L’hípica Els Serrats d’Os de Balaguer acull aquesta setmana el 1r Campus Albert Hermoso Farràs, unes estades en les que els participants treballen, sota la direcció del genet olímpic, aspectes del maneig i la cura del cavall, conceptes tècnics i tàctics de l’equitació però també realitzen diferents activitats d’oci com una visita al Parc Astronòmic del Montsec o al castell d’Os de Balaguer. També s’han programat sessions de coaching i nutrició esportiva.

Albert Hermoso destaca que es "treballa la vessant esportiva però sense perdre de vista la part lúdica”, ja que el més important, assegura, és “que gaudeixin de l’experiència de convivència lluny de l’ambient de competició”.

En aquestes estades eqüestres hi prenen part una quinzena de participants de totes les edats i diferents nivells d’equitació. Els joves genets i amazones, que venen d’arreu del territori, s’allotgen a la casa de colònies Els quatre vents del Monestir de les Avellanes i es mostren molt satisfets amb l’experiència. En aquest sentit, l’Odei Lozano, un dels participants vingut des de Vitòria, destaca que el campus li està servint per “millorar el seu nivell d’equitació i fer noves amistats”.

L’empresa Aurum Horse és l’organitzadora d’aquesta primera edició del campus que s’espera que tingui continuïtat les pròximes temporades.

Un motorista ha mort aquest dimarts al vespre en un accident a la C-13 a l'altura de Camarasa, a la Noguera. Els fets han tingut lloc al punt quilomètric 71 d'aquesta via a les 19.54 hores, quan una motocicleta en solitari s'ha accidentat, per causes que es desconeixen, i ha mort el conductor i únic ocupant del vehicle, segons informa el Servei Català de Trànsit.

Arran del sinistre s'han activat quatre patrulles dels Mossos d'Esquadra, dos vehicles dels Bombers de la Generalitat, dos ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques.

 

L’artista lleidatana Lily Brik pintarà durant tota la setmana un nou mural a Lo Carreró de Montgai. La intervenció artística s’emmarca dins del projecte de recuperació i posada en valor d’una de les zones més genuïnes d’aquesta població de la Noguera, un carrer clos que l’Ajuntament ha rehabilitat consolidant l’estructura mig derruïda de les velles cases per crear un espai obert a disposició d’artistes i col·lectius culturals.

Lily Brik realitzarà una pintura d’una nena que en algun moment de la història de Lo Carreró, d’origen medieval, hi hagi pogut viure. Aquest és ja el segon mural que l’artista projecta en aquest espai i forma part d’una trilogia que finalitzarà aquest estiu amb el retrat d’una padrina elaborant sabó. Cal recordar que la Generalitat acaba de reconèixer el sabó de Montgai com a Zona d’Oficis Singular. El primer mural, creat el passat setembre, mostra la figura d’una dona jove amb una guineu.

Per a l’artista, els tres murals configuren tres etapes de la vida de la dona i volen retratar l’esperit femení i inspirador que ha habitat durant segles aquest carrer clos.

A més de les pintures, Lily Brik també ha dissenyat les dues portes de ferro forjat que donen accés a l’espai, obra de l’artista anglès Jonathan Singleton. 

El 27 de juny de 1917, avui fa justament cent anys, va ser atorgat i aprovat per R.O. el salt de la central hidràulica de Camarasa, a la comarca de la Noguera, actualment pertanyent a Endesa. L’emplaçament definitiu del salt va ser l’estret del Pont del Diable, a la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa, on es va construir una presa de 92 metres d’alçada sobre la llera del riu i més de 100 metres de fonaments, fet que la va convertir, fins a l’any 1924, en la presa més alta d’Europa. A escassos metres aigües avall de la presa es va instal·lar l’edifici de la central, amb 4 grups generadors equipats amb turbines tipus Francis d’eix vertical i una potència màxima de 56.000 kW.

Tot i que des de finals de 1917 ja s’estava treballant en la desviació del Noguera Pallaresa en el seu marge esquerre, les obres de la presa no van començar fins l’1 de maig de 1919 i van ser necessaris 218.000 m3 de volum de formigó per a coronar la presa de gravetat de planta corba més alta, fins aleshores, d’Europa. El primer grup hidràulic es va connectar a les línies procedents de la central hidroelèctrica de Talarn el 13 d’agost de 1920, tot i que les obres es van donar per acabades el 29 d’abril de 1922.

La central hidroelèctrica de Camarasa va ser la quarta instal·lació posada en marxa per la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda com La Canadenca), després de les de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916). La Canadenca, des del moment de la seva constitució el 12 de setembre de 1911, va dissenyar i executar un ambiciós projecte de generació, transport i distribució d’energia elèctrica a Catalunya. Actualment, aquesta instal·lació gairebé centenària disposa de 4 grups hidràulics amb una potència total instal·lada de 60 MW.

 

Els orígens d’Endesa a Catalunya

A finals del 1911 es van fundar dues grans companyies, grans competidores als inicis, que van impulsar l’explotació hidroelèctrica del Pallars i l’electrificació de Catalunya. Ambdues van unir les seves trajectòries anys més tard i l’actual Endesa a Catalunya és fruit de la iniciativa d’aquestes empreses. Es tracta de Riegos y Fuerza del Ebro, filial de l’empresa Barcelona Traction Light and Power Company Limited –fundada a Toronto per Fred Stark Pearson i coneguda popularment com la Canadenca– i Energía Eléctrica de Cataluña –impulsada per Emili Riu, financer i emprenedor pallarès amb capital majoritàriament francès–.

Un enginyer barceloní, Carlos Montañés, va convèncer Fred Stark Pearson de les grans possibilitats de negoci a Catalunya. Junts van obtenir en poc temps concessions per a construir els aprofitaments hidroelèctrics de Sossís (1912), Seròs (1914), Sant Antoni (1916), Camarasa (1920), Sant Llorenç (1930), Gavet (1931) i Terradets (1935). Es considera Seròs la primera central que va entrar en funcionament perquè Sossís es considera una central auxiliar executada per construir Sant Antoni.

Durant la Primera Guerra Mundial la indústria catalana va créixer de manera espectacular i, en conseqüència, es va elevar la demanda energètica. Fins aleshores l’electricitat s’havia vist més com un luxe que com una oportunitat, però la Canadenca va començar a oferir contractes a preus baixos als grans consumidors, amb la qual cosa es va estendre el seu ús, i el juny de 1923 va absorbir la seva competidora, Energía Eléctrica de Cataluña. Així es va unificar la xarxa de transport d’electricitat i es va augmentar la capacitat de producció per a poder il·luminar els carrers i les llars, de manera que va permetre la substitució del vapor i la tracció animal en transports i empreses. Les concessions aconseguides per Emili Riu van permetre la construcció de les centrals de Capdella (1914), Molinos (1917) i la Plana de Mont-ros (1949).

En menys de tres dècades –entre el 1912 i el 1940– es van construir dotze centrals hidroelèctriques a l’eix format pels rius Flamisell, Noguera Pallaresa i Segre. Aquestes generaven el 60% total de l’electricitat que es consumia a l’àrea de Barcelona. Nou d’elles es troben a la comarca del Pallars Jussà, dues a la Noguera i una al Segrià.

 

Dimarts, 27 Juny 2017 08:25

Balaguer renova les baranes del pont Nou

L'Ajuntament de Balaguer ha començat les tasques de substitució de les baranes del pont Nou per garantir la seguretat en el marc de la festa de la Transsegre, que se celebrarà entre el 7 i el 9 de juliol, ja que són molts els visitants que s'instal·len allí per gaudir del descens de les embarcacions pel riu Segre. Les baranes del pont Nou es trobaven molt deteriorades pel pas del temps motiu pel qual el consistori ha impulsat aquesta actuació amb caràcter d'urgència que compta amb un pressupost de 62.000 euros i va a càrrec de l'empresa Caldereria Campllong SL. 

 

La Diputació de Lleida iniciarà en un termini màxim d’un mes la construcció del nou edifici de la unitat quirúrgica docent de Serveis Veterinaris de la Universitat de Lleida (UdL) situada al municipi de Torrelameu per un pressupost total de 2,4 milions d’euros.

El nou equipament cobrirà les necessitats formatives de l’estudiantat i serà el nucli de l’hospital veterinari de referència a les comarques lleidatanes i el nucli del Campus Universitari de Torrelameu.  

L’edifici, amb una superfície de 1.687 metres quadrats, es construirà en un solar de 2.385 metres quadrats propietat de la Diputació de Lleida. Disposarà de dues aules amb capacitat per a 60 alumnes cadascuna, una sala de consulta destinada a animals petits i/o domèstics i per animals de producció mitjans i grans, dos quiròfans, l’àrea de diagnòstic equipada per fer TAC, radiografies, ecografies i ressonàncies magnètiques, una zona d’hospitalització per a postoperatori i ingrés i la zona de cafeteria i sales d’instal·lacions.

En un termini de tres mesos es farà l’adjudicació de l’equipament propi de l’hospital amb un import aproximat d’1,2 milions d'euros.

D’altra banda, la corporació ha finalitzat la construcció de l’edifici situat al campus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA), que acull l’aulari i l’equipament docent, del doble grau. 

Aquest edifici compta amb una superfície de 1.238 metres quadrats distribuïts en tres plantes, que acullen una sala de necròpsies, una cambra de refrigeració, una cambra de congelació, vestidors per al professorat i l’estudiantat, quatre aules docents, un laboratori docent, deu despatxos de professorat, un laboratori de sanitat i una sala de fotografia. La corporació lleidatana ha aportat 2.381.507 euros per a la seva construcció.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Correos han instal·lat a l’estació de tren de Balaguer un nou terminal d’entrega automàtica de paquets (CityPaq). Així doncs, Balaguer se suma a les estacions de Pl. Espanya, Pl. Catalunya, Provença, Sarrià i Sant Cugat que ja compten amb aquest servei des del 2015. Aquesta màquina és la primera que s’instal·la a la línia Lleida-La Pobla i suposa un valor afegit per als usuaris que utilitzen habitualment FGC en els seus desplaçaments, més enllà de la pròpia mobilitat.

Mitjançant aquest servei, els usuaris podran recollir els seus paquets a través d’un codi de recollida durant les hores d’obertura de les estacions, els set dies de la setmana. Les màquines d'entrega disposen de múltiples compartiments de diferents mides adaptables al volum dels paquets, i a més, compten amb tots els requisits de seguretat i estan adaptades per a l’ús de persones amb mobilitat reduïda.

Alguns dels grans avantatges d'aquest servei són oferir als usuaris una major franja horària per recollir els seus enviaments, més privacitat, un accés més fàcil i un funcionament senzill. Els clients de Correos que escullin les estacions d'FGC com a punt de lliurament en el moment de realitzar la seva compra mitjançant alguna de les botigues online rebran un missatge amb un codi de recollida i indicant que tenen a la seva disposició el paquet. A partir d'aquest moment, el client tindrà un termini de tres dies per recollir el paquet utilitzant el codi que haurà rebut prèviament.

Ferrocarrils i Correos s'han unit en aquest projecte per facilitar així la vida als seus usuaris augmentant la seva proposta de valor en una aposta clara per la innovació i l'impuls del comerç electrònic a l’Estat. FGC busca constantment noves ofertes comercials que aportin valor afegit als usuaris del tren, com ara serveis de restauració, botigues de regals o productes ecològics, serveis de missatgeria, etc. Aquest valor afegit potencia i millora l’atractiu de la xarxa de Ferrocarrils, amb un previsible creixement del nombre d’usuaris.

 

Un pas més per la consolidació del concepte "smart train" 

Per a FGC, la instal·lació d'aquests terminals de lliurament és una mostra més de l'aplicació del concepte "smart" en la gestió d'FGC com a estratègia transversal i factor de dinamització.

Entre d’altres accions, hem estat pioners en la implantació d’un model de gestió d’estacions automatitzat i treballem per desplegar un sistema de control automàtic del frau a través de la intel·ligència artificial.

 

Castelló de Farfanya celebrarà el proper cap de setmana, dies 17 i 18 de juny, la primera edició de la Fira Càtara que comptarà amb una trentena de parades i vuit tallers tant per a infants com a per a adults, entre els quals hi haurà la filadora, el cisteller, el vidrier i artesans del ferro i del cuir.

L’organitzador de la fira i responsable de l’empresa Espec-Art, Ramon Condal, ha explicat que durant la fira faran una rèplica de la moneda que es va encunyar a Castelló  de Farfanya perquè els visitants i veïns la puguin comprar. Es farà una versió en plata i una altra en llautó.

L’alcaldessa de Castelló de Farfanya ha remarcat la importància d’organitzar un acte d’aquestes característiques per promoure la participació i el sentit de pertinença dels veïns.

Entre les activitats paral·leles hi haurà visites guiades dirigides per l’historiador Omar Noumri, rondalles musicals, joc de bitlles, actuacions musicals amb el grup La Torna, o la representació del Conte de la Ferradura a càrrec del grup de teatre tE CoM Tot.

Els visitants també podran gaudir de dues conferències:  ‘Qui eren els càtars?’, a càrrec de l’historiador Jordi Bibià, i ‘Relacions i noticies del catarisme a Castelló de Farfanya’, que impartirà l’historiador Omar Noumri.

Els pares i mares dels infants de 6 a 12 anys de 6 centres educatius de Balaguer que prenen part del projecte Reforç Educatiu de Càritas d’Urgell van participar el passat 8 de juny en una xerrada sobre ‘Com ajudar als nostres fills amb els seus deures’, que va anar a càrrec de la psicòloga Cristina Daza la qual va explicar la importància de crear rutines, establir horaris, tècniques d’estudis, entre d’altres.

Pel que fa als infants van celebrar l’últim dia de reforç educatiu amb un berenar i la pràctica de jocs i esports al centre. Càritas vol donar les gràcies als voluntaris que fan possible aquesta activitat que pretén ajudar-los a millorar el seu rendiment escolar i al mateix temps treballar habilitats socials, d’oci i de relacions amb d’altres companys, creant hàbits d’estudi i valors a millorar en les seves aptituds personals. 

La Generalitat a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del Departament d’Empresa i Coneixement, ha declarat el municipi de Montgai nova Zona d’Ofici Singular a Catalunya

D’aquesta manera, es vol reconèixer la trajectòria històrica del municipi en la producció de sabó artesanal i el desenvolupament de dos oficis artesans singulars que van existir a Montgai fins a mitjans del segle XIX: l’ofici de barrellaira i el de morcaire.

El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha anunciat avui aquest reconeixement en el marc de la inauguració al Born Centre de Cultura i Memòria, del saló The CraftRoom, l’espai comercial de la Setmana d’Artesania de Catalunya que se celebra fins el proper 11 de juny arreu de Catalunya amb una programació d’activitats entorn a l’artesania.

El secretari Joan Aregio ha volgut ressaltar el suport de la Generalitat als Oficis Singulars “com a peça fonamental del nostre patrimoni artesà i sobretot de la llarga tradició artesana existent a Catalunya”. Aregio ha destacat que “preservar-los i posar-los en valor és feina de tots ja que formen part de la nostra identitat com a país”.

En l’actualitat a Catalunya hi ha 150 artesans saboners acreditats, l’Associació l’Obrador d’Artesans Saboners de Catalunya – que es va crear a Montgai-, així com també un obrador a disposició dels saboners. A més, a Montgai es realitza la fira monogràfica NET, Fira del Sabó de Montgai, que enguany ha celebrat la seva novena edició.

Catalunya té arreu del territori manifestacions artesanes de gran rellevància i representativitat, amb Montgai ja són 22 els municipis identificats com a Zona d'Oficis Singulars, i 6 Punts d’Interès artesanals.

Pàgina 5 de 133