Catalunya

Catalunya (313)

Les comarques de Lleida han registrat aquest dimecres 14 de juny tres incendis agrícoles. El primer a les 11:13 hores al terme municipal de Juncosa. L’incendi ha afectat 3.500 metres a la partida els Estinclars. A les 11.37 hores, un altre incendi ha afectat 4,8 hectàrees de vegetació agrícola a Torrefeta i Florejacs, prop del castell de les Sitges, mentre que a Oliola, amb avís a les 12.19 hores, s’han cremat 42 hectàrees de vegetació (38 de vegetació agrícola i 4 de bosc d’alzines i matoll). La causa dels incendis de Torrefeta i Florejacs i Oliola, confirmades pels Agents Rurals, ha estat una màquina embaladora de palla.

El conseller d’interior, Jordi Jané, recomana “tenir molta cura perquè en aquesta situació el risc de patir incendis augmenta”. El conseller destaca que “les temperatures han arribat als 37 graus a Alfarràs. L’onada de calor durarà dos dies més per  tant s’han d’extremar les mesures de precaució, fer cas dels consells de seguretat que donem per aquets episodis de calor, sobretot per la gent gran i els infants, és a dir les persones vulnerables”.  El conseller ha explicat que hi ha 33 comarques en alerta de calor i que, atès l’elevat nombre de serveis per foc atesos pels Bombers de la Generalitat, “podem dir sense equivocar-nos que la campanya forestal d’incendis ja ha començat i amb aquestes temperatures el risc augmenta”.

Una representació d’alcaldes del territori s’han reunit avui a la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Lleida amb la directora de l’Escola Catalana de l’Esport (ECE), Gemma Vilaró, per tal de demanar-li una solució urgent al tema de la contractació de socorristes per poder obrir les seves piscines municipals aquest estiu.

Els alcaldes han informat de la impossibilitat, per part dels socorristes que hi ha a les comarques, de complir l’actual normativa per la titulació i els requisits per accedir a les esmentades places fet que fa inviable la seva incorporació a aquestes places i obliga els ajuntaments a la contractació de professionals d’altres contrades i de fora de Catalunya. Alhora, han denunciat l’especulació salarial que s’està detectant en el sector ja que davant de la manca de professionals s’estan apujant els preus de les hores en aquest servei, fet al qual cal afegir l’obligatorietat d’haver de sufragar els costos de l’allotjament dels mateixos a la localitat per fer més atractives aquestes places.

Davant de la manca de solucions aportades per la directora de l’ECE, el portaveu del grup d’Esquerra Republicana a la Diputació de Lleida i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, ha exigit una reunió urgent amb el director general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, i, en el cas de que en un termini de 48 hores no es concedeixi una moratòria en l’aplicació de la normativa vigent o es permeti el reconeixement dels currículums posteriors a 2015 dels candidats a socorrista, han mostrat la seva ferma determinació de lliurar les claus de les seves piscines municipals a la Direcció General de l’Esport per tal que sigui aquest organisme qui es responsabilitzi de l’obertura i la gestió d’aquests equipaments.

 

 

Dilluns, 12 Juny 2017 17:09

Mor un motorista alemany en un accident a Guixers

Escrit per

Un motorista de nacionalitat alemanya ha mort aquest dilluns al migdia en un accident al punt quilomètric 25,4 de l’LV4241 a Guixers (Solsonès). 

Per causes que encara s’estan investigant, hi ha hagut una sortida de via d’una motocicleta. A causa del sinistre, el conductor i únic ocupant del vehicle de dues rodes ha resultat mort. 

Arran de la incidència, s’han activat quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat, una ambulància i l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). 

Aquest és el sisè motorista mort a les carreteres lleidatanes durant aquest 2017 després que ahir un jove de Cervera de 35 anys va morir en un altre accident a la C-13, al seu pas per Castell de Mur (Pallars Jussà)

 

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat aquest matí, durant la seva visita a Aitona, que aquest mes de juny sortirà publicada la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra. “Feia més de 6 anys que no es convocaven noves places de Mossos d’Esquadra i, en la situació en la que estem actualment, són del tot imprescindibles”, ha dit. Jané ha recordat que “preveiem fer-ne de noves els propers anys, el nostre objectiu és arribar a 18.300 agents”.

Durant la visita, el conseller s’ha reunit amb els alcaldes del Baix Segrià amb els que ha tractat temes de seguretat. Jané ha explicat que “els fets delinqüencials a Aitona s’han reduït un 18% l’últim any i s’ha incrementat el patrullatge un 13%”, i ha destacat que “tenir una oficina dels Mossos d’Esquadra al municipi és positiu, però encara ho és més que els Mossos estiguin al carrer, que hi hagi presència policial”.

El titular d’Interior també ha aprofitat per posar en valor la tasca de la pagesia “tot el suport al sector, la pagesia l’hem de cuidar i molt, és un sector de riquesa i estabilitat pel país”.

Després de la reunió, Jané ha visitat l’oficina temporal dels Mossos d’Esquadra a Aitona.

A la reunió també hi ha assistit el delegat territorial del Govern a Lleida, Ramon Farré, la directora dels serveis Territorials d’Interior a Lleida, Montserrat Messeguer, i el comissari cap de la Regió Policial Ponent, Xavier Monclús, entre d’altres autoritats.

L'escola Marinada de Vilanova de Bellpuig s'ha endut un dels dos premis de la tercera edició del concurs Apilo XII, que promou la recollida selectiva de piles entre la comunitat educativa, en convertir-se en el centre que més piles ha recollit de manera selectiva a tot Catalunya. Així, ha estat distingida amb 2.500 euros, per haver aconseguit reunir 2.291 kg de piles fins al 18 d’abril.

L’altre centre que ha aconseguit el màxim guardó, amb 2.500 euros de premi, és l’escola Els Set Focs, de Bellaguarda, amb 82,23 kg de piles recollits per alumne, la xifra més alta arreu del territori.

També ha estat distingida l’escola Mare de Déu de Montserrat d’Albagés, la segona que més kg de piles ha recollit per alumne, amb 61,61 kg. El centre s’ha endut un premi de 1.500 euros. 

La campanya Apilo XII ha registrat en la seva tercera edició un rècord de recollida de piles i carregadors, amb 69.323 kg en total, enfront dels 36.053 kg del 2016 i 66.074 kg del 2015.

Enguany, més de 900 escoles d’arreu de Catalunya han participat en aquesta iniciativa, organitzada des del 2015 per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els sistemes integrats de gestió Ecopilas, ERP, UNIBAT i ECOLEC, per sensibilitzar i promoure la recollida selectiva de bateries entre els escolars.

Concretament, del total de les 902 escoles inscrites, 531 són de Barcelona, 120 de Girona, 109 de Lleida i 142 de Tarragona. Així, gairebé s’ha doblat el nombre de centres participants respecte de la passada edició, amb 497 escoles inscrites.

 

Mes de 1.000 tones de piles recollides el 2016

El concurs va néixer amb la voluntat de contribuir al compliment de la normativa europea, que estableix que a partir de l’any 2015 un 45% de les piles i acumuladors portàtils que surten al mercat s’han de recollir selectivament.

Les últimes dades de recollida selectiva de piles, corresponents al 2016, mostren un augment de les tones de piles separades respecte anys anteriors. Així, el 2016 es van recollir a Catalunya 1.028 tones de piles, mentre que el 2015 van ser 904 tones i el 2014, 781 tones. Per tant, l’índex de recollida de piles assolit l’any passat arriba al 54%, per sobre del que estableix la normativa vigent de cara al 2020 (un índex del 50%).

Cal tenir en compte que el 2016 ha disminuït la venda de piles a Catalunya en un 6%, passant de 2.015  tones venudes el 2015 a 1.900 tones el 2016.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha demanat disculpes als pares i mares que s’hagin sentit dolguts per la glossa dominical del passat 21 de maig, en què deia que l’homosexualitat pot estar vinculada amb l’absència de la figura paterna.

En una carta publicada aquest dijous, Novell assegura que “no he cercat d’ofendre a ningú” i reconeix haver rebut trucades i cartes de pares i mares. Tot i això, el bisbe de Solsona assegura que “jo no vinculava ni exclusivament ni directament l’homosexualitat i l’absència de la figura paterna”. Afegeix també que “no he discriminat a ningú ni he lesionat cap dret personal. Són falses les acusacions d’homofòbia que m’han adreçat. Estic absolutament convençut, com diu l’Església, que tota persona és digna de respecte sigui quina sigui la seva raça, nacionalitat, religió i tendència sexual”.

Finalment, Novell adverteix que “no m’estaré de defensar el dret dels pastors de l’església a ensenyar la doctrina catòlica. (...). Per això, que ningú dubti que continuaré presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se’n deriven”.

Aquesta carta ha sortit publicada dies després que unes 150 persones es manifestessin a Tàrrega contra les declaracions del bisbe de Solsona i aquest hagués de sortit escortat de l’església de Santa Maria de l’Alba i després que el ple de la Paeria de Cervera aprovés una moció de l’alcalde declarant a Xavier Novell persona ‘non’ grata. La moció va prosperar amb 5 vots a favor (3 de PDCAT, 1 de la CUP i 1 del regidor no adscrit), 6 abstencions i 2 vots en contra d’ERC. 

 

NOTA D’ACLARIMENT DE MONS. XAVIER NOVELL, BISBE DE SOLSONA

La meva glossa del passat dia 21 de maig ha suscitat un seguit de comunicats, reprovacions i manifestacions contràries a les meves paraules. Molts m’han demanat que rectifiqués el contingut del meu escrit. Al mateix temps, molts fidels m’han animat a mantenir-me ferm contra aquesta persecució.

No he parlat fins ara perquè no veig res a rectificar ni m’han atemorit les amenaces polítiques. Motiva aquesta nota la inquietud de consciència per si algú s’ha sentit ferit o culpabilitzat per les meves paraules i la insistència d’alguns a considerar el meu silenci perjudicial per a la convivència social i per a l’Església.

En aquesta nota, que serà publicada al Full Diocesà del diumenge 11 de juny, i que ara divulgo, em sento amb la llibertat i la responsabilitat d’afirmar que:

1.- No he cercat d’ofendre a ningú, però demano disculpes als pares i mares que s’hagin sentit dolguts. He rebut trucades i cartes d’alguns d’ells i lamento que s’hagin sentit jutjats per la meva pregunta. Així mateix he agraït a aquells que han entès de forma correcta que jo no vinculava ni exclusivament ni directament l’homosexualitat i l’absència de la figura paterna. No em costa reconèixer que hagués estat un encert afegir allò que el Sant Pare diu a Amoris Laetitia 250: “Amb els Pares Sinodals, he pres en consideració la situació de les famílies que viuen l’experiència de tenir en el seu si persones amb tendències homosexuals, una experiència gens fàcil ni per als pares ni per als seus fills”.

 2.- No he discriminat a ningú ni he lesionat cap dret personal. Són falses les acusacions d’homofòbia que m’han adreçat. Estic absolutament convençut, com diu l’Església, que tota persona és digna de respecte sigui quina sigui la seva raça, nacionalitat, religió i tendència sexual. Faig meu també allò que continua dient el Papa Francesc a AL 250: “Per això, desitgem primer de tot reiterar que tota persona, independentment de la seva tendència sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, procurant evitar «tot signe de discriminació injusta», i particularment qualsevol forma d’agressió i violència”.

3.- No és la meva intenció mantenir un conflicte obert amb els partidaris de la ideologia de gènere, però no m’estaré de defensar el dret dels pastors de l’Església a ensenyar la doctrina catòlica, emparats en la llibertat d’expressió i la llibertat religiosa. Per això, que ningú dubti que continuaré presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se’n deriven.

 

Creu Roja Lleida ha signat aquest matí un conveni de col.laboració amb l’empresa Fruits de Ponent perquè es faci càrrec de l’entrada d’aliments i l’emmagatzematge dels aliments que arriben a través del Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més desafavorides. Es tracta d’un programa l’objectiu del qual és promoure la cohesió social, reforçar la inclusió social i per tant, contribuir a assolir l’objectiu d’eradicar la pobresa del Unió.

Fruits de Ponent s’encarrega des del 22 de maig i fins al 2 de juny de rebre els aliments i emmagatzemar-los a les seves instal.lacions. Els productes rebuts són de conservació a temperatura ambient i amb necessitat d’ubicació en prestatgeries. A partir del 5 de juny les entitats encarregades de distribuir els productes rebuts podran demanar les comandes. El personal de Creu Roja prepararà aquests lots.

Els aliments es distribuiran, de manera gratuïta, entre les persones més desfavorides, a través de les OAR (organitzacions acollides de repartiment) que a Ponent són 27. D’entre elles destaquen Caritas de Tàrrega i Solsona, Consells Comarcals de la Noguera, Garrigues, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell, Segarra, Urgell i Solsonès i alguns ajuntaments de municipis de la província.

Per persones desfavorides s’entén que són individus, famílies, llars o grups que es troben en situació de pobresa econòmica, així com les persones sense llar i altres persones en situació d’especial vulnerabilitat social.

Aquesta circumstància es determina mitjançant un informe dels serveis socials públics o per treballadors socials o professionals d’entitats especialitzades. 

La Generalitat ha iniciat avui, amb la instal·lació dels primers enregistradors, el procés d’auditoria de la xarxa de distribució elèctrica de la província de Lleida, que ha de servir per comprovar la qualitat del subministrament de la zona i determinar si és necessari realitzar millores en aquesta infraestructura. L’actuació dóna resposta a la demanda dels alcaldes de la demarcació, que en les darreres setmanes havien denunciat l’elevat nombre de microtalls que patia la zona i havien reivindicat la necessitat de millorar-hi el subministrament elèctric.

En total, la Generalitat instal·larà enregistradors durant una setmana a nou punts de la xarxa lleidatana d’Endesa, que s’han escollit amb la col·laboració d’alcaldes i agents econòmics de la zona. El director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, ha explicat que aquestes màquines mesuraran tant la continuïtat com la qualitat del servei, i permetran “determinar si l’origen dels problemes que afecten les empreses i els ciutadans de Lleida són conseqüència de l’estat de la xarxa o no; a partir d’aquí, podrem començar a treballar per solucionar-los”. Palacín ha assistit a la col·locació del primer enregistrador  acompanyat pel director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a Lleida, Ramon Alturo.

Igualment, la Generalitat ha encarregat la verificació dels enregistradors que Endesa té col·locats en la seva pròpia xarxa i l’anàlisi dels resultats que hagin obtingut en un període de dos mesos. Aquesta mesura contribuirà a disposar de més dades per tal d’ampliar l’abast de l’estudi i obtenir un diagnòstic més acurat del funcionament de la xarxa de distribució de Lleida. A més dels microtalls, els enregistradors permeten mesurar altres magnituds relacionades amb la qualitat del subministrament elèctric, com ara els sots de tensió o els harmònics, entre d’altres.

El procés d’auditoria de la xarxa de distribució elèctrica de Lleida es completarà amb la realització d’un estudi sobre l’estat de la xarxa en l’interior d’alguns municipis de la demarcació de Lleida. Aquesta anàlisi ha d’aportar informació sobre les causes dels problemes en el subministrament que han denunciat els alcaldes. 

La combinació totes aquestes actuacions donarà com a resultat una descripció de l’estat de la infraestructura de distribució elèctrica a la demarcació de Lleida, i facilitarà la identificació d’aquelles mesures necessàries per corregir els defectes que es puguin detectar. En aquest sentit, Palacín ha recordat que l’informe favorable del pla d’inversió d’Endesa per part de la Generalitat “està condicionat als resultats d’aquests estudis i a l’execució de les actuacions que se’n derivin, i també a la reparació dels danys efectuats per les nevades dels dies 24 i 25 de març”.

 

Una performance de dansa al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha servit per escenificar avui la presentació de les activitats per commemorar el Dia Internacional dels Museus (DIM17), un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) que se celebra anualment el 18 de maig.

L’edició d’enguany de l’ICOM té com a lema: 'Museus i històries punyents: Dir allò que no es pot explicar als museus', i enllaçant amb aquesta temàtica, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha presentat avui la seva campanya pròpia: Conflictes bèl·lics i migracions. Memòries ferides i reconciliació. Entre el 18 i el 21 de maig, els diferents equipaments de la xarxa exposaran objectes relacionats amb els conflictes bèl·lics al llarg de la història, i acolliran un cicle de conferències i documentals que posarà en relleu els conflictes actuals i el problema dels refugiats. 

Els equipaments han donat a conèixer les 23 activitats que acolliran durant tota la setmana. Xerrades, un cicle de conferències i documentals sobre els conflictes actuals i els seus devastadors efectes sobre el territori, el patrimoni i les persones que els pateixen són algunes de les activitats previstes. Totes elles responen al tema ‘Dir allò que no es pot explicar als museus’.

Coincidint amb el Dia Internacional, els dies 19 i 20 els museus se sumen a la commemoració de la Nit dels Museus amb diferents activitats, que combinen les visites a les exposicions amb dansa, música, teatre o tastos de productes. 

 

Objectes, com a testimonis de conflictes

Els objectes que exposaran els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, vinculats als conflictes bèl·lics, serviran per representar la memòria i les migracions. Aquests, juntament amb els documents i les peces d’art, simbolitzen els efectes de les guerres sobre la cultura i el patrimoni.

Així, el Museu de la Noguera de Balaguer exposarà un radi humà amb una punta de fletxa de sílex clavada (2500-1300 BC), trobat al jaciment sepulcral del Forat de Conqueta de les Avellanes-Santa Linya; el Comarcal de Cervera, fragments de metralla d’una de les 70 bombes que es van llançar durant el bombardeig aeri del 3 de desembre de 1938 a la capital de la Segarra; L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un conjunt de llibretes, contes i altre material escolar que vol expressar la mira­da infantil durant la Guerra Civil espanyola; el Museu de Guissona, 3 puntes de fletxes i 2 projec­tils per ser llançats amb fona (armes trobades a les excavacions de la ciutat romana de Iesso); el Museu de la Conca Dellà, un fragment de mànec de simpulum o cullerot per servir vi que portaven els soldats romans (segle I dC).

El Museu de Lleida presentarà un recorregut per cinc obres del museu, des d’armament ibèric fins a l’obra de Guinovart, que simbolitzen diferents conflictes bèl·lics al llarg de la història; el Museu de la Val d’Aran, bales de plom i restes de bombes de fragmentació de ferro emprades en la destrucció de Castèth Leon (1719); el Museu d’Art Jaume Morera, Volumetria I de Leandre Cristòfol, que exemplifica el retorn a l’escultura no figurativa que va desenvolupar entre la II República i el final de la Guerra Civil; el Museu Diocesà de l’Urgell, un calze i patena circular amb decoració central amb la representació de la mà de Déu, procedents de Núria, que van viatjar a l’exili juntament amb la Mare de Déu de Núria (segle XIII); el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un finestral romànic del campanar de la Catedral de Solsona, un dels pocs elements que es conserven de la primitiva església de Santa Maria de Solsona i que ha estat testimoni de la Guerra del Francès (1810) i el Museu Comarcal de l’Urgell, un ganivet amb pom d’anella, vinculat a la tragèdia del Call de Tàrrega (1348).

 

Més de 20 d’activitats pel Dia Internacional dels Museus

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, formada pel Museu de la Noguera de Balaguer, el Comarcal de Cervera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu, el Museu de Guissona, el Museu de Conca Dellà d’Isona, el Museu de Lleida, el Jaume Morera de Lleida, el Diocesà de l’Urgell de la Seu d’Urgell, el Diocesà i Comarcal de Solsona, el Comarcal de l’Urgell de Tàrrega i el Musèu Dera Val d’Aran de Vielha, s’afegeix a la celebració del Dia Internacional dels Museus, un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM), que se celebra anualment el 18 de maig, i que enguany comptarà amb més d’una vintena d’activitats. A més, coincidint amb el Dia Internacional, que se celebra el dia 18, els equipaments faran una jornada de portes obertes amb entrades gratuïtes.

 

 

L’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) posarà en marxa aquesta primavera el nou programa d’inserció laboral ‘Ponent Ocupació’ a les comarques del Segrià, la Noguera i l’Urgell, adreçat a persones de 30 a 54 anys, amb o sense discapacitat, que són aturats de llarga durada (porten més d’un any a l’atur), per impulsar-les en la seva recerca de feina. L’objectiu de la iniciativa és atendre 126 persones i aconseguir que com a mínim el 15% trobi feina. El projecte, que es desenvoluparà del 22 de maig al 21 de març de 2018 i que manté la preinscripció oberta, és promogut per el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social en el marc dels anomenats programes integrals.

A diferència d'altres programes, aquest nou projecte és específic pels aturats de llarga durada i oferirà un acompanyament individualitzat per reforçar les competències personals i la motivació a l’hora d’assolir un impuls personal real per trobar feina.

Com a aspecte innovador, cal dir que les persones rebran una compensació econòmica de fins a 10 euros per dia (fins a un màxim de 150 euros mensuals), si assisteixen als tallers o a les formacions tecnicoprofessionals, al curs tècnic professional (de 40 hores a la Noguera i l’Urgell i de 80 hores al Segrià) i les pràctiques a les empreses marcades com a subvencionables.

Segons dades de l’Observatori de Treball de la Generalitat, la taxa d’atur a la demarcació de Lleida és de l’11%. Actualment hi ha 23.584 persones sense feina, de les quals 8.092 (el 34%) són aturats de llarga durada, és a dir, que porten més de 12 mesos a l’atur. L’atur de llarga durada a Lleida afecta principalment a les dones (el 60% del total), els majors de 45 anys (el 73%), les persones amb un nivell de formació d’educació general, provinents del sector serveis i amb un perfil d’ocupacions elementals. 

 

Pàgina 4 de 23