Catalunya

Catalunya (313)

Per Setmana Santa les tradicions a Ponent es mantenen ben arrelades. Des del Diumenge de Rams amb les palmes i els palmons dels més petits, les processons, les caramelles, l’entrega per part del padrí o padrina de la mona al fillol o fillola i la celebració del dia de la Mona.

A la demarcació de Lleida va inaugurar la Setmana Santa la processó dels Dolors de Bellpuig, que es va celebrar el passat 7 d’abril i va reunir milers de persones.Va seguir el passat 9 d’abril la celebració del Diumenge de Rams amb la benedicció dels rams d’olivera o de llorer, les palmes i els palmons després de missa.

A la majoria de localitats però la Setmana Santa no comença fins aquest 13 i 14 d’abril, el Dijous Sant i el Divendres Sant, amb les processons. Algunes de les més destacades són la processó del Sant Crist d’El Talladell (dijous a 2/4 de 10 de la nit), el Via Crucis de Tàrrega (divendres a les 9 de la nit), la processó de la Soledat de Preixana (divendres a 2/4 d 10 de la nit) i la processó de les Set Paraules de Vilagrassa (divendres a les 10 de la nit).

El Diumenge de Pasqua, és costum reviure la tradició de la cantada de les caramelles. A Tàrrega, les veus de la coral Infantil Mestre Güell seran les encarregades un any més d’interpretar les cançons típiques d’aquesta data. La comitiva, acompanyada dels grallers Corral Nou, recorrerà durant tot el matí diversos punts de la ciutat per encomanar els sons i l’alegria de les caramelles. A Agramunt arribaran de la mà del Grup Caramellaire Aires del Sió. Altres localitats on també es podran escoltar són Artesa de Segre, Bellpuig, Castellserà, Cervera, Guissona i Verdú.

El Dilluns de Pasqua són moltes les famílies i grups d’amics que opten per anar a menjar la Mona al camp. Té molt bona acollida el parc de l’ermita de Montalbà de Preixana, el parc de la Serra de Mollerussa, el santuari de la Bovera de Guimerà... Enguany l’Ajuntament de Tàrrega proposa per primera vegada de celebrar la Mona al càmping municipal. Per aquest motiu, el consistori obrirà les portes de l’equipament el pròxim 17 d’abril posant-lo a disposició de famílies i colles d’amics. El càmping municipal romandrà obert a les 12 del migdia i s’hi habilitaran taules de pícnic i zona de barbacoa. A més, per dinamitzar la jornada, també s’instal·laran jocs tradicionals per a la mainada. L’accés serà gratuït. Tot i això, es recomana reservar la taula prèviament a La Botiga del Museu o per correu electrònic a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. .

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimarts a la tarda una reunió institucional per abordar amb més profusió de detalls amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; el president de l'ens provincial, Joan Reñé, i els representants dels consells comarcals de Lleida (hi han assistit els representants dels consells de les Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Cerdanya, Segarra, Pla d’Urgell, Alta Ribagorça, Noguera i Segrià) les queixes reiterades de diferents alcaldes en relació amb els sovintejats microtalls de llum que estarien patint diferents municipis i, alhora, posar-los també en coneixement de les accions endegades vers la companyia Endesa després de l’apagada de la nevada del passat mes de març, que va deixar diversos municipis sense servei durant hores.

Durant la reunió, i en relació amb aquest episodi, el conseller ha explicat que s'ha requerit a Endesa tota la informació relativa tant a l’estat de les instal·lacions com a la gestió de la incidència. Alhora, Baiget també ha anunciat que la Generalitat instal·larà enregistradors a la xarxa de distribució de la província amb l’objectiu d’obtenir dades sobre la qualitat del servei. 

Per la seva banda, Reñé ha palesat també la demanda dels alcaldes que, al marge de les millores en el servei, disposin d’un canal de comunicació amb més celeritat que l’actual, per tal de poder demanar informació a la companyia sobre l’estat de les incidències i els terminis de resolució.

A la propera reunió que se celebrarà a la Diputació de Lleida seran convocats els representants del Departament d’Empresa i Coneixement, els representants de la companyia elèctrica Endesa, els consells comarcals i els portaveus dels grups polítics amb representació a la Diputació de Lleida.

 

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una ocupació turística molt bona per a aquestes vacances de Setmana Santa, que es podria situar entre el 95% i la plena ocupació a les zones turístiques de la demarcació de Lleida del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 13 al 17 d'abril) i entre el 40 i el 50% del dissabte 8 d'abril fins al dimecres 12. També les segones residències de les zones turístiques gaudiran d’un bon nivell d’ocupació per aquestes dates.

Els nivells d’ocupació per a aquestes vacances de Setmana Santa variaran d'acord amb la tipologia dels establiments d’allotjament turístic, com també segons les diferents zones turístiques de la demarcació de Lleida. Les comarques del Pirineu seran les que tindran una millor ocupació turística, mentre que la procedència dels visitants serà majoritàriament de Catalunya, seguits dels de la Comunitat Valenciana, Madrid, la resta de l’Estat i el sud de França.

 

L’ocupació per sectors

Per sectors, es preveu una ocupació hotelera mitjana a les zones turístiques de les comarques de Lleida i a les zones d’influència de les estacions d’esquí obertes al públic que se situarà entre el 95% i la plena ocupació del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua (del 13 fins al 17 d’abril). En canvi, l’ocupació del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12 es preveu que oscil·li al voltant del 40%. Per aquestes dates les comarques de Lleida tenen aproximadament un 90% de la seva oferta de places d’hoteleria obertes al públic i les reserves cada vegada s’ajusten més a la data de sortida de vacances, depenent de la climatologia i també de les ofertes, motiu pel qual els percentatges d’ocupació en el primer tram del període de vacances podrien canviar.

Pel que fa al turisme rural, la Federació de Cases de Turisme Rural de les Terres de Lleida preveu un comportament homogeni en el conjunt de la demarcació, tant a les comarques del Pirineu com a les de la plana, que arribarà a assolir la plena ocupació durant els 4 dies que van del Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua i entre un 50 i un 60% la resta de dies a partir del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12.

Quant al càmping, amb la pràctica totalitat dels 60 establiments oberts en aquestes dates, es preveu una ocupació molt bona del Dijous Sant al Dilluns de Pasqua, tant a les zones d’acampada com a les places de bungalous, amb nivells d’ocupació diferenciats entre els establiments situats a la zona d’alta muntanya del Pirineu respecte als que estan emplaçats al Prepirineu i en zones de baixa muntanya. En el cas d’aquests darrers, amb una oferta aproximada d’unes mil unitats d’acampada i unes 3.000 places, seran els que tindran una ocupació millor gràcies a una climatologia més suau.

En concret, als establiments situats a les zones del Prepirineu, com ara la comarca de la Noguera, i als que es troben en zones de baixa muntanya del Pirineu, l’ocupació mitjana des del dissabte 8 d’abril fins al dimecres 12 d’abril se situarà en un 85% tant a les places de bungalous com a les d’acampada, i arribarà a la plena ocupació a partir del Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua.

Per la seva banda, els establiments situats a les zones d’alta muntanya tindran una ocupació d’un 50% a les places de bungalous i inferior al 40% a les d’acampada en el tram comprès entre el 8 i el 12 d’abril. En canvi, a partir del Dijous Sant i fins al Dilluns de Pasqua les places de bungalous arribaran també a la plena ocupació, mentre que en les d’acampada l’ocupació es podria situar entre el 50 i el 60%, encara que el percentatge podria augmentar per les reserves de darrera hora d’acord amb la climatologia.

El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu que del 8 al 17 d’abril uns 80.000 turistes visitaran les comarques lleidatanes i es faran unes 200.000 pernoctacions en les diferents modalitats d’establiments d’allotjament turístic, tant de la zona de la plana com del Pirineu de Lleida, a més de les segones residències. L’oferta d’allotjament per a aquests dies serà d’unes 50.000 unitats entre hotels, càmpings, cases de pagès, albergs i refugis i un nombre indeterminat de segones residències i apartaments privats ocupats. Per aquestes dates també es preveu que la major part de les segones residències del conjunt de la demarcació, però principalment les del Pirineu, tinguin també un nivell d’ocupació alt, la qual cosa influirà igualment en el consum, en l’increment de la despesa a les zones turístiques i en la contractació de serveis de turisme actiu, esquí i activitats diverses en el conjunt del territori.

 

Les comarques de Ponent s’han llevat aquest dissabte 25 de març, primer cap de setmana de primavera, amb una paisatge nevat a partir de cotes mitjanes i baixes. A Tàrrega hi havia un gruix de neu d’uns 10 centímetres. Tot i això no hi ha hagut afectacions viàries ja que els operaris de la brigada s’han encarregat de tirar potassa i de netejar els carrers. Les afectacions més destacades eren d’arbres caiguts al barri de Fàtima, a la Via Lacetània i a l’avinguda de la Generalitat, entre d’altres. La brigada municipal, amb l’ajuda dels Bombers de la Generalitat en algun cos, ha estat bona part del matí treballant per retirar aquests arbres de la via. Amb les altes temperatures i amb l’aigua de la pluja que ha caigut a primera hora, la neu s’ha desfet ràpidament.

A la Segarra la neu encara ha estat més intensa. De fet en algunes carreteres com la L-310 entre Guissona i Tàrrega era obligatori l’ús de cadenes. Durant el matí un total de quatre màquines han estat traient neu de Cervera i els operaris de la brigada tiraven sal i netejaven els carrers. A la capital de la Segarra també han caigut desenes de branques d’arbres.

A altres localitats com Agramunt, Ponts, Artesa de Segre i Guissona milers d’abonats han estat durant bona part del matí sense llum per la caiguda de cables de línies elèctriques a conseqüència del temporal de neu. 

La Diputació de Lleida ha tancat l’any 2016 amb un superàvit de 12,5 M€, segons la liquidació del pressupost, que ha estat aprovada pel Ple de la corporació d’aquest mes de març.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que per poder fer ús d’aquest recurs per fer inversions financerament sostenibles, tal i com s’ha fet els anteriors anys 2014 i 2015, cal que el govern de l’Estat espanyol aprovi un decret llei que encara no està aprovat.

Reñé ha manifestat al Ple que confia que així sigui perquè d’aquesta forma no haurien de derivar aquests 12,5 M€ a l’amortització de préstecs, sobretot tenint en compte que el deute viu es troba al 36%, un percentatge molt més baix que el d’anys anteriors i per sota del mínim que estableix la llei.

En el transcurs del Ple també s’ha aprovat l’adhesió de la Diputació de Lleida al Pacte Nacional pel referèndum a través de dues mocions que s’han presentat. Igualment, el ple ha aprovat una tercera moció a favor de la sobirania energètica i una quarta en favor d’accions contra la despoblació de les zones rurals i de muntanya.

 

Altres punts aprovats

Al Ple d’aquest mes de març s’ha donat compte del període mig de pagament de la Diputació de Lleida, que es va situar al gener de 2017 en 12,9 dies i al febrer en 3,65 dies, a comptar a partir dels 30 dies de la presentació de les factures.

Pel que fa a l’àmbit de Serveis Tècnics, s’ha donat llum verda a dos projectes de condicionament i millora de carreteres. Un d’ells correspon a l’eixamplament i pavimentació asfàltica de la carretera LV-5314 de Noves de Segre als Castells, i l’altre consisteix en el condicionament  de la carretera local LV-2102, de la LV-2101 a Mas de Bondia.

També s’ha aprovat l’ampliació de terminis de contractació i execució del Pla d’Acció Local 2013-2016 inclòs en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Aquest pla suposa 13 milions d’euros en ajuts als ens locals lleidatans i inclou els Programes d’inversions locals, el Programa d’arrendaments i subministraments i el Pla de manteniment de la xarxa de camins locals a través dels consells comarcals.

Finalment, s’ha aprovat la delegació de la gestió d’impostos municipals per part dels ajuntaments d’Agramunt, els Alamús, Anglesola, Baix Pallars, Llimiana, Peramola, Puigverd d’Agramunt, Ribera d’Urgellet, Serós, Tremp, Sort, Llimiana i Abella de la Conca a l’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL) de la Diputació de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i el director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Oriol Puig, han signat aquest dimecres un conveni per a l’estudi de les pedregades a les comarques de Lleida i Girona.

A partir d’aquest conveni es desenvoluparà una campanya que inclourà un conjunt d’actuacions destinades a la millora dels coneixements en temps real de les tempestes de pedra i calamarsa a les zones de màxim impacte sobre els cultius de fruita dolça de Lleida i Girona. L’objectiu és millorar les prediccions de les pedregades per poder actuar i reaccionar amb més temps de marge.

Reñé ha assenyalat que aquesta campanya permetrà obtenir moltes dades en temps real, la qual cosa ajudarà a augmentar el temps de predicció de la tempesta de pedra i prendre mesures de protecció.

“Les institucions donem suport a aquest projecte, ja que en el cas del sector agrari el treball i esforç de tot un any es perd en uns minuts i totes les accions que puguin ajudar a augmentar la predicció d’una pedregada són molt importants”, ha indicat. En aquest sentit, ha agraït la tasca i la iniciativa del Servei Meteorològic de Catalunya.

La campanya s’iniciarà el 19 de març, coincidint amb la Fira de Sant Josep de Mollerussa, i finalitzarà el 29 de setembre, coincidint amb la Fira de Sant Miquel de Lleida.

Els ciutadans podran participar enviant fotografies, vídeos i altres dades en directe des del lloc on s’està produint la precipitació i ho podran fer a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #meteocatpedra, a través del correu electrònic  Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.  o a través de Whatsapp al 667 051 592.

A les imatges és necessari que indiquin el lloc on s’ha fet la fotografia, una referència de mida de la pedra que ha caigut comparant-la amb un objecte i la data i l’hora de la precipitació.  

Actualment el Servei Meteorològic de Catalunya disposa d’un ampli sistema d’anàlisi meteorològica i una extensa xarxa d’observadors a tot el territori. Amb aquest projecte es vol donar una pas més gràcies a la col·laboració ciutadana.

El director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Oriol Puig, ha explicat que disposen “de moltes eines meteorològiques que permeten conèixer l’estat de l’atmosfera en el moment en que es produeix una pedregada, però necessitem conèixer les característiques que ha produït aquesta tempesta per poder augmentar el marge de temps de predicció”.

 

Millorar les eines de diagnosi i predicció de pedra

Amb aquesta informació, es podrà millorar i validar les diferents eines de diagnosi i predicció de pedra de l’SMC.

Un dels objectius és la comparació entre les observacions de pedra i les alertes proporcionades per l’algorisme del Lightning Jump (LJ). Les alertes s’activen quan es produeix un increment sobtat de l’activitat elèctrica dins d’una tempesta.

El Lightning Jump és una eina desenvolupada pel Servei Meteorològic de Catalunya que s’utilitza per pronosticar el temps sever (pedregades, esclafits o tornados) a curt termini, entre 30 i 40 minuts.  El fet que la Xarxa de Detectors de Descàrregues Elèctriques (XDDE) de l’SMC sigui una de les poques xarxes d’Europa que detecta llamps núvol-núvol (a més dels núvol-terra) permet disposar d’alertes de pedregades amb una fiabilitat força alta.

Els Bombers de la Generalitat estrenaran demà un nou equip de protecció individual (EPI) que, a banda d’oferir noves i millors prestacions tècniques, suposarà un canvi en la imatge corporativa, passant del bordeus actual al color mostassa.

Els nous equipaments han estat repartits als 4.225 membres del Cos, que varen participar de manera molt activa en la seva tria, especialment en la fase de valoració. El contracte de renovació del nou equipament, adjudicat a l’empresa Elis Manomatic per un import de 7.803.587,66 euros, inclou també el servei de neteja, manteniment, descontaminació, emmagatzematge, traçabilitat i reparacions que siguin necessàries de totes i cadascuna de les unitats subministrades.

El nou EPI són de categoria 3; és a dir, protegeixen de perills mortals o que poden afectar seriosament la salut. Estan fets amb teixit ignífug lleuger però resistent alhora. El material emprat en la seva fabricació manté la resistència i la flexibilitat després de ser exposat a les flames. Incorpora barreges de fibres que proporcionen una alta protecció tèrmica amb un elevat nivell de confort, als usuaris, així com de durabilitat.

L’equipament, consta de pantaló, jaqueta, arnès, daga d’anella cosida i un parell de mosquetons de seguretat. La substitució dels EPI és la primera de les actuacions previstes en el Pla Integral del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, posat en marxa pel Departament d’Interior.

 

La primavera del 1938, dos anys després de l’esclat de la guerra civil, l’exèrcit franquista va arribar al mar amb l’ocupació de Vinaròs, i va dividir el territori de la República en dues parts. Catalunya va quedar aïllada i s’hi va estabilitzar una línia defensiva que seguia la frontera natural dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre: l’últim gran front de la guerra civil a Catalunya. En aquests 350 quilòmetres, entre el nord del Pallars i el delta de l’Ebre, hi va haver centenars de batalles, milers de morts i moltes històries humanes que van quedar enterrades a les trinxeres. Milers de joves hi van deixar la vida, abatuts pel foc dels morters, l’aviació i les bales.

Vuitanta anys després, els periodistes Carles Costa, Eloi Vila i Marc Juan han recorregut a peu els 350 quilòmetres d’aquest front bèl·lic per recuperar una part de la memòria d’aquells dramàtics esdeveniments. Un viatge que ha donat forma a Trinxeres, la sèrie documental que TV3 va estrenar el passat 5 de febrer a la nit. Consta de vuit capítols en els que els espectadors descobriran escenaris físics i emocionals, que es remunten a la primavera del 1938. El primer capítol va tractar la part nord del front de guerra, el Pallars. Diumenge vinent dia 12 el programa començarà dalt de la serra del Montsec i acabarà a Balaguer amb alguns dels seus testimonis. 

Trinxeres reviurà també la guerra al tram baix del front del Segre, la Batalla de l’Ebre (aquesta en dos capítols), la guerra al tram baix de l’Ebre, la guerra a Barcelona i la retirada republicana.

Dijous, 09 Febrer 2017 09:42

Maridatge de lletres i vi

Escrit per

Maridar les lletres amb el vi, això és el que pretén el projecte Biblioteques amb DO per tal de donar a conèixer el món vitivinícola del territori i d’atreure nous usuaris a aquests equipaments culturals.

El projecte ofereix un ampli programa d’activitats culturals en què, de gener a desembre, cada mes està dedicat a una regió diferent. Es pretén dinamitzar l’espai bibliotecari amb activitats i propostes culturals variades i per a tots els públics que prenen el vi com a manifestació autòctona, característica i diferenciada per subratllar que, per tal d’oferir serveis de qualitat, també les biblioteques públiques són diverses en la mesura que ho és el territori al què s’adrecen. Els objectius són atraure nous perfils de públics a les biblioteques, renovar la carta d’activitats culturals que aquestes ofereixen, ampliar la xarxa de col·laboracions i promoure la cooperació entre el sector públic i el privat.

Aquest mes de febrer el projecte se centra en la DO Costers del Segre i les biblioteques adherides ofereixen des de conferències, visites guiades, exposicions, clubs de lectura, vermuts literaris, concursos, hores del conte, recitals, entre d’altres activitats.

 

Vuit biblioteques de Lleida

Biblioteques amb DO, que arriba enguany a la seva 5a edició, compta a la demarcació de Lleida amb la participació de 8 biblioteques: Biblioteca Josep Lladonosa d’Alguaire, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa de Segre, Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera, Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer, Biblioteca Tirant lo Blanc de Belianes, Biblioteca Joan Duch de Juneda i la Biblioteca Comarcal Jaume Vila Mollerussa.

 

El projecte

La primera edició de Biblioteques amb DO va ser al 2013 i va comptar amb 25 biblioteques i des de llavors el projecte ha anat creixent: el 2015 hi van ser 48 biblioteques, que van organitzar 269 activitats que van atraure més de 13.400 participants.

Biblioteques amb DO és una iniciativa del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és possible gràcies a la implicació d’agents diversos, entre ells INCAVI  (Institut Català de la Vinya i el Vi), VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, cellers, restaurants, agricultors, enòlegs i agents de turisme, entre d’altres.

El resultat final de les dades d’ocupació xifren el nombre de turistes allotjats en establiments de turisme reglat de la demarcació de Lleida durant l’any 2016 en 1.103.963 visitants i les pernoctacions en 2.714.185, amb la qual cosa dóna una mitjana d’estada de 2,46 dies per turista que va visitar les comarques lleidatanes. Aquestes xifres situen l’increment produït l’any 2016 amb relació a l’any anterior en un 7,87% en el nombre de pernoctacions i en un 7% en el de visitants, quan es van registrar 1.031.579 visitants i es van fer 2.516.262 pernoctacions l’any 2015.

Per sectors, el major increment en el nombre de pernoctacions en relació amb l’any anterior es va produir en el dels apartaments turístics amb un 29,64% i 179.347 pernoctacions. En segon lloc es va situar el sector del càmping que va augmentar un 12,77% i va tancar amb 592.456 pernoctacions l’any 2016. En tercer lloc se situa el turisme rural amb un 10,88% més de pernoctacions que l’any anterior amb 220.130 pernoctacions i en darrer lloc els hotels que van augmentar un 4,13% en relació amb 2015 i un nombre total d’1.722.252 pernoctacions. Quant al nombre de turistes, el major increment es va produir en el sector del càmping amb un creixement d’un 15,63% més que l’any anterior, seguit del turisme rural que va augmentar el nombre de visitants un 13,63%, els apartaments turístics que van augmentar el nombre de visitants en un 15,25% i finalment el sector de l’hoteleria que va tenir un 4,07% més de visitants.

 

El millor registre del turisme estranger de tots els temps

El turisme estranger, per la seva banda, ha mantingut un any més el seu creixement fins a situar-se en el millor registre des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. En concret, el turisme internacional ha tornat a experimentar un nou creixement enguany amb relació a l’any 2015 d’un 13% en el nombre de pernoctacions i un 5,8% en la xifra de visitants, de tal manera que el resultat de l’any 2016 pel que fa al turisme estranger és el millor de tots els temps en l’àmbit turístic a la demarcació de Lleida.

Les comarques de Ponent van rebre l’any 2016 un total de 167.543 turistes estrangers, els quals van efectuar 424.350 pernoctacions i van representar el 15,63% del volum total de pernoctacions i el 15,18% de visitants que es van dur a terme a la demarcació lleidatana. L’any 2015 la xifra de turistes estrangers es va situar en 158.359 i les pernoctacions que van fer van ser 375.574.

Les dades de l'INE recullen el volum de turistes i el nombre de pernoctacions que va rebre la demarcació de Lleida als establiments de turisme reglat, com els hotels, el turisme rural, els càmpings i els apartaments turístics, amb 49.505 places en total. En canvi, no s'ha quantificat en aquestes xifres el nombre de visitants i de pernoctacions que es van fer durant l'any 2016 en altres modalitats d'allotjament com els refugis, els albergs i les cases de colònies, que sumen altres 9.000 places. D'altra banda, tampoc no s'hi recullen els turistes que es van allotjar en cases de familiars i d'amics ni en segones residències pròpies, que representen una xifra al voltant de 146.000 places i que donen un total de 205.000 places turístiques a Lleida.

L’increment més gran de visitants, com també del nombre de pernoctacions durant el 2016, va tenir lloc durant els mesos d'estiu, quan les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida van tenir un comportament molt bo amb un increment d’un 12,7% en el nombre de viatgers i d’un 11,40% en la xifra de pernoctacions respecte al mateix període de l’any 2015 en els establiments de turisme reglat.

Aquest increment del nombre de turistes que l’any 2016 van visitar les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida també ha comportat en termes generals un augment en el volum de visites que s’han generat en els diferents equipaments culturals, com també en una major contractació d’activitats de l’àmbit turístic a la demarcació lleidatana.

El resultat de les dades del 2016 representen el millor registre dels darrers vuit anys a les comarques de Lleida. Les dades del 2016 també són millors pel que fa als visitants dels anys 2007 i 2008, quan es va arribar a la xifra d’1.090.000 turistes. En canvi, les xifres de pernoctacions  es van situar a la ratlla dels 2.800.000.

Pàgina 5 de 23