Catalunya

Catalunya (313)

La Diputació de Lleida s’ha sumat des del primer moment al programa Esport Blanc Escolar, que promou la pràctica de l’esquí entre els alumnes dels cursos de 3r i 4t de primària (8-10 anys) de les comarques de muntanya. Aquesta és la quarta temporada que es desenvolupa i compta amb la col·laboració i complicitat de molts agents, entre ells la corporació lleidatana, que finança amb 105.000 euros el cost del transport necessari per desplaçar l’alumnat de les sis comarques de muntanya a les pistes d’esquí on es desenvolupa el programa durant els cursos 2016-2017, 2017-18 i 2018-19.

Aquest és el resultat de la formalització d’un conveni de col·laboració signat entre la Diputació de Lleida i el Consell Català de l’Esport i que s’ha presentat aquest dijous en roda de premsa. El diputat Joan Ubach ha explicat que el programa Esport Blanc Escolar vol promocionar la pràctica de l’esquí i també potenciar valors com el respecte i el coneixement del medi ambient i de les muntanyes del Pirineu.

A la demarcació de Lleida hi participen aquest curs uns 894 alumnes de 3r i 4rt de Primària de 18 escoles de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Solsonès.

El programa inclou la realització d’un total de 8 sessions anuals dins de l’horari lectiu amb l’objectiu que els escolars coneguis i practiquin esquí en diferents modalitats:  alpí, de fons i de surf de neu (“snowboard”). Es preveu que tots els centres d’ensenyament de les 9 comarques vagin entrant al programa de forma progressiva, amb un horitzó del curs 2018-19 perquè tot l’alumnat de 3r i 4t de primària tingui la possibilitat de participar-hi.

La Secretaria General de l’Esport aporta aquest curs 2016-2017 un total de 265.500 euros per cobrir el cost dels tècnics i monitors, els forfets, part del transport i part del lloguer del material. Juntament amb l’ajut de la Diputació de Lleida, que aporta els 105.000 euros per aquest curs i els dos següents, les famílies només aporten el 50% del lloguer del material, que es tradueix en 25 euros en total. 

 

Els delictes rurals a Almenar han baixat un 90% en els darrers 17 mesos gràcies a les taques de vigilància que des de l’agost del 2015 porta a terme un guàrdia rural contractat per l’Ajuntament. Les tasques de control que desenvolupa aquest guarda han eradicat pràcticament els furts que tenien lloc amb una certa assiduïtat abans d’aquesta data.

El guarda rural porta a terme una tasca bàsicament preventiva consistent a identificar vehicles o persones sospitoses que circulen per camins o finques rurals. “En la majoria de casos ja marxen quan em veuen”, explica en Ramon Codina, el guarda, “però en alguns casos he hagut d’aturar el vehicle, demanar la documentació i fins i tot mirar el maleter”. En cas necessari, procedeix a avisar als Mossos d’Esquadra i denunciar la matrícula del vehicle sospitós. En determinades circumstàncies també avisa la gent del poble mitjançant el grup de whatsapp d’alerta creat per alguns veïns del municipi.

No obstant, reconeix el guarda, pel que fa als vehicles, “es tracta moltes vegades de parelletes o grupets de joves que han sortit a fer una volta amb més de cinc persones al cotxe”. Igualment s’ha detectat algun cas de gent que va a collir caragols, activitat prohibida a Almenar.

El vigilant fa rondes diürnes i nocturnes en horaris i itineraris variables per evitar que algú conegui els seus passos amb antelació. “Es tracta de fer un determinat nombre d’hores al mes, que reparteixo aleatòriament per incrementar l’eficàcia de les rondes”.

L’alcaldessa d’Almenar, Teresa Malla, s’ha mostrat satisfeta per aquest servei, “que ha contribuït a millorar la seguretat i donar tranquil·litat als veïns amb horts o explotacions agràries del municipi”. Malla recorda que abans de disposar del guarda rural eren bastants freqüents en finques i magatzems els robatoris de tot tipus de material, des de màquines i eines agrícoles, bateries i peces de coure a sistemes de rec per aspersió, a més de fruita i productes hortícoles. “Ara el nombre de furts és pràcticament simbòlic i les denúncies han baixat en picat”, ha reblat l’alcaldessa.

Dijous, 12 Gener 2017 09:23

Any nou, nous propòsits

Escrit per

Amb l’inici d’un nou any són molts els que realitzen una llista de propòsits per a realitzar en els propers 365 dies. Els propòsits que repeteixen en la majoria de llistes són anar al gimnàs o fer més exercici, aprendre un idioma, fer dieta o menjar més sa, anar a caminar i deixar de fumar. 

Segons l’estudi anual de consum Showroomprive, els principals propòsits dels espanyols per al 2017 són estalviar (27,6%), trobar feina o canviar-la (22%), perdre pes (17,4%) i fer un gran viatge (17,2%). En menor mesura hi ha tenir fills (7,8%), comprar una casa (4,4%) i trobar parella (3,6%).

L’experiència però demostra que aquells que acaben complint amb la seva llista de propòsits són una minoria i que la majoria queden només en bones intencions o en suspens fins a l’any següent. I és que per aconseguir algun d’aquests bons propòsits, cal proposar-s’ho de debò. Des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van editar una guia que recull cinc consells per ajudar a aconseguir els objectius. Aquests són: Escriure en un paper els propòsits i definir-los en accions i en temps concrets; apuntar els motius pels quals s’ha triat aquell propòsit; escollir-ne tres de prioritaris; evitar ajornar el canvi d’hàbits i posar la llista de propòsits en un lloc visible.

La directora de la New School II de Tàrrega, Noemí Torrelles, confirma que a principis d’any hi ha un repunt de matrícules. Torrelles explica que “notem especialment altes d’alumnes que aprofiten el crèdit bonificat anual de la seva empresa ja que a principis d’any les empreses elaboren els seus plans de formació i distribueixen el crèdit bonificat de què disposen per tot l’any, així que si un vol fer anglès és un bon moment per plantejar-ho a l’empresa, i fer anglès sense rascar-se la butxaca”.

Per tal que estudiar un idioma sigui un propòsit factible i no s’abandoni a la primera de canvi, Torrelles recomana “marcar-nos objectius que puguem assolir fàcilment i ens ajudin a guanyar confiança”. Torrelles també diu que és important “prendre’ns-ho com una activitat social, divertida i útil, i sobretot no desanimar-se mai”. Finalment, aconsella: “Feu la prova de nivell sense rumiar-ho a www.inlinguatarrega.com”.

Pel que fa als gimnasos, des del Centre Esportiu Sant Jordi de Tàrrega confirmen també que a principis d’any hi ha un increment de matrícules tot i que també és cert que la majoria al cas de pocs mesos ho deixen. Per això, el tècnic Albert Martínez aconsella “dosificar l’energia i centrar-se en objectius realistes i proporcionats”. Martínez explica que “enlloc de pensar en el dia a dia cal confiar en els tècnics i amb el temps arribaran els primers resultats a la vegada que hauràs creat l’hàbit d’anar al gimnàs o de fer esport”.  Martínez també recomana “oblidar-se de la balança i del mirall”.

 

 

 

Dijous, 05 Gener 2017 09:17

Més de 50.000 visitants al Cucalòcum

Escrit per

Més de 50.000 persones han visitat la 26a edició del Cucalòcum (Parc de la Infància i  la Joventut de Lleida) i l’11a edició del Cucaesport on la solidaritat ha estat un dels eixos principals tal com ha remarcat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. En aquest sentit el paer en cap ha lliurat a l’entitat sense ànim de lucre Prosec els 928 euros recaptats amb el Gol Solidari, una de les activitats de caire social més consolidades del parc. Prosec és una associació creada per donar servei a col·lectius en risc d'exclusió social i que se centra bàsicament en l’àmbit de l’esport (el futbol) al Centre Històric de Lleida, com a via per treballar valors com la integració, la salut, la companyonia i la superació.

L’alcalde ha incidit en la “gran participació de nens i famílies” en aquesta edició del parc, del qual ha destacat també el vessant formatiu, ja que “és un espai durant les vacances de Nadal on es treballa l’educació a través del lleure i l’esport”. Àngel Ros ha presidit també el repartiment del Tortell de Reis entre els nens i nenes presents al saló portat a terme pel Gremi de Forners de les Terres de Lleida.   

Cucalòcum (Parc de la Infància i la Joventut de Lleida) i Cucaesport ha tingut lloc del 26 de desembre al 4 de gener als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida amb 48 activitats lúdiques, esportives, formatives, solidàries i de sensibilització social. 

La pel·lículaPàtria. La llegenda d’Otger Cataló i els 9 barons de la fama està cada cop més a prop d’arribar a les sales de cine catalanes. El film, dirigit per Joan Frank Charansonnet, es troba en un avançat estat de postproducció i ja es pot confirmar que la còpia definitiva de la pel·lícula tindrà una durada de 103 minuts?i s’estrenarà en sales comercials el 9 de juny de 2017. Abans de la seva arribada als nostre cinemes, però, serà presentada en diferents festivals internacionals de cinema.

A més, a partir del 24 de juny i fins el mes d’octubre del 2017 Pàtria també iniciarà un viatge per tots els municipis catalans que vulguin acollir-la en forma de passi únic amb debat i col·loqui posterior amb membres de l’equip del film. Més de 50 municipis d’arreu de Catalunya ja han manifestat el seu interès en acollir aquesta activitat. L’objectiu de la pel·lícula és arribar al màxim de contrades de la geografia i no oblidar aquelles que no disposen d’una sala estable de cinema comercial.

Juntament amb aquest important anunci, les empreses productores del la pel·lícula, Dejavu Filmsi Capaneida Films, també han fet públic un clip amb imatges del llargmetratge amb una enorme carrega simbòlica. Es tracta de la seqüència del jurament en què s’escenifica el compromís del cavaller protagonista, Otger Cataló, i els 9 barons de la fama amb uns valors i amb un objectiu comú que no es altre que foragitar els sarraïns per fundar la nova Pàtria que dóna nom al film. Segons explica el director de la pel·lícula, Joan Frank Charansonnet, “són uns minuts carregats de simbolisme i de contingut pel desenvolupament de la cinta. A més, es poden interpretat com una metàfora del canvi de mentalitat de la societat; una nova visió que té paral·lelismes evidents amb el moment històric actual”. Paral·lelament a la seqüència del jurament, podem veure en arxius adjunts nous fotogrames inèdits de la pel·lícula.

També s’ha confirmat la incorporació de la cançó del grup Sangtraït Jocs de guerra com un dels temes principals de la banda sonora de la pel·lícula. 

Pàtria narra la llegenda d’Otger Cataló una història que (com indica el cognom del protagonista) parla dels propis orígens de Catalunya. Coincidint en un moment de reivindicació de la identitat nacional, el film pretén refermar aquest sentiment des d’un punt de vista èpic, fent una revisió de les llegendes catalanes i reinterpretant-les amb una mirada cinematogràfica pròpia. La pel·lícula va endavant i enrere entre els segles XV i VIII ja que explica com les gestes d’aquest cavaller got són transmeses oralment a un monjo a l’època medieval. 

El pressupost de la primera pel·lícula èpica basada en un llegenda popular catalana amb pinzellades fantàstiques ha estat de 250.000 euros de capital privat (sense subvencions públiques) finançat per Dejavu Films en co-producció amb Capaneida Films. Pàtria s’ha rodat en llengua catalana amb càmeres d’última tecnologia 4K en diverses localitzacions al Berguedà, Solsonès i l’Empordà. El repartiment del film està encapçalat per primeres figures de l’audiovisual català com Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Ali El Aziz i el propi director de Joan Frank Charansonnet.

 

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat que la corporació posarà a disposició dels ajuntaments 16 milions d'euros per fer front al pagament pendent del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya en concepte de Fons de Cooperació Local dels any 2013, 2014 i 2015.

“La corporació avançarà aquests diners als ajuntaments perquè puguin tenir la liquiditat necessària per fer front als seus pagaments, tal i com hem fet altres anys”, ha indicat Reñé.  

D’aquesta forma, les diputacions catalanes sumen esforços un any més donada la complicada situació econòmica i financera que pateix la Generalitat i que provoca que algunes obligacions reconegudes del Govern es trobin pendents de pagament al món local.

Reñé ha explicat que els anteriors avançaments ja estan totalment liquidats per part de la Generalitat i que s’utilitza la fórmula de Fons de Cooperació Local perquè és el recurs al qual participen  tots els ajuntaments.

El president de la Diputació de Lleida també ha explicat les principals línies del pressupost de 2017. Reñé ha assenyalat que el pressupost és de 122.951.587 euros, 19’2 milions d'euros més que el 2016, i suposa la major actuació econòmica que ha fet la institució en els darrers anys en favor del món local i l’economia de Lleida.

L’Associació Leader de Ponent ha repartit aquest 2016 un total de 763.660,34 euros a 27 projectes per tal d’impulsar l’activitat econòmica a l’àmbit rural i garantir l’equilibri territorial. Concretament, 12 projectes a les Garrigues, 9 a l’Urgell, 5 al Pla d’Urgell i 1 al Segrià sud.

El 41% dels projectes subvencionats, un total de 10, pertanyen a l’eix de no agroalimentaris i el 59% restant a l’àmbit de la transformació i /o comercialització de productes agroalimentaris.

Durant aquest dies l’entitat està immersa en la segona convocatòria d’ajuts Leader de l’any 2016 la qual romandrà oberta fins al 16 de gener de 2017. Com a novetat, totes les sol·licituds s’han de presentar telemàticament. Els interessats poden trobar tota la informació a la pàgina web www.leaderponent.cat.

Els ajuts Leader són cofinançats en un 57% pel Departament d’Agricultura de la Generalitat i en un 43% pels fons europeus Feader.

Prop de 40 representants d’Ajuntaments, Consells Comarcals, Cambres de Comerç  i Diputacions dels territoris de Lleida i Osca han pres aquest divendres un acord unànime i sense precedents per reclamar de manera conjunta al Ministeri de Foment major seguretat a la N-230 i celeritat en les obres de la futura autovia A-14. Denuncien que en 9 anys només s’han executat 19 quilòmetres i recorden els més de 400 accidents acumulats des de l’any 2010. 

La denúncia, impulsada per les Diputacions de Lleida i d’Osca, tindrà una comissió de seguiment, mocions en les institucions sotasignats d’un manifest i una petició de reunió urgent amb el Ministre de Foment. Consideren imprescindible que mentre finalitzin els projectes i estudis informatius i s’executin les obres corresponents, el Govern espanyol destini els fons necessaris per a l’increment de les mesures de seguretat a la carretera actual, especialment als trams de major sinistralitat.

L’objectiu és evitar situacions com la del passat 28 de novembre, quan l’accident d’un camió que va bolcar a l’altura de Sopeira va obligar a tallar la carretera N-230 durant 14 hores. Una incidència més en un carretera que porta anys aixecant queixes dels municipis afectats pel seu pas.

Per això, la Diputació de Lleida i d’Osca van iniciar fa mesos converses per constituir un front comú, que s’ha materialitzat aquest divendres, un cop constituït el govern de Madrid que n’és la administració competent.

“Exigirem que agilitzin els estudis informatius, els projectes i les actuacions perquè la carretera avanci amb molta més celeritat, no podem acceptar que en 9 anys només s’hagin construït 19 kilòmetres de l’autovia A-14 entre Lleida i Rosselló”, ha indicat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

Per la seva part, el president de la Diputació d’Osca, Miguel Gracia, ha qualificat la trobada de molt positiva i ha coincidit amb el president Reñé en la necessitat d’augmentar la seguretat de la carretera i d’avançar amb l’autovia.

“Garantir la seguretat és fonamental i el més immediat, ja que és el principal problema que pateixen els ciutadans del territori”, ha indicat Gracia.

La reunió ha comptat amb la participació d’alcaldes d’ajuntaments lleidatans afectats per aquesta carretera: Lleida, Rosselló, Alguaire, Almenar, el Pont de Suert, Vilaller, Bossòst, així com el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, i el president del Gremi d’Hostaleria de la Val d’Aran, Ambròs Barberà.

De la part de la Diputació d’Osca han assistit representants de la Comarca de la Ribagorza, de la Comarca de La Litera, dels municipis de Tolva, Arén, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Benabarre, Viacamp i Litera, Camporrells, Baells, Baldellou i Castillonroy, a més del president de la Cambra de Comerç d’Osca, Manuel Rodríguez.

La N-230 té una longitud total de 188 km entre Lleida i la frontera francesa i suporta (segons les dades oficials del MFOM) una IMD (2014) a l’altura del Pont de Suert de 4.628 vehicles/dia, dels quals el 12% corresponen a vehicles pesants (camions o tràilers), és a dir, 555 camions/dia.

Maials acollirà aquest cap de setmana la 19a edició de la Fira de l'Oli Verd amb l'organització de diferents activitats relacionades amb el seu producte estrella, l’oli d’oliva extra verge, amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa del seu poble i promocionar la venda d’aquest excel·lent producte de qualitat.

Aquesta fira totalment consolidada és una de les més importants de les terres lleidatanes. Així mateix, és la primera del calendari, l’oli verd surt de les primeres premsades de la cooperativa, i dóna el tret de sortida a la campanya de venda i comercialització de l’oli d’oliva extra verge.

El diputat Enric Mir ha destacat la varietat i la qualitat de l‘oli que s’elabora a les cooperatives lleidatanes, fent especial referència a aquesta fira de Maials com una excel·lent mostra d’aquest producte de qualitat, l‘oli verd extra.

L’alcalde de Maials, David Masot, ha declarat que l’Ajuntament pretén que els visitants vinguin a conèixer el poble, els seus racons i l’entorn rural, alhora que comprin ampolles d’oli de la cooperativa. També s’han organitzat altres activitats paral·leles com les visites guiades per la vila closa i al Museu de Cal Cabalesila, un museu d’estris antics agrícoles.

També està prevista la participació d’un centenar d’expositors de productes locals i artesans i han avançat que s’ha organitzat la primera cursa d’orientació per a totes les edats. S’hi podrà participar en una cursa corrent per dins del poble o bé en una cursa amb bicicleta pel terme.

Amb la voluntat que els visitants puguin tastar l’oli verd, la cooperativa organitza, cada any, un esmorzar popular i obre les seves portes a tothom per tal d’explicar el procés i funcionament d’elaboració de l’oli. També aquest any, s’ha preparat un tast tècnic d’oli verge extra per explicar la metodologia del tast. 

En l’edició d’enguany, destaquen algunes novetats, com l’organització de dos tallers de cuina. Per una banda, dissabte a les 5 de la tarda, es faran demostracions gastronòmiques amb oli d’oliva verge extra a càrrec del professor de l’Escola d’Hoteleria de Lleida i xef de l’Aula Gastronòmica, Lluís Bonillo. I per altra banda, el diumenge tindrà lloc un taller pràctic d’esferificació d’oli a càrrec del prestigiós cuiner, Gabriel Jové, del restaurant Cal Xirricló de Balaguer. 

Dissabte la inauguració anirà a càrrec de l’expresident de la Generalitat de Catalunya i president del PDECat, Artur Mas. I diumenge es presentarà el projecte Camins de l’or líquid i serà investit Amic de l‘Oli 2016 l’expresident de la DOP les Garrigues, Joan Segura.  

Segons ha declarat el president de la cooperativa de Maials, Josep Segura, aquest any, la collita d’olives, degut a la climatologia i la sequera, serà menor. En els camps de secà s’ha perdut gairebé la totalitat de la  producció. En canvi, gràcies al reg de suport, que dóna estabilitat a la producció i qualitat, aquest any s’estima produir gairebé un milió de quilos d’oli.

En l’edició de l’any passat, es van vendre uns 16.000 litres d’oli. Aquest any s’espera poder igualar aquestes xifres.

La Diputació de Lleida iniciarà aquest 2017 la major actuació econòmica que ha fet la institució en els darrers anys en favor del món local i l’economia de Lleida. El president de l’ens, Joan Reñé, té clar que és el moment de revertir l’esforç estratègic de gestió que ha permès rebaixar l’endeutament en prop d’un 64% respecte el 2011. Concretament, l’endeutament de la Diputació de Lleida ha passat del 103% al 39,10%, una referència històrica, que permet ara l’obtenció de crèdit i mantenir alhora l’endeutament al voltant del 60%, per sota del 75% màxim que estableix la llei.

L’equip de govern ha preparat un projecte de pressupost consolidat superior de 112.951.587,48 €, 9,2 M € més que l’actual, que integren part d’un nou pla extraordinari de 30 M € extra per als exercicis 2017 i 2018. 

En el transcurs de la roda de premsa, Reñé ha explicat que la Diputació de Lleida va prendre el compromís l’any 2011 de reduir l’alt nivell d’endeutament i ha afegit que un cop assolit l’objectiu ara és el moment de plantejar majors disponibilitats. “La institució ha fet un esforç amb contundència aquests darrers anys per fer possible que reduint el nivell d’endeutament puguem posar a disposició dels ajuntaments i del territori 30M€”, ha afirmat.

Reñé espera que el pressupost tingui el suport de tots els grups perquè contempla una aportació directa al món local de 43,5M€ (superior als 40M€ del 2016), on destaquen el nou Pla d’Arrendaments i Subministraments Locals (1,8M€); ajuts per a llars d’infants i transport escolar no obligatori (3,5M€); Pla d’Inversions Locals (1,5M€); el Pla de Camins (1,4M€), entre altres plans destinats a Salut Pública; a la finalització dels edificis pels estudis de Veterinària al Campus d’ETSEA a Lleida i Torrelameu (3M€) així com també al finançament de les diferents inversions presentades als fons europeus i que generaran economia al territori.

El projecte de pressupost 2017 serà sotmès a aprovació el pròxim ple de la Diputació, que serà dijous 24 de novembre.

En la proposta de pressupost, l’aportació als patronats i fundacions s’incrementa en més d’un 10% de mitjana. L’IEI –que celebrarà el 75è aniversari al 2017- té consignats 6 M € (Any Gaspar de Portolà; Any Granados i rehabilitació dependències, principals projectes); el Patronat de Turisme Ara Lleida prop de 3,7 M € (internacionalització i promoció, grans eixos per al 2017) i el Patronat de Promoció Econòmica 2,2 M € (Pacte d’Alcaldes i gestió de fons comunitaris i projectes estratègics de competitivitat com a eixos destacats).

La institució manté en el pressupost les partides per actuacions extraordinàries i d’urgència que han permès atendre al llarg de l’any diferents eventualitats dels ajuntaments i els consells comarcals. Al llarg de l’any s’han rebut 210 alcaldes. 

 

Pàgina 6 de 23