de xarxes socials.

En concret, A.Z. consumia i difonia, a través dels seus perfils a la xarxa social Facebook, missatges gihadistes centrats en la justificació i la crida explícit a la gihad armada, la inducció al martiri, lloances a grups terroristes i els seus líders així com abundant material propagandístic distribuït per les productores mediàtiques d'aquests grups terroristes. També apareixen entre aquests productes de naturalesa radical, alguns de contingut antisemita.

En les últimes setmanes, els investigadors van poder constatar que el seu nivell de radicalització no havia disminuït, mostrant un important retraïment social i descuidant les seves obligacions laborals per dedicar gairebé exclusivament a la pràctica rigorista dels preceptes religiosos i al consum de material radical.

Des del 26 de juny del 2015, data en què el Ministeri de l'Interior va elevar a 4 el Nivell d'Alerta Antiterrorista (NAA), les Forces i Cossos de Seguretat han detingut 200 terroristes gihadistes a operacions realitzades a Espanya i a l'exterior ja un total de 245 des de principis de 2015.

Pàgina 1 de 22