Una nova campanya de mesures del fons del cel nocturn ha constatat que el firmament del Montsec continua sent de categoria excepcional. En els contorns relatius a la certificació Starlight (Destinació Turística Starlight i Reserva Starlight) les dades obtingudes durant l’any 2016 confirmen que els valors són excel·lents en algunes àrees i de qualitat molt bona en la pràctica totalitat de zones no urbanes. Les campanyes de mesurament s’emmarquen en un projecte d’avaluació de les condicions naturals del medi nocturn dels Parcs Naturals de Catalunya, amb l’objectiu de detectar els que conserven millors condicions i impulsar-ne projectes de protecció.

En el cas del Montsec, els nuclis urbans interiors no tenen una influència notable en el cel i les majors amenaces de contaminació lumínica provenen de les ciutats properes, com Balaguer i Tremp, i, sobretot, de les grans ciutats, com Lleida i Barcelona, tot i que estiguin a major distància. A més, la qualitat del cel en alguns indrets ha millorat respecte fa una dècada, fruït de la substitució de les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi, que presenten un efecte de dispersió de la llum molt menor.

La campanya de mesuraments, coordinada per tècnics de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic en col·laboració amb el Parc Astronòmic del Montsec i el Consell Comarcal de la Noguera, s’ha dut a terme al llarg de l’any 2016, continuant la tasca d’anys anteriors. En aquesta ocasió, els mesuraments s’han estès cap a les zones limítrofes a la Destinació Starlight per conèixer el seu estat de cara a l’auditoria que es durà a terme enguany.

Igualment, s’ha aprofitat per analitzar la qualitat del cel nocturn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que en general és molt bona, arribant a excel·lent en determinats punts. Els valors obtinguts són, de fet, suficients com per obtenir les màximes certificacions de qualitat internacionals.

 

Mesuraments a altres parcs

Durant el 2016 han continuat les mesures a diferents parcs naturals, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i el Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Així, els parcs dels Ports i del Cadí-Moixeró destaquen per la seva elevada qualitat del cel nocturn, mentre que els del Cap de Creus i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter presenten una gran variabilitat. La foscor del seu cel depèn de la proximitat a nuclis urbans de l’àrea que s’estudiï.

Totes aquestes dades serveixen per actualitzar el Mapa de la qualitat del cel nocturn a Catalunya, consultable per la ciutadania al web del Departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb els resultats de les diverses campanyes de mesuraments realitzades fins ara.

Per primer cop, s’ha pogut actualitzar el Mapa amb els resultats de les anàlisis fetes el 2014 per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a la conurbació barcelonina per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha cedit les dades.

L’anàlisi revela que la qualitat del cel nocturn a l’àrea més urbana del país és baixa o molt baixa, sent necessari desplaçar-se més de 100 km per poder gaudir d’una visió clara de la Via làctia.

Més d’una vintena de joves d’entre 14 i 17 anys procedents la majoria de les comarques de Barcelona van participar entre el 15 i el 29 de juliol en un camp de treball a Montgai. Els joves es van encarregar de dur a terme tasques de sanejament a la zona dels Tossals ja que es trobava envaïda per males herbes, runa i brutícia. Durant 15 dies, els joves van condicionar la zona per tal que esdevingui atractiva al turisme.

El camp de treball estava coordinat per la Fundació Escolta Josep Carol amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut.

Cal recordar que Montgai va acollir el seu primer camp de treball l’any 2009. Durant tot aquest temps, amb excepció d’alguna edició que no s’ha  fet, els joves han recuperat les fortificacions republicanes de la Guerra Civil, que a dia d’avui s’han convertit en un referent de la zona.

Els Agents Rurals van rescatar cinc milans negres d’una bassa de purins a Preixens. Segons el cos, el rescat va ser possible gràcies a un avís ciutadà.

Pel que sembla, els ocells es llançaven a la bassa per capturar insectes i mamífers i a l’impregnar-se’ls les ales van quedar atrapats i no podien volar. Els agents els van treure de la bassa i els van traslladar a un centre de fauna salvatge de la Generalitat per a la seua recuperació.

Així mateix, els Rurals van capturar una serp blanca al nucli urbà de Balaguer després de rebre l’avís de la propietària d’una botiga. L’animal va ser tornat al seu medi natural. Els agents van assenyalar que aquesta espècie de serp és totalment inofensiva i s’alimenta preferiblement de ratolins i talps. En aquests casos, es recomana als ciutadans trucar al 112 per avisar els Rurals i que puguin fer-se càrrec de l’animal.

 

El Consell Comarcal de la Noguera desplegarà el Servei d'Atenció Integral (SAI) a la diversitat afectiva, sexual i de gènere d'àmbit comarcal. Es tracta del primer servei d'aquestes característiques que es crea a la província de Lleida, i el quart en endegar-se en una comarca catalana. Aquest nou servei té per objectiu esdevenir un espai de referència per donar visibilitat al col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals (LGBTI) i garantir els seus drets, mitjançant accions de sensibilització i prevenció contra l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

El SAI LGBTI de la Noguera, que s'ubicarà a les dependències del Consell Comarcal de la Noguera, formarà part de la Xarxa de Serveis d'Atenció Local de Catalunya i oferirà informació sobre la temàtica LGBTI i els recursos que poden disposar les persones LGBTI i assessorament sobre activitats; atenció d'incidències que no constitueixin delicte penal, infracció administrativa o tracte de discriminació en l'àmbit laboral; i també la gestió i la tramitació de denúncies per possibles casos de discriminació o violència contra persones LGBTI. 

La creació d’aquest SAI per a persones LGBTI és fruit del que disposa la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquest marc legislatiu estableix la coordinació entre la Generalitat i ens locals per garantir accions que promoguin el respecte i la promoció dels drets de les persones LGBTI i en concret proposa la creació de serveis d’atenció integral arreu del territori que tingui aquesta finalitat. 

 

 

Endesa ha finalitzat recentment la renovació tecnològica d’un centre de transformació de Montgai amb l’objectiu de millorar i incrementar la qualitat del servei als clients que s’alimenten d’aquesta instal·lació, els quals es troben repartits entre deu municipis de les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell.

Els treballs, que han tingut una inversió de més de 23.000 euros, aportats íntegrament per la companyia, han consistit en canviar els elements de maniobra convencionals per unes cabines compactes, més fàcils de maniobrar i que incorporen elements de característiques especialment aïllants, fet que les fa més segures i robustes de cara a suportar ambients salins i humits o de forta pol·lució. Igualment, gairebé no requereixen manteniment, a diferència de la tecnologia anterior, en què aquestes tasques obligaven a tallar temporalment el servei als clients.

A més, també s’ha deixat la instal·lació preparada per instal·lar-hi un sistema de telecomandament, que consisteix amb un seguit d’equips d’actuació remota i un sistema de comunicacions que permetrà accionar a distància els dispositius de maniobra dels centres de transformació des del Centre de Control que la Companyia té a Barcelona. Aquesta característica permetrà evitar la necessitat de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències, ja siguin pròpies o derivades de l’acció d’agents externs. D’aquesta manera s’estalviarà temps en la localització d’avaries i s’agilitzarà, en molt, la resolució i el temps d’interrupció del subministrament elèctric.

Aquests treballs, que es realitzen de manera periòdica i amb la voluntat de fer-los a totes les instal·lacions de la zona, formen part dels plans d’inversió de la Companyia a la demarcació de Lleida. A més, són un pas més per dotar la infraestructura elèctrica de la comarca dels darrers avenços tecnològics, amb l’objectiu de donar una resposta adequada a les especificitats del territori i a les necessitats del seu mercat. La reforma apropa les instal·lacions d’Endesa a un model de gestió més eficient de la xarxa mitjançant la automatització de les seves infraestructures, un aspecte bàsic de les anomenades xarxes intel·ligents o smart grids.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a licitació la redacció del projecte constructiu del sistema de sanejament de Cubells. Amb un pressupost de 81.675 euros, es podran presentar ofertes fins al 12 de setembre.

Un cop adjudicat i signat el contracte, es disposarà d’un termini de sis mesos per materialitzar la redacció del projecte constructiu, que haurà de definir l’estació depuradora i els col·lectors en alta per garantir el sanejament actual i futur del municipi. A més, en la redacció de l’esmentat projecte, s’haurà de definir un tractament que sanegi les aigües residuals i garanteixi el retorn de l’aigua en condicions a la conca del riu Segre, concretament al Clot de la Vall.

La Noguera disposa actualment d’onze depuradores en servei (Albesa, Algerri, Artesa de Segre, les Avellanes, Balaguer, la Baronia de Rialb, Ivars de Noguera, Ponts, Torrelameu, Térmens-Menàrguens i Àger), que garanteixen el sanejament del 71% de la població de la comarca.

Pel que fa el global de Catalunya, hi ha 515 depuradores actives que sanegen les aigües residuals del 97,1% de la població. 

 

La 22a Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell compta amb rècord de participants, una quarantena d’inscrits que han començat avui dijous aquest curs d’estiu que tractarà sobre les poblacions rebutjades i les poblacions desplaçades a l’Europa Medieval.

Entre les novetats, el curs incorpora un concert i una taula rodona, activitats obertes a la població en general.

La 22a Càtedra d’Estudis Medievals, que finalitzarà aquest divendres, consta de 4 sessions, presidides pels historiadors Paul Freedman de la Yale University, Antoni Riera de la Universitat de Barcelona, Francesc Fité de la Universitat de Lleida i Àngel Casals de la Universitat de Barcelona.

L’Ajuntament de Balaguer ha iniciat els treballs de reparació dels danys que es van ocasionar al Teatre Municipal durant la tempesta del passat 23 de setembre de 2016. L’actuació, que compta amb un pressupost de 14.185 euros, s’allargarà unes tres setmanes i se centrarà en repintar el paviment de fusta de l’escenari, reparar el grup electrogen, reparar mobiliari i el taulell de la zona de camerinos y reparar 11 portes i bastiments també dels camerinos.

Cal recordar que la forta tempesta del passat 23 de setembre de 2017 va inundar els camerinos i va afectar també el paviment de l’escenari. 

Els serveis socials del Consell Comarcal de la Noguera, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, desenvolupen el programa Milpeus que pretén afavorir l’autonomia personal i augmentar la seguretat dels usuaris, que són persones majors de 75 anys que viuen soles o amb majors de 65 anys i/o amb un grau de discapacitat superior al 65%.

Els usuaris reben gratuïtament una polsera amb codi QR, que es pot escanejar des de qualsevol dispositiu mòbil o tauleta i que permet l’accés a un espai personal que conté les seves dades d’identificació i les persones de referència.

El Milpeus cobreix els usuaris en qualsevol lloc, les 24 hores del dia, per afavorir que aquest col·lectiu més vulnerable pugui sortir de casa amb més seguretat i alhora facilitar una intervenció immediata davant de situacions d'accident, de desorientació o de risc.

Milers de persones han participat aquest cap de setmana en la 33ª Transsegre de Balaguer, una edició marcada per l’increment de les mesures de seguretat, sobretot pel que fa a la prohibició del consum d’alcohol durant el descens de les embarcacions pel riu Segre.

Enguany un total de 230 embarcacions i 1.758 tripulants  han gaudir d’aquesta peculiar festa que s’ha convertit en un referent internacional. I és que de les 230 embarcacions, només un 30% eren de la demarcació de Lleida.

Els premis a l’originalitat van recaure a El far, San Fermín i Els Moais, respectivament. El grup Waterworld d’Esparraguera va ser el més ràpid en arribar a Balaguer.

Des de l’organització, l’associació Admira’ls Cup Lights, asseguren que el fet de prohibir el consum d’alcohol durant la baixada ha fet que els incidents greus es reduïssin dels 40 de l’any passat a només 1 enguany.

De cara a l’any que ve, l’organització demana la implicació dels municipis afectats per la Transsegre com són Balaguer, Camarasa, Sant Llorenç de Montgai i Gerb per aconseguir atreure més públic i promocionar la zona. Una de les propostes és organitzar una fira.

La 33a Transsegre va arrencar divendres a la nit a Balaguer amb un espectacle de dansa a càrrec de la companyia Montse Miret seguit de música de dj’s fins a la matinada amb Lokito, Oriol Garcia i Dubsound. Dissabte a la tarda va tenir lloc la baixada del primer tram, entre Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. Els navegants d’aigua dolça van desafiar el mal temps i totes les embarcacions van acabar arribant a meta. La festa va seguir a la nit al parc de la Transsegre de Balaguer amb les actuacions musicals de 13 July, Rock Tambuls, Sixtus i Paco Pil Dj.

Diumenge, darrera etapa, la baixada va reunir menys de 200 embarcacions que van fer durant el matí els 4 quilòmetres que separen Gerb de Balaguer. L’arribada a la capital de la Noguera va estar presidida per la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, entre altres autoritats. 

Pàgina 4 de 133