CTretze Pirineus, la fàbrica de de cervesa artesanal del Pallars Jussà, es consolida també com a sala cultural de referència al Pirineu lleidatà i com una de les principals a la província de Lleida. El 2017 l’espai cultural ha acollit un total de 35 concerts de grups destacats com El Petit de Cal Eril, Karabash, EnZel, Deco Pilot o Joan Masdéu. 

Per cloure l’actual Cicle de Tardor el proper dimarts dia 5 la CTretze Pirineus acollirà el concert de A sound of Thunder, grup d’Estats Units artífex de la versió d’Els Segadors en Heavy metal que s’ha popularitzat el 2017; i el 7 i 9 de desembre els concerts de Contra Blues i Intana, respectivament. L’obrador de cervesa estima que en total 3.000 persones han gaudit dels seus espectacles musicals el 2017. 


Després d’aquesta bona acollida, CTretze Pirineus posarà en marxa a partir de 2018 la programació del Cicle de Concerts d’Hivern, que tindrà lloc de gener a març. El Cicle comptarà amb entre 10 i 15 actuacions de grups consolidats però també emergents, com Sr. Oca, grup guanyador de la darrera edició del Sona 9. 


Com a novetat important d’aquesta temporada CTretze Pirineus impulsarà Tocant l’Orella, un nou format de concerts íntim i personal. Tocant l’Orella oferirà espectacles d’artistes coneguts de forma més propera, ja que el públic serà assegut per gaudir de la música en silenci i de forma més tranquil·la. 


 

CTretze Pirineus, obrador de cervesa artesana i punt de trobada cultural 

A banda de la programació de concerts, des de l’any 2015 la fàbrica de CTretze Pirineus acull també exposicions d’art, pintura i fotografia, així com presentacions de llibres, obres de teatre i conferències. La sala s’ha consolidat així com a punt de trobada cultural i artístic del Pallars Jussà i vol potenciar el valor creatiu i cultural de la comarca. 

La fàbrica també compta amb l’obrador on s’elabora la cervesa artesana i que permet veure tot el procés de producció. Actualment CTretze Pirineus elabora 50.000 litres anuals de cervesa i té al mercat set varietats, totes amb noms vinculats al Pallars i a la marca Pirineus amb l’objectiu de potenciar el territori. Són la Solana -una Pale Ale-, Obaga – Brown Ale-, Gisca – Summer Ale-, Impala –IPA-, Mr. Owl –APA-, Black Sheep –Imperial Stout- i Falles –Blonde Ale-. La cervesera distribueix fonamentalment a la província de Lleida i de Barcelona. 

 

Sobre CTretze Pirineus

CTretze Pirineus és l’obrador de cervesa artesanal del Pirineu català. Nascuda el 2014 de la mà d’Abel Sànchez, Joel Bastida, Anna Lafont i Eladio Sànchez, la cervesera produeix actualment 50.000 litres anuals de cervesa i ofereix set tipologies de cervesa. CTretze Pirineus va néixer amb l’objectiu doble de produir una cervesa artesana i de posicionar el Pallars Jussà i els Pirineus Catalans com un territori capdavanter i un referent turístic i gastronòmic. El nom de la marca, CTretze, fa referencia a la carretera general C13, coneguda com l’Eix del Pallars i un nexe d’unió entre territoris que facilita el comerç i la difusió de la cultura. 

 

La Policia Local de Tremp durà a terme durant aquest mes de desembre una campanya de control de velocitat dels vehicles mitjançant un radar mòbil. L’objectiu és fer un estudi de la velocitat de circulació dels vehicles dins del municipi, per tal de millorar la seguretat viària.

El radar mòbil s’instal·larà en diferents emplaçaments, concretament en un total de 7 vials. Els criteris per decidir aquestes ubicacions combinen les dades derivades de l’anàlisi de la sinistralitat a la ciutat, de detecció d’excés de velocitat per part de la Policia Local i de demandes veïnals.

Agents de la Policia Local es recorden la importància de respectar els límits de velocitat establerts, que dins del nucli urbà són 50 km, i la necessitat d’adaptar la conducció a les condicions de seguretat de la via.

Amb els resultats dels controls de velocitat, es procedirà a detectar i denunciar els conductors dels vehicles que superin, dins dels marges legals establerts, la velocitat permesa en el municipi, amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Tremp.

 

Des del passat 18 de setembre i durant dues setmanes, un equip d’arqueòlegs de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, i estudiants del grau d’arqueologia de la mateixa universitat i de la UAB, estan treballant als jaciments medievals del Pui i les Esplugues de Segur, amb l’objectiu d’entendre una mica millor els canvis que va patir el poblament a l’Edat Mitjana. L’equip considera que la seqüencia de poblament entre l’hàbitat altmedieval en bauma de les Esplugues de Segur, el posterior nucli feudal del Pui de Segur i finalment la fundació de la vila-mercat de la Pobla de Segur a mitjans segle XIII, és molt representativa d’aquests canvis en el poblament medieval al Pirineu. L’excavació és dirigida per l’arqueòleg professional Walter Alegría i coordinada pel professor pallarès Pau Castell, ambdós membres de l’IRCVM.

El projecte de l’excavació als jaciments del Pui i les Esplugues de Segur, que s’emmarca dins el projecte de desenvolupament local Collegats-Boumort, sorgeix de la col·laboració entre l’Ajuntament de la Pobla i la Universitat de Barcelona. Aquesta col·laboració comença l’any 2015 amb la realització de l’inventari de patrimoni històric-arqueològic a l’espai d’interès natural de Collegats-Rocs de Queralt, a càrrec dels historiadors Pau Castell i Jacinto Bonales. A més, permetrà complementar el treball que s’està realitzant al voltant de la Carta de Poblament de la Pobla de Segur, de la que se’n celebrarà el 750è aniversari l’any 2018.

 

El primer concurs de microrelats de la Vall Fosca ja té guanyadors, que han estat escollits d’entre les 69 propostes que s’han presentat al concurs. El jurat va entregar els guardons el passat 2 de setembre al Museu Hidroelèctric de Capdella. La qualitat dels originals va motivar als organitzadors a entregar els premis als tres relats guanyadors i també dos accèssits. 

El jurat, format pels escriptors pallaresos Ferran Rella i Pep Coll, va atorgar el primer premi al relat Nens al poble de Robert Sendra Ramos, periodista de Sant Quirze del Vallès, que parla del despoblament dels pobles de la Vall. El segon premi va ser per al periodista i escriptor Oriol Solà Prat, de Santa Margarida de Montbui amb Dues mirades. El tercer premi va ser per a Un fotògraf imprudent, d’Enric Calvo Vallverdú, càmera de televisió i fotògraf de Cerdanyola del Vallès.

Les finalistes van ser per a les escriptores Esther Llombart amb In memoriam i Núria Graell pel relat històric Vicenç.

El concurs, organitzat pel Museu Hidroelèctric de Capdella (Ajuntament de la Torre de Cabdella) pretén promocionar a través de l’escriptura i la lectura la marca ‘Vall Fosca’.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat a través d’un comunicat la precarització de la plantilla de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i la consegüent manca d’efectius així com les dificultats per trobar maquinistes per a la línia Lleida-La Pobla de Segur. 

Ara fa aproximadament un any que FGC està operant a la línia de la Pobla, en la qual ofereix deu viatges d’anada i tornada, amb una plantilla de 23 persones, 9 d’elles maquinistes. CCOO considera que la plantilla actual és insuficient, ja que habitualment el personal de l’explotació de la línia Lleida-la Pobla ha de treballar fins a deu dies seguits sense descans i en alguns casos realitzen jornades per sobre de les 8 hores diàries.

Des de FGC han desmentit les afirmacions del sindicat. L’empresa ha assegurat que “sempre i en tots els casos” es respecta “el marc legal d’organització del treball i de gestió de recursos humans” aplicable a una empresa de servei públic de transport.

Centenars de persones han reservat places per gaudir de la brama del cérvol, un espectacle de la natura que es pot observar des de mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre, quan aquest animal entra en el període de zel, i que en els darrers anys s’ha convertit en un reclam turístic important del Pirineu lleidatà. El moment òptim per sentir bramar els mascles intentant atreure femelles cap als seus harems és les primeres hores del dia (quan despunta el sol) o al capvespre.

Diferents cases de turisme rural del Pallars Jussà, conjuntament amb una empresa de taxis 4x4, ofereixen paquets turístics que inclouen l’allotjament, el trasllat a la Reserva de Boumort amb 4x4 i un guia especialista que facilita l’accés als llocs on es pot sentir la brama en primera persona.

Diferents agències i empreses organitzen també sortides i escapades de caps de setmana per viure la brama del cérvol. 

Per als visitants que accedeixin a la Reserva de Boumort pel seu compte, l’Estació Biològica del Pallars Jussà ofereix el servei d’interpretació de la brama del cérvol per mitjà d’un guia especialista que, situat en un punt estratègic, facilita als visitants les claus per gaudir de l’experiència. Aquest servei només funciona els caps de setmana.

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC), situada al nord-est del Pallars Jussà, acull una de les millors comunitats d’ungulats salvatges de Catalunya, amb cérvols, isards, cabirols i senglars. La població de cérvol és abundant i és fàcil observar rastres de la seva activitat i grups de femelles pasturant o esmunyint-se entre els matollars.

El Festival de Música Antiga dels Pirineus, FeMAP, va tancar aquest cap de setmana la seva 7a edició després de gairebé dos mesos de la seva inauguració.

El FeMAP 2017 que ha programat un total de 49 concerts en diversos municipis delPirineu de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord. Un total de4.800 persones han assistint als concerts de l’edició d’enguany.

Des de la primera edició, l’any 2011, en què hi van participar 10 municipis, s’han multiplicat pràcticament per tres les localitats que acullen aquesta proposta de música antiga d’alt nivell. El 2017, el total de municipis ha augmentat fins a 34, sis més que en l'anterior edició. D’aquesta manera el Festival continua creixent en quantitat, tot i que sobretot també en qualitat. Perla quantitat de concerts i extensió territorial, el FeMAP es consolida com el festival de música antiga de major magnitud de tot Europa.

De l’1 de juliol i fins al 27 d’agosts’han pogut escoltar 22 formacions musicals diferents, cinc més que en l’any anterior, provinents de Catalunya, Bèlgica, València, Estats Units, Anglaterra i Itàlia, Andalusia. En aquesta edició, han exhaurit les entrades els concerts Cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat a càrrec delCor Francesc Valls, Magister Petrus i l’Esbart Dansaire de Rubí (espectacle inaugural d’enguany) el dia 2 de juliol a l’església de Sant Joan de Berga i el concert d’Alfred Fernández i Èlia Casanova, ¿Quién te traxo, cavallero? del dia 15 de juliol al Pati de la Casa Gran del Miracle de Riner.

 

Els músics valencians, protagonistes el 2017

Igual com l’any 2012 es va fer amb Euskadi i el 2013 amb Polònia, l’any 2017 el FeMAP i la Generalitat Valenciana han arribat a un acord perquè una nodrida presència de músics valencians representi el seu territori. Així, dels 49 concerts del Festival, 17 han correspost a formacions d’aquesta Comunitat Autònoma, encapçalats pel Cor de la Generalitat Valenciana, que com a cor estable del Palau de les Arts de València no es prodiga gaire fora de la seva seu i menys encara fora del seu territori. Es tracta del desplegament territorial extern més gran que s’ha fet mai en la història del FeMAP.

 

El FeMAP Social i el FeMAP Gastrofilm es consoliden

El FeMAP ha apostat per acostar la música  als col·lectius amb risc d'exclusió amb el projecte FeMAP Social, programant tallers i acompanyant als concerts uns grups d’usuaris com a via d’inclusió. Així, el FeMAP segueix tirant endavant la seva vessant més social, de servei públic i d'implicació de tots els col·lectius amb la música antiga, amb l'objectiu d'aprofitar aquest vehicle com a element de cohesió social i aprenentatge musical integrador.

També s’ha repetit per segona vegada la secció FeMAP Gastrofilm amb la pel·lícula El silenci abans de Bach de Pere Portabella. La projecció, que s’ha realitzat als municipis d’Organyà, la Seu d’Urgell, Sort, la Pobla de Segur i Tremp, s’ha combinat amb la degustació de productes alimentaris elaborats artesanalment en diferents llocs del Pirineu.

 

El FeMAP segueix creixent territorialment i ja arriba a 34 municipis

Des que va néixer el Festival, el seu creixement ha estat exponencial, amb cada vegada més pobles i ciutats que, volgudament, s’han interessat per formar-hi part, arran del prestigi adquirit, la qualitat artística i el retorn turístic i econòmic que el Festival també ha generat. El 2017, el total de municipis ha augmentat fins a 34, sis més que en l'anterior edició.

Els municipis participants en el Festival han estat Puigcerdà, Llívia, Fontanals, Urús i Alp (la Cerdanya); Berga, Bagà, Avià, Guardiola de Berguedà (el Berguedà); Riner i Castellar de la Ribera (el Solsonès); Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Llanars (el Ripollès); Sort, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, la Guingueta d’Àneu i Lladorre (el Pallars Sobirà); Tremp, la Torre de Capdella, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars i Castell de Mur (el Pallars Jussà); la Seu d’Urgell, Organyà i Estamariu (l’Alt Urgell); Bossòst (Era Val d’Aran); Vilaller i Vall de Boí (l’Alta Ribagorça); Ordino, Encamp i Andorra la Vella (Andorra) i Bourg Madame (Alta Cerdanya).

 

Un gran nombre d’activitats paral·leles ha completat la programació del FeMAP

Aquest any s’han realitzat un total de 42 activitats culturals incloses en l’entrada al concert. Es tracta bàsicament de visites guiades a museus, monuments, jaciments i entorns naturals. També s’ha realitzat un concurs d’aparadors, 1 exposició de fotografia, 1 curs de divulgació i s’han implementat 49 packs turístics que oferien la possibilitat de comprar l’entrada a concerts i també l’allotjament per tal de poder gaudir d’una experiència completa.

El Ministeri de Defensa ha posat a la venda a través d’un procés de subhasta pública quatre pisos desocupats de la seva propietat situats al número 25 de l’avinguda Alcalde Altisent de Tremp. Ho farà mitjançant la pàgina web de l’institut de l’Habitatge (Invied). Els interessats en adquirir un d’aquests pisos poden presentar la seva oferta i la documentació pertinent fins al 18 de setembre. A més, qui ho desitgi pot visitar els pisos prèviament.

Els quatre habitatges, construïts als anys noranta i situats a l’avinguda Alcalde Altisent de la capital del Pallars Jussà, havien servit al seu moment per allotjar membres de l’exèrcit que estaven a l’acadèmia de Talarn.

El Ministeri de Defensa ha posat aquests pisos a la venda per 96.236 euros, 94.898 euros, 88.172 euros i 83.745 euros, respectivament.

En el primer aniversari de l’entrada en funcionament dels nous trens de la línia de Lleida-la Pobla de Segur, la valoració és molt positiva tant per part de les institucions com dels usuaris.

Aquest nou servei ha permès gairebé triplicar l’oferta i un estalvi de 15 minuts en el temps del recorregut. Un total de 167.514 viatgers han utilitzat els combois de FGC durant aquest primer any, xifra que ha incrementat el nombre de viatgers un 200% els sis primers mesos del 2017.

El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constante Aranda, ha anunciat que des de la institució que presideix farà que polítics i treballadors agafin el tren com a transport preferent per a reunions de treball a Lleida o Barcelona i que, en aquest sentit, els polítics han de ser els primers a donar exemple.

Pel que fa a les reclamacions, tots coincideixen a reclamar un petit reajustament horari per a connectar amb una mica més de marge amb el tren d’alta velocitat. L’alcalde de Tremp, Joan Ubach, ha insistit en la necessitat de moure entre 5 i 10 minuts els horaris de primera hora del matí i els d’última hora de la tarda per garantir la connexió del tren d’alta velocitat amb el de Pobla.

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha donat la benvinguda a 2 joves provinents de Turquia que per primera vegada realitzaran un Servei de Voluntariat Europeu durant 10 mesos en el territori del Pallars Jussà.

Les joves recent arribades, estaran ajudant i oferint suport a les activitats del projecte d'Alba Jussà en activitats i projectes del territori, en col·laboració amb els serveis socials del Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Associació Alba que és entitat acreditada d'enviament i d'acollida del Servei de Voluntariat Europeu (SVE) i compta amb més de 15 anys d'experiència fent projectes a Europa.

El projecte d'Alba Jussà que es va engegar el 2014 té com a objectiu oferir acompanyament i serveis d'habitatge, de lleure i terapèutics a persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental del Pallars, així com les seves famílies.

Els dos nous voluntaris europeus també oferiran suport i dinamització a activitats socials que s'organitzen a la comarca  i que són obertes a tota la població. 

 

El voluntariat europeu, una experiència única

El servei de voluntariat europeu forma part del Programa Erasmus Plus, un dels programes de mobilitat que impulsa la Unió Europea. L'SVE ofereix la possibilitat a joves de 18 a 30 anys d'ampliar la seva formació, viure una experiència intercultural, conèixer diferents realitats, donar suport al desenvolupament de comunitats locals i ampliar els coneixements d'un idioma a través de la participació activa en un projecte de voluntariat i solidaritat, el treball en equip i la formació en diferents camps.

Es tracta d’una mesura que vol tenir continuitat en el temps amb l’arribada de més voluntaris per diferents projectes a la comarca i amb la voluntat d’incentivar la possiblilitat de que joves pallaresos puguin, si volen, realitzar aquest tipus de voluntariat en altres països.

 

Pàgina 1 de 29