Dilluns, 29 Gener 2018 16:17

Torà enceta aquest cap de setmana els Carnavals amb la festa del Brut i la Bruta

Valorar aquest article
(0 vots)
Imatge d'arxiu de la festa. Imatge d'arxiu de la festa. Carnaval Torà

Torà estrenarà aquest cap de setmana, dies 2 i 3 de febrer, els Carnavals a Ponent amb la 29a edició de la festa del Brut i la Bruta. 

La festa té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder. Aquesta antiga celebració està documentada, almenys, des de mitjans del segle XVIII. La festa manté els fets més característics del seu origen, fent que la tradició i la cultura hi siguin els trets mes destacats.

A part dels punts més tradicionals de la festa, al llarg dels anys s’han anat incorporant diversos tipus d’actes pensats per a totes edats i públics, remarcant com a principals, la rua i el pregó de dissabte tarda (a partir de les 16.45 hores), així com també la Nit de disfresses, que enguany comptarà amb la música de l'Orquestra Mitjanit i La Banda del Coche Rojo així com la Xaranga Damm-er. 

 

PROGRAMA D'ACTES DE LA FESTA D'AQUEST 2018

02 febrer

DIVENDRES

11.00 h

Rua Infantil

Al CEIP Sant Gil iniciarà la rua amb els petits Bruts i Brutes del “CEIP Sant Gil” i de la “Llar d’Infants el Jardí”

23.30 h

Olympic Party

Nit temàtica amb el DJ Send0 i PD Croks Life 

 

03 febrer

DISSABTE

11.00 h

Carnaval Infantil

A la plaça del pati s’iniciarà la rua infantil, en aquesta rua hi participaran els gegantons i la Batukada Shangó. Aquesta donarà lloc al convent de Sant Antoni de Pàdua on en Jaume Barrri ens esperarà amb el seu espectacle d’animació infantil.

16.45 h 

 

Pregó de carnaval

A la plaça del pati es donarà el tret de sortida a la part més tradicional de la festa: el pregó, la dansa del Bonic i la Bonica, els ballets de gegants, etc. 

L’entrega de l’estatueta del Brut al millor balcó donarà pas al preg, ple de sorpreses i sense deixar de banda en cap moment la sàtira i l’humor. 

 

El seguirà la dansa del Bonic i la Bonica al so dels violins i, per acabar-ho els ballets dels gegants. 

acte seguit

Rua de carnestoltes

La dansa del Bonic i la Bonica, i els ballets de gegants donarà el tret de sortida a la rua, encapçalada pels gegants, grallers, Xaranga Damm-er, personatges i comparses.

Botifarrada i Bingo Brut

Els entrepans de botifarra i el bingo brut donaran per acabada la tarda al pavelló.

23.30 h

Nit de disfresses

Un tret característic de la festa són les disfresses, aquestes tindran el seu màxim moment d'esplendor en el conurs de disfresses. Els premis es lliuraran a la 01:30h.

Les disfresses i la resta de ballaran al ritme dels grups Orquestra Mitjanit i La Banda del Coche Rojo, també gaudirem de la disbauixa de la Xaranga Damm-er acompanyat dels gegants.

 

Història

Segons la diversa documentació sobre la història de Torà, al 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, dansa que s’atribueix ser d’origen pagà i que, posteriorment, va adquirir connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder). Aquesta dansa, recuperada a la dècada dels 90, es desenvolupava de la següent manera:

Passaven pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d’un violí, el Bonic i la Bonica. Caminaven plegats i molt seriosos. Quan arribaven al mig del carrer o plaça el violí començava a tocar les primeres notes. Ells iniciaven el contrapunt o dansa, que seguien amb gran esment, de la manera més exacta possible. Els dos donzells formaven la part cabdal de La Llordera, i es guanyaven les mirades dels espectadors sobretot de les dones intrigades per conèixer el donzell (Bonica), examinar el seu vestit, les seves joies, assabentar-se de qui l’havia engiponat i guarnit tant bé.

El violí tocava les tonades del ball pla, de la dansa del Roser o de la dansa dels Emprius. Rera del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos donzells coneguts pel Brut i la Bruta.
Aquests corrien i saltaven pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho feien només a tall de mofa; s’entretenien més a empaitar la quitxalla que anava a inquietar-los.
Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos, a cada banda del carrer, a demanar almoina per la Llordera a la porta de cada casa. Les mestresses solien donar ous, botifarres, peus de porc i d’altres gormanderies per l’estil. La que no donava res sense motiu, era pintada amb una creu de cendra al llindar de la porta. La col·lecta es portava a un altre jove anomenat “la lloca”, que anava segut damunt d’un matxo carregat amb dues portadores, on col·locava amb gran atenció tot el que s’havia recollit.

A la nit, en mig de gatzara i tabola, es cruspien la menestra recollida. Era el berenar “gras” de dijous llarder. Se celebrava abans d’arribar a la Quaresma, amb la intenció d’exterioritzar les ganes que tenien els fadrins (gent jove) de Torà sortir pels carrers a alegrar els veïns uns quants dies abans que arribés el temps de penitència i recolliments i d’altra banda, el temps de dejunis i abstinències.
Aquesta dansa va quedar paralitzada a l’esclatar la guerra civil espanyola l’any 1936.

L'any 1990 un grup de joves toranesos va aconseguir la recuperació definitiva de la festa. Una de les primeres coses que es decidí va ser el canvi de data del dijous llarder al cap de setmana anterior al carnaval oficial, així donant el tret de sortida als carnavals. 

També es produí un canvi de nom de festa de la Llordera a la festa del Brut i la Bruta utilitzant només el nom de festa de la Llordera com a afegitó. Aquest canvi és produí per donar un to més desenfadat a la festa, tot seguint la tònica dels carnavals moderns. 

Al 1991 es van recuperar els cinc personatges representats per gent del poble. Les comparses ja no tindran l’objectiu de recollir biandes porta a porta. El Bonic i la Bonica seguiran ballant a les diferents places del poble i el Brut i la Bruta faran mofa del seu ball. La Lloca passarà a ser un element simbòlic que seguirà la comitiva dalt del ruc però ja sense la funció de guardar el menjar recol·lectat. També seguiran els nois vestits de gala. 

A partir del 1994 s’introdueixen, a més, els gegants de mans lliures a la festa amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002) i el Brutet (2012). 

 

Llegit 35 vegades Darrera modificació el Dilluns, 29 Gener 2018 16:32

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar