Catalunya

Catalunya (343)

Creu Roja atén anualment a unes 100.000 persones immigrants a través de diferents programes, com l'acolliment integral o la lluita contra la Tracta d'Éssers humans.

I, d’entre les persones migrants, un dels grups més vulnerables són aquelles persones que fugen de conflictes armats o de situacions de violència, persones refugiades o sol·licitants d'asil. En el cas de Lleida han atès durant el 2017 un total de 198 persones que han pogut passar per diferents serveis d’atenció integral. El total de beneficiaris del programa han estat de 110 persones diferents.

“Creu Roja Espanyola és una de les organitzacions que participen en la gestió del programa d'acolliment a persones sol·licitants de protecció internacional a Espanya, finançat pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La intervenció consta de diverses fases que cobreixen des del primer acolliment fins a la integració i l'autonomia dels participants, amb una durada de 18 a 24 mesos”, indica Jordi Vidal, cap del Programa Refugiats de Creu Roja Lleida.

Per a això, Creu Roja dissenya itineraris personalitzats d'inserció sociolaboral que cobreixen totes les necessitats bàsiques dels refugiats i sol·licitants de Protecció Internacional, oferint-los, serveis de suport jurídic, psicològic, traducció i interpretació, aprenentatge de l'idioma, ajudes econòmiques, formació, orientació i intermediació laboral.

L'increment del nombre de sol·licitants d'asil és un dels reptes, però no l'únic. “Una altra de les necessitats que tenim actualment és el de poder disposar de voluntariat capacitat per ensenyar l'idioma a les persones refugiades i, també, poder comptar amb pisos de lloguer per a aquestes persones que fugen de la guerra o de la persecució”, recalca Jordi Vidal.

Creu Roja compta amb 2.279 places d'acolliment en 44 províncies per a aquestes persones sol·licitants d'asil. No obstant això, l'Organització segueix treballant per ampliar la seva xarxa fins a les 2.500 places. Al 2017 es van atendre més de 15.000 persones sol·licitants d'asil i refugi des dels diferents programes d'immigració i asil.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 1,3 milions d’euros en ajuts convocats l’any 2017 perquè 72 ens locals promoguin la utilització d'àrids reciclats dels residus de la construcció amb marcatge CE en obres. L’import dels ajuts prové del cànon de residus de la construcció. La majoria dels ens locals beneficiaris són de les comarques de Lleida (39), amb 948.800 euros; seguits dels de Girona (14), amb 196.000 euros; de les Terres de l’Ebre (10), amb 95.200 euros; i de Barcelona (8), amb 60.400 euros. En total els ajuts permetran gestionar més de 168.000 metres cúbics d’àrids reciclats, la majoria destinats a la millora de camins.

Els àrids reciclats són el resultat del tractament del material inorgànic que prèviament s’ha usat en la construcció, provinent d’un gestor autoritzat. La seva reutilització compleix els principis de l’economia circular, ja que evita noves extraccions, amb l’estalvi i els beneficis ambientals que comporta.

 

El 40% dels residus, reaprofitats

Catalunya compta amb 59 plantes que fabriquen àrids reciclats; 23 que fan triatge dels materials dels residus de la construcció; sis plantes de transvasament, i una xarxa de 52 dipòsits controlats per a aquests residus.

Actualment es valoritza el 40% dels residus procedents de la construcció, percentatge que representa 1,1 milions de tones dels 2,7 milions de tones generades. Es preveu que l’any 2020 el mercat dels àrids reciclats s’haurà desenvolupat prou com perquè tota la seva producció sigui absorbida en diferents aplicacions.

 

L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit la presentació del primer Congrés sobre Pedra Seca a les Terres de Lleida, que se celebrarà els dies 23 i 24 de març al mateix IEI i al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses.

La presentació ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, i de Xus Llavero, presidenta del CECS (Centre d’Estudis Comarcals del Segrià), a més de representants de diferents entitats i associacions vinculades a la iniciativa. En la seva intervenció, Rosa Pujol ha destacat que es tracta d’un projecte “pioner al territori” i que espera que “esdevingui un punt de partida en l’estudi, protecció, preservació i difusió d’un dels elements patrimonials més icònics de tot el nostre territori”. Un patrimoni, ha afegit Rosa Pujol, que “és un tresor preuat que, entre tots, és imprescindible que coneguem de primera mà per saber-lo preservar i potenciar”. És amb aquesta vocació que neix el congrés, que està concebut com “un espai de treball obert, amb contrastats professionals i experts en la matèria, que servirà per exposar, debatre i valorar com es mereix sobre els diferents treballs teòrics i pràctics que s’han dut a terme o que és previst que es realitzin sobre aquestes icòniques edificacions i al voltant d’aquesta tècnica constructiva candidata a ser, no ho oblidem, Patrimoni Immaterial de la Humanitat”.

Aquesta candidatura, juntament amb la reorganització del territori a conseqüència de diferents accions que tenen a veure amb la modernització de les explotacions agràries o amb el seu abandonament, estan fent palesa la gran riquesa de construccions que formen part del paisatge de les nostres contrades, com també la mancança d’elements i eines de coneixement sobre ells que ens ajudin en l’argumentació de la seva restauració, conservació i incorporació als inventaris locals i nacionals de patrimoni.

El congrés serà, doncs, un espai idoni on difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, establint un veritable estat de la qüestió, elaborant propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, reivindicant les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental. En aquest sentit, el congrés és el marc ideal per constituir un observatori sobre el patrimoni de la pedra seca a les Terres de Lleida i encetar col·laboracions entre entitats pel bé de les construccions de pedra seca. Com ha dit Xus Llavero, el congrés “no vol ser flor d’un dia, sinó tenir continuïtat i derivar en projectes concrets sobre aquest patrimoni tan preuat com útil”.

El congrés s’articularà en diferents eixos temàtics. D’una banda, el patrimoni arquitectònic que representen les construccions de pedra seca, que aplegarà comunicacions sobre les construccions pròpiament dites, el seu estat de conservació, les tècniques constructives, la tipologia existent, la seva adaptabilitat territorial, els materials utilitzats en la seva construcció, èpoques constructives, el marc legal que les empara, la pedra seca en la planificació territorial, etc. De l’altra, les funcions socials, econòmiques i mediambientals de les construccions de pedra seca, que aglutinarà la seva vessant més funcional de les construccions (agrícoles, relacionades amb l’aigua, econòmiques, relacionades amb l’hàbitat i els ecosistemes, socials i familiars, etc.); i, finalment, el futur de les construccions de pedra seca: usos complementaris, procés de patrimonialització i eines de protecció, amb comunicacions que tractin sobre projectes que siguin bones pràctiques en la posada en valor de les construccions de pedra seca, quines metodologies s’han utilitzat, quines entitats hi han estat implicades, grau d’èxit dels projectes, com s’han finançat, etc.

El programa del congrés s’obrirà el dia 23 amb l’acte inaugural a l’IEI i la ponència marc ‘Ahir i avui, pedra seca’, a càrrec de Joan Reguant Aleix, consultor en Patrimoni Cultural, president del Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS, i coordinador, consultor i/o redactor de diverses candidatures del Patrimoni Mundial i del Patrimoni Cultural Immaterial, Nacionals, Internacionals i Multinacionals. El matí inclourà també la ponència marc ‘El patrimoni de la pedra seca a casa nostra. Quin paper ha tingut?’, a càrrec d’Ignasi Aldomà Buixadé, geògraf i professor del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, i altres comunicacions sobre el primer eix i el posterior debat al voltant d’aquest tema. A la tarda l’activitat es desplaçarà a Torrebesses, amb una visita al Centre d'Interpretació de la Pedra Seca a càrrec de Jordi Berenguer.

El congrés seguirà dissabte 24 amb les comunicacions del segon eix i el posterior debat, i amb les comunicacions i debat del tercer eix. Una taula rodona sobre ‘Valoració i reconeixement del patrimoni de la pedra seca, mirem cal al futur!’ servirà per posar punt final al congrés.

Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana convoquen aquest dimarts 16 de gener concentracions arreu del territori per tornar a exigir la llibertat del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins ara president de l’ANC, Jordi Sànchez. Més de mig centenar de poblacions acolliran concentracions simultànies a les 20 h, la gran majoria davant els ajuntaments, sota el lema ‘Som gent de pau: llibertat!’. Aquest dimarts farà 3 mesos que tots dos estan empresonats a Soto del Real, a Madrid.

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina com a commemoració oficial de l’any 2018. Pedrolo (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. És un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970 va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca 'La Cua de Palla'. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura al servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard. Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.

L’Any Pedrolo té com a objectiu principal donar a conèixer l’autèntica dimensió de la figura de Manuel de Pedrolo, un dels noms clau de la literatura catalana del segle XX. Per motius diversos, ha estat un autor poc reconegut acadèmicament, eclipsat per una de les seves obres menors, Mecanoscrit del segon origen, i titllat d’excessivament prolífic i “popular”, en el sentit més pejoratiu del terme.

L’Any Pedrolo, a través d’activitats molt variades que inclouen gran part dels estaments i centres culturals del país (Universitats, Editorials, Biblioteques, Grups teatrals, Festivals literaris, Premis, Rutes, Clubs de lectura i etcètera) s’ha proposat rescabalar definitivament la seva vàlua, la seva talla literària i el seu paper cabdal en la cultura catalana del segle passat.

La comissària de l’Any Pedrolo és la professora de la Universitat de Barcelona, crítica literària i escriptora Anna Maria Villalonga que ha explicat que “està rebent un allau de peticions i propostes per afegir al programa de l’Any Pedrolo que demostra que hi havia molta necessitat de reivindicar la figura d’aquest escriptor”. La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ha destacat que “Villalonga serà una comissària que treballarà amb rigor, saviesa i entusiasme”.

La comissària de l’Any que avui ha iniciat el seu recorregut ha presentat els principals punts del programa “que ha de servir per donar a conèixer l’autor en tota la seva dimensió”, ha dit. En aquest sentit, Laura Borràs ha afegit que “l’objectiu de l’Any Pedrolo és reivindicar la figura de Manuel de Pedrolo més enllà del Mecanoscrit i repensar-lo des de l’acadèmia”. La directora de la ILC ha recordat que la celebració d’aquest any dedicat a la figura de Manuel de Pedrolo no hagués estat possible sense la implicació de l’Espai Pedrolo i Adelaïs de Pedrolo, filla de l’escriptor.

Al seu torn Adelaïs ha recordat que “és molt difícil generar entusiasme cap a un escriptor quan no es troben les seves obres al carrer i ha agraït la feina de les editorials que estan treballant perquè Pedrolo sigui a les llibreries”. Adelaïs de Pedrolo ha dit que “al seu pare se li devia aquest reconeixement per la seva obra i pel seu compromís amb el país”. La directora de la ILC ha acabat la seva intervenció desitjant que tot el país es faci seva la divisa de Manuel de Pedrolo que diu ”mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa”.

Pel que fa a les activitats programades, s'ha de destacar que l’Ajuntament de Plans de Sió té previst organitzar un concurs públic per a la creació d’una escultura dedicada a Manuel de Pedrolo que es col·locarà a l’entrada d’Aranyó, localitat on va néixer l’escriptor. Per la seva part, l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat iniciar el projecte de creació de l’Espai-Museu Pedrolo a la casa del carrer Major on havia viscut l’autor; recuperar la Beca Manuel de Pedrolo, i senyalitzar i fer difusió de la ruta ‘Mecanoscrit del segon origen’ al municipi.

A Lleida, la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida digitalitzarà els mecanoscrits (20.000 pàgines) i els impresos literaris (35.000 pàgines) del Fons Pedrolo perquè puguin ser consultats en línia pels estudiosos a través del Corpus Literari Digital.  La figura de Pedrolo també estarà present al Segre de Negre, festival de novel·la negra i criminal de Lleida, i al festival de poesia, que se celebra al novembre.

A la Segarra, en el marc del festival 7lletres es duran a terme diferents activitats literàries, musicals i teatrals a partir del proper 15 de març i fins a finals d'any. També està previst que Pedrolo aparegui a Cervera, Vila del Llibre.

La imatge gràfica de l’Any Pedrolo s’ha fet a partir d’una fotografia de l’any 1985 de Colita. Es podrà seguir tota l’activitat de l’Any a través de la pàgina web www.anymanueldepedrolo.cat i del perfil a Twitter @AnyPedrolo_2018 (https://twitter.com/AnyPedrolo_2018).

Un 68,7% de les 6.755 persones que s’han sotmès a les proves preventives que ha realitzat el Bus de la Salut des de gener de 2015 fins a desembre de 2017 presentaven algun tipus de malaltia ateromatosa, és a dir, la disminució del calibre de les artèries per l’acumulació de plaques de greix. El projecte tenia una durada de tres anys, però en el transcurs de la roda de premsa d’avui, en què s’ha fet balanç d’El Bus de la Salut, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat que en breu se signarà un conveni per donar continuïtat a la iniciativa durant quatre anys més, del 2018 al 2021, amb una aportació aproximada de 425.000 euros a l'any.

El president de la Diputació ha destacat la importància d’aquest projecte per convertir Lleida en una província pionera en polítiques de salut i ha remarcat el fet que aquest equipament s’acosta als ciutadans i evita els desplaçaments d’aquestes persones als centres mèdics.

La Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques (UDETMA) de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), van posar en marxa el Bus de la Salut al gener de 2015. Es tracta d’un estudi científic pioner a Catalunya que ha permès realitzar en tres anys proves a 6.755 lleidatans amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal.

Durant aquests tres anys, el bus s’ha desplaçat per les comarques lleidatanes per realitzar un diagnòstic precoç a una població diana d’entre 45 i 70 anys, seleccionada aleatòriament per acomplir un o més d’un dels factors de risc cardiovascular (hipertensió, tabaquisme, obesitat, dislipèmia...). En total, 6.755 persones han passat pel bus medicalitzat, 3.454 dones i 3.301 homes.  

Les dades han determinat els següents resultats: De les 6.755 persones, s’ha trobat patologia desconeguda a: un 68,7% (4.641 persones) de malaltia ateromatosa, amb més presència en el cas dels homes; un 15,7% de malaltia renal; un 14,5% de nou diagnòstic d’hipertensió arterial; un 2% de diabetis i un 34% de prediabetis; un 1,4% (13 pacients) d’aneurisma d’aorta abdominal (que tenen l’aorta més dilatada del normal i té les parets més febles amb el conseqüent risc de trencament; un 19,8% de colesterol elevat; un 17,5% d’adherència baixa a la dieta mediterrània, i un 56,5% de baixa activitat física.

Cal destacar que, del total de persones diagnosticades precoçment, només 64 van haver de ser derivades a un especialista hospitalari per malaltia arterial severa, la qual cosa significa que en la majoria dels casos aquestes proves han estat preventives. En concret, s’han derivat 51 persones al Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) i 13 persones al Servei de Cirurgia Vascular de l’HUAV.

Amb la incorporació de noves proves diagnòstic al setembre de 2015 (espirometria, ecografia transcraneal) s’ha descobert que: Un 15,3% presenten l’espirometria alterada (mesura de la capacitat respiratòria), i un 4,4% mostren una arítmia auricular.

La coordinadora del projecte, la doctora Àngels Betriu, ha remarcat que “els objectius s’han complert i hem sigut capaços d’arribar a tota la província de Lleida”. “La població ha de ser cada vegada més conscient de la seva pròpia salut”, ha afegit Betriu. 

La coordinadora també ha exposat que, gràcies al projecte, s’ha participat en 10 congressos nacionals o internacionals, així com en 9 jornades científiques, i s’han aconseguit 2 premis nacionals a millor treball presentat a un congrés i una beca d’investigació en risc cardiovascular.

Per la seva banda, la directora de l’IRBLleida, Elvira Fernández, ha recordat que aquesta unitat mòbil és un molt bon model per apropar l’atenció especialitzada als municipis del territori i, per tant, al pacient. També ha destacat que el projecte ha obtingut la qualificació europea de qualitat EIP on AHA (European Innovation Partnership on Active & Healthy Ageing). 

Finalment, la representant d’Atenció Primària, Cristina Farràs, ha volgut destacar la importància de la detecció precoç en pacients asimptomàtics, com les persones que venen a El Bus de la Salut. També la treballadora social de la Fundació Renal Jaume Arnó, Cristina Puñet, ha explicat que els grans protagonistes del projecte són les persones.

L’Ajuntament d’Almenar reforçarà la vigilància del municipi mitjançant la contractació d’una persona habilitada per exercir tasques de vigilant municipal. A partir d’ara, aquesta persona farà rondes de vigilància pel nucli urbà per tal de vetllar pel compliment dels reglaments i les ordenances municipals, ordenar i regular el trànsit en el nucli urbà i —si s’escau— participar en tasques d’auxili al ciutadà i de protecció civil, a més de custodiar instal·lacions i dependències municipals.

Per tal d’incrementar l’efectivitat del servei, el vigilant municipal portarà a terme les rondes de vigilància urbana d’una forma aleatòria, repartides entre tots els dies de la setmana i entre les 24 hores del dia, sempre en estreta coordinació amb l’àrea d’Alcaldia.  

L’alcaldessa d’Almenar, Teresa Malla, ha explicat que aquesta iniciativa “té l’objectiu d’incrementar la vigilància del poble i la seguretat dels veïns d’una forma visible i eficaç, i respon a una demanda que en aquest sentit havia fet molta gent del poble”. Malla ha afegit que la persona contractada —que de fet ja tenia un altre contracte previ per fer les tasques de guàrdia rural— disposa de tots els permisos preceptius i té un perfecte coneixement del poble.

El contracte amb la persona responsable del servei té una durada d’un any.

Els cellers lleidatans Lagravera d'Alfarràs, Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, Terrer de Pallars de Figuerola d'Orcau, el seu distribuïdor Jordi Hortet de Casa Badio, i la consultoria de comunicació gastronòmica Como Pomona han presentat avui el cupatge del nou vi Gra de Sorra que de forma altruista elaboraran aquest 2018 a benefici d'Afanoc. El xef i propietari de L'Espurna, Jordi Vidal, ha facilitat el seu restaurant per a poder fer una presentació a la premsa dels tres vins base que cada celler ha aportat, així com el cupatge final que en aquesta anyada ha realitzat Ivà Gallego, enòleg de Lagravera.

Lagravera ha aportat una Garnatxa 2017 que destaca per ser "molt fresca i fruitosa. Amb aromes de fruites vermelles, magranes, pebre blanc molt evidents donada la seva joventut, amb un taní molt rodó, ben posat i golós", segons ha explicat el director del celler d'Alfarràs (Subzona Segrià - DO Costers del Segre).

Per la seva banda, Mas Blanch i Jové ha fet un Ull de Llebre 2017 de la Vinya La Fumada a 712 metres d'altura. "És un vi de color rubí intens. Molt afruitat, surten aromes de fruita vermella, cireres i móres. En boca és carnós, potent, amb unes notes vegetals, afruitades i un toc d'espècies final", puntualitza Sara Jové, propietària del celler familiar de la Subzona Garrigues de la DO Costers del Segre.

Núria Bigorra de Terrer de Pallars (Subzona Pallars - DO Costers del Segre) ha explicat que ells han volgut sumar un Cabernet Sauvignon 2017 que va ser "veremat a mà, i ha fet maceració prefermentativa durant quatre dies. És un vi amb frescor i molta fruita”

La parcel·la de Cabernet està situada a 780m d’altitud i conduïda en vas. La climatologia d’enguany va se força extrema, amb un estiu sec i calorós, i amb una marcat contrast tèrmic entre el dia i la nit permetent així una òptima maduració de la varietat.

Gallego ha explicat que el resultat final d'aquest cupatge ara es criarà durant uns mesos en bóta de roure, abans d'arrodonir-se en ampolla. Però que ja podem constatar que es tracta d'un vi "amb molta força, caràcter meridional i de zona benevolent amb hores de sol. Un vi mai elaborat que mostra perfectament la força i l'ànima amb la qual s'ha concebut el projecte solidari Gra de Sorra". "Sorprèn la seva expressivitat, volum i estructura, on la intensitat en el color i aroma fa que ens evoqui a la idea d'un vi que ha tingut una important criança", afegeix Gallego.

Els responsables del projecte solidari expliquen que "l'anyada 2017, molt sana i concentrada, ha ajudat a aportar-nos aquesta sensació. Aromes de móra madura, calambuc i pruna que es combinen amb records de canyella, i nou moscada. Entrada potent, amb el taní molt sedós i carnós. Ample i rodó. Amb final llarg i persistent."

Els tres cellers van organitzar diferents veremes col·laboratives al setembre i octubre de 2017, amb familiars, amics i públic en general que es van voler sumar a la iniciativa i participar en l'elaboració d'aquest vi des de les vinyes.

La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida convoca el concurs de cartells del XXXIX Aplec del Caragol que se celebrarà a Lleida del 25 al 27 de maig de 2018. El concurs estableix un únic premi per l’obra guanyadora de 1.039 euros i el termini de presentació d’originals és el 3 d’abril de 2018 a les 19 hores a la seu de la Fecoll.

El tema del cartell ha de fer referència a l’Aplec del Caragol de Lleida amb el text: XXXIX APLEC DEL CARAGOL. LLEIDA 25, 26 i 27 DE MAIG DE 2018. Les obres han de tenir 48 cm d’ample (base) per 64 cm d’alçada (48×64). Caldrà afegir a aquestes mesures un marge en blanc de 4 cm envoltant tot el dibuix que configura el cartell. Per tant les mesures totals són de 56cm×72cm. La presentació ha de ser muntat sobre suport rígid tipus cartó ploma. La tècnica i el nombre de colors és lliure, però sempre que es pugui reproduir en quadricromia. Juntament amb el cartell cal lliurar una còpia de l’original en suport informàtic.

El veredicte del jurat, format per un representant de la junta directiva de la Fecoll, persones representatives del món de les arts plàstiques, el disseny o la cultura lleidatanes i el guanyador de l’any passat; es donarà a conèixer en el decurs d’una assemblea de colles prèvia a la celebració de l’Aplec. El jurat podrà declarar desert el premi. 

Finalment, cal dir que el cartell guanyador serà propietat de la Fecoll que el podrà editar en exclusiva sempre que ho cregui convenient i en qualsevol format. L’autor renunciarà a qualsevol dret de publicació i difusió, si bé se li reconeixerà la propietat intel·lectual. La resta de cartells es quedaran en dipòsit a la Fecoll. Amb 30 de les obres presentades es muntarà una exposició durant el mes de maig. Finalitzada l’exposició, els autors tindran dos mesos de termini per recollir la seva obra. No es retornaran cartells per correu i els no recollits seran destruïts. 

Podeu ampliar informació i consultar les bases a www.aplec.org

El conductor d'una motocicleta ha mort aquest dijous a la tarda en un xoc amb dos turismes a la carretera L-702 al terme municipal d'Artesa de Lleida (Segrià), segons ha informat el Servei Català de Trànsit.

Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís de l’accident a les 14:57 hores al quilòmetre 6,5 d’aquesta via on, per causes desconegudes i que s'estan investigant, s'ha produït una col·lisió per encalç en què s'han vist implicats dos turismes i la motocicleta. Com a conseqüència del xoc, el motorista, M.B.P. de 68 anys i veí de Puigverd de Lleida, ha mort. En un primer moment s’ha donat pas alternatiu a la L-702 i, posteriorment, s’ha tallat totalment la via en els dos sentits de la marxa. A partir de les 5 de la tarda la circulació ha quedat normalitzada en el punt de l'accident.

Pàgina 1 de 25