Catalunya

Catalunya (363)

L’Associació Leader de Ponent ha repartit aquest 2016 un total de 763.660,34 euros a 27 projectes per tal d’impulsar l’activitat econòmica a l’àmbit rural i garantir l’equilibri territorial. Concretament, 12 projectes a les Garrigues, 9 a l’Urgell, 5 al Pla d’Urgell i 1 al Segrià sud.

El 41% dels projectes subvencionats, un total de 10, pertanyen a l’eix de no agroalimentaris i el 59% restant a l’àmbit de la transformació i /o comercialització de productes agroalimentaris.

Durant aquest dies l’entitat està immersa en la segona convocatòria d’ajuts Leader de l’any 2016 la qual romandrà oberta fins al 16 de gener de 2017. Com a novetat, totes les sol·licituds s’han de presentar telemàticament. Els interessats poden trobar tota la informació a la pàgina web www.leaderponent.cat.

Els ajuts Leader són cofinançats en un 57% pel Departament d’Agricultura de la Generalitat i en un 43% pels fons europeus Feader.

Prop de 40 representants d’Ajuntaments, Consells Comarcals, Cambres de Comerç  i Diputacions dels territoris de Lleida i Osca han pres aquest divendres un acord unànime i sense precedents per reclamar de manera conjunta al Ministeri de Foment major seguretat a la N-230 i celeritat en les obres de la futura autovia A-14. Denuncien que en 9 anys només s’han executat 19 quilòmetres i recorden els més de 400 accidents acumulats des de l’any 2010. 

La denúncia, impulsada per les Diputacions de Lleida i d’Osca, tindrà una comissió de seguiment, mocions en les institucions sotasignats d’un manifest i una petició de reunió urgent amb el Ministre de Foment. Consideren imprescindible que mentre finalitzin els projectes i estudis informatius i s’executin les obres corresponents, el Govern espanyol destini els fons necessaris per a l’increment de les mesures de seguretat a la carretera actual, especialment als trams de major sinistralitat.

L’objectiu és evitar situacions com la del passat 28 de novembre, quan l’accident d’un camió que va bolcar a l’altura de Sopeira va obligar a tallar la carretera N-230 durant 14 hores. Una incidència més en un carretera que porta anys aixecant queixes dels municipis afectats pel seu pas.

Per això, la Diputació de Lleida i d’Osca van iniciar fa mesos converses per constituir un front comú, que s’ha materialitzat aquest divendres, un cop constituït el govern de Madrid que n’és la administració competent.

“Exigirem que agilitzin els estudis informatius, els projectes i les actuacions perquè la carretera avanci amb molta més celeritat, no podem acceptar que en 9 anys només s’hagin construït 19 kilòmetres de l’autovia A-14 entre Lleida i Rosselló”, ha indicat el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

Per la seva part, el president de la Diputació d’Osca, Miguel Gracia, ha qualificat la trobada de molt positiva i ha coincidit amb el president Reñé en la necessitat d’augmentar la seguretat de la carretera i d’avançar amb l’autovia.

“Garantir la seguretat és fonamental i el més immediat, ja que és el principal problema que pateixen els ciutadans del territori”, ha indicat Gracia.

La reunió ha comptat amb la participació d’alcaldes d’ajuntaments lleidatans afectats per aquesta carretera: Lleida, Rosselló, Alguaire, Almenar, el Pont de Suert, Vilaller, Bossòst, així com el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, i el president del Gremi d’Hostaleria de la Val d’Aran, Ambròs Barberà.

De la part de la Diputació d’Osca han assistit representants de la Comarca de la Ribagorza, de la Comarca de La Litera, dels municipis de Tolva, Arén, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Benabarre, Viacamp i Litera, Camporrells, Baells, Baldellou i Castillonroy, a més del president de la Cambra de Comerç d’Osca, Manuel Rodríguez.

La N-230 té una longitud total de 188 km entre Lleida i la frontera francesa i suporta (segons les dades oficials del MFOM) una IMD (2014) a l’altura del Pont de Suert de 4.628 vehicles/dia, dels quals el 12% corresponen a vehicles pesants (camions o tràilers), és a dir, 555 camions/dia.

Maials acollirà aquest cap de setmana la 19a edició de la Fira de l'Oli Verd amb l'organització de diferents activitats relacionades amb el seu producte estrella, l’oli d’oliva extra verge, amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa del seu poble i promocionar la venda d’aquest excel·lent producte de qualitat.

Aquesta fira totalment consolidada és una de les més importants de les terres lleidatanes. Així mateix, és la primera del calendari, l’oli verd surt de les primeres premsades de la cooperativa, i dóna el tret de sortida a la campanya de venda i comercialització de l’oli d’oliva extra verge.

El diputat Enric Mir ha destacat la varietat i la qualitat de l‘oli que s’elabora a les cooperatives lleidatanes, fent especial referència a aquesta fira de Maials com una excel·lent mostra d’aquest producte de qualitat, l‘oli verd extra.

L’alcalde de Maials, David Masot, ha declarat que l’Ajuntament pretén que els visitants vinguin a conèixer el poble, els seus racons i l’entorn rural, alhora que comprin ampolles d’oli de la cooperativa. També s’han organitzat altres activitats paral·leles com les visites guiades per la vila closa i al Museu de Cal Cabalesila, un museu d’estris antics agrícoles.

També està prevista la participació d’un centenar d’expositors de productes locals i artesans i han avançat que s’ha organitzat la primera cursa d’orientació per a totes les edats. S’hi podrà participar en una cursa corrent per dins del poble o bé en una cursa amb bicicleta pel terme.

Amb la voluntat que els visitants puguin tastar l’oli verd, la cooperativa organitza, cada any, un esmorzar popular i obre les seves portes a tothom per tal d’explicar el procés i funcionament d’elaboració de l’oli. També aquest any, s’ha preparat un tast tècnic d’oli verge extra per explicar la metodologia del tast. 

En l’edició d’enguany, destaquen algunes novetats, com l’organització de dos tallers de cuina. Per una banda, dissabte a les 5 de la tarda, es faran demostracions gastronòmiques amb oli d’oliva verge extra a càrrec del professor de l’Escola d’Hoteleria de Lleida i xef de l’Aula Gastronòmica, Lluís Bonillo. I per altra banda, el diumenge tindrà lloc un taller pràctic d’esferificació d’oli a càrrec del prestigiós cuiner, Gabriel Jové, del restaurant Cal Xirricló de Balaguer. 

Dissabte la inauguració anirà a càrrec de l’expresident de la Generalitat de Catalunya i president del PDECat, Artur Mas. I diumenge es presentarà el projecte Camins de l’or líquid i serà investit Amic de l‘Oli 2016 l’expresident de la DOP les Garrigues, Joan Segura.  

Segons ha declarat el president de la cooperativa de Maials, Josep Segura, aquest any, la collita d’olives, degut a la climatologia i la sequera, serà menor. En els camps de secà s’ha perdut gairebé la totalitat de la  producció. En canvi, gràcies al reg de suport, que dóna estabilitat a la producció i qualitat, aquest any s’estima produir gairebé un milió de quilos d’oli.

En l’edició de l’any passat, es van vendre uns 16.000 litres d’oli. Aquest any s’espera poder igualar aquestes xifres.

La Diputació de Lleida iniciarà aquest 2017 la major actuació econòmica que ha fet la institució en els darrers anys en favor del món local i l’economia de Lleida. El president de l’ens, Joan Reñé, té clar que és el moment de revertir l’esforç estratègic de gestió que ha permès rebaixar l’endeutament en prop d’un 64% respecte el 2011. Concretament, l’endeutament de la Diputació de Lleida ha passat del 103% al 39,10%, una referència històrica, que permet ara l’obtenció de crèdit i mantenir alhora l’endeutament al voltant del 60%, per sota del 75% màxim que estableix la llei.

L’equip de govern ha preparat un projecte de pressupost consolidat superior de 112.951.587,48 €, 9,2 M € més que l’actual, que integren part d’un nou pla extraordinari de 30 M € extra per als exercicis 2017 i 2018. 

En el transcurs de la roda de premsa, Reñé ha explicat que la Diputació de Lleida va prendre el compromís l’any 2011 de reduir l’alt nivell d’endeutament i ha afegit que un cop assolit l’objectiu ara és el moment de plantejar majors disponibilitats. “La institució ha fet un esforç amb contundència aquests darrers anys per fer possible que reduint el nivell d’endeutament puguem posar a disposició dels ajuntaments i del territori 30M€”, ha afirmat.

Reñé espera que el pressupost tingui el suport de tots els grups perquè contempla una aportació directa al món local de 43,5M€ (superior als 40M€ del 2016), on destaquen el nou Pla d’Arrendaments i Subministraments Locals (1,8M€); ajuts per a llars d’infants i transport escolar no obligatori (3,5M€); Pla d’Inversions Locals (1,5M€); el Pla de Camins (1,4M€), entre altres plans destinats a Salut Pública; a la finalització dels edificis pels estudis de Veterinària al Campus d’ETSEA a Lleida i Torrelameu (3M€) així com també al finançament de les diferents inversions presentades als fons europeus i que generaran economia al territori.

El projecte de pressupost 2017 serà sotmès a aprovació el pròxim ple de la Diputació, que serà dijous 24 de novembre.

En la proposta de pressupost, l’aportació als patronats i fundacions s’incrementa en més d’un 10% de mitjana. L’IEI –que celebrarà el 75è aniversari al 2017- té consignats 6 M € (Any Gaspar de Portolà; Any Granados i rehabilitació dependències, principals projectes); el Patronat de Turisme Ara Lleida prop de 3,7 M € (internacionalització i promoció, grans eixos per al 2017) i el Patronat de Promoció Econòmica 2,2 M € (Pacte d’Alcaldes i gestió de fons comunitaris i projectes estratègics de competitivitat com a eixos destacats).

La institució manté en el pressupost les partides per actuacions extraordinàries i d’urgència que han permès atendre al llarg de l’any diferents eventualitats dels ajuntaments i els consells comarcals. Al llarg de l’any s’han rebut 210 alcaldes. 

 

La Diputació de Lleida vol contribuir a difondre l’obra més singular de Manuel de Pedrolo mitjançant l’edició de la que és la primera traducció a l’anglès de l’obra Mecanoscrit del Segon Origen. A través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), la Diputació ha editat un únic volum que inclou les tres llengües (català, castellà i anglès) i que ha estat presentat aquest dijous a Lleida. 

Durant la roda de premsa, Reñé ha destacat que Pedrolo ha estat un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània i un escriptor de referència per a moltes generacions. L’ha qualificat d’escriptor “incòmode per a molta gent”, ja que les seves “profundes conviccions ideològiques removien consciències i despertaven moltes prevencions en diferents àmbits del poder i la intel·lectualitat”.

Reñé ha explicat que arran de la celebració l’any passat del 25è aniversari del seu traspàs, la Diputació de Lleida participa de diversos projectes relacionats amb el personatge i la seva obra, com la pel·lícula Segon origen, de Carles Porta, que va comptar amb el patrocini de la Diputació de Lleida a través de la marca Ara Lleida o la publicació trilingüe del Mecanoscrit que s’ha presentat aquest dijous. 

L’edició del llibre és de l’IEI i la iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Pedrolo, del Grup 62 (que ha cedit els drets a l'IEI), de l’Eurocon i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

La publicació trilingüe aplega l’edició original en català més la traducció al castellà, i incorpora, per primera vegada, la de l’anglès, l’autora de la qual ha estat la professora de Literatura Anglesa i Estudis Culturals a la UAB, Sara Martín Alegre.

El volum té una tirada de 1.000 exemplars i inclou també una semblança sobre l’autor que escriu Antoni Munné. Aquests exemplars seran distribuïts entre els assistents al Congrés internacional de literatura fantàstica i ciència ficció (Eurocon) i també a biblioteques i centres educatius de Catalunya.

El Mecanoscrit del Segon Origen es va publicar l’any 1974 per Edicions 62 i va tenir molt ressò internacional des del primer dia de la seva aparició. Ha estat traduït al castellà, l’any 1984; a l’èuscar i al gallec, el 1989; al neerlandès, el 1986; al francès, el 1993; al romanès, l’any 2000; al portuguès, el 2004 i a l’italià, el 2011.

 

Les comarques de Lleida tancaran demà el pont de Tots Sants amb uns resultats d’ocupació turística molt satisfactoris, d’acord amb les previsions fetes pel Patronat de Turisme. Les comarques pirinenques són les que han registrat els millors resultats.

La mitjana d’ocupació a les zones turístiques de les comarques de Lleida en els establiments d’hoteleria, turisme rural i bungalous (sector del càmping), se situa al voltant del 75% i confirma les previsions fetes pel Patronat de Turisme. Aquest bon nivell d’ocupació ha generat més de 60.000 pernoctacions en el conjunt de la demarcació de Lleida en els establiments de turisme reglat, al marge de les segones residències.

La bona climatologia i la gran varietat d’activitats que els visitants han pogut gaudir durant aquest quatre dies de pont han contribuït a aquest resultats positius. La bona ocupació turística també ha repercutit de forma favorable en la contractació de serveis turístics, visites guiades, activitats relacionades amb el turisme actiu, de restauració i del comerç en general. Per la seva banda, les segones residències també han tingut força activitat en el decurs d’aquests dies de pont. Les zones turístiques de les comarques de Lleida s’han vist força concorregudes de públic durant tots aquests dies de pont.

Els representants dels diferents sectors d’allotjament turístic de les comarques de Lleida i el mateix Patronat de Turisme manifesten la seva satisfacció per aquests resultats.

Per sectors, els establiments d'hoteleria de les comarques del Pirineu que resten oberts per aquestes dates (un 60% de l’oferta) han tingut una mitjana d’ocupació situada al voltant del 70%, tal i com s’havia previst inicialment. El cap de setmana l’ocupació ha estat molt alta, fins arribar en molts establiments principalment de les comarques del Pirineu a la plena ocupació. De diumenge fins a dimarts la mitjana estarà al voltant del 50%. D’altra banda també cal constatar que alguns establiments d’hoteleria de la Val d’Aran que estaven tancats per aquestes dates han obert només per atendre els clients per  aquest pont de Tots Sants.

Per la seva banda, el sector del turisme rural ha tingut tant a la zona del Pirineu com a la plana de Lleida una molt bona ocupació, la qual s’ha situat entre el 85 i el 90%, unes xifres que compleixen amb les expectatives  previstes inicialment. Finalment, el càmping ha obtingut uns resultats millor dels previstos inicialment. Les places de de bungalous han tingut una ocupació que ha oscil.lat entre el 95 % i la plena ocupació. En la modalitat d'acampada el resultat també ha estat força favorable com a resultat del bon temps. En concret es calcula que l’acampada ha tingut una ocupació mitjana entre el 40 i el 45% d’ocupació, un resultat molt satisfactori en aquesta època de l’any.

L’alcalde de Lleida i president del Patronat de la Fundació la Fira de Lleida, Àngel Ros, ha qualificat “d’èxit” el desenvolupament de la 62a Fira Agrària de Sant Miquel i del 31è Saló Eurofruit, i ha afirmat que “s’han complert les previsions, que ja eren bones atès l’augment del 15% de l’àrea d’exposició respecte a l’edició anterior fins als 74.000 m2, una xifra que representa un rècord absolut, i l’increment del nombre d’expositors directes, fins arribar a un total de 336. Quant al volum de visitants, hi ha hagut un lleuger increment respecte a altres anys assolint la xifra de 150.000 persones. El paer en cap també ha destacat el bon nivell de satisfacció dels expositors pel desenvolupament dels dos salons.

Ros ha destacat l’increment dels visitants estrangers, que es correspon a la major presència d’expositors de fora de l’àmbit estatal, en concret, procedents d’Itàlia, França, Portugal, el Regne Unit, Holanda i Alemanya. A més, enguany hi ha hagut una major presència de visitants de l’Eix Mediterrani i de la Vall de l’Ebre, dues zones amb un pes important en el sector agroalimentari. Àngel Ros també ha recordat que durant la Fira de Sant Miquel-Eurofruit s’obren molts contactes comercials entre el públic professional i les empreses expositores, que en les pròximes setmanes s’acabaran traduint en transaccions econòmiques.

D’altra banda, l’alcalde de Lleida ha dit que l’enquesta de satisfacció feta als expositors sobre el resultat econòmic de la Fira de Sant Miquel i d’Eurofruit indica que un 64% dels expositors valora els resultats de la fira com a bons; un 32% de manera molt positivament, i el restant 4% creu que han estat regulars.

En el decurs de l’acte de cloenda del saló, Ros s’ha referit també a les llotges, recordant que Mercolleida és un referent en la fixació de preus a escala internacional. El paer en cap ha remarcat “la importància que té per a nosaltres que la negociació entre els productors i la distribució tingui un marc just“, reivindicant d’aquesta manera que la legislació reconegui els mecanismes de fixació de preus en la modalitat de llotges, com fa Mercolleida. Finalment, ha defensat el paper que juguen els parcs científics, com el de Lleida, en el món de la innovació i ha fet una referència a la importància d’infraestructures de reg com el Canal de Pinyana, una obra en procés de modernització que rega 13.000 hectàrees. “Cal fer compatibles la visió mediambientalista amb la correcta gestió de l’aigua i el reg”, ha reblat.

La ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en funcions, Isabel García Tejerina, ha estat l’encarregada de clausurar la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 31a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), “dos certàmens que any rere any exhibeixen el millor del sector agroalimentari espanyol, català i lleidatà”. La ministra també ha destacat la fortalesa dels sectors agrari i ramader de Lleida i ha dit que “una part es deu a l’organització de la Fira de Sant Miquel i a la gent del territori que s’hi aboca participant-hi activament”. Finalment, García Tejerina ha remarcat que el treball dels agricultors i els ramaders lleidatans fa que aquests sectors siguin estratègics i una part molt important de l’economia agroalimentària catalana i espanyola. 

Quant a la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha remarcat que les nombroses innovacions tecnològiques presentades a la Fira de Sant Miquel responen “a la cultura de millora continua” del sector i entre els principals reptes del món agrari, “per tal que la gent jove hi vegi futur”, ha citat la internacionalització, la implementació de la societat del coneixement (TIC’s, APP’s drons, etc.) i l’adaptació al canvi climàtic.

El president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, Joan Simó, s’ha adreçat a la Ministra d’Agricultura per reivindicar la necessitat de trobar mercats alternatius per al sector porcí i fruiters després del tancament de les fronteres russes. En aquest sentit, ha demanat la col·laboració de Madrid per obrir mercats i gestionar protocols d’exportació amb països com Canadà, EE.UU., Japó, Índia, Mèxic o Sudàfrica.

Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida, ha recordat que la Fira de Sant Miquel i Eurofruit són un punt de referència dins del món agrari i un important fòrum de debat dels sectors agrícola, ramader i agroindustrial.

En el decurs de l’acte de cloenda han estat lliurats també el 45è Premi del Llibre Agrari i el 1r Premi de l’Article Tècnic Agrari i el 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. Cal recordar que Manual veterinario de la aves rapaces, obra escrita per Alfonso Bañeres de la Torre, ha obtingut el primer premi del Llibre Agrari, mentre que els dos articles tècnics guardonats han estat Tratamiento de leptospirosis y brucelosis porcina, de Lorenzo Fraile, i La moniliosis del almendro, susceptibilidad varietal en Andalucía, de A. Ollero, M. Lovera, L. F. Roca. O. Arquero i A. Trapero.

Una anivelladora de camins, presentada per l’empresa Alquileres Villalba, SL, ha estat la guanyadora del 20è Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. El segon premi ha estat per a la firma Tallers Antoni Miquel, SL per un sistema d’assistència a l’operador de carretons i el tercer guardó ha correspost a HEMAV, SL per un dron de rotor i un altre d’ala fixa.

Els veïns d’Alpicat han votat a favor del sistema de recollida d’escombraries en illes de contenidors, segons l’escrutini de la consulta convocada per l’Ajuntament entre tots els alpicatins, que es va celebrar en dos jornades, el dimecres 28 i el dijous 29 de setembre. En aquesta enquesta ciutadana tenien dret a vot tots aquells que estiguessin empadronats a Alpicat i fossin majors de 18 anys, els quals havien d’escollir entre el sistema de recollida en illes de contenidors o el sistema de recollida porta a porta.

Segons el recompte, dels 637 vots emesos, 570 foren favorables al sistema de recollida en illes de contenidors, mentre que 63 vots eren partidaris del sistema porta a porta, i 4 vots més van ser nuls. Tenien dret a vot un total de 4.953 persones, amb la qual cosa la participació fou del 12,8%.

Cal recordar que el Consell Comarcal del Segrià, que és l’encarregat d’efectuar la recollida de les deixalles, permet a cada municipi decidir quin model prefereix. És per aquest motiu que l’Ajuntament d’Alpicat havia posat en mans dels veïns i veïnes aquesta decisió, que finalment ha estat favorable al sistema de recollida en illes de contenidors.

Abans de la votació, s’havien celebrat dues sessions informatives que es van dur a terme la setmana anterior, concretament el dimarts 20 i el divendres 23, a la sala del Casal. En aquestes sessions, es va informar dels punts a favor i en contra de cadascuna de les opcions.

El projecte ‘Llegir el teatre’ engega la 4a edició amb 21 biblioteques més que la temporada passada i compta ja amb 70 centres participants (5 dels quals de Lleida: Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, Mollerussa i la Seu d’Urgell), que realitzaran clubs de lectura de textos teatrals a partir de la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i dels seus teatres locals. ‘Llegir el teatre’ és un club de clubs de lectura que ha anat multiplicant participants des que va arrencar la temporada 2013/14 amb només 13 biblioteques.

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, el TNC i Arola Editors s’han aliat per impulsar el projecte, amb la complicitat de les biblioteques públiques municipals i els teatres locals. ‘Llegir el teatre’ vol promoure la lectura de textos teatrals, per incrementar els fons sobre dramatúrgia de les biblioteques públiques i per crear espectadors amb més formació en la recepció del fet teatral.

‘Llegir el teatre’ també vol impulsar l’edició de textos teatrals, un dels gèneres amb més poca presència a les nostres impremtes: gràcies a una col·laboració amb Arola Editors  i el suport del Servei del Biblioteques, el TNC publica tots els textos per tal que els clubs en puguin disposar, ja que sovint es tracta d’obres no editades. Això permet publicar obres sovint inèdites d’autors clàssics i contemporanis catalans, però també de la literatura universal, i posar-les a l’abast dels ciutadans a través de la xarxa de biblioteques públiques catalanes.

En l’edició d’enguany ‘Llegir el teatre’ s’ha posat com a repte promoure la lectura i el teatre entre els joves, i porta l’experiència d’èxit d’aquests clubs de lectura a la franja de població més juvenil. En aquesta primera edició pilot hi participaran 6 biblioteques.

A l’edició 2016/17 les biblioteques de ‘Llegir el teatre’ treballaran 7 títols de la programació d’aquesta temporada del TNC, que són combinables amb títols de les programacions dels teatres locals. Es calcula que s’imprimiran per als clubs més de 1.000 exemplars de cada obra, els quals després passaran a nodrir les col·leccions de la resta de biblioteques d’arreu del territori català. Està previst que es realitzin unes 480 sessions de clubs d’octubre de 2016 a juny de 2017, en què hi participaran uns 9.800 lectors. Els conductors dels clubs assistiran a tres sessions en què rebran formació de la mà de l’equip del TNC i dels equips artístics que porten a l’escenari els textos, així com eines per treballar cada obra amb els lectors. Tant els conductors com els membres dels clubs de lectura gaudeixen d’avantatges per assistir a la representació al TNC dels títols que han treballat.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, han renovat aquest dimecres el conveni de col·laboració per desenvolupar actuacions per a la conservació i la defensa del medi ambient i afavorir la integració de col·lectius amb risc d’exclusió social a les comarques lleidatanes.

El conveni d’enguany incideix principalment en la qualitat de vida de les persones i la salut humana, com a conseqüència directa de la correcta conservació dels espais naturals de la demarcació.

Mitjançant aquesta col·laboració, la Diputació de Lleida i l’Obra Social ”la Caixa” desenvoluparan aquest any un total de 13 actuacions a diferents municipis de la demarcació de Lleida amb una inversió per part de l’entitat financera de  450.000 euros. L’execució d’aquestes actuacions permetrà la inserció laboral de 40 persones en risc d’exclusió social de la demarcació de Lleida.

En la roda de premsa de presentació, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha manifestat la seva satisfacció per aquests 10 anys de col·laboració en la millora d’espais naturals de la demarcació de Lleida. 

Reñé ha agraït la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa” i ha destacat que els projectes que formen part d’aquest conveni es caracteritzen per estar molt repartits arreu del territori, juntament amb la col·laboració dels ajuntaments.

Per la seva part, el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, ha assenyalat el doble vessant d’aquest conveni que no només vetlla per la dignificació del territori amb actuacions mediambientals, sinó que també facilita l’accés al món laboral a persones amb risc d’exclusió social.

Masana també ha agraït el compromís de la Diputació de Lleida, així com dels ajuntaments i les entitats socials per portar a terme aquesta col·laboració.

 

10 anys fomentant el treball a la natura entre els col·lectius en risc d’exclusió

La Diputació de Lleida i l’Obra Social ”la Caixa” mantenen el conveni de col·laboració des de l’any 2005. Des de llavors l’entitat financera ha destinat 9,7 milions d’euros a la realització de 130 projectes que s’han desenvolupat a totes les comarques lleidatanes i han permès la inserció al món laboral de 582 persones en risc d’exclusió.

 
Pàgina 10 de 26