Articles filtrats per data: Dilluns, 06 Novembre 2017

L’Ajuntament de Linyola ha decidit enguany suspendre bona part dels actes de Nadal programats al municipi per mostrar el seu rebuig a la repressió que l’estat espanyol està aplicant sobre Catalunya i els seus dirigents, vuit dels quals, entre ells el vicepresident del govern, estan a la presó. Entre els actes anul·lats, el consistori ha decidit suspendre la segona edició del Concurs de Músiques de Nadal i el concert de Nadal, el qual se celebra pocs dies abans de finalitzar l’any.

Àlex Mases, alcalde de Linyola, explica que aquesta decisió de suspendre la majoria dels actes de Nadal, va sorgir consensuadament després d’una reunió entre els regidors d’ERC, PDeCat i el Comitè de Defensa de la República de Linyola (CDR). “El municipi de Linyola vol mostrar el seu rebuig enèrgic a la repressió que el govern i institucions espanyoles estan duen a terme a Catalunya, en especial a la detenció i empresonament del nostre govern, el qual considerem encara legítim perquè va ser escollit democràticament pel poble de Catalunya” apunta l’alcalde.

El consistori tampoc encendrà les llums de Nadal pels carrers del Linyola i es replantejaran tota la resta dels actes festius. Sí que instal·larem l’Arbre de Nadal que enguany serà de caire reivindicatiu per denunciar l’existència de presos polítics a Espanya en ple segle XXI i la repressió autoritària d’Espanya vers Catalunya”, recorda Mases.

El consistori tampoc suspendrà la cavalcada dels Reis Macs d’Orient, ni els actes de La Marató així com tampoc la festa de Cap d’Any, “tot i que pot haver més modificacions a mesura que vagin passant els dies”, Finalitza l’alcalde.

D’altra banda, l’associació Pessebre Vivent de Linyola també ha decidit suspendre totes les representacions aquest Nadal també pels mateixos motius.

Una seixantena de persones van participar dissabte a les 8es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que  es van celebrar a Vila-sana i una trentena les van seguir en directe pel canal de Youtube habilitat. En tot el matí un total de 22 investigadors van presentar al Centre d’Immersió 15 comunicacions. Entre aquestes va destacar la del botànic Toni Mayoral, el qual ha constatat la presència de l’alga microscòpica Haematococcus pluvialis a les cadolles de Bellvís. L’espècie només es troba al Pla d’Urgell i en un altre punt de la Península Ibèrica, per aquest motiu va alertar de la importància de protegir els petits ecosistemes que representen els saulons i paleocanals (ambients de roques).

Per altra banda, el professor de la Universitat de Grenoble Edwin Evangelista ha descobert l’obra inèdita de Josep Torres Tribó. La seva recerca literària l’ha portat fins a l’obra La ciutat ens pren els fills d’aquest autor teatral, assagista i pedagog mollerussenc mort al camp de concentració de Gusen el 1941. Torres Tribó és encara molt poc conegut, però té un volum d’obra escrita encara per treballar.

Les investigacions sobre les arts van tenir un protagonisme especial en la literatura, el cinema i la música. En el camp literari, Eduard Batlle va analitzar l’obra del poeta de Mollerussa Josep Borrell, de qui en va posar de relleu la seva inspiració en la quotidianitat. Carme Rufat va localitzar els escenaris cinematogràfics situats al Pla d’Urgell, destacant-ne quatre pel·lícules: Las Cartas de Alou, Centenario, Las Olas i Segon Origen. La investigadora de la Universitat Pompeu Fabra va suggerir les possibilitats econòmiques d’aquests escenaris. En quant a la música, el musicòleg Eduard Masdéu va analitzar el perfil del professorat de música de la comarca del Pla d’Urgell, assenyalant-ne la seva formació, joventut i experiència docent i les mancances en l’ús de les tecnologies digitals.

En l’àmbit de la història es van presentar dos estudis sobre l’evolució de la xarxa viària comarcal des del segle XI al XVIII per part de Jacinto Bonales i un altre sobre el desenvolupament econòmic i la vinculació a les vies de comunicació principals, elaborat pels investigadors de la Universitat de Lleida Gerard Pamplona, Montse Baiges i Jaume Font. Es van realitzar aportacions per les biografies de Domènec de Bellmunt per part dels professors Francesc Foguet i Josep Camps; de l’alcalde de Mollerussa durant la Segona República Mateu Capell Piró pels investigadors de Mascançà Felip Gallart i Vicent Lladonosa, i del torero mollerussenc Eugeni Ventoldrà Niubò, per part de l’investigador de la Universitat de Lleida Jaume Suau.

També dins l’àmbit històric, l’historiador de l’art de Mascançà Joan Yeguas va explicar el procés d’independència de Vila-sana de Castellnou de Seana, destacant-ne els motius econòmics i els de menyspreu que va portar al límit del tancament de les escoles de Vila-sana. Per la seva banda, l’investigador de la Universitat de Barcelona Lisard Palau va constatar les dificultats demogràfiques esdevingudes al Pla d’Urgell durant les primeres dècades de la posada en reg del Canal d’Urgell, superades gràcies a les emigracions de població de comarques properes. I centrat també en el Canal d’Urgell, els historiadors de Mascançà Ton Solé i Esteve Mestre van posar al descobert els greus conflictes haguts a la comarca pel desacord en el pagament del cànon entre pagesos i Societat Canal d’Urgell S. A.

Van cloure aquest apartat històric els arqueòlegs Josep Gallart, Xavier Clop i Ignasi Garcés analitzant la ceràmica dels jaciments de la Pleta de Vila-sana i del Tossal de les Tenalles de Sidamon.

Joves investigadors van exposar les seves comunicacions amb notables aportacions i qualitat.