L’Ajuntament de Tremp, en col·laboració amb les escoles del municipi, ha iniciat aquest trimestre un projecte formatiu i de sensibilització en relació a les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries.

Aquesta acció es duu a terme amb el suport del projecte Toleràncies, menjant amb il·lusió, que té com a objectiu oferir eines per a les persones que tenen al·lèrgies i intoleràncies i millorar-ne el coneixement de la població en general.

Els alumnes de cicle superior seran els destinataris de la formació i durant el trimestre faran recerca, debatran, crearan receptes i faran treballs de difusió sobre les diferents al·lèrgies alimentàries. El fil conductor de les sessions és el Sr. Crèpitus, un personatge caracteritzat per l’actor trempolí Blai Castell, que guiarà i ajudarà els alumnes en la seva descoberta i aprenentatge, en què el paper de les noves tecnologies i la comunicació en xarxa hi té un paper fonamental.

Maria Rosa Amorós, d’ERC, serà la nova delegada del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, en substitució d’Albert Alins (CiU), alcalde de Pont de Suert.

Amorós, de 53 anys i nascuda a Isona, ha estat diputada al Parlament fins al setembre del 2015. La nova delegada, psicopedagoga de formació, ha treballat com a mestra en diverses escoles de Cornellà de Llobregat i, els darrers anys, del Pallars. Amorós és secretaria de les Dones del partit des de novembre de 2011. ERC ha aconseguit la delegació de l’Alt Pirineu i Aran arribant a un pacte amb CDC que s’ha quedat la delegació de Ponent situant Ramon Farré com a delegat, que repeteix en el càrrec.

Amorós és regidora de l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà des de les eleccions municipals del 2011 i diputada al Parlament de Catalunya des de les eleccions del 2012. El 2015 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a membre d’ERC amb la coalició independentista Junts pel Sí.

Com cada any per les festes, l’Ajuntament de Tremp obre les portes del Cucaliu, el Parc de Nadal per als infants de la comarca. Des del 27 de desembre fins el dia 31, els més menuts gaudiran de l’oferta d’activitats al pavelló del Casal.

Aquest 2016 el Cucaliu arriba a la seva 20a edició i es presenta amb els clàssics de sempre: inflables, tallers i aventura però també incorpora propostes innovadores com el taller de teles acrobàtiques, la nova zona Uriach Joguines i algunes visites inesperades.

Durant aquests 20 anys han passat cada desembre pel parc una mitjana 1800 infants. L’Ajuntament destina 17.000 euros per a aquesta activitat i rep el suport dels comerços locals i algunes empreses vinculades al territori. Els visitants del 20è Cucaliu rebran un obsequi commemoratiu.

L’ONG per les addiccions Projecte Home Catalunya ha realitzat aquests primers dies de desembre un curs de prevenció de drogues per a 500 alumnes de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) de Talarn. Aquesta activitat, que es fa en representació de l’organització estatal Asociación Proyecto Hombre, consisteix en prevenció laboral per als alumnes que s’estan formant com a suboficials de l’exèrcit en aquesta acadèmia. El curs l’han portat a terme les psicòlogues del Servei d’Atenció de les Addiccions de Lleida, Sònia Font i Montse Caselles, i ha constat de cinc sessions durant els dies 1, 2 i 3 de desembre per tal d’encabir-hi a tots els alumnes. La idea d’aquesta col·laboració entre Projecte Home i l’AGBS és que es pugui repetir aquesta activitat en les successives promocions.

El curs de prevenció de drogues s’ha adaptat a l’àmbit laboral dels militars per tal d’adequar-se a les seves característiques específiques. Entre d’altres qüestions, s’ha tractat la classificació i els efectes de diverses substàncies, com es produeix el desenvolupament de les addiccions o bé els factors de risc i protecció davant el consum de drogues.

El Servei d’Atenció de les Addiccions a Lleida, obert l’octubre de 2014 i situat a Tremp, ofereix atenció a les persones amb addiccions de les comarques lleidatanes i també realitza accions de prevenció de drogues. Durant aquest primer any del servei, s’ha atès a 60 persones i s’han dut a terme altres accions com ara el “1r Debat sobre drogodependències”, celebrat a Tremp el passat mes de juliol.

Un any més des de l’Estació Biològica del Pallars Jussà s’ha fet una campanya d’anellament científic a la Torre de Capdella per estudiar la migració dels ocells a través del Pirineu. Actualment aquest és l’únic estudi de la migració postnupcial mitjançant l’anellament d’ocells de tot el Pirineu. Aquests estudis permeten obtenir informació de la fenologia de la migració, fer comparacions interanuals i poder analitzar possibles canvis en el comportament migratori degut al canvi climàtic, canvis d'hàbitat o altres causes.

Enguany l’estudi s’ha dut a terme entre el 15 d’agost i el 15 d’octubre. Aquest període engloba el pas de la majoria d’espècies migratòries, especialment les que hivernen al sud del Sàhara. S’han capturat per a l’anellament 1.427 exemplars de 49 espècies diferents. Les espècies més capturades han estat el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el pitroig (Erithacus rubecula) i el pardal de bardissa (Prunella modularis) amb 372, 235 i 104 captures respectivament. Cal destacar la captura d’un mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), una espècie d’origen Siberià i amb només dues dades documentades al Pirineu, les dues en el seguiment a la Vall Fosca.

Aquest estudi es desenvolupa des de l'any 2010, i en aquest període s’han capturat 4.885 exemplars de 69 espècies. És especialment rellevant la informació obtinguda sobre espècies amb un pas migratori poc estudiat com el boscaler pintat gros (Locustella naevia) o la piula dels arbres (Anthus trivialis). Els resultats indiquen que els prats de dall son un hàbitat de gran importància per a les aturades que fan els ocells migradors en els seus viatges, ja sigui per a descansar i/o alimentar-se. Cal destacar la importància d’estudis de la migració com aquest, especialment en localitats poc estudiades com el Pirineu, i sobretot la seva continuïtat al llarg dels anys per conèixer tendències poblacionals o en la migració.

La Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran ha realitzat durant aquest 2015 un total de 16 consultes telemàtiques per casos d’ictus. L’Hospital del Pallars (implantació al 2012) i la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell (implantació al juny de 2014), tot i no disposar de neuròleg, poden iniciar el primer tractament, estabilitzar el pacient i derivar-lo a l’hospital de referència, en aquest cas a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida.

Gràcies a la implicació dels respectius serveis de medicina interna i sota la supervisió i indicacions per videoconferència dels neuròlegs de l’HUAV, s’inicia el tractament fibrinolític abans de traslladar el pacient, permetent uns millors resultats funcionals i la disminució de les seqüeles. Abans de la implantació del teleictus no era factible arribar a l’hospital de referència dins el període finestra en què el tractament resulta efectiu.

A principis d’octubre es va estendre aquesta experiència a l’Hospital de Cerdanya, prèvia formació dels professionals implicats (metges i infermeres de l’equip d’atenció primària, del servei d’urgències i de medicina interna de l’Hospital de Cerdanya, del SEM i també a tècnics de transport sanitari).

Durant aquest 2015, l’Hospital Comarcal del Pallars ha realitzat via telemàtica un total de 6 consultes per casos d’ictus, 3 pacients han rebut tractament fibrinolític i un pacient ha hagut de ser derivat a l’hospital de tercer nivell per recanalització mecànica. Pel que fa a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, han realitzat 10 consultes telemàtiques per casos d’ictus aquest 2015, 6 pacients han rebut tractament fibrinolític i un pacient ha hagut de ser derivat a l’hospital de tercer nivell per recanalització mecànica.

Durant el passat 2014, es van realitzar 12 consultes telemàtiques per casos d’ictus. En concret, al Pallars se'n van fer un total de 9, dues de les quals van rebre tractament fibrinolític i dues es van derivar a un hospital de tercer nivell per a valoració de recanalització mecànica. A l’Alt Urgell (inici juny de 2014) es van registrar 3 consultes telemàtiques per aquesta patologia.

 

Importància de la intervenció immediata en casos d’ictus

La intervenció immediata sobre una persona que pateix un ictus (conjunt de manifestacions agudes d’un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell) és determinant per disminuir la mortalitat i les seqüeles greus. Per aquest motiu, Catalunya disposa d’un codi d’emergència (Codi Ictus) implantat a tot el territori per agilitzar el temps que passa entre l’inici de l’ictus i l’aplicació del tractament.

Com a part del codi d’emergència, el teleictus és un projecte pensat per als territoris més allunyats dels serveis de neurologia, que té com a objectiu final oferir una millor atenció assistencial, més equitativa i eficient.

Amb el teleictus, els serveis de medicina interna dels hospitals comarcals, sota la supervisió i indicacions dels neuròlegs de referència, realitzen l’exploració del malalt a través d’una videoconferència. La connexió telemàtica també permet que el neuròleg pugui visualitzar les exploracions radiològiques, imatges de TAC, que li han estat practicades al pacient en el propi hospital comarcal. Finalment apliquen el tractament, abans de procedir al trasllat del pacient.

Endesa ha començat aquest dilluns 26 d'octubre el buidatge periòdic del canal de Gavet, al Pallars Jussà, per portar-hi a terme diversos treballs de manteniment i millora. Abans de buidar completament el canal, la companyia rescatarà la fauna piscícola i altres espècies que hi habiten. Aquestes actuacions, que es realitzen cada dos anys, tindran una durada de sis setmanes i suposaran l’aturada tècnica de la central hidroelèctrica de Gavet. En concret, es millorarà el revestiment de formigó del canal, així com les juntes de dilatació, el sistema de drenatge i el control de filtracions. També es modernitzaran els aqüeductes de Vicari i Teulera i s’instal·larà nova senyalització als ponts del nucli de Vilamitjana.

El canal de Gavet va entrar en servei l’any 1923 i des de llavors recull l’aigua a la sortida de la central hidroelèctrica de Talarn i la canalitza fins a la central de Gavet, des d’on es generen fins a 23 MW de potència elèctrica. Aquesta conducció té la capacitat de transportar fins a 60 metres cúbics per segon d’aigua, té una longitud total de 8,2 quilòmetres i salva obstacles com són l’encreuament amb el riu Gavet –mitjançant un sifó construït per dues canonades de 300 metres de longitud i de 3,6 metres de diàmetre cadascuna-, així com els barrancs del Vicari i la Teulera. Si bé la funció principal d’aquesta infraestructura –una de les més rellevants del Pallars Jussà– és la producció d’energia elèctrica, també en destaca el seu aprofitament auxiliar de caràcter agropecuari, ja que s’utilitza com a canal de reg per a l’explotació agrícola de la zona.

Licors Portet ha sumat dos premis internacionals més. Els ha aconseguit al Concurs Mundial de Brussel·les. Els licors guardonats en aquesta edició del certamen són la Ratafia dels Raiers Reserva amb una medalla de plata i l’Anís Sanromà amb una medalla d’or.

Amb aquest reconeixement, la Ratafia dels Raiers Reserva se situa al capdavant de totes les ratafies que s’elaboren a Catalunya, després d’haver obtingut un total de 5 medalles en 5 concursos internacionals.

Per la seva part, l’Anís Sanromà s’elabora a la fàbrica de Licors Portet, ubicada a la Pobla de Segur, tot i que la fórmula és de Joan Sanromà Badia, fill d’una nissaga de mestres licoristes de Valls (Alt Camp).

Licors Portet fabrica licors de manera artesanal a la Pobla de Segur des de l’any 1883. El propietari de l’empresa, Àngel Portet, ha manifestat la seva satisfacció pel resultat: “Guanyar una medalla d’Or a Brussel·les fa 4 anys va representar un canvi en el posicionament i en la imatge de la nostra petita empresa familiar i artesanal. Repetir aquest 2015 amb dues medalles referma la nostra aposta per la qualitat i la tradició”.

Pel que fa al reconeixement de l’anís, el seu germà Carlos Portet, ha destacat que “és un orgull guanyar aquesta medalla per un anís elaborat a casa nostra, a la Pobla, fet que confirma la gran qualitat dels nostres anisats que molts clients fan servir per elaborar la seva ratafia casolana al juny i el patxaran a la tardor”.

El desplegament de la recepta electrònica a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ja ha arribat al 93,2%, segons dades del desembre de 2014, una xifra que suposa un increment respecte a l’any anterior que era del 90,9%. Aquest augment es deu al fet que durant el 2013-2014 es va consolidar la recepta electrònica a l’atenció primària i a l’hospitalària i ampliar el desplegament de la recepta electrònica a les línies d’atenció sociosanitària i de salut mental.

La implantació a nivell d’atenció primària és del 94,6%, 2 punts superior que l’any 2013 (92,75%). Pel que fa a l’atenció hospitalària és del 74,2% i, en l’àmbit de la salut mental és del 92%.

Pel que fa als equips d’atenció primària (EAP), l’EAP Cerdanya, l’EAP Tremp i l’EAP Alt Urgell Sud tenen una implantació superior al 96%, mentre que a l’EAP Aran és de més del 95%. Les EAP de la Pobla de Segur i l’Alta Ribagorça són les dues amb menys implantació, tot i que aquesta supera el 90%.

En l’atenció especialitzada, l’Hospital de La Cerdanya té una implantació del 86%, mentre que a l’Hospital Comarcal del Pallars de Tremp la implantació és del 85%, a l’Espitau Val d’Aran és del 71% i a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell arriba al 53%.

En l’àmbit de la xarxa de salut mental, els CSMA del Pallars estan al 97% i el de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell en un 83%.

 

Un centenar de ramaders dels Pallars Jussà i Sobirà es van manifestar dilluns 7 de setembre, davant de la delegació del Govern de l’Alt Pirineu i Aran, a Tremp, per reclamar el cobrament dels ajuts de la Indemnització Compensatòria de Muntanya (ICM). Els manifestants van tallar la C-13 davant de la delegació i representants dels ramaders es van entrevista amb el delegat del Govern, Albert Alins.

El que va començar amb una manifestació sorollosa, pel soroll de les esquelles que portaven els ramaders, va acabar amb silenci absolut i cares llargues dels ramaders després de saber el resultat de la reunió. segons els ramaders la conclusió de la reunió és ”voluntat tota i compromís cap” per part del Govern.

Els ramaders insisteixen en dir que ells han complert amb els compromisos que van adoptar quan es van convocar els ajuts i que l’administració ha de complir amb la seva part d’abonar els pagaments. Així li van exposar al delegat del Govern a l’Alt Pirineu, Albert Alins, a qui també li van fer entrega d’un dossier d’imatges amb danys a animals causats per la fauna salvatge. Cal recordar que Indemnització Compensatòria de Muntanya (ICM) és una subvenció creada per mitigar els desavantatges que suposa tirar endavant l’activitat agrària i ramadera a les comarques de muntanya en comparació amb altres territoris del país. Alhora, també ha de servir per fixar la població al territori. 

Pàgina 4 de 29