Catalunya

Catalunya (363)

Els Bombers de la Generalitat estrenaran demà un nou equip de protecció individual (EPI) que, a banda d’oferir noves i millors prestacions tècniques, suposarà un canvi en la imatge corporativa, passant del bordeus actual al color mostassa.

Els nous equipaments han estat repartits als 4.225 membres del Cos, que varen participar de manera molt activa en la seva tria, especialment en la fase de valoració. El contracte de renovació del nou equipament, adjudicat a l’empresa Elis Manomatic per un import de 7.803.587,66 euros, inclou també el servei de neteja, manteniment, descontaminació, emmagatzematge, traçabilitat i reparacions que siguin necessàries de totes i cadascuna de les unitats subministrades.

El nou EPI són de categoria 3; és a dir, protegeixen de perills mortals o que poden afectar seriosament la salut. Estan fets amb teixit ignífug lleuger però resistent alhora. El material emprat en la seva fabricació manté la resistència i la flexibilitat després de ser exposat a les flames. Incorpora barreges de fibres que proporcionen una alta protecció tèrmica amb un elevat nivell de confort, als usuaris, així com de durabilitat.

L’equipament, consta de pantaló, jaqueta, arnès, daga d’anella cosida i un parell de mosquetons de seguretat. La substitució dels EPI és la primera de les actuacions previstes en el Pla Integral del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, posat en marxa pel Departament d’Interior.

 

La primavera del 1938, dos anys després de l’esclat de la guerra civil, l’exèrcit franquista va arribar al mar amb l’ocupació de Vinaròs, i va dividir el territori de la República en dues parts. Catalunya va quedar aïllada i s’hi va estabilitzar una línia defensiva que seguia la frontera natural dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre: l’últim gran front de la guerra civil a Catalunya. En aquests 350 quilòmetres, entre el nord del Pallars i el delta de l’Ebre, hi va haver centenars de batalles, milers de morts i moltes històries humanes que van quedar enterrades a les trinxeres. Milers de joves hi van deixar la vida, abatuts pel foc dels morters, l’aviació i les bales.

Vuitanta anys després, els periodistes Carles Costa, Eloi Vila i Marc Juan han recorregut a peu els 350 quilòmetres d’aquest front bèl·lic per recuperar una part de la memòria d’aquells dramàtics esdeveniments. Un viatge que ha donat forma a Trinxeres, la sèrie documental que TV3 va estrenar el passat 5 de febrer a la nit. Consta de vuit capítols en els que els espectadors descobriran escenaris físics i emocionals, que es remunten a la primavera del 1938. El primer capítol va tractar la part nord del front de guerra, el Pallars. Diumenge vinent dia 12 el programa començarà dalt de la serra del Montsec i acabarà a Balaguer amb alguns dels seus testimonis. 

Trinxeres reviurà també la guerra al tram baix del front del Segre, la Batalla de l’Ebre (aquesta en dos capítols), la guerra al tram baix de l’Ebre, la guerra a Barcelona i la retirada republicana.

Dijous, 09 Febrer 2017 09:42

Maridatge de lletres i vi

Escrit per

Maridar les lletres amb el vi, això és el que pretén el projecte Biblioteques amb DO per tal de donar a conèixer el món vitivinícola del territori i d’atreure nous usuaris a aquests equipaments culturals.

El projecte ofereix un ampli programa d’activitats culturals en què, de gener a desembre, cada mes està dedicat a una regió diferent. Es pretén dinamitzar l’espai bibliotecari amb activitats i propostes culturals variades i per a tots els públics que prenen el vi com a manifestació autòctona, característica i diferenciada per subratllar que, per tal d’oferir serveis de qualitat, també les biblioteques públiques són diverses en la mesura que ho és el territori al què s’adrecen. Els objectius són atraure nous perfils de públics a les biblioteques, renovar la carta d’activitats culturals que aquestes ofereixen, ampliar la xarxa de col·laboracions i promoure la cooperació entre el sector públic i el privat.

Aquest mes de febrer el projecte se centra en la DO Costers del Segre i les biblioteques adherides ofereixen des de conferències, visites guiades, exposicions, clubs de lectura, vermuts literaris, concursos, hores del conte, recitals, entre d’altres activitats.

 

Vuit biblioteques de Lleida

Biblioteques amb DO, que arriba enguany a la seva 5a edició, compta a la demarcació de Lleida amb la participació de 8 biblioteques: Biblioteca Josep Lladonosa d’Alguaire, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa de Segre, Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera, Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer, Biblioteca Tirant lo Blanc de Belianes, Biblioteca Joan Duch de Juneda i la Biblioteca Comarcal Jaume Vila Mollerussa.

 

El projecte

La primera edició de Biblioteques amb DO va ser al 2013 i va comptar amb 25 biblioteques i des de llavors el projecte ha anat creixent: el 2015 hi van ser 48 biblioteques, que van organitzar 269 activitats que van atraure més de 13.400 participants.

Biblioteques amb DO és una iniciativa del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que és possible gràcies a la implicació d’agents diversos, entre ells INCAVI  (Institut Català de la Vinya i el Vi), VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, cellers, restaurants, agricultors, enòlegs i agents de turisme, entre d’altres.

El resultat final de les dades d’ocupació xifren el nombre de turistes allotjats en establiments de turisme reglat de la demarcació de Lleida durant l’any 2016 en 1.103.963 visitants i les pernoctacions en 2.714.185, amb la qual cosa dóna una mitjana d’estada de 2,46 dies per turista que va visitar les comarques lleidatanes. Aquestes xifres situen l’increment produït l’any 2016 amb relació a l’any anterior en un 7,87% en el nombre de pernoctacions i en un 7% en el de visitants, quan es van registrar 1.031.579 visitants i es van fer 2.516.262 pernoctacions l’any 2015.

Per sectors, el major increment en el nombre de pernoctacions en relació amb l’any anterior es va produir en el dels apartaments turístics amb un 29,64% i 179.347 pernoctacions. En segon lloc es va situar el sector del càmping que va augmentar un 12,77% i va tancar amb 592.456 pernoctacions l’any 2016. En tercer lloc se situa el turisme rural amb un 10,88% més de pernoctacions que l’any anterior amb 220.130 pernoctacions i en darrer lloc els hotels que van augmentar un 4,13% en relació amb 2015 i un nombre total d’1.722.252 pernoctacions. Quant al nombre de turistes, el major increment es va produir en el sector del càmping amb un creixement d’un 15,63% més que l’any anterior, seguit del turisme rural que va augmentar el nombre de visitants un 13,63%, els apartaments turístics que van augmentar el nombre de visitants en un 15,25% i finalment el sector de l’hoteleria que va tenir un 4,07% més de visitants.

 

El millor registre del turisme estranger de tots els temps

El turisme estranger, per la seva banda, ha mantingut un any més el seu creixement fins a situar-se en el millor registre des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. En concret, el turisme internacional ha tornat a experimentar un nou creixement enguany amb relació a l’any 2015 d’un 13% en el nombre de pernoctacions i un 5,8% en la xifra de visitants, de tal manera que el resultat de l’any 2016 pel que fa al turisme estranger és el millor de tots els temps en l’àmbit turístic a la demarcació de Lleida.

Les comarques de Ponent van rebre l’any 2016 un total de 167.543 turistes estrangers, els quals van efectuar 424.350 pernoctacions i van representar el 15,63% del volum total de pernoctacions i el 15,18% de visitants que es van dur a terme a la demarcació lleidatana. L’any 2015 la xifra de turistes estrangers es va situar en 158.359 i les pernoctacions que van fer van ser 375.574.

Les dades de l'INE recullen el volum de turistes i el nombre de pernoctacions que va rebre la demarcació de Lleida als establiments de turisme reglat, com els hotels, el turisme rural, els càmpings i els apartaments turístics, amb 49.505 places en total. En canvi, no s'ha quantificat en aquestes xifres el nombre de visitants i de pernoctacions que es van fer durant l'any 2016 en altres modalitats d'allotjament com els refugis, els albergs i les cases de colònies, que sumen altres 9.000 places. D'altra banda, tampoc no s'hi recullen els turistes que es van allotjar en cases de familiars i d'amics ni en segones residències pròpies, que representen una xifra al voltant de 146.000 places i que donen un total de 205.000 places turístiques a Lleida.

L’increment més gran de visitants, com també del nombre de pernoctacions durant el 2016, va tenir lloc durant els mesos d'estiu, quan les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida van tenir un comportament molt bo amb un increment d’un 12,7% en el nombre de viatgers i d’un 11,40% en la xifra de pernoctacions respecte al mateix període de l’any 2015 en els establiments de turisme reglat.

Aquest increment del nombre de turistes que l’any 2016 van visitar les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida també ha comportat en termes generals un augment en el volum de visites que s’han generat en els diferents equipaments culturals, com també en una major contractació d’activitats de l’àmbit turístic a la demarcació lleidatana.

El resultat de les dades del 2016 representen el millor registre dels darrers vuit anys a les comarques de Lleida. Les dades del 2016 també són millors pel que fa als visitants dels anys 2007 i 2008, quan es va arribar a la xifra d’1.090.000 turistes. En canvi, les xifres de pernoctacions  es van situar a la ratlla dels 2.800.000.

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya estudia dotar d’armilles antibales i càmeres de vídeo, així com altres eines com esprais d’autodefensa, els Agents Rurals després que un caçador matés a trets dos agents el passat dissabte 21 de gener a Aspa en un control rutinari.

En una reunió amb els representants sindicals del cos, la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va avançar que desenvoluparan el reglament d’armes, pendent des del 2003, perquè alguns grups especialitzats del cos puguin portar-ne en casos especials, com japassa des de fa anys amb els agents que efectuen controls nocturns contra la caça furtiva.

El Govern redactarà una instrucció amb consells bàsics als agents per als controls de caça. El proper cap de setmana hi ha previstos nous controls i la conselleria no descarta incrementar el nombre d’ efectius de les patrulles perquè estiguin formades per tres o quatre agents i no per dos, com fins ara. Serret assegura que la intenció del Departament és aconseguir que els agents “se sentin segurs i disposin de les eines suficients” quan realitzen un servei. Sobre el desenvolupament del reglament d’armes, la consellera d’Agricultura ha explicat que caldrà una “ avaluació profunda” per veure quins grups especialitzats en poden portar. De moment els únics autoritzats són els agents que actuen contra caçadors furtius.

Els sindicats valoren positivament la reunió que es va celebrar el passat 24 de gener i esperen que la promesa de desenvolupar un reglament d’armes es concreti: “Hem tingut moltes promeses i no s’han concretat en res, s’ha fet tard”, assegurava el coordinador de l’agrupació d’Agents Rurals de CCOO, Manel Vidal.

 

Presó provisional sense fiança per al caçador

El magistrat del jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida va decretar el passat 24 de gener presó provisional sense fiança per a Ismael Rodríguez, el jove caçador de 28 anys que es va declarar autor de la mort a trets dels dos agents. El jutge no ha determinat encara si li imputa dos delictes d’homicidi o d’assassinat. La pista definitiva la donarà l’informe balístic. El caçador va declarar que va efectuar tres trets, tants com cartutxos pot contenir l’escopeta Benelli. L’informe forense, no obstant això, deixa clar que van ser quatre. Cadascuna de les víctimes presenta “dues ferides per arma de foc, totes en zones vitals”. La Fiscalia de Lleida, per la seva part, havia demanat presó per dos delictes d’assassinat per entendre que concorre traïdoria, atemptat i tinença il·lícita d’armes. Cal recordar que Ismael Rodríguez no tenia el permís necessari per a l’escopeta (llicència E) amb la que va disparar els dos agents. En l’actualitat el caçador només disposava de la llicència D.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha informat que el caçador que aquest matí ha matat dos agents rurals al municipi d’Aspa no tenia el permís necessari per l’escopeta que portava. Jané ha revelat que el caçador ha disparat intencionadament al cap dels dos agents rurals quan aquests l’han aturat per fer un control rutinari.

Per a l’escopeta que ha utilitzat per matar els dos agents rurals, era necessària la llicència E que el caçador no disposava tot i que si que l’havia tingut anteriorment. En l'actualitat el caçador disposava només de la llicència D.

El caçador passarà a disposició judicial als Jutjats de Lleida el proper dilluns.

Dissabte, 21 Gener 2017 17:19

Un caçador mata dos agents rurals a Aspa

Escrit per

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí un caçador de 28 anys procedent de Vacarissas com a presumpte autor d'un doble homicidi de dos agents rurals al municipi d'Aspa, al Segrià.

La policia ha rebut una trucada a les 11:40 hores del mateix caçador que els ha explicat que havia disparat dos homes. Agents dels Mossos d’Esquadra s’han desplaçat fins al lloc dels fets i han constatat que hi havia dos homes morts per arma de foc.

L’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial de Ponent s’ha fet càrrec de la investigació. Segons les primeres informacions, els trets haurien estat intencionats i s’haurien produït després d’una discussió durant un control rutinari.

La noticia del doble assassinat ha causat commoció a les xarxes socials. En un missatge a Twitter, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s‘ha mostrat “colpit” per la mort dels dos agents rurals a Lleida i ha expressat tot el seu suport a les famílies i al cos de forestals. El mateix Puigdemont ha agraït hores després la trucada del Rei expressant-li el condol per la mort dels dos agents rurals. Per la seva part, la consellera d’Agricultura, també per Twitter, ha informat que s’havia desplaçat fins al lloc dels fets per “donar suport a les famílies dels agents rurals assassinats” i per mostrar el seu suport al cos “en aquest moment tan dur”. 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha encapçalat aquest dijous l’acte de presentació d’un model comú de conveni per instar la coresponsabilitat de les empreses subministradores en relació amb la pobresa energètica i un nou protocol d’actuació per evitar talls en el subministrament.

La diputada de Lleida Rosa Maria Mora ha participat en l’acte de presentació d’aquest conveni de col·laboració i en la seva intervenció ha destacat la importància d’aquesta eina que “permetrà donar una resposta molt més efectiva a aquesta problemàtica” que viuen moltes famílies dels pobles i ciutats de Catalunya. Mora ha explicat que tots plegats tenim un “compromís social per construir un país digne, el deure de construir una societat socialment més forta, més compromesa amb el bé comú i, sobretot, amb les persones que pateixen desigualtats”.

En aquest sentit, ha afegit que la Diputació de Lleida està compromesa amb la lluita contra les desigualtat socials i ha endegat polítiques de municipalisme social, col·laboracions transversals entre entitats i institucions, ajuts d’urgència i ajuts a entitats sense ànim de lucre, entre d’altres. “Estem en contacte constant amb les àrees socials dels consells comarcals per detectar els casos d’emergència social en les comarques de Lleida, que en dies com aquests amb temperatures tan baixes provoquen més despesa econòmica i alhora més famílies que no poden sufragar-la”, ha indicat.

Les administracions han formulat una proposta comú de conveni per oferir a aquelles subministradores de serveis bàsics que encara no han arribat a cap acord de col·laboració amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica. La figura del conveni està inclosa en la Llei 24/2015 per tal de cercar vies de col·laboració i coresponsabilitat en la lluita contra la pobresa energètica.

A més del president i l’alcaldessa, hi ha participat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; el vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria; la diputada de Tarragona Imma Costa; el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, i el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Jaume Collboni.

La Diputació de Lleida s’ha sumat des del primer moment al programa Esport Blanc Escolar, que promou la pràctica de l’esquí entre els alumnes dels cursos de 3r i 4t de primària (8-10 anys) de les comarques de muntanya. Aquesta és la quarta temporada que es desenvolupa i compta amb la col·laboració i complicitat de molts agents, entre ells la corporació lleidatana, que finança amb 105.000 euros el cost del transport necessari per desplaçar l’alumnat de les sis comarques de muntanya a les pistes d’esquí on es desenvolupa el programa durant els cursos 2016-2017, 2017-18 i 2018-19.

Aquest és el resultat de la formalització d’un conveni de col·laboració signat entre la Diputació de Lleida i el Consell Català de l’Esport i que s’ha presentat aquest dijous en roda de premsa. El diputat Joan Ubach ha explicat que el programa Esport Blanc Escolar vol promocionar la pràctica de l’esquí i també potenciar valors com el respecte i el coneixement del medi ambient i de les muntanyes del Pirineu.

A la demarcació de Lleida hi participen aquest curs uns 894 alumnes de 3r i 4rt de Primària de 18 escoles de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Solsonès.

El programa inclou la realització d’un total de 8 sessions anuals dins de l’horari lectiu amb l’objectiu que els escolars coneguis i practiquin esquí en diferents modalitats:  alpí, de fons i de surf de neu (“snowboard”). Es preveu que tots els centres d’ensenyament de les 9 comarques vagin entrant al programa de forma progressiva, amb un horitzó del curs 2018-19 perquè tot l’alumnat de 3r i 4t de primària tingui la possibilitat de participar-hi.

La Secretaria General de l’Esport aporta aquest curs 2016-2017 un total de 265.500 euros per cobrir el cost dels tècnics i monitors, els forfets, part del transport i part del lloguer del material. Juntament amb l’ajut de la Diputació de Lleida, que aporta els 105.000 euros per aquest curs i els dos següents, les famílies només aporten el 50% del lloguer del material, que es tradueix en 25 euros en total. 

 

Els delictes rurals a Almenar han baixat un 90% en els darrers 17 mesos gràcies a les taques de vigilància que des de l’agost del 2015 porta a terme un guàrdia rural contractat per l’Ajuntament. Les tasques de control que desenvolupa aquest guarda han eradicat pràcticament els furts que tenien lloc amb una certa assiduïtat abans d’aquesta data.

El guarda rural porta a terme una tasca bàsicament preventiva consistent a identificar vehicles o persones sospitoses que circulen per camins o finques rurals. “En la majoria de casos ja marxen quan em veuen”, explica en Ramon Codina, el guarda, “però en alguns casos he hagut d’aturar el vehicle, demanar la documentació i fins i tot mirar el maleter”. En cas necessari, procedeix a avisar als Mossos d’Esquadra i denunciar la matrícula del vehicle sospitós. En determinades circumstàncies també avisa la gent del poble mitjançant el grup de whatsapp d’alerta creat per alguns veïns del municipi.

No obstant, reconeix el guarda, pel que fa als vehicles, “es tracta moltes vegades de parelletes o grupets de joves que han sortit a fer una volta amb més de cinc persones al cotxe”. Igualment s’ha detectat algun cas de gent que va a collir caragols, activitat prohibida a Almenar.

El vigilant fa rondes diürnes i nocturnes en horaris i itineraris variables per evitar que algú conegui els seus passos amb antelació. “Es tracta de fer un determinat nombre d’hores al mes, que reparteixo aleatòriament per incrementar l’eficàcia de les rondes”.

L’alcaldessa d’Almenar, Teresa Malla, s’ha mostrat satisfeta per aquest servei, “que ha contribuït a millorar la seguretat i donar tranquil·litat als veïns amb horts o explotacions agràries del municipi”. Malla recorda que abans de disposar del guarda rural eren bastants freqüents en finques i magatzems els robatoris de tot tipus de material, des de màquines i eines agrícoles, bateries i peces de coure a sistemes de rec per aspersió, a més de fruita i productes hortícoles. “Ara el nombre de furts és pràcticament simbòlic i les denúncies han baixat en picat”, ha reblat l’alcaldessa.

Pàgina 9 de 26