Catalunya

Catalunya (357)

Endesa, en línia amb el seu gran pla de qualitat i amb la voluntat de preparar la xarxa elèctrica pel futur, ha instal·lat durant el 2017 un total de 75 nous telecomandaments a 61 línies de mitjana tensió que discorren per 40 municipis de les comarques de Lleida. Aquests dispositius són uns nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. D’aquesta manera es redueix el temps de resposta en cas d’incidències i s’assegura la continuïtat i qualitat del subministrament elèctric a tota la demarcació. La inversió, aportada íntegrament per la companyia, ha estat superior al milió d’euros.

Amb aquesta millora, el Centre de Control que Endesa té a Barcelona pot accionar a distància els equips de maniobra de les instal·lacions sense haver de desplaçar equips sobre el terreny en cas d'incidències, ja siguin pròpies o derivades de l'acció d'agents externs, ja que el Centre de Control rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produir-se a la xarxa mitjançant els elements de detecció de pas de defecte. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament elèctric als 124.000 clients que s’alimenten d’aquestes instal·lacions, repartits entre dotze comarques.

A més, a moltes de les 75 instal·lacions també s’han substituït els elements de maniobra convencionals per cabines de nova tecnologia que incorporen un gas de característiques especialment aïllants. Els nous dispositius redueixen la necessitat de manteniment, ja que el gas incorporat s’autoregenera, a diferència de l’oli que pateix una descomposició gradual. Alhora, el material conté propietats dielèctriques, fet que impedeix una bona conducció de l’electricitat i disminueix el risc d’incidència, gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química.

Endesa està realitzant, en els últims anys, una important inversió en la tecnificació de la seva xarxa per dotar la infraestructura elèctrica dels darrers avenços tecnològics, amb l’objectiu de donar una resposta adequada a les especificitats del territori i a les necessitats del seu mercat. La reforma apropa les instal·lacions de la Companyia a un model de gestió més eficient de la xarxa mitjançant la automatització de les seves infraestructures, un aspecte bàsic de les anomenades xarxes intel·ligents osmart grids

El consell d'administració de la societat estatal Aguas de las Cuencas de España (Acuaes) del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha autoritzat la licitació, per 2.380.716 euros, del contracte per a l'explotació del canal Segarra-Garrigues. L'objecte del contracte és garantir les operacions necessàries per permetre el subministrament dels volums d'aigua demandats en els punts de captació que corresponguin així com del manteniment i conservació dels equips industrials i els elements que l'integren. Com a novetat respecte al contracte fins ara vigent, s'ha incorporat els treballs de manteniment, conservació i explotació de la presa d'Albagés. El contracte té una durada inicial de dos anys, amb dues possibles pròrrogues d'un any cadascuna.

Amb una capacitat de transport màxima de 35 m3 / s, l'objectiu principal d'aquesta infraestructura és la transformació en regadiu i la millora de les dotacions de reg d'unes 69.000 hectàrees situades a les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d' Urgell, les Garrigues i el Segrià, dedicades a cultius de cereal, oliveres, ametllers i fruiters, principalment. A més del canal, de 82,4 quilòmetres de longitud, que ha requerit fins a la data d'una inversió de 439.300.000 d'euros, la societat estatal ha construït també la Presa d'Albagés, les obres de la qual van finalitzar el passat mes de juny, així com les obres d'impulsió i connexió del canal amb la Presa de Rialb. Així mateix té previst escometre el projecte d'obres complementàries i d'acabats de la presa, que inclou, entre d'altres, la implantació del Pla d'Emergència i l'inici de l'ompliment de l'embassament. Amb una superfície de reg actualment en servei de 8.000 hectàrees, durant la campanya de reg de 2017, el Canal ha subministrat prop de 23,5 hm3 d'aigua.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat aquest divendres la posada en marxa d’un projecte per implantar la fibra òptica a tots els pobles de les comarques lleidatanes entre aquest any i el 2019.

Reñé ha fet aquest anunci durant la reunió que ha mantingut amb els presidents/es dels consells comarcals i els alcaldes/esses de capitals de comarca per tal d’analitzar aspectes relacionats amb serveis i accions que la Diputació de Lleida presta al territori.

Sobre la fibra òptica, Reñé ha anunciat que la Diputació de Lleida posarà en marxa en breu un projecte per al seu desplegament a tot el territori. Segons el president, l’objectiu és que “cada poble pugui tenir accés a la fibra òptica i a la banda ampla”, motiu pel qual treballaran conjuntament amb els ajuntaments, els consells comarcals i la Direcció General de Telecomunicacions per redactar un projecte que, primer, haurà d’aportar tota la informació sobre l’estat actual de la situació, i, segon, haurà de definir com es pot estructurar l’actuació tècnica i quins seran els costos per tal de garantir que, “en breu, si no aquest 2018, sí al 2019, poguéssim tenir fibra òptica a tots els pobles, ja fos a través de freqüència o de troncals”. Reñé no ha quantificat quina inversió suposarà aquest desplegament, tot i que ha precisat que la Diputació està en disposició d’obtenir recursos i, si s’escau, plantejarà operacions de crèdit.

D’altra banda, el president també ha comunicat que durant aquest mes de febrer la Diputació “distribuirà un desfibril·lador per cada municipi” per a un total de 231 en el conjunt de totes les comarques, a més d’una altra cinquantena per a vehicles del cos de Mossos d’Esquadra i del cos de Bombers. Aquestes xifres, afegides “als 170 que ja hem distribuït en els darrers anys”, suposen un global de 450 desfibril·ladors a les comarques de Lleida, amb la qual cosa es podria dir que “serem un territori cardioprotegit”. Tot i això, Reñé ha avançat que la tasca no acaba aquí i que en el futur es lliuraran més aparells per instal·lar-los als municipis.

Reñé també ha anunciat la creació d’un equip tècnic format per cinc secretaris interventors jurídics que, contractats per la Diputació, donaran suport i assessorament als serveis que des de cada Consell Comarcal, i també finançats per la corporació amb una aportació anual de 3 M€, s’estan oferint als ajuntaments petits que així ho demanen, amb la qual cosa es consolidarà aquest servei.

Durant la reunió, la Diputació també ha notificat als alcaldes la voluntat de la corporació de continuar aportant 875 euros per infant de les Escoles Bressol de titularitat municipal, per tal que els ajuntaments puguin gestionar adequadament aquests centres, tot plegat a l’espera que hi hagi una sentència ferma sobre aquest tema, que en primera instància va tenir un sentència contrària al Departament d’Ensenyament, que va ser condemnat a pagar 1.300 euros per alumne per als cursos escolars 2012-13, 2013-14 i 2014-15. Reñé ha matisat que, quan la sentència sigui ferma, la Diputació es plantejarà la reclamació d’aquestes quantitats que ha avançat.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la 19a edició de les colònies d’estiu gratuïtes a la Val d’Aran per a nens i nenes amb càncer, organitzades per l’AECC-Catalunya Contra el Càncer-Junta Local de la Val d’Aran. Durant l’acte, també s’ha fet entrega a les colònies d’un donatiu del grup de batucada Xikalkà d’Alcarràs amb els diners recaptats de la venda del seu calendari solidari 'Con-Tam-Mi!'

L’acte ha comptat amb la participació del diputat Enric Mir; de Carles Giné, director de les colònies; Eduardo Serrano, president de l’AECC Lleida; Dolors Poca, presidenta del grup de batucada Xikalkà d’Alcarràs; i Dolors Zapata, coordinadora de les colònies. També hi han assistit pares d’infants beneficiaris de les colònies, de l’equip de colònies i membres del grup de batucada Xikalkà, a més d’un dels nens que ha pres part a les colònies.

En la seva intervenció, Mir ha destacat que les colònies permetran als infants “gaudir d’un ambient diferent i d’uns espais naturals privilegiats” en una activitat gratuïta que compta amb el suport de la Diputació de Lleida i també de particulars i d’iniciatives privades com la del grup de batucada Xikalkà.

Les colònies, que enguany es faran del 15 al 22 de juliol, són el resultat d’un projecte que va començar amb moltes limitacions i de manera força modesta, però que any rere any ha anat creixent en nombre de participants fins a consolidar-se plenament. L’escenari serà l’Alberg Era Garona de Salardú, que en els darrers anys ha acollit més de 100 nens i nenes de tot l’Estat.

Aquestes colònies han estat sempre gratuïtes. Per això, s’ha comptat amb les aportacions econòmiques de diverses institucions, fundacions, empreses i particulars, així com amb un equip professional especialitzat, amb una coordinadora del projecte des de l’AECC de Lleida, un director titulat de colònies, 22 monitors titulats en activitats de lleure, un psicooncòleg/a, tres pediatres oncològics, dos infermers, 15 voluntaris de l’AECC i 22 membres del personal de suport durant els trasllats i altres activitats. 

La planificació d’activitats té en compte que tinguin una finalitat terapèutica, que s’adaptin a cada nen/a, que fomentin el treball en equip, que estimulin la creativitat i la participació personal de forma activa, el desenvolupament d’habilitats afectives, psicomotores i intel·lectuals, així com la participació i la diversió per sobre de la competició. Algunes de les activitats que es plantegen són ràfting, piscina, tallers, teatre, pintura, vetllades musicals, pujada a Beret amb telecadira, muntar a cavall, tir amb arc i gimcanes.

La col·laboració de la Junta Provincial de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer de Lleida va ser el puntal que va fer possible que l’any 1999 es poguessin realitzar les primeres colònies d’estiu amb el suport del Conselh Generau d’Aran i dels ajuntaments, i tot plegat amb els valors afegits que ofereix l’Aran en forma d’un entorn natural inigualable i una infraestructura de serveis idònia, com el fet de tenir un Hospital Comarcal a poca distància de les colònies.

La previsió del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) indica que entre les 13.00 hores i les 19.00 hores, un front que hores d’ara se situa a l’oest de la Península Ibèrica, podria deixar precipitacions en forma de neu a l’entorn de la cota de 200 m a les comarques de Ponent (de sud a nord i d’oest a est): Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Noguera.

El Servei Meteorològic indica que el front previst és un nou episodi de precipitacions amb possibles nevades dels darrers deu dies, que han mostrat en diversos casos com el d’ahir, una evolució ràpida i canviant pel que fa a l’afectació territorial i a la cota de neu i gruixos acumulats. Segons subratlla el Servei Meteorològic, cal tenir en compte que les baixes temperatures d’aquests dies, especialment avui a tot Catalunya, són un factor d’incertesa quant a la possibilitat de nevades i, alhora, afavoreixen la possibilitat que de forma local les precipitacions, en principi poc importants, puguin deixar neu a cotes no habituals.

Caldrà tenir cura a tota la xarxa viària d’aquestes comarques, però especialment a l’A2 i l’AP2, la C-12 en el tram entre Tremp i Maials aproximadament; la  N-230 entre Lleida i el límit amb Aragó; la N-240 entre el límit amb Aragó i la Conca de Barberà; la N-420 de Terol fins l’Alt Camp; la C-44 a l’alçada de Tivissa, i la C-14 en el tram de la Segarra i l’Urgell.

Es demana als conductors que en cas de trobar-se precipitacions en forma de neu, neu granulada o calamarsa, redueixin la velocitat i circulin per la dreta evitant els avançaments. D’aquesta forma s’eviten lliscaments, topades en cadena i, en cas que algun vehicle faci tap per no dur cadenes, els serveis d’emergències i les llevaneus puguin adreçar-se al punt origen del problema de forma ràpida. Si no, les llevaneus, que necessiten un espai ampli per circular i, especialment, maniobrar avancen de forma molt lenta entre els vehicles. Davant aquesta previsió es reparteix sal i fundents en les vies de la zona i diferents màquines llevaneus se situen en les zones on és prevista la precipitació per poder actuar amb rapidesa.

D’altra banda, la previsió del Meteocat indica que a partir d’aquesta nit i durant tota la propera matinada es tornaran a repetir les temperatures mínimes extremes amb valors molt baixos que afavoriran les glaçades que es poden estendre al matí de demà a moltes carreteres, especialment les locals a muntanya, cotes mitjanes i zones obagues. Malgrat es treballa preventivament per part dels gestors i titulars de carreteres per evitar la formació de plaques de gel, caldrà estar atents a possibles incidències en la mobilitat.

El Servei Meteorològic de Catalunya, el Servei Català de Trànsit, Protecció civil de la Generalitat, els gestors i titulars de les diferents vies i de les màquines llevaneus (Generalitat, Diputacions i Estat), els consells comarcals i el departament d’Ensenyament (pel que fa al transport escolar) i el Departament de Territori estan en comunicació continuada per seguir l’evolució dels fets i dur a terme les actuacions que calgui per minimitzar les afectacions. També es manté el contacte amb les companyies elèctriques pel cas que hi hagi afectacions en el subministrament.

 

Dimecres, 07 Febrer 2018 17:21

Neus Lloveras renuncia a la presidència de l'AMI

Escrit per

Neus Lloveras, fins avui presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha presentat la seva renúncia de forma immediata en la comissió executiva que s'ha celebrat aquest matí a la Llibreria Laie de Barcelona. Segons ha explicat, "em trobo al final de la meva etapa política i considero que s'ha de deixar pas a una persona amb il·lusió i que es pugui entregar al cent per cent a l'entitat". Tal com recullen els Estatuts de l'AMI el vicepresident primer Jordi Gaseni, alcalde de l'Ametlla de Mar, és el nou president en funcions fins a la propera Assemblea General. Lloveras hauria complert dos anys en el càrrec el pròxim mes d'abril, quan va succeir a Carles Puigdemont a la presidència. La ja expresidenta ha explicat que després del treball a nivell intern que s'ha fet en el darrer mes per encarar el futur de l'entitat, fa tot just uns dies que va prendre la decisió de renunciar a la presidència. Lloveras reconegut la funció de l'executiva "perquè sempre ha tingut una gran capacitat de diàleg fos el moment que fos".

Jordi Gaseni assumeix provisionalment la presidència de l'AMI fins a la celebració de l'Assemblea General, prevista per a mitjans de març, prèvia reunió del consell directiu, previst a principi també del mes de març.

 

 

Les Regions Sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran han creat la Unitat de Registre del Càncer per registrar la incidència de la malaltia i monitorar-ne l'evolució. El registre es troba actualment en fase de recollida de dades, un procés que es fa de manera retroactiva des del 2012, i s’espera poder oferir les primeres conclusions en breu. Els registres de càncer poblacional recopilen sistemàticament tots els casos nous de càncer que es diagnostiquen entre la població resident d’una àrea geogràfica determinada i en un període de temps determinat. En aquests moments, Catalunya disposa de tres registres d’aquestes característiques inclòs el de Lleida, sent els altres dos la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG) i el Registre de Càncer de Tarragona.

El registre, coordinat pel Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a Lleida i Alt Pirineu i Aran, sota la direcció de Pere Godoy, s’elabora amb la col·laboració de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els centres hospitalaris de la regió (els serveis d’anatomia patològica, laboratoris, registres de tumors hospitalaris...). La Unitat de Registre del Càncer a Lleida permetrà conèixer, entre altres dades, quin és el nombre i tipus de tumors que més impacten a la nostra població i quins resultats s’estan obtenint en termes de curació i supervivència. També es podrà analitzar el nombre de casos de càncer nous (tumors primaris) diagnosticats a la població resident i l’evolució anual de la incidència, tot estratificat per edat, gènere i localització. Així mateix, el registre permetrà fer una anàlisi de l’evolució d’aquests indicadors epidemiològics des del 2012 i la mitjana anual de casos incidents per les principals localitzacions tumorals.

El càncer en el seu conjunt és una de les principals causes de malaltia i mort de la població; són molts els esforços que es dediquen, tant des del punt de vista humà com en recursos, per tal de disminuir la mortalitat d’aquest conjunt de malalties. En termes generals, cada any es diagnostiquen a la província de Lleida uns 1800 casos nous de càncer. És un important volum de nous pacients que reben un tractament coordinat, sovint complex, quirúrgic, radioteràpic i mèdic, amb finalitat curativa o, si no és factible, amb la intenció de millorar la supervivència del pacient i/o pal·liar la simptomatologia del procés. 

La Unitat de Registre del Càncer és una eina fonamental per al coneixement de la magnitud del problema del càncer i produeix les estadístiques necessàries per poder definir correctament la importància actual i futura del càncer. També realitza altres funcions, com l’assessorament a les administracions sanitàries en temes diversos relacionats amb el càncer, la producció d’hipòtesis sobre les causes de la malaltia i la realització de tasques de recerca sobre les seves causes.

 

El sector turístic de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida ha tancat l’any 2017 amb 1.188.712 visitants, un nombre que suposa el millor any de la història quant al nombre de viatgers. Les pernoctacions del 2017 han estat 2.911.302, xifra que se situa en termes molt similars a la registrada l’any 2006 (un 1% menys) i considerada com la millor fins ara, segons l’enquesta provisional d’ocupació turística de l’INE amb les dades de viatgers i pernoctacions en hotels, càmpings, apartaments turístics i turisme rural en el conjunt de la demarcació de Lleida. D’altra banda, les xifres del 2017 representen globalment un creixement d’un 6,52 % en el nombre de viatgers i del 6,74 % en les pernoctacions amb relació a l’any 2016, que ja va representar la millor dada dels darrers 8 anys.

El director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, ha destacat que “s’han complert les expectatives” i ha posat de manifest que el conjunt de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida estan experimentant des de l’any 2014 un creixement quant al nombre de viatgers i de pernoctacions fins arribar aquest darrer 2017 a assolir el millor registre de tots els temps pel que fa a visitants i a igualar pràcticament amb el millor rècord de la història en la xifra de pernoctacions amb el 2006. El 2014 va ser l’any de la consolidació de la recuperació del turisme lleidatà dels efectes de la crisi econòmica. Amb aquestes dades, Juli Alegre s’ha mostrat satisfet i confiat de poder continuar treballant aquest 2018 en la mateixa direcció per aconseguir millorar els resultats de creixement turístic a la demarcació de Lleida.

Al marge del turisme reglat, cal tenir present que en el conjunt de la demarcació lleidatana actualment hi ha unes 9.000 places d’allotjament de turisme no reglat en albergs, refugis, campaments, cases de colònies, etc. que no estan incloses en les estadístiques de l’INE. Així mateix, cal recordar que el volum de turistes és superior al de viatgers en establiments turístics, atès que hi ha molts turistes que s’allotgen en segones residències, en cases de familiars i amics i en habitatges d’ús turístic que tampoc estan inclosos en aquestes dades.

 

El turisme estranger bat un altre rècord

Per la seva banda, el turisme estranger ha mantingut un any més el seu creixement fins a batre el 2017 el seu propi rècord en millorar els resultats de l’any anterior i situar-se en el millor registre des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. En concret, el turisme internacional ha tornat a experimentar un creixement enguany respecte al 2016 d’un 6,54% en el nombre de viatgers i un 1,4% en el de pernoctacions. D’aquesta manera, el 2017 se situa també com el millor de tots els temps a la demarcació de Lleida pel que fa al turisme estranger.

Les comarques de Lleida van rebre el 2017 un total de 184.266 turistes estrangers, els quals van efectuar unes 440.484 pernoctacions. El turisme estranger va representar el 15,50 % del volum total de visitants i de pernoctacions que es van dur a terme a la demarcació lleidatana. L’any 2016 la xifra de turistes estrangers va ser de 172.946 i les pernoctacions que van fer van ser 434.508.

 

El diferent comportament turístic per sectors

Malgrat que els resultats del conjunt de l’oferta turística de les comarques de Lleida presenten en conjunt un resultat molt positiu el 2017, cal destacar que els sectors d’hoteleria i els càmpings són els que han mostrat un millor comportament i uns majors increments d’ocupació. En canvi, els apartaments turístics i el turisme rural ha patit un cert retrocés respecte a l’any precedent pel que fa al nombre de pernoctacions.

El millor comportament l’ha tingut el sector del càmping, el qual ha vist incrementar un 15,6% el nombre de pernoctacions i un 5% la xifra de viatgers respecte a l’any anterior, que fins ara ostentava el millor registre de la seva història. En concret, els càmpings van registrar l’any 2017 un total de  193.234 viatgers  i 681.560 pernoctacions.

Per la seva banda, els establiments d’hoteleria també han obtingut un resultat molt positiu i han tancat l’any 2017 amb un 8,24 % més en el nombre de viatgers i un 6,38 % més de pernoctacions, amb uns ràtios percentuals per sobre dels aconseguits a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol. A Catalunya, la xifra de viatgers ha crescut un 3,4% i les pernoctacions han augmentat un 2,7%, mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol aquests indicadors han estat del 3,6% i el 2,7%, respectivament.

El nombre de viatgers allotjats en hotels a les comarques de Lleida van ser 862.330, la millor xifra registrada en establiments d’hoteleria de tots el temps, mentre que el nombre de pernoctacions va ser d’1.848.993, un guarisme lleugerament inferior al registrat l’any 2006 en hotels i que va ser d’1.998.698 pernoctacions.

Els apartaments turístics han tingut un comportament desigual en relació amb l’any anterior respecte el nombre de viatgers i de pernoctacions. Mentre el nombre de viatgers ha crescut un 6% , les pernoctacions han baixat un 3,5%, respecte l’any passat.

Finalment, el turisme rural ha tancat l’any amb un lleuger retrocés respecte al 2016, d’un 6,8% en viatgers i un 6,2% menys en pernoctacions.

Pel que fa al comportament del turisme rural i els apartaments turístics del 2017 amb relació a l’any anterior, paga la pena tenir present que el 2016 aquests dos sectors van experimentar uns creixements de dos dígits respecte al 2015. En concret, el turisme rural va registrar el 2016 un increment d’un 14% més de viatgers i de pernoctacions que el 2015 i els apartaments turístics van rebre un 16% més de viatgers i un 31% més de pernoctacions que l’any anterior.

L’Ajuntament d’Almenar ha adquirit un edifici històric del poble, Casa Seró, per tal de rehabilitar-lo i destinar-lo a usos culturals. L’alcaldessa, Teresa Malla, considera que “és important salvaguardar una casa que està considerada com una de les més antigues i emblemàtiques de la vila, i alhora poder-ne donar un ús pràctic”. Malla recorda que l’actual equip de govern municipal sempre ha estat partidari de “modernitzar el municipi, però alhora reivindicant i posant el valor la seva història”. El lliurament de claus per part dels anteriors propietaris, la família Seró, s’ha fet aquesta setmana en el mateix edifici objecte de la transacció. L’operació ha suposat un desemborsament de 22.000 €.

La intenció de l’Ajuntament és habilitar Casa Seró com espai museístic i poder mostrar al públic, d’una banda, el propi immoble, amb unes característiques constructives molt notables i un mobiliari antic singular, i de l’altra, les col·leccions d’objectes i peces antigues (roba, joguines, etc.) que s’hi instal·laran. Igualment, la planta baixa disposa d’un espai suficientment gran per acollir xerrades, presentacions, petits concerts i altres actes de format reduït.

La Casa Seró consta de soterrani, planta baixa, entresòl, planta noble, pis i golfes. Al soterrani hi ha un cup de pedra en molt bon estat de conservació i pou d'aigua. Hi ha unes arcades molt antigues que posen de manifest que la construcció s'erigí damunt d'unes d'altres preexistents. L'entresol feia funcions de magatzem. L'escalinata que dóna accés a la planta noble és de graons ceràmics i barana de forja. A la planta noble destaca la sala principal decorada per relleus clàssics i enteixinat de fusta amb decoració floral molt ben conservat. El paviment és de ceràmica catalana. Les portes són de fusta treballada. A la planta segona hi ha dos habitatges individuals. Al damunt hi ha les golfes amb obertures de forma quadrada. 

La façana presenta un aplacat de pedra d'uns dos metres i un revestiment de morter que imita la pedra. Les balconeres de la primera planta sobresurten, mentre que les de la segona no, i totes tenen baranes de forja. La coberta, de teula àrab, és a dues aigües.

La Casa Seró és un exemple representatiu d'una casa d'un terratinent de la baixa edat mitjana. La nissaga dels Seró és una de les més antigues de la vila d'Almenar es remunta al segle XIV. Els Seró van ocupar en diverses ocasions el càrrec de paers en cap i formen part del Consell General de la Vila dels segles XVI i XVII. El cognom Seró es va extingir quan la pubilla Rita Seró Torres va casar-se amb el noble Carles Ramon d'Asprer i Asprer l'any 1785.

Segons la tradició oral, el rei Felip V s’hi hostatjà durant l’anomenada Batalla d'Almenar, lliurada el 27 de juliol de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. En el decurs de l’enfrontament, les tropes del rei Carles III, comandades pel mariscal Guido Starhemberg i formades per 14.000 soldats catalans, austríacs, anglesos i holandesos van aconseguir una inesperada victòria sobre l’exèrcit de Felip V, comandat pel marquès de Villadarias i format per 22.000 efectius espanyols, francesos i flamencs. 

Una anècdota curiosa de la batalla és que Felip V, en la retirada, va caure amb el seu cavall a la segla de Pinyana, i només el ràpid auxili de la seva escorta el va salvar de caure presoner.

 

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat avui la nova Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Reñé ha pogut comprovar les millores instroduïdes a la instal·lació gràcies a la inversió de 3.561.125,33 € per part de l'ens provincial. 

Concretament, la Diputació de Lleida ha finançat amb 1.981.530,59 €  entre l’obra i la reforma per a l’adaptació dels 14 boxes de la 6a planta, i amb 1.579.594,44 les dos fases de l'equipament per a la nova UCI. 

En la visita, Reñé ha estat acompanyat per Jordi Cortada, director del Departament de Salut a Lleida; Mateu Huguet, gerent de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran; i Mercedes Palomar, ex cap de servei de Medicina Intensiva.

Tots ells han efectuat una visita guiada pel doctor Jesús Caballero, cap de servei de Medicina Intensiva de l'HUAV, i per Josep Marín, director de Serveis Generals, durant la qual han pogut comprovar les millores introduïdes en la instal·lació gràcies a la inversió de efectuada per la Diputació de Lleida. 

Per tot plegat, Joan Reñé ha expressat la seva satisfacció per haver dotat l’Arnau amb una UCI de referència que, a més d’atendre el millor possible als malalts més crítics, pretén també “humanitzar el servei”. El president ha recordat que “des del 2011 la Diputació ha invertit a l’Arnau de Vilanova prop de 14 milions d’euros”, entre els que s’inclouen els 3,5 que han fet que l’hospital passi a disposar d’una UCI que res té a envejar a qualsevol dels hospitals de referència del país” i que permet una atenció “amb totes les garanties professionals i tecnològiques”.

Amb aquestes reformes, la UCI de l’Arnau mantindrà el número total de box en 22, però amb un salt substancial en quant a qualitat assistencial, atès que les noves dependències comptaran amb habitacions més àmplies, amb llum natural i una tecnologia capdavantera, i algunes de les estances estaran habilitades per poder atendre infants i pacients que necessiten aïllament. Els treballs també han comportat actuacions a la coberta de l’edifici per millorar l’aïllament tèrmic i la impermeabilització de l’hospital.

Les noves instal·lacions entraran en servei dilluns vinent i, en paraules de Jesús Caballero, suposaran que l’Arnau disposi d’un equipament “modern i modèlic”. El cap de servei de Medicina Intensiva de l’Arnau ha destacat que és una UCI que s’ha fet “pensant en el pacient, en els familiars, en els professionals i en el territori”. En aquest sentit, ha remarcat que el pacient tindrà privadesa, llum natural de dia i foscor per descansar bé de nit; els familiars podran acompanyar durant més hores els seus malalts gràcies a una flexibilització dels horaris de visita (els acompanyants habituals podran ser-hi les 24 hores i les visites esporàdiques de familiars directes passaran de 2 a 6 hores si les condicions del pacient ho permeten); els professionals avançaran en la UCI sense papers i disposaran de tecnologia per fer més bé la seva feina, i el territori sabrà que “disposa d’una sanitat en la que pot confiar i que està al seu servei”. Caballero ha coincidit amb Joan Reñé a l’hora d’assenyalar que es tracta d’una UCI pensada per “humanitzar al màxim” el tracte al malalt i als seus familiars.

Pàgina 1 de 26