Catalunya

Catalunya (313)

L'Ajuntament de  Torrefarrera ha presentat una campanya per fomentar el reciclatge que, sota el lema #elfuturquevolem, pretén augmentar la recollida selectiva, que actualment és del 21%, 16 punts per sota de la mitjana de Catalunya, així com evitar el malbaratament alimentari.

L’alcalde, Jordi Latorre, ha destacat que "és fonamental que siguem conscients de tot el que cal fer a la localitat per millorar en matèria de reciclatge, perquè partim d'unes dades de reciclatge molt negatives, però estic convençut que podem millorar-les entre tots" i ha afegit que "hem de prendre consciència que no reciclar té uns costos mediambientals, socials i també econòmics".

En el marc d'aquesta campanya de sensibilització, el director de l’empresa Ecostudi, Ricard Vizcarra, ha explicat que s'han programat a Torrefarrera xerrades i s'han repartit guies informatives sobre la importància de reciclar la brossa i com aquesta bona pràctica pot fer estalviar diners a les famílies i negocis locals. Des del consistori es vol incidir també en la  conscienciació dels infants de la necessitat de reciclar, per aquest motiu els alumnes de 6è de primària de l'escola La Creu han visitat recentment el Centre de Tractament de Residus del Segrià, ubicat a Montoliu de Lleida.

Per incidir en el foment de la recollida selectiva, l'Ajuntament regalarà cubells compostables a les famílies que ho sol·licitin, fins a exhaurir existències. Una altra de les accions que s'han dut a terme és la creació d'un blog i un perfil de Twitter amb informació útil per reduir els residus, reciclar aquells materials que poden tenir un nou ús, així com consells per evitar el malbaratament alimentari.

A més, una educadora ambiental realitza visites als grans productors com bars, restaurants, comerços i empreses per tal d'involucrar-los en la recollida selectiva. Tanmateix, per arribar al màxim de població, s'han habilitat punts informatius itinerants amb una educadora ambiental que es desplaça en bicicleta pels carrers de la localitat.

Abans de l'estiu de 2018 s'espera tenir implantat a la localitat el nou sistema de contenidors en illes. 

En el mateix acte, s'ha presentat l'adequació de les taxes municipals de recollida d'escombraries al cost real del servei. Latorre ha explicat que "l'Ajuntament fa sis anys que no apuja les taxes i assumeix amb fons municipals el dèficit del sistema de recollida, que ascendeix aquest 2017 a 63.971 euros". "Per l'any vinent, ens hem vist obligats a apujar la taxa municipal de recollida per apropar-la al cost real del servei, ja que el cànon de residus no reciclables que imposa l'Agència de Residus de Catalunya es triplicarà en 4 anys", ha explicat Latorre, qui ha afegit que "l'Ajuntament es compromet a abaixar la taxa tant com es pugui si la població és capaç en els pròxims anys de reciclar més i, per tant, s'envia menys matèria no reciclable a l'abocador".

Aquesta adequació de taxes aprovada pel ple municipal per al 2018 suposa un increment de 17 euros en la taxa domèstica anual (passa de 82 a 99 euros). Pel que fa als establiments d'alimentació, la taxa passa de 165 a 199 euros; els restaurants, de 258 a 311 euros; els allotjaments passen de 308 a 372 euros; els bars i cafeteries, de 215 a 260 euros; els locals comercials de 50 a 100 m2, passen de 165 a 199 euros; els locals comercials de més de 100 m2, de 215 a 260 euros; i els locals industrials passen de 246 a 297 euros. En la nova ordenança s'estableix un nou apartat per als locals comercials de menys de 50 m2 (abans inclosos en els de 50 a 100 m2) amb una taxa de 100 euros, en lloc dels 165 que pagaven fins ara.

La vaga d’aquest dimecres 8 de novembre, convocada pel sindicat minoritari Intersindical CSC, ha tingut un seguiment desigual a la demarcació de Lleida ja que alguns pensen que els conflictes polítics no han d’afectar a l’economia mentre que altres creuen que cal exigir l’alliberament dels presos polítics i aturar el país és l’única manera de fer reaccionar el govern espanyol. Tot i això durant bona part del matí hi ha hagut diversos carreteres tallades com els accessos a Lleida ciutat, l’A-2 a l’altura de Cervera i de Soses, la N-240 a les Borges Blanques, la C-53 a la Ràpita i la C-14 a Ponts, entre d’altres.

Els centres educatius han fet en general un seguiment massiu de la vaga i la majoria només oferien serveis mínims. Cal destacar que també han estat pocs els alumnes que han assistit a classe. A Tàrrega, per exemple, entre els instituts Alfons Costafreda i Manuel de Pedrolo hi ha anat un total de 35 alumnes. Els Centres d'Atenció Primària (CAP) també han ofert serveis mínims.

Pel que fa als comerços i empreses hi ha hagut un seguiment desigual de la vaga. A Tàrrega, per exemple, només l'han secundat un 30% dels comerços i ha tingut molt poca afectació a empreses. La majoria de grans superfícies comercials i de franquícies han obert amb total normalitat. 

La jornada també ha comptat amb tallers lúdics i participatius organitzats pels CDR on els assistents han pogut preparar pancartes per les manifestacions previstes aquesta tarda davant dels ajuntaments i per la manifestació convocada dissabte a Barcelona. 

Prop de 200 alcaldes catalans han reivindicat aquest dimarts des de Brussel·les l'alliberament dels "presos polítics" catalans. Entre ells, un grup d’alcaldes del Partit Demòcrata de la Vegueria de Lleida compost per l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre; l’acalde de Juneda, Antoni Villas; l’alcaldessa de Térmens, Concepció Cañadell; l’alcalde de Les Borges Blanques, Enric Mir; l’alcalde de Cervera, Ramon Royes; l’alcalde de Penelles, Eloi Bergós; l’alcalde d’Albesa, Antoni Balasch; l’alcaldessa de Sidamon, Dolors Tella i l’alcalde de Granyena de les Garrigues, Francesc Esquerda, entre d’altres. 

Aquests alcaldes han estat al costat de la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras i del president de l'ACM, Miquel Buch, per reclamar en el sí del cor d'Europa la llibertat dels líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i dels consellers i conselleres del Govern de la Generalitat en l’acte anomenat “Mayors For Freedom” o “Alcaldes per la Llibertat”.

 

El canvi d’hora per entrar en l’horari d’hivern es produirà la matinada d’aquest dissabte 28 d’octubre al diumenge 29. El aquesta ocasió, s’ha endarrerir una hora el rellotge. El canvi es farà efectiu a les 3 de la matinada del 29 d'octubre, quan tornaran a ser les 2, de manera que gaudirem d’una hora més de son. 

Les comunitats educatives de les capitals de comarca de la demarcació de Lleida així com d’altres poblacions han secundat aquest 25 d’octubre la concentració del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) a les places de davant dels ajuntaments per protestar contra les acusacions d’adoctrinament a les escoles catalanes per part del govern espanyol.

A Tàrrega, en l’acte, que ha congregat desenes de persones entre les que hi havia moltes famílies amb nens, s'han mostrat cartells on es podia llegir: ‘L’escola catalana no és toca’ o ‘Escola catalana ni privatitzada, ni retallada ni espanyolitzada’.

Desenes de municipis han secundat l’acció de l’Assemblea Pagesa de proclamar la República Catalana de forma simbòlica. Un dels primers municipis en fer-ho va ser Bellpuig on els encarregats de llegir el manifest van ser Joan Estiarte, de 81 anys, i la seva neta de 24 anys, Eva Ibars, cap a les 20:20 hores del passat dimecres 25 d’octubre davant de l’ajuntament en un faristol en forma d’estelada construïda amb un palet. Seguidament el públic va obrir cava i tots van brindar per donar la benvinguda a la República catalana. L’acte estava organitzat pel CDR Bellpuig i l’Ajuntament no hi tenia res a veure. De fet, per aquest motiu es va fer al carrer, just davant del consistori, i no des del balcó.

Altres municipis que van secundar la iniciativa van ser Artesa de Segre, Belianes, Maldà, la Sentiu de Sió i Vilanova de Meià, entre d’altres. 

Nombrosos ajuntaments i consells comarcals de la demarcació de Lleida han celebrat plens extraordinari entre el 24 i el 25 d’octubre per aprovar mocions de rebuig a l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol i de suspensió de l’autonomia de Catalunya. En la majoria de plens també s'ha aprovat una moció per exigir l’alliberament dels líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Entre els molts ajuntaments que han donat llum verda a aquestes mocions hi ha Agramunt, Balaguer, Bellpuig, les Borges Blanques, Cervera, Mollerussa, Tàrrega i Sort, entre d’altres. S’ha de destacar que a Tàrrega el PSC s'ha abstingut en la moció de l’alliberament dels presos polítics mentre que en la moció de rebuig a l’aplicació del 155 hi ha votat en contra com també ho ha fet Comú. El ple ha comptat amb l’assistència del targarí Adrià Corbella i la seva parella, els joves condemnats per pegar policies dissabte passat en la manifestació a Barcelona per demanar l'alliberament dels Jordis. El ple ha mostrat el seu suport institucional als joves.

A Balaguer, el PSC ha votat a favor de l’alliberament dels Jordis i s'ha abstingut a la votació de l’aplicació del 155.

Entre els consells comarcals que també han celebrar plens en aquest sentit hi ha el de l’Urgell i el de la Segarra.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dimarts les dades del 2016 de residus municipals als àmbits de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. Les xifres, corresponents a les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, l’Urgell i la Val d’Aran, indiquen un lleuger augment en la generació de residus en aquesta àrea, tot i que la generació per càpita encara se situa per sota de la mitjana de tot Catalunya.

L’any 2016, en el conjunt de l´àmbit de Lleida i l’Alt Pirineu es van generar 194.356 tones de residus municipals, un 2,29% més que l’any anterior. Les dades situen la generació per càpita en 1,22 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab./dia. La Val d’Aran és la comarca que més residus genera de tot l’àmbit, amb 983,39 kg/hab./any, i les Garrigues, la que menys, concretament 387,77 kg/hab./any. A més de la Val d’Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen la generació mitjana de Catalunya.

 

Cinc comarques separen per sobre de la mitjana

Pel que fa als residus recollits selectivament, sense comptar els impropis –els que es llencen en els contenidors inadequats–, a Lleida i l’Alt Pirineu el percentatge de recollida selectiva neta respecte els residus municipals generats s’ha situat en el 26,15%, per sota de la mitjana de tot Catalunya, que és del 30,41%.

La comarca que millor separa és el Pallars Sobirà, amb un índex de recollida selectiva del 48,16%, i la que menys, la Cerdanya, amb el 19,5%. A més del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça se situen per sobre de la mitjana de tot el territori en separació de residus.

El municipi que recull més residus separats és la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), amb un índex del 54,96%, seguit d’Espot (Pallars Sobirà), amb el 54,54% de recollida selectiva neta, Fondarella (Pla d’Urgell), amb el 54,35%, Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), amb el 54,09%, i Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb un 52,28%.

A banda de la Guingueta d’Àneu i Fondarella, que encapçalen la recollida selectiva a les seves respectives comarques, els altres municipis de la demarcació al capdavant de la separació són Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Meranges (Cerdanya), Baronia de Rialb (Noguera), Vall de Boí (Alta Ribagorça), Torms (Garrigues), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Verdú (Urgell), Artesa de Lleida (Segrià), i Les (Val d’Aran).

 

Canvi del model de producció i consum

Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.

Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.

L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.

 

Mesures per afavorir la separació

Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.

Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.

L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.

 

 

El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous 5 d'octubre una moció de condemna de la violència policial de l'1 d’octubre a Catalunya, un text conjunt presentant pels grups del PDeCAT i Unió, ERC i la CUP i que el president Joan Reñé ha qualificat de “moció de la dignitat”. El PSC i UA n'han recolzat tots els punts menys el cinquè, el sisè i el setè, mentre que PP i C's han votat en contra de la integritat del text.

Els punts cinquè, sisè i setè fan referència a "demanar la mediació i el suport de les institucions europees i de la comunitat internacional perquè els catalans tenim dret a decidir el nostre futur", "deixar constància que la Diputació de Lleida i els seus càrrecs electes estaran al costat d’allò que decideixin les institucions catalanes, Govern català i Parlament de Catalunya" i "notificar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya". 

En el seu parlament, Reñé ha recordat els 111 ferits lleidatans que només volien decidir el futur del seu país.  El president ha afegit que els Mossos “van tancar més col·legis i més urnes que la Policia i la Guardia Civil junts”, però que la diferència va ser que ho van fer “sense cap garrotada”. Per sort, ha afegit el president de la Diputació, a la jornada de diumenge hi va haver “observadors internacionals” que van poder donar fe d’una actuació policial que ha merescut una “repulsa general”. Per això, ha acabat insistint en què el conflicte “difícilment es resoldrà d’una manera policial”.

Per la seva part, el portaveu d'ERC, Jaume Gilabert, ha destacat que "la violència generada per l'Estat espanyol contra veïns i veïnes dels nostres pobles i ciutats no caurà mai en l'oblit". També ha volgut fer un reconeixement i una agraïment profund "als prop de 3 milions de persones que el dia 1 d'octubre es van expressar a les urnes, i una especial menció als qui se'ls va usurpar el vot", remarcant-ne la seva "valentia, compromís i fortalesa exercint el dret a vot, oposant resistència pacífica, fent costat a la gent que volia votar i no caient en la provocació de les forces de seguretat espanyoles sota un estat de setge i por". Gilabert ha manifestat que aquests atributs són "el reflex d'una societat madura, pacífica i plenament democràtica". 

D’altra banda, el ple ha aprovat la petició dels ajuntaments de Sarroca de Bellera, Baix Pallars, Les Borges Blanques, Castelló de Farfanya, Puigvert d’Agramunt i Alcarràs, i del Consell Comarcal de la Noguera, que deleguen a la institució la gestió de la recaptació de diferents tributs. També s’ha aprovat un expedient de modificació pressupostària d'1.581.000 euros de romanents i majors ingressos que s'aplicaran en diferents partides, així com l’Addenda al Conveni d’encàrrec de gestió entre la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià del Servei de menjador i del Servei de transport de les Escoles Especials de la Caparella.

L’aturada general del passat dimarts 3 d’octubre va col·lapsar bona part del país tallant bona part de les principals carreteres de la demarcació de Lleida entre les quals hi havia l’A-2 al seu pas entre Tàrrega i Bellpuig així com a l’altura de Golmés i Fondarella o bé la N-240 i l’AP-2 a les Borges Blanques. Desenes de tractors també van tallar la C-53 a la Fuliola, a Balaguer també es van tallar tots els accessos i des de Tàrrega van tallar els accessos a la C-14 i a l’L-310. L’Eix Transversal també va quedar col·lapsat amb els centenars de tractors convocats per Unió de Pagesos que van assistir a l’acte solidari d’Estaràs.

A Tàrrega milers de persones es van concentrar a l’A-2, via que van tallar en els dos sentits de la marxa entre les 8 del matí i passades les 12 del migdia. Van ser unes quatre hores festives en què els manifestants van esmorzar, van participar en un taller de flors de paper, van ballar amb música en directe a càrrec de Carlitos Miñarro i van fer el vermut. Les primeres hores van transcórrer amb total normalitat però a mesura que avançava el matí els conductors de camions i vehicles aturats van començar a cabrejar-se i es van produir alguns enfrontaments entre els mateixos conductors, amb pensaments diferents, i amb alguns manifestants. En una zona fins i tot uns conductors impacientats van desmuntar la tanca de la mitjana de la via per poder sortir del col·lapse.

Pel que fa a l’aturada general impulsada pels sindicats majoritaris i per les entitats sobiranistes, va tenir un seguiment massiu en tots els sectors: administració pública, sanitari, educatiu i comerç.

A les capitals de comarca de Lleida els carrers comercials semblaven un diumenge, la majoria dels establiments, sobretot del petit comerç, estaven tan- cats a excepció d’alguns grans superfícies comercials o algunes franquícies com Mercadona, Lidl, Stradivarius i Inside així com algun bar.
A Tàrrega, al voltant de 2/4 d’1 del migdia centenars de manifestants, que fins llavors havien estat tallant l’A-2, van començar a recórrer els carrers de la ciutat invitant als comerços i bars oberts a tancar. Entre els lemes més escoltats hi havia: ‘Avui no es serveix ni tampoc es consumeix’ i ‘Avui no es compra’. Al seu pas, els comerços anaven baixant les reixes. 

Pàgina 1 de 23